... i encara sense llum ...

Hola tots!

si no ha canviat res, diria que a casa meva encara no hi ha llum.

No, no visc a les perifèries, visc a Les Torres. I el dissabte em pensava que em moria.

Faré un relat de la aventura qeu vaig patir el dissabte passat.

El dissabte, com la majoria, ma mare em desperta cap a les 9 del matí perquè compleixi el ritual de portar-la cap a la botiga. mentres ella està l lavabo, un rebombori impressionant se sent en tota la casa, com si fos un terratremol. de seguit, penso que ma mare ha relliscat i s'ha emportat mig bany amb ella. Quan arribo a la porta, en surt ella. Ja no hi ha llum a casa, així que penso qeu un camió ha volcat devant de casa o al carrer Edison. Error. A la part del davant del pati, no hi ha res. però al darrera, un pi de 58 anys i uns 30 metres d'alçada s'ha fusionat amb la teulada. És en aquest moment, en pijama i mig mort de fred, que m'adono que fot un vent impressionant. Sembla que un arbre més petit ha parat el cop, però la teulada ha quedat mig destrossada.
Mon pare porrta a ma mare a la botiga mentres em dutxo i ja apareixen els primers veins a veure si ens ha passat alguna cosa. Per sort, les brabnques no han travessat el pis de les golfes, però s'ha de treure tant de pes el més ràpid possible. Veient que si no parava el vent, no hi podria fer res, em dirigiré al centre a comprar quatre coses per fer el dinar, que el dissabte m'agrada anar al mercat i cuinar alguna cosa. Només sortir de casa, vaig poder veure com un d'aquells toldos metàl·lics que es posen als estenedors dels edificis, sortia volant del seu lloc original, anant a petar devant de la farmàcia de Les Torres. No sé com no va enganxar a ningú dels qeu esperaven l'autobús. El carrer va quedar tallat i no s'obriria fins a diumenge. Ja passo per la plaça de sobre els cines esquivant diferents mampares voladores. És com manà del cel pels qui reciclen totes aquestes coses, vaig pensar divertit ... Després de comprobar que el centre del poble era un perill pel número de testos que queien els balcons (i uns quants taulons de l'obra del que va ser la llibreria Pallarols) vaig voler acompanyar a la meva tieta a casa seva, jo amb la meva compra, ella amb el seu embotit de ca l'Aluju. Pobre dona, de les ventades, que no tocava de peus a terra literalment. Quan vem arribar a la alcçada del veterinari de Les Torres, just al costat de la pista de patinatge (que semblava que estava a punt de despegar, del soroll que feia) vem veure, astorats, com el gran abet que sempre ha estat allà queia a pes. Com l'arbre de casa meva. Flipant, després d'aquest, tres més del jardi de davant. La vaig deixar a casa seva i anava a actualitzar el bloc (tornavem a tindre corrent) quan, un arbre del carrer Edison va decidir que volia veure món i es va emportar els pals de corrent, òbviament, des d'aquell moment que no tenim corrent. Aquest arbre va anar a parar a sobre un cotxe que passava per allà. En aquest moment es va tallar totalment el pas dels cotxes al Passeig de les Torres, ja que desde la Farmàcia fins al videoclub ja havien caigut 6 arbres i al carrer Edison , a part del que he comentat (que va fer caure dos pals de la llum) tres més tirant cap al Montessori.
A les 12 del migdia, l'espectacle era dantesc. Per la zona del "mercadillo" hi havia més arbres al terra que dempeus. El Passeig de les Torres era tallat i els qeu estavem intentant socòrrer a l'home que tenia el cotxe sota el pi ens dedicavem a esquivar planxes de uralita i unes quantes parabòliques queien. A les tres van retirar el cotxe i fins a la nit no es va restablir el tràfic.
Sort qeu el Diumenge no va bufar més, ja que hauria pogut passar alguna cosa més greu.
Ahir vaig donar voltes pertot (després de passarme el dia del Senyor a la teulada tallant branques amb el jardiner i deixant-lo el dilluns amb dos paios més per apurar la feina) i al final vaig acabar a la Oficina del Servei al Ciutadà de Les Torres, on amablement, em van atendre. He de donar gràcies a l'Ajuntament, que ens ha ajudat a agilitzar els tractes amb Fecsa (ma mare m'acava de trucar que ja tenim corrent) i amb el problema que representa desfer-se d'uns 300 kilos de branques de pi.
Al menys, estem vius.

Salut!

Rubi Palace

Iepa!

cada cop que vaig al bar el veig.
Amb el que ell havia sigut, imponent, símbol de la modernitat rubinenca.
Els temps canvien ...
... i no per tots passa igual el temps.

Quan era petit, me'n recordo que hi vaig anar a veure una peli amb mons tiets, Sopa de Ganso, dels Marx, que feia sessió doble (i probablement contínua) amb una altra peli, diria que de romans ... a saber. Llavors, aquell cinema que s'aguantava amb quatre canyes, desprenia aquella calidesa de cinema de tota la vida que mai més he trobat. És un dels grans records de la infància : el cinema a Rubí, al costat de casa.

Més tard, la primera revolució.
Va vindre la bolera al pueblo! Carai! Aquí ja m'ho vaig mirar un xic des de més lluny. No entenia què collons era aquell joc estrany de collons que feien allà. A mi en aquella època m'interessava més la pastisseria que van posar just a la entrada, que era un punt de referència de la meva golafreria ja en aquells tendres moments molt activa.

Però la bolera, al menys per mi, va passar sense pena ni glòria, i després d'uns anys, es convertí en un cinema multisala. Carai! quin goig que feia aleshores aquella plaça! Allà era el lloc de moda de Rubí, les terrasses bullien de gent i feies la primera copa abans d'anar a la discoteca ... o abans de fer-ne una latra i quedar-te de marxeta per allà. El Nebraska i el Mirall eren bars de moda. El Napoli encara era el Napoli i els xupitos passaven ràpidament de l'ampolla a la gola. Però, poc a poc, la cartellera s'anava distanciant en temps amb les estrenes ... i la gent no anava al cinema. Quan la botiga de carmelos de fora els cinemes va tancar, el seu destí es veia clar : ruina.
La pastisseria, juraraia va aguantar un xic més, però ha acabat sent transformada en un garit on només hi he vist una senyora de fer feines que hi neteja, sobre les set, una oficina. Encara no sé què és. Dec ser un ignorant o que no li he trobar el servei quan estava oberta ...

Collons! i fins ara!!

L'altre dia em comentaven que van tindre de perseguir un ratot del tamany d'un conill que va sortir dels respiradors del que un dia va ser un cinema. El local està en total abandó i la seva titularitat no està clara. Llegendes urbanes o no, van dir que es volia instal·lar un Mercadona, però no es va fer. Després que l'Ajuntament hi volia fer com uns locals socials per les entitats. I que havia llogat el garito, amb un lloguer astronòmic. Algú en sap res d'això?

Mentres, la zona, sense dinamitzador, va morint cada dia un xic més.
Enfonsada en la merda de les rates ...

Salut!

Què està passant al món?

Ho direm amb uns vídeos ...



del '92 -> Barricada : Balas Blancas



Barricada -> Victima



Habeas Corpus -> cada vez más odio



S.A. -> Ratas

Salut!

Concertas de KOP!

Iepa!

Feia temps, molt de temps, que no veia a un grup repartir tanta estopa sobre un escenari.
El divendres passat, el dia 9 de Gener, per ser exactes, KOP va actuar a una Sala Apolo de Barcelona atapeida com feia temps que no veia (per exemple, quan vaig anar-hi a veure DOWN, la sala estava la meitat de plena ).
Gràcies a un senyor pakistanista (o similar) que venia els mig kilos de cervessa a 70 cèntims al seu badulake, vem poder posar-nos a to per poder entrar a dins del garit. Dins, la calor era bastant moderada, així que el nombre de cerveses veient als At-Versaris (correctes teloners, encara que ele hip-hop no m'entusiasmi en demasia) va anar decaient esperant al esdeveniment de la nit.
Per fi, la música va començar.
Situats devant de la taula de so, es veien rubinencs a la dreta, a la esquerra i sobre l'escenari ^^
Brutal, concertas. Van tocar els great hits de la banda, com si la parada forçosa que va patir no s'hagués produit. La llàstima que només va durar una horeta i mitja com a molt.
En quant al so, la baterioa sona bastant més contundent i les guitarres afilades com sempre.
Amb tothom amb qui he parlat del concert, n'ha sortit molt content ...
Com a mostra, us deixo un vídeo grabat més o menys desde la meva posició.



Quan surtin els vídeos de les actuacions o d'Apolo o de Pamplona (em consta que els del grup posrtaven càmeres per enregistrar-ho correctament) intentaré penjar-los.

Au, salut!!

Especialistas Secundarios

Bones!

Aquests paios (l'Iñigo, l'Armand i el Nane, també dits l'Iñigo, l'Armand i l'altre) fan un programa de radio (i a Localia els podreu enganxar donant la cara) que simplement està molt be. L'humor que tenen és bastant absurd i tenen una sèrie de personatges que ells han modelat, que, simplement, és impressionant.

Són mítiques la entrevista a la orca Keiko (que després es va morir i també van la entrevistar i té un club de fans, ja que ara es dedica a cantar), el Txumari Alfari (aquí la trobada amb el de veritat ) que ens porta els seus remeis des del Valle del Orrio amb el seu gat Potorro, en Emeterio Vargas Brown, un predicador que lluita per la felicitat dels nens pobres de Mónaco, la Ruth, sempre a l'altre banda de les reclamacions del Indignao, en Moncho Riudeprims Vilalta, que presenta una espècie de teletienda ... buf!! un material que t'arrissa els pelets de dins del nas!

Podria seguir comentant personatges i gags durant molta estona, però potser és millor que els descobriu vosaltres de 15:30 a 16:00h per Radio Barcelona (Cadena Ser) i ho comprobeu, de dilluns a divendres. Abans feien un programa també els caps de setmana, però ja l'han retirat perquè poguem escoltar el Carrusel Deportivo (un altre programa que donaria per fer un post i tres o el seu clon, el Carromato Deportivo) sense incidències ni partides de caixa fora de temps. Si els voleu veure per Localia, no se si els donaran encara, sinó aquí teniu la majoria dels gags.
Ara, que no teniu temps d'escoltar els programes perquè els fan a mala hora? Fàcil, tampoc hi ha excusa. Navegueu fins a www.especialistassecundarios.com i allà trobareu els programes penjats, les colaboracions a altres programes, un foro per fer el bèstia ... un luju, tu !!!!

Per acabar, us deixo amb una serie de cunyes publicitaries que van fer (en conya, com no) a destacar-ne dues : Almacenes Saturno i Yogur de Kentucky.

Salut!