Mr T la lia

Es veu que als Regnes units estan enfadats (el lobby homosexual) amb aquest anunci protagonitzat pel gran Mr T ->




Pobre home, amb el que li ha costat guanyar-se la vida, com explica el seu Testimonio



i com podem veure aquí, ja fa temps que no treballa, degut a un càncer que el va apartar dels escenaris fins ben be el 2001. Ara, diria que es dedica més a publicitat qeu no pas a una altra cosa, menys temps, més duros ^·^

Pos res, us deixo amb el seu gran hit musical i que el tingueu a les vostres oracions



(Sisi, s'assembla molt a una cançó dels Chanantes, si ...)

Salut!

Treballant a un psiquiàtric

Hola!

aquesta setmana l'he passada per terres de Girona.

Allà tenien problemes amb un servidor (no amb mi, amb una màquina) i de pas tenia que ajudar a un company a fer uns "apanyos" a uns quants pc's de les instal·lacions de recinte hospitalari. En concret, aquest estava dividit en dos grans blocs : l'hospital en si (un saludu al personal d'urgències i als pacients que es van tindre d'esperar mitja hora perquè no sabíem com deslligar una cadena de seguretat - ole mis webos - ) i una residència\ hospital per malalts mentals. Ara, el fet que no hi toquessin no volia dir que fossin tontos. Els que estaven en millors condicions els deixaven lliures pel jardí i ells aprofitaven per demanar tabac i quartos per xuxos de crema a tot quisqui que passava per davant d'ells. No he vist mai fumar tant com aquesta gent (ells ja reben el seu tabac racionat pels cuidadors).

A part de la experiència d'urgències, vem passar pels despatxos de les proves de les embarassades i vem tindre de mig sortir corrents d'un box de consulta perquè un senyor musulmà ens mirava malament. Massa a prop de la dona (més aviat va cagar-se en tots els nostres avantpassats tres o quatre vegades i en diferents dialectes). No vem ser nosaltres, ens va vindre a avisar una infermera que siusplau, anéssim a una altra banda. Per flipar. Naltros preocupats perquè fallava una connexió amb el servidor i no ens haviem ni adonat que hi havia gent a la consulta esperant ... vaia pàjarus ...

Després vem anar al psiquiàtric. El millor de tot és que jo no sabia que era un psiquiàtric i no m'ho esperava. Sortim de l'ascensor i un senyor d'edat entre 50 i 60 anys en caminador se'm planta davant i m'espetega : " te maldigo hasta el fin de los días !!!!" apa i tant panxo, es gira i a córrer tant com podia per allà. Després del descollonament del meu company, arriben a zona segura, la sala dels cuidadors. Allà se'n cola un altre vestit del barça, amb una pilota. Voleu fer un partit de veteranus?? ens pregunta ... no, li responem, flipant els dos ... ah! vale! us ajudo, ens respon. Collons quin paio. Tenia una vida interior super-intensa, portava dos o tres converses internes i es comunicava amb nosaltres! ... i ja quan marxàvem al fons, una dona cridant " sólo m'harei cazo cuando me mate!!!!" i la gent passava d'ella ... feia uns quants anys que només deia això ... A part, a un altre mòdul vaig lligar amb una interna (txiki, això no ho has de llegir, eh?) i després em van dir que es veu que és molt simpàtica i el seu nòvio (també un intern) era un paio més gelós que el musulmà d'abans ... vaia xou!

Ara, bestieses a part, des d'aquí una abraçada molt forta als metges, infermeres i treballadors socials que cada dia tenen cura d'aquesta gent.


Aquest post està fet amb tot l'amor vers aquesta gent, no pretenc ridiculitzar-los ni res semblant, simplement treure l'estigma que hi ha sobre d'ells i fer veure que també són persones, amb els seus vicis, defecte i virtuts. Només és un petit recull del que vem poder veure en tres dies (al meu company li queda fins a final de mes per allà) i que mereixia la pena no oblidar.

Salut!!

De tapes

Iepa!

com que ve la calor (si és que no ens ha enxampat ara) venen les ganes de tapeig.
Prop del barri de les Torres on m'hi deixo caure per dormir, hi ha una sèrie de bars de reminiscència andalusa on encara perdura la bonica tradició de la tapa. Amb un company que no tenia moltes coses més a fer que jo vàrem decidir comprovar si es podia fer una ruta per aquells bars de Déu i arribar a casa mig dinats (els danys colaterals de l'alcohol són a part :P) .

Quedem a les 13:00 a sobre de la estació dels ferracates.
A la mateixa Rambla del Ferrocarril hi ha el bar de la penya bètica de Rubí. Quinto un leiro i les tapes depèn del dia que hi vagis. Solen estar bastant bé. La ambientació és simplement espectacular, amb aquell cap de porc senglar dissecat i amb el barret de "papa" gitano i el puro a la boca ...
La segona parada al Rias Baixas, al costat de l'edifici Universo (diria que al Bar Universo també posen tapa amb la cervessa, però ho deixo per poder fer "extensions") . Aquí hi vaig ja més per vici que per la tapa. Gran ambient i millor companyia. Uns riures assegurats. Diria que el quinto es cotitza sobre 1,10 leiros.
Tercera parada, al Canigó, al costat de La Sirena. Aquí la tapa sol ser un trocet d'embotit o un bon troç de truita de patates. els quintos estan ben freds i ajuda a que sigui una parada d'avituallament per pujar la pujada del carrer. El quinto a un leiro.
Cuarta parada, un descobriment que vaig fer l'altre dia. Al carrer Lumiere, just a la banda que fa cantonada amb la tenda de fruites i verdures. És un bar que no m'hi havia fixat mai, decorat amb posters de motos. La tapa és excel·lent, a nosaltres ens van posar un plat de fideuà el primer quinto i després unes sardinetes a la planxa prou bones. El quinto no m'en recordo bé, però voltava el 1,10. Val molt la pena.
Cinquena i última parada, el bar Segovia del Lumiere. Grandes morros els del Sr Lauri. Amb a teva cervesseta, un platet de morros a la planxa. Molt bons. A vegades la ruta es redueix a aquest bar, ambient molt de Segovia, s'ha de dir. Si passeu la prova del morros, potser us oferiran passar-vos als xoricitos de "su pueblo". Molt bons, també.

La broma acaba a les 15:00h i han caigut 7 cervesses (dues a cada bar del Lumiere). Ja no fa falta casi anar a dinar. Millor anar a dormir la siesta :)

S'ha de recordar que cap d'aquests bars estaria considerat "bar de moda" ni aquí ni a Japó, cosa que no treuy que tots tinguin el seu encant i el seu borratxo a la barra de sèrie.
Apa, d'aquí un parell de dissabtes, a repetir-ho!!

Salut!!!

Estic viu!!

Sisi.. casi un mes sense actualitzar ...
però fins que no acabi el projecte on estic assignat no podré dedicar-m'hi molt de temps ...
les fotos del Kobeta estan per posar, així com impressions de festa major (fluixet, no?)
espero armar-me de valor quan arribi a casa i tornar a tocar un pc ...

apa!

salut i canyes!