Bon any nou!

MOLT BONES FESTES !!!

foto treta d'aquí

Torna KOP!

Hola hola,

us n'enrecordeu d'un grup anomenat KOP ?



El 9 de Gener tornen a fer actuacions (ja s'han estrenat sobre els escenaris a Sant Celoni, telonejant a Obrint Pas per sorpresa), començant per la Sala Apolo, a Barcelona.
Dic això , perquè dins de la seva nova formació hi ha tres integrants rubinencs i és una de les bandes qeu més m'ha agradat, pel seu directe contundent i energètic. A part, les lletres són molt bones i algunes desprenen un odi bastant interessant.
Val la pena si us agrada aquest tipus de música.
Aquí us deixo el cartell del concert.



Salut!

PD. Web www.kop.cat

Quick post - estem que no caguem amb l'Obama

Carai!

no m'ho hagués pensat mai que l'Obama aquest sigués la cura de tots els mals que afecten al seu pais i de rebot, al món sencer ...
... i encara no és el president!

Què farà? Ni idea, la veritat no és que segueixi la política amb avidesa ...
Serà chupiguai i arreglarà el món? home, espero que sí ....

Per si de cas, aquí teniu http://www.barackyourself.org/ , on podreu tunejar una foto vostra per posar-la igual igual que el presi dels Estats Units ...
Així podreu ser el president d'escala més xaximolongui de tots. El més Obama.

Apa, salut!

L'Anna de Ventolà

Buff!

Sembla que últimament no parli d'altra cosa que no sigui el jalar ... però és que hi ha, els camins del Senyor són inescrutables ...

Sembla mentida, però quan vem anar a Els Caçadors aquest estiu, ens vem prometre que hi tornaríem abans de Desembre, i així ha sigut, per un dia, però hem complert. Qui no ha complert la seva part del tracte han sigut els Srs Caçadors, que estaven de vacances. Però teniem pla B.


Ens l'havien recomanat. Què hi ha d'especial? Aneu-hi, ens van dir. I res, cap allà.
Tot pujant en cotxe ja vem reservar taula per anar segur, i ja sense susto, ja podiem anar a comprar amb tranquilitat el bull a Ribes, com mana la tradició.
Amb el nostre bull al sobaquillo, la partida a la Lotto Exprés, mitja bossa de llardons i assegurar-me que els caçadors estaven tancats de veritat, vem enfilar carretera amunt cap a Ventolà, una mica més amunt de Ribes.

La primera impressió és el paisatge. El poble està com en un turó, on ja a la pujada que fas (uns 4 kilòmetres) des de la carretera, pots anar veient les muntanyes del costat, i més avui, aprofitant que ahir havia nevat, que semblava un d'aquells diorames que fan a la aula cutural de la estació per nadal. Arribem al poble. Quatre cases i tres milions de cotxes?? com és possible!
Després d'arriscar la nostra vida entre els carrers gelats de la bonica població del Ventolà (visiteu la església romànica de la localitat, no té pèrdua, és la única del poble ) arribem al garit en qüestió. Més que restaurant, en podríem dir casa de menjars per la seva configuració. Al entrar, el guirigall que hi ha és extraordinari, gent i més gent i piles de menjar arreu ... ens fan esperar a fora (dins és pràcticament impossible d'estar-s'hi sense topar amb ningú cada trenta segons) i fent gala de la Llei de Murphy, quan he engegat un cigarro ens han cridat a taula.

La habitació on estàvem (la casa de menjars gaudiria de tres plantes/habitacions) era la d'abaix del tot, distribuïda per quatre taules llargues, on estava tothom assentat, espai un xic just però correcte. El menú no era una meravella en quant a plats, però es veien molt casolans.

De primer, hem fet matar un porc sencer perquè ens portessin una taula d'embotits tal i com aquesta :


Després de jalar-nos casi mig kilo d'aquí, (si, va a pes !!!) ens hem fotut una sopeta de galets per anar tirant a baix, tot esperant els segons. Normalment, et porten un plat del que has demanat. Però això és Ventolà, i aquí no existeix aquesta llei. Aquí va a cassoles. en concret, han desfilat per la taula una cassola de galtes de porc amb olives (salsa molt bona), potes de xai (altrament anomenat cabra petita) amb sorpresa de una segona capa de trossos de carn banyats en salsa de fuites i per mi m'han portat una cassola amb mig ànec rostit ... casi com a nadal! feia aquesta fila :

I com no, hem fet postre, cafè i ratafia, com mana la tradició.
Si demaneu vi de la casa, demaneu directament gasosa amb el vi o gasteu-se una mica els quartos.
A nosaltres ens ha sortit per 25 € per persona. Més barat si no et menges mig porc per persona com nosaltres.

D'aquest restaurant en podreu trobar altres referències aquí i aquí.


Au, salut

Asador argentí El Rancho - Sabadell

Iepa!

un conegut portava tres mesos fotent-nos al cap les excel·lències d'aquest restaurant. Per pesat, ens vem reunir una colla i ens hi vam dirigir, directes com una fletxa.
El restaurant és just darrera del Corte Inglés de Sabadell, per tant, aparcar per allà és una mica complicat si no en tens ni idea de com anar-hi, una experiència digne per cazurrillos com el que us escriu, que posa un xic d'emoció a la cosa.
De decoració correcta (imprescindible us fixeu en la colecció de fotos de "famosos" que hi ha just a la entrada, un toc "de pueblo"), ens van posar a una taula cuadrada, si hi aneu, demaneu-ne una de rodona, que semblen millor acondicionades. La carta, òbviament, es basa en la carn de tall argentí i una petita selecció de primers bastant corrent : amanides, provolone i demés. Jo em vaig demanar uns tomàquets "rellenos", que no és que fossin una cosa excessivament bona, dintre de la mitja. Per la taula va rodar un guacamole (com no, amb Doritos), una amanida tèbia de tamany correcte i unes empanades, que no vaig provar pel record d'un empatx d'empanades de la Pitzada rubinenca. Res de l'altre món, però venia el plat fort, la carn. Vem demanar el trossaco de carn més gran, el Tango Argentí, en deien, una traducció de entrecot de dinosaure segons la carta, un catxo de carn important però no gegantí a la pràctica. Dels tres tipus de coccions, jo vaig escollir la del punt un xic menys, com haurien de portar-te-la per defecte i dos companys més van optar per una al punt i l'altre un xic més passat. Per mi, escolliu la del punt, ja que encara que la carn es veia ben bona, li falta un xic de gràcia en la presentació o en alguna cosa. Els altres habitants de la taula es van demanar el plat vegetarià (si, era una noia) que vaig veure com el festival d'acompanyaments dels altres plats i un bifé que tenia bona pinta, això si, mateixa presentació que els nostres plats.
El tema dels postres és per donar a menjar a part. Selecció gran i per tots els gustos. Com que estava ple com un ou, no la vaig ni mirar, directe al cafè (òbviament, amb sacarina, jo que el prenc sol) que no em va agradar i a fer un gin-tònic de cogombre al gran Tap's, digestiu necessari per la vida moderna.

En resum, és un restaurant que no està gens malament, però que no és espectacular. Carn bona i els vins argentins que vem provar em van sorprendre perquè eren realment bons i no molt cars, en comparació amb els nacionals. El preu per persona ens va sortir a 30 leuros europeus per cap.


Qu vagi de gust!

Sabatilles de mis amores ...

No,
no és la traducció d'una cançó d'El canto del Loco.
Jo tindria d'haver sigut la tercera generació que hagués servit sabatilles al poble de Rubí, tal i com ho va fer la meva avia i ho fa la meva mare.
Doncs després d'haver vist un post aquí i que la majoria de sabatilles que parla han passat per les meves mans (no sabeu el que és ser fill d'un botiguer / mà d'obra barata ) vaig a fer un resum de les meves preferides ...

1. Garvalín, moda infantil



Clàssic entre els clàssics. De sempre que les he vist. Ara se m'han tornat uns modernos, però de petits eren els amos. Regalaven de tot amb les sabatilles i duraven bastant. Ara han canviat el logo del noi aquell ros amb gorra i tejanos per un altre de disseny. Són els responsables de les sabatilles de la Ágata Ruiz de la Prada.

2. J'Hayber



Tot punk/ heavy que es preués en tenia de portar una d'aquestes o unes Yumas. Jo en vaig tindre un parell i de veritat, que són casi indestructibles. Ara estan en perill d'extinció, no s'han tornat a posar de moda com altres relíquies com les Victoria o les All Star ...

3. Sabatilles Victoria

Tant fart n'estic, que ja no poso ni foto. Me n'he fet un fart de vendre'n, de tots colors : verd, blau marí, vermell, blanques ... Per si no ho sabieu, el Sr Victoria va tancar la fàbrica i els que hi ha ara són uns continuadors rollo com ha passat amb la cervessa Moritz. A part, n'he sigut usuari a desgrat meu per molts estius. A mi, mai m'han agradat.

4. Càmpings


S'ha de reconèixer que els hi tinc un especial apreci, sigui només per les que n'arribem a vendre. Han passat èpoques millors i pitjors però les bones bones són les que es fan a La Rioja. Qui no n'ha portat unes no és persona.

5. Paredes

Bambes Paredes, senyors ... el veritable secret dels nens dels 80 ... Això si que eren bambes! A classe de gimnàs, els que més fardaven eren els que teniem Paredes ... fins que va aparèixer ...

6. Reebook "The Pump"
Es podien inflar!!! A part, eren carísimes ... jo sempre les vaig veure de lluny ... Durant uns anys van ser una bogeria ...

7. All StarNo sé ben bé perquè s'han posat de moda una altra vegada. no m'agraden gens ... si no recordo malament, les portava l'Emilio Aragón al VIP Noche ...

8. Panama Jack
Unes que també van ser mítiques ... aquestes botes, de cop i volta, les portava tothom per anar pel carrer , a la discoteca, pe camp a fer excursions ... el fotut és que no són barates, precissament ... però durar, duraven ...

9. Dr Martins / TermansGran baralla entre aquestes dues marques ... botes fetes per treballar que es venien per fardar. No ho he acabat d'entendre, ara, si que n'he tingut, com no ...

10. YumasGran marca, a mi m'agrada molt. No sé ben bé per què però li tinc especial apreci, per això la he deixat pel final. Erròniament identificada amb ionki amb xandall de tactel (el brillant).

Si me n'he deixat alguna, ja sabeu, un comentari!

Apa, salut!

Qui va escollir el nom??

Hola!!

donat en que vivim en un poble amb nom peculiar (Rubí no és molt corrent, només hi ha un altre Rubí i és a Valladolid) i que avui faig el post 100 d'aquest any, aprofitarem per col·leccionar noms de pobles que m'han resultat curiosos. Comencem :

· Aveinte (al costat de Villaflor) prop de Salamanca, diria
· Ultramort (Girona)
· Cabañas raras (Galiza calidade)
· Guarromán (Jaén, de camí al poble de mon pare) prop de Jódar ...
· Tortura (Álava)
· Pajuelas que agermanada amb aquesta altra ciutat i aquesta altra ...
· La Raya (Múrcia ) agermanada amb Coca (Segovia)
· Mula (Múrcia),
· La Mojonera , a Almeria
· Alcantarilla (Múrcia)
· Peligros ( Granada )
· Valdezorras (Sevilla) que va amb Parderrubias (Orense)
· Sexo , com no!
· Esclavitude (Galiza)

... però el que m'ha fet gràcia de veritat és la provincia de Batman, a Turquia i un particular llogarret d'Àustria.

Apa, salut!

Si en teniu cap més, el posem a la llista!!

Llom a la pinya

Hola!

avui, per aclamació popular (bueno, els del sopar de castanyada) explicaré com fer el famós llom a la pinya, aliment mitjanament ràpid de fer, resultón i no molt car. Ideal si us venen a casa una horda de gent famolenca.
Les mesures serien per unes 8 persones, encara que nosaltres ens va servir per 6 d'aquells que mengen a cor que vols. I no va sobrar res, encara que estiguéssim a punt de reventar, així a l'endemà no em podia ni moure ...

Necessitarem :

1 . llom de porc sencer (sense tallar).
Nosaltres vem anar a l'Alcamp de St Quirze, que per 12 eurillos en tenies un de sencer partit en dos trossos, de tamany ideal per a la paella que teníem predestinada.
2. pinya en almívar (un pot gros)
3. Crema de llet (2 - 3 pots ... a gust del consumidor)
4. oli - sal - pebre

Preparació :

Apartes el vi que has comprat amb els altres ingredients de manera que el cuiner es concentri realment en el que està fent. La copa que té a la ma també és bo que li tregueu abans que s'adoni que no té més vi.
Salpebra el llom a discreció.
Posa una paella suficientment gran perquè hi càpiga el troç de llom al foc fort. Quan estigui calenta, posa-hi un xic d'oli i el llom. Baixa el foc fins a la meitat, més o menys i deixa que el llom agafi color per totes bandes. No l'hem de fer, només l'hem de marcar.
Obre la llauna de pinya en almívar i guarda el suc i la pinya en pots separats.
Quan estigui daurat de totes les bandes, el retirem del foc i el reservem a una bandeja per anar al forn.
A la mateixa paella on hem fregit el llom, hi posem l'almívar. Si voleu, hi podeu posar també un xic més de sucre. Esperem que redueixi i que faci el caramel.
Quan està apunt de fer el caramel, hi passarem el tros/trossos de llom perquè quedi caramel·litzat. Els tornem a deixar a la safata del forn i si ha deixat suquet, a la paella!
El llom, al forn a 180 -200 graus uns 20 minuts (vigilar-lo perquè quedi a gust del consumidor)
Si veieu que el llom perd molt suc al forn, passeu-lo a la paella.
Mentre, a la paella, hi aboqueu la crema de llet a porrón. Això crearà una salsa amb el suc de la carn i les restes de caramel de l'almívar que s'haurà de deixar reduir el que considereu acceptable. Per a acabar la salsa, a una altra paella, passeu un xic els trossos de pinya en almívar talladets a trossos petits i un cop rossets, els hi foteu sense por a la salsa.
Doncs ja estaria, la salsa a la salsera i el llom el talleu com volgueu i a jalar!

De moment, amb aquesta recepta no hem matat a ningú. No sé si és o no bona senyal.

Pd. el pròxim cop, posarem fotos !!

Apa, salut!!

Rémi Gallard i l'humor

Potser us sona aquest vídeo

ROCKY (REMI GAILLARD)
by nqtv

Doncs el protagonista és un còmic francès Rémi Gallard. Còmic, clar, per qui no pateix cap broma per la seva part. A part, les col·lecciona totes a la seva web.

N'hi ha d'alt risc, com ara

LE GOLFISTE (REMI GAILLARD)
by nqtv

... aviam qui és el matxote que ho fa a Ca'n Oriol en plena competició de petanca ...

els seus vídeos els trobareu aquí o aquí (per no fer-me pesat pujant-los)

El fet de que hagi acabat parlant d'aquest paio és bàsicament aquest vídeo

ASCENSEUR REGGAE (REMI GAILLARD)
by nqtv

que m'ha semblat senzillament genial. Sóc d'humor tonto, què hi farem. M'agraden les pelis on no s'ha de pensar gaire i si hi surten negres fuemtes, millor, més "descojone". I això ho dic degut a l'allau de crítiques rebudes després del meu últim lloguer d'una peli (Ovejas Asesinas). Si no ho volieu, digueu-lis als Hermanos Rodríguez que no em deixin lllogar més pelis.
De fet, diria que si aquest humor té un toc escatològic, millor, com ara el creador de rots que podem trobar aquí. Els pots fer tal i com vulguis i a sobre, enviar-los per correu als teus amics!!! què més vols???

I per riure, les ofertes del Media Markt ( a precio de coste, nen!!) que ja sembla que els hi tingui mania ...

Ara amb la crisis, no podem molt alegres, que sinó ens enxampa la policia del pensament i ens fot a la garjola ... i sempre pots imaginar-te qeu hi ha treballs molt pitjors que el teu ...

i ja sabeu, el secret de la felicitat és ...


Salut!

Halloween ???

Bones,

M'ha arribat una invitació a una festa de halloween ... i què vols que et digui, em sona a grup de música ...


... però el que em pregunto jo és ... d'on collons ha sortit aquesta festa?? jo de petit (i no en fa tant) no la celebrava pas, és més, era una festa d'americans i que només existia a les pelis (de por, normalment) i als episodis extres de les sèries de la televisió. Collons. I ara? vec gent disfressada i festes de disfresses arreu ...
Què ens està passant?
Doncs que la castanyada no està de moda ... fins hi tot l'ajuntament ja ni la celebra i es passa al costat fosc de la colonització americana ... ( algú sap d'alguna activitat, com es feia abans?)
Carai, és que a vegades em sento una mica Astèrix, amb les castanyes, els panellets i el moscatell ... i després els cubates!! :) com s'ha fet sempre ...
En fi, Pilarí ... em sembla que algún colectiu s'ha mogut per fer un concertillo a la "vieja usanza" en el que era la pista de la Rubinense ... però encara no ho tinc clar, consultaré a les fonts d'informació.
El que tinc clar és que alguna cosa farem i la única disfressa eu portarem serà la del boratxo amb castanya.

Au, salut!!

PD. de extra, un vídeo mític.

Quick post - Naked Ape

Iepa!

com si al Festival de Sitges encara ens trobessim, ha arribat al meu correu aquest vídeo, l'atac de les noies zombies. De fet, és un videoclip d'un grup anomenat Naked Ape, que fan una electrònica així un xic indie, però està prou bé. Aquí el seu Myspace. Aquest grup s'ha fet famós fora de les fronteres de la seva Suècia natal gràcies a aquest viseoclip, i , la veritat, és curiós de veure (a part de que t'alegra el cor i la vista ;p )



Au salut!

.. i demà nou disc i concert d'AC/DC !!!

Hola hola!!

\m/ banyes i banyes ompliran el Sant Jordi el dia 31 de Març. \m/

AC / DC torna a Barcelona !!

El seu nou disc, Black Ice, també surt demà.

Si voleu escoltar-lo, podeu intentar a buscar-lo per la xarxa i temptar a la sort que el trobeu enmig.
Jo segurament me'l compri i demà em pengi del telèfon per intentar comprar entrades.

Esperem que hi hagi sort!

Salut i rock'n'roll!

Te'n recordes de Lo Cartanyà?

Ostres tu!

si en feia de temps que no repassava els DVD's que tenia perduts per casa, quan he trobat un parell de temporades de Lo Cartanyà ... Déu meu! quin fart de riure que me'n faig!
Suposo que la sèrie no continuarà, ja que és d'aquelles que o no t'agrada gens o la odies amb tot el cor ...
Com suposo que sabreu, Lo Cartanyà passa en un poblet fictici de Lleida, on, a part de l'estimat Faro de Vigo de la meteorologia (lo Cartanyà) hi habiten altre personatges com ara la Tilda (la ex-núvia), el Bardagí (ara el núvi de la Tilda), la cambrera del Cafè de la amargura, la Bordonida, o els amigotes del Cartanyà, el barber i el mestre del poble, un feixista i un comunista portats al extrem.

A mi, de veritat, és una de les sèries de TV3 que m'han agradat més, bàsicament per la exageració de les trames i dels personatges que hi ha.
Us deixo per gaudi personal un parell de clips musicals d'un episodi en que en Cartanyà i el seu colega Anselmo fan un grup de música "moderno" i s'arruinen de tal manera que al final han de fer anuncis de fems.





Aquí teniu l'enllaç de TV3 per saber-ne més de la sèrie.

Salut!!

Ahir vaig anar al Festival de Sitges

Mira, no sé si ho hauria de comentar ... però ahir vaig anar al festival de Sitges .

Ho dic d'aquesta manera perquè va ser un xic estrany tot plegat ...

Comecem ...

Em truca en Potxo un parell de dies enrera i em demana si vull asistir al passi d'un curt d'una amiga seva a Sitges, que està molt bé i que tindriem d'anar vestits o de blanc o de rosa, que potser hi havia una perforance ... bueno, vaig pensar, pot ser que ens ho pasem bé ...

(primer error)

Arribem a Sitges just a mig curt (encara no m'havien dit el títol del que anavem a vore ...) i, de sobte, just quan comencen les lletres del curt, tot de paios ballant amb música sortida dels millors espectacles de FEA, vestits com de porcs i fotent crits ... va estar divertit, encara que ens vem tindre que tragar tota la banda sonora de la peli, El Ataque de los Cerdos Simbióticos ...

Però el millor estava per vindre ...

Després del xou i la presentació, vem anar a un bar de moda de per allà, amb els de la peli encara disfressats de la performance ... i per allà van comença de desfilar personatges amb acreditacions. Calla, vem pensar, és el moment de veure una peli sense pagar (segona errada) ...

i si,si ... allà parlant amb un paio (prèvia explicació de la seva vida i miracles) ens va colar a una peli. Aquesta. La sort que vaig tindre és que des del primer moment del curt anterior a la peli, la presentació de del director i tot el que penjava, el Sr Rodriguess va estar rebent cops de colze per part del seu acomapanyant perquè fotia uns roncs model motor dièsel sense manteniment ...

Es veu que la peli aquesta anva de zombis gayers barrejada amb escenes entre gore i pornogràfiques ... una joia,vamos ... i jo allà, butaca super-còmoda, llums apagats i la babeta de los dulces sueños creuant la meva cara... el millor de tot és que ens va despertar la Rakel (la autora de la peli dels porcs d'abans) just quan s'acabava la peli cridant en mig del teatre "esto es una mierda, vámonos pa Pachá, que hay productores ..."

i així va acabar el dia ...

avui, si estic d'humor anirem al Zombiewalk , aviam si es supera el Guiness de zombies ...

Apa salut!

Fotos del viatge

Hola!

Us deixo una petita selecció de les fotos del viatge ...



Pont del parc del mig de Hanoi i una paradeta de menjar














Coves de Lao Cai i els barquers que vem tindre ( a.k.a. Paco & Conchi)



















Imatges del trekking per Sa Pa i el mercat de Bac Ha






































Imatges de la badia de Ha Long































Hue, ciutat imperial
















Hoi An

















Fent servir un AK 47
















...i per finalitzar, Cambodja i els seus temples a la jungla...





































... no està malament, d'entre 1.200 ...

apa! ja estan les fotos!

PD. gràcies blogger per desquadrar-ho tot i al final no s'entengui res ...

Salut!

C'est Finí le Indochine !!!

Hola hola!!

per fí una altra vegada amb accents i un teclat com és habitual ...

Només aviso als navegants, que el total de fotos que he fet jo són aproximadament 1.200, encara s'han de destriar i afegir les dels companys de viatge, que pel cap baix serien unes 500 més per cada personatge ( x 5) i que intentaré posar-ne un recull el més ràpid possible.

La aventura va acabar des de Cambodja aquest diumenge passat, ahir a recompondre el cos i, com és habitual, post des de la feina, que encara no m'han re-assignat ;p

Vem deixar el viatge a Hoi An, la Eivissa vietnamita. Allà, després d'un panxing elaborat a base de marisc i cervessa, vem recuperar tot el pes que Vietnam ens havia robat (al final he tornat dos kilos més gros del que estava abans de sortir...) i des de l'antiga base de Dan Ang, vem agafar un avió cap a Ho Chi Minh City (àlies Saigon) on vem estar un parell de dies. Destacar la Post Office de la ciutat, devant de la catedral, molt maca. Al matí del dia següent vem anar als tunels de Cu Chi, des d'on els vietnamistes tenien una xarxa de 200 km de túnels per atacar Saigon. Aquí vaig poder disparar un AK 47 al mòdic preu de un dòlar la bala i endinsar-nos al túnels (previament posats a amplada europea ...) per sentir-nos tot uns Viet Congs. El tema és que allò ho tenen una mica com Disneyland però a la Viet Cong. T'ensenyen com feien el seu material de guerra i les trampes més malparides per ferir americans (no els interessava matar-los enmig de la jungla). Seguint la tònica de la guerra, per la tarda, vem acudir al museu dels horrors de la guerra, que, com el nom indica, et presenta una a una les barrabassades que van fer el americans allà i, misteriosament, cap del que va fer el bàndol guanyador ... Al final del dia, un bon sopar a les casetes de menjar del costat del mercat de la ciutat per recuperar forces.
L'endemà ja marxàvem cap a Cambodja, pel que pel matí vem visitar el palau presidencial, que ens queia al costat de l'hotel. S'ha de dir que aquell palau semblava tret de les millors pel·lícules de Pajares i Esteso, búnker inclòs.
A Cambodja no hem fet més que visitar pedres i pedres, temples i temples (on es grabà Tomb Raider, entre d'altres), sempre envoltats dels omnipresents coreans i japonesos, que semblaven una plaga de llagostes allà on anaven ...
Els temples eren com aquests (no són meves, aquestes fotos ...)

Cambodja no la vem veure, ja que estàvem al costat dels temples en un complexe per turistes que té aeroport i tot, o sigui, que només vem veure la part comercial del país, encara que tot i així ens les vem apanyar per provar el cocodril i la happy pizza, especialitats locals.

Al final, després de 26 hores de viatge, vem arribar una altra vegada al pueblo ... amb les seves coses bones i dolentes ... i avui a al feina, tornada a la realitat que es fa dura i dura ...

Apa, salut!!

Quan pugui, aniré posant fotos!

Per fi un descans!!!

Hola hola desde Hoi An!!

Ha passat un mon des de que no podiem tocar ni un ordinador (i el tema del teclat segueix igual ...) i n'han passat de coses!!!

Al festival aquell que teniem d'anar, tracta d'una tradicio vietnamita de quan els nens deixen la primaria mes basica i entren a l'escola. Llavors, honoren l'Oncle Ho i fan unes carroses que es podrien qualificar entre grotesques-simpatiques o simplement horribles ... Ara, una festa totalment comunista amb una cercavila al voltant del poble on els nens porten primer una estrella gegant i despres normalment unes carrosses per classe iluminades amb un motoret diesel o directament la bateria de la moto dels papes, que sembla que hi disfrutin mes ells. Abans, com no, una bona racio de festa i xerinola on cada classe fot el ball que ha assajat tot l'any.

L'endema vem anar a Bac Ha on hi ha el mercat de totes les tribus del nord de Vietnam, i s'hi ven i compra de tot, desde porcs, gossos per engreixar per l'hivern, cavalls, ... tot el qeu un vietnamita de be (i adorador de Ho, com no) necessita per la vida moderna. Grans fotos les que hi ha d'alla ... Tot baixant per anar a buscar el tren per tornar a Hanoi, vem passar per la frontera xinesa i es va veure clar qui era el pais mes comunista dels dos ... :p
De Hanoi vem agafar un autobus cap a la Bahia de Ha Long. Un lloc majestuos, mot maco, immens. Pero aquests paios se l'estan carregant a cop de ciment. Estan construint massa i molt lleig. Es veu que aquesta es bona epoca per a vindre, el lloc on vem estar es veia turistic pero casi no hi havia turistes ... ara, les palmeres de llums de nadal son impagables ... Nomes arribar, vem pujar a un vaixell (on fariem nit) i vem abar a visiar unes coves que son considerades patrimoni de la huanitat ... si es que sobreviuen a lallau de gent que hi passa diariament ... semblen les rambles ... despres d'aixo vem pujar a una talaia des don es podien fer unes foos panoramiques de la bahia que eren de postal i despres... sopar a l'hotel i musica tradicional vietnamita (nomes desitjable per als vostres pitjors enemics o en casos de poca son ...). L'emdema, vem desembarcar del vaixell i vem estar a la illa de Cat Ba on un altre cop vem fer un trekking pels volts del parc natural i despres de dinar amb una familia perduda entre els camps d'arros, vem fer kaiac en aquella bahia, una cosa que es totalment recomanble, no per lesfors fisic, sino pels paisatges de comte que hi ha ... vem anar en kaiac a una illeta i despres ens vem banyar a una platja que era de somni ... Despres dutxa i a lhotel a la ciutat abans esmentada, nomes comparable a Lloret dels anys 60 a l'estil vietnamita ... ver para creer ...
L'endema, cap a Hanoi, sense fer una passejada de tres hores en vaixell un altre cop per aquell passatge idilic :)
Un cop a Hanoi per ultima vegada, i despres de fer plorar al guia (es una llarga historia) agafen un tren de 12 hores fins a Hue, ciutat imperial. Alla, a la ciutat prohibida i a les tombes dels emperadors, vem, literalment, flipar amb com era de maco ... estavem petats i per la nit a la piscina de l'hotel ens ve inflar a birres (a 20 centims la mitjana, oiga!!!)
I de Hue, cap a Hoi An, al costat de l'antiga base americana de Da Naang, un poblet idilic. Aqui hem tirat a casa per la finestra i ahir a la nit ens vem gastar 15 euros en una mariscada (amb gambes de 150 grams cada una) i despres cubates fins a l'infinita en el garit de moda (per no dir l'unic que tancava passada la mitjanit). Aquest mati, cap a la Platja de la Xina, on hem fet panxing i hem visitat diferents cases d'oficis locals ...
Ecara ens queda un dia de panxing, que el dedicarem a fer compres, que aqui es mes barat que Ho Chi Min City (Saigon), el proxim objectiu abans de saltar a Cambodia i que s'acabi tot aixo ...

Apa! vaia totxo, tu ...

Salut!!!

Desde Sapa amb amort

Hola hola!

ja estem amb el tema de les muntanyes del nord de Vietnam. De fet, estem a uns pocs kilometres de la frontera amb Xina, i si hi ha sort, dema la podrem veure.
Com es pot notar, el tema del teclat segueix sense funcionar :(
Vem arribar amb tren nocturn des de Hanoi a les 6 del mati i a un quart d'onze estavem ja en marxa entre camps d'arros. Per aqui hi ha una tribu que te una especialtat, que es la de perseguir als turistes qeu fan trekking, els ajuden a passar pel caminets i tot aixo ... llavors, quan fas una parada prop del seu poble et comencen a cridar que com ells than ajudat tu els hi tens de comprar alguna cosa ... gran tactica .... per cert, el trekking entre els camps d'arros (entre les muntanyes, nosaltres rierol amunt io rierol aval ...) que en teoria havia de ser una petita marxa de 5 hores, en va acabar sent una de 8 hores!! vaia colla de malpartits! no podiem amb nosaltres quan vem arribar al poblat on teniem una casa reservada .... alla, el senyor de la casa ens ha comensat a invitar a xupitos darros mentres les dones feien el jalar. :) i despres, quant les noies qeu ens acompanyen topt el viatge van anar a dormir, vem comensar a fer cervesses i a arreglar el mon amb el guia (Ti) i el Sr Ten, que es tot un personatge rollo Gil pero a la vietnamita i enmiga dels camps darros ... L'endema (aquest mati) hem anat a veure (caminant aqeust cop nomes mitja hora) com son els molins daigua daqui i a un salt daigua on un grup d'alemanyes ha fet les delicies del personal masculi quan shan tirat a l'aigua ... casi convencem al sr Ten de que ens fessin gos per dinar, pero es veu qeu es una carn molt dura i es guarda per l'estiu. Dspres de dinar, l'amic guia volia qeu pugessim caminant casi una hora fins a arribar al lloc on ens vingues a buscar la furgoneta que ens ha portat a l'hotel (habitacio de pelicula amb llar de fuck), amb el qeu em deciciat tirar del Ten i que ens portes amb els seus filsl amb moto fins alla. 4 uros ens ha cobrat, el molt mamon ...

Aquesta nit anirem a veure el festival dels nens d'aqui i a veure si dema podem anar a un mercat on es troben totes les tribus del nord de Vietnam per comerciar entre elles. Aixoe enacar hem de lligarho amb el guia, aviam com anem de regateig, que feia dies que no ho feia .... Si tot va be, el dilluns a la nit estarem de creuer per la bahia de Halong i alla ja hio ha mordernitat. Esperem una pc amb lectora SD i us poso unes fotos .

Apa pues!!!

Diada a Vietnam!

Hola hola!!

son les primeres noticies que podem donar, no hem tingut temps de donar bones noves.
Primer de tot, demanar disculpes perque aquest teclat va raro i no se on son els accents, pero tampoc m'importa molt, la veritat.

Hanoi, que es on hem estat fins ara, es podria descriure com una ciutat bruta (n'hi ha de pitjors) pero amb encant. T'atrapa des del primer moment.
El tema de la comunicacio amb els paios aquests es una mica complicat, perque entre que tenen un angles tant o mes patillero que el nostre i el seu idioma, encara que escit en lletres normals, es totalment incompremsible, fa que tinguem d'anar una altra vegada al llenguatge de signes, com si fessim titiriteros.

Hem donat mes voltes que un rellotge a la ciutat, el primer dia, sense dormir durant unes 48 hores i es pot dir que es mes o menys segura. Aviam, si un paio et ve a vendre qulsevol merda i porte una pila d'hores sense dormir, li fots un moc que l'engegues a dida i et qeudes tant ample, pero si te'n venen uns deu cada hora, comences a veure que fots cara de guiri. I si, si mires al voltant, veus qeu hi ha pocs turistes. Tant pocs en troves que ens sorprenies. Veies mes tendes de tabac (a un euro el Marlboro, tu!) que guirufos ... si no es que vas a llocs turistics de veritat, que es on vem anar amb la agencia el segon dia. Pero bueno, que no es veus, casi ... per no dir que avui, quan hem tret la senyera, ha sigut quan hem vist els primers catalans (de Terrassa, nano, el Valles domina el mon!)

El que mes ens ha imprtesionat daquesta ciutat, a part de lambientas qeu hi ha, es els seus mercats. Hi ha parades de tot el que puguis imaginar i tot a ran de terra. Les carniceries i peixateries mes tradicionals es distingeixen perque hi ha un tros de fusta que separa el peix/carn de lasfalt i dic asfalt perque te les pots trobar a qualsevol banda. Els carrers estan sempre plens de motos, vietnamitres a peu (i dels qual meitat et volen vnedre alguna cosa) i algun cotxe. Les bicis es van acabar quan una fabrica xinesa es va posar a fabricar al pais. Ara, per circuilar un caos. Els semafors son orientatius i si pites, es veu que ja tens permis per passar pel carrer. Tambe hem vist com el conductor del microbus que ens portava de ruta subornava a un policia qeu no el deixava aparcar de manerafina. Un bitllet de 100.000 dongs al carnet de conduir i el poli tant content. Una cosa a destacar es qeu et pots trobar paios al carrer amb pijama. es senyal que tenen quartos, ja que es poden permetre el pijama. Curios ...

El menjar es extraordinari. Barat i bo. El primer dinar que vem fer ens va costar 2.5 euros els dos i era el que en diuen pho, el seu plat mes tradicional, compost per una sopa amb fideus darros i mil coses desde carn a verdures. Alimenta i vas de pressa. Per sopar, aquell dia, ens vem fotre a un mercat del carrer (8 euros els dos), amb tamborets considerats a Barcelona de nen petit, habituals aqui. Hem tastat tambe un restaurant moderno, de fusio de cuina vietnamita i francesa que esta ambientat en carros d'aquests que van un paio devant pedalant ... (clatellada de 8 euros per personas i sortint amb gana) Hi ha pastisseries que tenen uns pastissets molt del gust occiental (fets a la francesa) i amb preus d'aqui. Per uns 15 centims d'euro tens un tall de pastis de formatge exquisit. Vamos, que gana no en passem ... ara venim de fotrens uns pixitos a un lloc de carrer que tenien la brasa feta alla al mig de lacera a preu irrisori. Una altra cosa a destacar del menjar es qeu els vietnamites ho fan a quslsevol hora del dia a qualsevol banda. Els molt animalons, els veus com un canari posats amb un bol a la ma i jalant alla mateix. Queda provar els cargols que fan aqui, tot el tema de peixos i si podem, el gos, que els crien expressament per matarlos.

De les visites que hem fet, casi millor espereu a que trobem un ordinador amb lectora de targetes SD i pugui posar fotos. Simplement extraordinari. Hem visty tota la ciutat velll i casi tots els museus que podiem anar. La llastima es que no hem pogut veure la momia de Ho Chi Min perque estan de festa local ... Avui hem anat a veure unes coves que a sota passa un riu amb dos barquers, en Paco i la Conxi, que s'han posat molt contents quan (generosos que som) els hi hem donat un euro de porpina per portarnos casi dues hores remant pel riu. Com que no m,aclaro amb les noms daquesta gent, hem decidit que tots els paios es diran Paco i les noies Conxi, podent canviar a Encarna sense previ avis.

Apa, doncs que molt be tot i que ara nem camino al desconegut, deixant part de la maleta a lhotel i que esperem trobarla daqui a tres nits quan sortim de les munyanyes.
A saber quan sera la proxima comunicacio, no confio molt ern aquesta gent i les seves comunicacions.

salutacions a ells, petons a elles.

Salut!!

Cap a Vietnam falta gent!! (i hi sobra gin-tonic, diuen )

Hola a tothom!!

el dilluns abandono el pais.
Piro cap a Vietnam amb un amigote, a fer el hippie per allà prop de tres setmanes.



Ganes en tinc de deixar estar els ordinadors, penjar-me la motxilla a la esquena i venga, Rodriguess! a fer més voltes que un trompo.
El tema, s'ha de reconèixer, que anem de pijo-motxilleros, és a dir, fem un viatge "d'aventura" amb els guies i tots els hotels contractats amb una agència, que vindria a ser més o menys aquest ...

Doncs això, que el bloc estarà un xic parat i que intentaré postejar des d'allà i quan torni posaré alguna foto o m'animaré a resuscitar el compte de flickr ...

Apa pues, taluec!!!

MetallicA treu nou disc!!!

Iepa!

el 12 d'aquest mes surt a la venda el nou disc de MetallicA, Death Magnetic

que representa una tornada als origens de la banda.
Si el voleu escoltar, ja està penjat a la xarxa, només heu de buscar una mica ... ;p
... i sinó, per equivocació, a França va estar a la venda per temps limitat.

Us deixo amb el single, aviam que us en sembla ...




(a mi un xic fluix, però els paios aquests ja tenen més de 40 anys i la canya burra que hi foten als concerts és molt gran ...)

Au salut (i r'n'r !!!)

Cap de setmana gastronòmic

Iepa!

... també podia haver posat de títol he anat de festa Major a Sant Quirze o m'he passat el cap de setmana entaulat, però aquest l'he trobat més descriptiu ...

Tot va començar el dijous de la setmana passada, que, invitat per uns amics, vaig assistir a un dels primers actes de la festa major de Sant Quirze : el correbars. Gran tradició que, per aquí Rubí, es va fer efectiva fins no fa tant temps i que resultava altament social, ja que acabaves com una cuba i sempre coneixies a algú. En aquest cas, va ser anar trobant gent que coneixies d'altres amistats, com el cas d'en Joan, cuiner del Lossum, un restaurant d'aquells "modernos".
No hi vem caure quan, a l'endemà, anàvem amb el mateix grup de gent a sopar per Sant quirze. Va ser quan ens vem dirigir al típic El Niu del Mussol, un restaurant dels de "tota la vida" de Sant Quirze. (al web del Lossum, mateix direcció. Recomanable que menjeu a la terrasseta que tenen en comú els dos restaurants, molt acollidora i ideal per un sopar en parella)
Allà es menja bastant bé, cuina catalana amb especial atenció als menjats a la brasa, en especial una vedella de Galicia extremadament bona. No és barat, preu potser un xic més que Can Barata, però per l'estil, vamos. La gràcia és que el Lossum (mussol al revés per qui no se n'hagi adonat) és just al costat. En Joan és le fill dels d'aquest restaurant i com a gràcia ens va fer un petit menú degustació (ha estudiat amb n'Adrià i na Ruscalleda) d'estiu amb mini-paelles, una pipeta de martini amb una oliva, un mini-assortit d'amanides, cruixent de conill amb all-i-oli, un gaspatxo amb una espuma molt bona i quan anàvem a atacar els postres, un gelat de pressec molt bo. Un dia hem quedat que l'avisarem amb temps per a que pugui preparar-ho tot i fer un dels seus menús degustació, que tenen molt bona pinta. Del restaurant del seu pare, que ens va costar uns 35 euros per cap incloent un gin-tonic, cafès i postres, destacar els segons, un confit d'ànec molt aconseguit i la carn a la brasa estupenda (tendra, gustosa i mig sanguinolenta).

L'endemà, després d'haver vist la actuació del meu cosí a les barraques del poble veí, vem anar amb la família aquest cop, cap a Tarragona a fer un arros a Ca'l Brut, un del llocs típics del barri del Serrallo. Atenció, perquè el local en sí ja no és com es coneix. Ha mutat a lloc de cuina tradicional modernitzada. Ara es diu Zalamandra i no es menja gens malament, qualitat/preu parlant. Aquest local porta més o menys un mes obert, segons ens va explicar el cuiner (vem poder parlar amb el xef i tot) i vol promocionar els sabors més tradicionals amb altre més innovadors, però des d'un vesant més modern. Només entrar ens van posar un petit refrigeri amb un mini-pinxo de formatge de cabra, meló i un tomàquet cherry molt sorprenent, que va agaradar fins hi tot a mons pares. Com que veniem a menjar arros, vem escollir el de llamàntol i uns plats per picar. Destacables les navalles que ens van preparar, amb una salseta amb base de romesco exquisida. Els musclos al vapor, normalets i les petxines amb salsa marinera no eren dolents, però prefereixo la marinera de la Nansa, em té el cor robat ...
Pel que fa a la paella, un xic poc gustosa pel meu gust, però va guanyar bastant al deixar-la reposar una mica, ja que era un caldós. Marisc fresquíssim (vem escollir el llamàntol a posar a l'arros) i es notava ben tractat. El preu, no va arribar a 30 euros per persona. Recomanable i menys ple que els altres restaurants de la zona (com ca'l Joan) i suposo que amb el temps anirà a millor, polint aspectes que ara como ara tenen una mica enganxats amb pinces (com el tema distribució de les taules.)

Apa, pos ja està!

Pd. del Barça no en parlarem, passo ni de fer crítica del partit. Eto'o, podies haver marxat.