L'Anna de Ventolà

Buff!

Sembla que últimament no parli d'altra cosa que no sigui el jalar ... però és que hi ha, els camins del Senyor són inescrutables ...

Sembla mentida, però quan vem anar a Els Caçadors aquest estiu, ens vem prometre que hi tornaríem abans de Desembre, i així ha sigut, per un dia, però hem complert. Qui no ha complert la seva part del tracte han sigut els Srs Caçadors, que estaven de vacances. Però teniem pla B.


Ens l'havien recomanat. Què hi ha d'especial? Aneu-hi, ens van dir. I res, cap allà.
Tot pujant en cotxe ja vem reservar taula per anar segur, i ja sense susto, ja podiem anar a comprar amb tranquilitat el bull a Ribes, com mana la tradició.
Amb el nostre bull al sobaquillo, la partida a la Lotto Exprés, mitja bossa de llardons i assegurar-me que els caçadors estaven tancats de veritat, vem enfilar carretera amunt cap a Ventolà, una mica més amunt de Ribes.

La primera impressió és el paisatge. El poble està com en un turó, on ja a la pujada que fas (uns 4 kilòmetres) des de la carretera, pots anar veient les muntanyes del costat, i més avui, aprofitant que ahir havia nevat, que semblava un d'aquells diorames que fan a la aula cutural de la estació per nadal. Arribem al poble. Quatre cases i tres milions de cotxes?? com és possible!
Després d'arriscar la nostra vida entre els carrers gelats de la bonica població del Ventolà (visiteu la església romànica de la localitat, no té pèrdua, és la única del poble ) arribem al garit en qüestió. Més que restaurant, en podríem dir casa de menjars per la seva configuració. Al entrar, el guirigall que hi ha és extraordinari, gent i més gent i piles de menjar arreu ... ens fan esperar a fora (dins és pràcticament impossible d'estar-s'hi sense topar amb ningú cada trenta segons) i fent gala de la Llei de Murphy, quan he engegat un cigarro ens han cridat a taula.

La habitació on estàvem (la casa de menjars gaudiria de tres plantes/habitacions) era la d'abaix del tot, distribuïda per quatre taules llargues, on estava tothom assentat, espai un xic just però correcte. El menú no era una meravella en quant a plats, però es veien molt casolans.

De primer, hem fet matar un porc sencer perquè ens portessin una taula d'embotits tal i com aquesta :


Després de jalar-nos casi mig kilo d'aquí, (si, va a pes !!!) ens hem fotut una sopeta de galets per anar tirant a baix, tot esperant els segons. Normalment, et porten un plat del que has demanat. Però això és Ventolà, i aquí no existeix aquesta llei. Aquí va a cassoles. en concret, han desfilat per la taula una cassola de galtes de porc amb olives (salsa molt bona), potes de xai (altrament anomenat cabra petita) amb sorpresa de una segona capa de trossos de carn banyats en salsa de fuites i per mi m'han portat una cassola amb mig ànec rostit ... casi com a nadal! feia aquesta fila :

I com no, hem fet postre, cafè i ratafia, com mana la tradició.
Si demaneu vi de la casa, demaneu directament gasosa amb el vi o gasteu-se una mica els quartos.
A nosaltres ens ha sortit per 25 € per persona. Més barat si no et menges mig porc per persona com nosaltres.

D'aquest restaurant en podreu trobar altres referències aquí i aquí.


Au, salut

Asador argentí El Rancho - Sabadell

Iepa!

un conegut portava tres mesos fotent-nos al cap les excel·lències d'aquest restaurant. Per pesat, ens vem reunir una colla i ens hi vam dirigir, directes com una fletxa.
El restaurant és just darrera del Corte Inglés de Sabadell, per tant, aparcar per allà és una mica complicat si no en tens ni idea de com anar-hi, una experiència digne per cazurrillos com el que us escriu, que posa un xic d'emoció a la cosa.
De decoració correcta (imprescindible us fixeu en la colecció de fotos de "famosos" que hi ha just a la entrada, un toc "de pueblo"), ens van posar a una taula cuadrada, si hi aneu, demaneu-ne una de rodona, que semblen millor acondicionades. La carta, òbviament, es basa en la carn de tall argentí i una petita selecció de primers bastant corrent : amanides, provolone i demés. Jo em vaig demanar uns tomàquets "rellenos", que no és que fossin una cosa excessivament bona, dintre de la mitja. Per la taula va rodar un guacamole (com no, amb Doritos), una amanida tèbia de tamany correcte i unes empanades, que no vaig provar pel record d'un empatx d'empanades de la Pitzada rubinenca. Res de l'altre món, però venia el plat fort, la carn. Vem demanar el trossaco de carn més gran, el Tango Argentí, en deien, una traducció de entrecot de dinosaure segons la carta, un catxo de carn important però no gegantí a la pràctica. Dels tres tipus de coccions, jo vaig escollir la del punt un xic menys, com haurien de portar-te-la per defecte i dos companys més van optar per una al punt i l'altre un xic més passat. Per mi, escolliu la del punt, ja que encara que la carn es veia ben bona, li falta un xic de gràcia en la presentació o en alguna cosa. Els altres habitants de la taula es van demanar el plat vegetarià (si, era una noia) que vaig veure com el festival d'acompanyaments dels altres plats i un bifé que tenia bona pinta, això si, mateixa presentació que els nostres plats.
El tema dels postres és per donar a menjar a part. Selecció gran i per tots els gustos. Com que estava ple com un ou, no la vaig ni mirar, directe al cafè (òbviament, amb sacarina, jo que el prenc sol) que no em va agradar i a fer un gin-tònic de cogombre al gran Tap's, digestiu necessari per la vida moderna.

En resum, és un restaurant que no està gens malament, però que no és espectacular. Carn bona i els vins argentins que vem provar em van sorprendre perquè eren realment bons i no molt cars, en comparació amb els nacionals. El preu per persona ens va sortir a 30 leuros europeus per cap.


Qu vagi de gust!

Sabatilles de mis amores ...

No,
no és la traducció d'una cançó d'El canto del Loco.
Jo tindria d'haver sigut la tercera generació que hagués servit sabatilles al poble de Rubí, tal i com ho va fer la meva avia i ho fa la meva mare.
Doncs després d'haver vist un post aquí i que la majoria de sabatilles que parla han passat per les meves mans (no sabeu el que és ser fill d'un botiguer / mà d'obra barata ) vaig a fer un resum de les meves preferides ...

1. Garvalín, moda infantil



Clàssic entre els clàssics. De sempre que les he vist. Ara se m'han tornat uns modernos, però de petits eren els amos. Regalaven de tot amb les sabatilles i duraven bastant. Ara han canviat el logo del noi aquell ros amb gorra i tejanos per un altre de disseny. Són els responsables de les sabatilles de la Ágata Ruiz de la Prada.

2. J'Hayber



Tot punk/ heavy que es preués en tenia de portar una d'aquestes o unes Yumas. Jo en vaig tindre un parell i de veritat, que són casi indestructibles. Ara estan en perill d'extinció, no s'han tornat a posar de moda com altres relíquies com les Victoria o les All Star ...

3. Sabatilles Victoria

Tant fart n'estic, que ja no poso ni foto. Me n'he fet un fart de vendre'n, de tots colors : verd, blau marí, vermell, blanques ... Per si no ho sabieu, el Sr Victoria va tancar la fàbrica i els que hi ha ara són uns continuadors rollo com ha passat amb la cervessa Moritz. A part, n'he sigut usuari a desgrat meu per molts estius. A mi, mai m'han agradat.

4. Càmpings


S'ha de reconèixer que els hi tinc un especial apreci, sigui només per les que n'arribem a vendre. Han passat èpoques millors i pitjors però les bones bones són les que es fan a La Rioja. Qui no n'ha portat unes no és persona.

5. Paredes

Bambes Paredes, senyors ... el veritable secret dels nens dels 80 ... Això si que eren bambes! A classe de gimnàs, els que més fardaven eren els que teniem Paredes ... fins que va aparèixer ...

6. Reebook "The Pump"
Es podien inflar!!! A part, eren carísimes ... jo sempre les vaig veure de lluny ... Durant uns anys van ser una bogeria ...

7. All StarNo sé ben bé perquè s'han posat de moda una altra vegada. no m'agraden gens ... si no recordo malament, les portava l'Emilio Aragón al VIP Noche ...

8. Panama Jack
Unes que també van ser mítiques ... aquestes botes, de cop i volta, les portava tothom per anar pel carrer , a la discoteca, pe camp a fer excursions ... el fotut és que no són barates, precissament ... però durar, duraven ...

9. Dr Martins / TermansGran baralla entre aquestes dues marques ... botes fetes per treballar que es venien per fardar. No ho he acabat d'entendre, ara, si que n'he tingut, com no ...

10. YumasGran marca, a mi m'agrada molt. No sé ben bé per què però li tinc especial apreci, per això la he deixat pel final. Erròniament identificada amb ionki amb xandall de tactel (el brillant).

Si me n'he deixat alguna, ja sabeu, un comentari!

Apa, salut!

Qui va escollir el nom??

Hola!!

donat en que vivim en un poble amb nom peculiar (Rubí no és molt corrent, només hi ha un altre Rubí i és a Valladolid) i que avui faig el post 100 d'aquest any, aprofitarem per col·leccionar noms de pobles que m'han resultat curiosos. Comencem :

· Aveinte (al costat de Villaflor) prop de Salamanca, diria
· Ultramort (Girona)
· Cabañas raras (Galiza calidade)
· Guarromán (Jaén, de camí al poble de mon pare) prop de Jódar ...
· Tortura (Álava)
· Pajuelas que agermanada amb aquesta altra ciutat i aquesta altra ...
· La Raya (Múrcia ) agermanada amb Coca (Segovia)
· Mula (Múrcia),
· La Mojonera , a Almeria
· Alcantarilla (Múrcia)
· Peligros ( Granada )
· Valdezorras (Sevilla) que va amb Parderrubias (Orense)
· Sexo , com no!
· Esclavitude (Galiza)

... però el que m'ha fet gràcia de veritat és la provincia de Batman, a Turquia i un particular llogarret d'Àustria.

Apa, salut!

Si en teniu cap més, el posem a la llista!!

Llom a la pinya

Hola!

avui, per aclamació popular (bueno, els del sopar de castanyada) explicaré com fer el famós llom a la pinya, aliment mitjanament ràpid de fer, resultón i no molt car. Ideal si us venen a casa una horda de gent famolenca.
Les mesures serien per unes 8 persones, encara que nosaltres ens va servir per 6 d'aquells que mengen a cor que vols. I no va sobrar res, encara que estiguéssim a punt de reventar, així a l'endemà no em podia ni moure ...

Necessitarem :

1 . llom de porc sencer (sense tallar).
Nosaltres vem anar a l'Alcamp de St Quirze, que per 12 eurillos en tenies un de sencer partit en dos trossos, de tamany ideal per a la paella que teníem predestinada.
2. pinya en almívar (un pot gros)
3. Crema de llet (2 - 3 pots ... a gust del consumidor)
4. oli - sal - pebre

Preparació :

Apartes el vi que has comprat amb els altres ingredients de manera que el cuiner es concentri realment en el que està fent. La copa que té a la ma també és bo que li tregueu abans que s'adoni que no té més vi.
Salpebra el llom a discreció.
Posa una paella suficientment gran perquè hi càpiga el troç de llom al foc fort. Quan estigui calenta, posa-hi un xic d'oli i el llom. Baixa el foc fins a la meitat, més o menys i deixa que el llom agafi color per totes bandes. No l'hem de fer, només l'hem de marcar.
Obre la llauna de pinya en almívar i guarda el suc i la pinya en pots separats.
Quan estigui daurat de totes les bandes, el retirem del foc i el reservem a una bandeja per anar al forn.
A la mateixa paella on hem fregit el llom, hi posem l'almívar. Si voleu, hi podeu posar també un xic més de sucre. Esperem que redueixi i que faci el caramel.
Quan està apunt de fer el caramel, hi passarem el tros/trossos de llom perquè quedi caramel·litzat. Els tornem a deixar a la safata del forn i si ha deixat suquet, a la paella!
El llom, al forn a 180 -200 graus uns 20 minuts (vigilar-lo perquè quedi a gust del consumidor)
Si veieu que el llom perd molt suc al forn, passeu-lo a la paella.
Mentre, a la paella, hi aboqueu la crema de llet a porrón. Això crearà una salsa amb el suc de la carn i les restes de caramel de l'almívar que s'haurà de deixar reduir el que considereu acceptable. Per a acabar la salsa, a una altra paella, passeu un xic els trossos de pinya en almívar talladets a trossos petits i un cop rossets, els hi foteu sense por a la salsa.
Doncs ja estaria, la salsa a la salsera i el llom el talleu com volgueu i a jalar!

De moment, amb aquesta recepta no hem matat a ningú. No sé si és o no bona senyal.

Pd. el pròxim cop, posarem fotos !!

Apa, salut!!

Rémi Gallard i l'humor

Potser us sona aquest vídeo

ROCKY (REMI GAILLARD)
by nqtv

Doncs el protagonista és un còmic francès Rémi Gallard. Còmic, clar, per qui no pateix cap broma per la seva part. A part, les col·lecciona totes a la seva web.

N'hi ha d'alt risc, com ara

LE GOLFISTE (REMI GAILLARD)
by nqtv

... aviam qui és el matxote que ho fa a Ca'n Oriol en plena competició de petanca ...

els seus vídeos els trobareu aquí o aquí (per no fer-me pesat pujant-los)

El fet de que hagi acabat parlant d'aquest paio és bàsicament aquest vídeo

ASCENSEUR REGGAE (REMI GAILLARD)
by nqtv

que m'ha semblat senzillament genial. Sóc d'humor tonto, què hi farem. M'agraden les pelis on no s'ha de pensar gaire i si hi surten negres fuemtes, millor, més "descojone". I això ho dic degut a l'allau de crítiques rebudes després del meu últim lloguer d'una peli (Ovejas Asesinas). Si no ho volieu, digueu-lis als Hermanos Rodríguez que no em deixin lllogar més pelis.
De fet, diria que si aquest humor té un toc escatològic, millor, com ara el creador de rots que podem trobar aquí. Els pots fer tal i com vulguis i a sobre, enviar-los per correu als teus amics!!! què més vols???

I per riure, les ofertes del Media Markt ( a precio de coste, nen!!) que ja sembla que els hi tingui mania ...

Ara amb la crisis, no podem molt alegres, que sinó ens enxampa la policia del pensament i ens fot a la garjola ... i sempre pots imaginar-te qeu hi ha treballs molt pitjors que el teu ...

i ja sabeu, el secret de la felicitat és ...


Salut!