Treballant a un psiquiàtric

Hola!

aquesta setmana l'he passada per terres de Girona.

Allà tenien problemes amb un servidor (no amb mi, amb una màquina) i de pas tenia que ajudar a un company a fer uns "apanyos" a uns quants pc's de les instal·lacions de recinte hospitalari. En concret, aquest estava dividit en dos grans blocs : l'hospital en si (un saludu al personal d'urgències i als pacients que es van tindre d'esperar mitja hora perquè no sabíem com deslligar una cadena de seguretat - ole mis webos - ) i una residència\ hospital per malalts mentals. Ara, el fet que no hi toquessin no volia dir que fossin tontos. Els que estaven en millors condicions els deixaven lliures pel jardí i ells aprofitaven per demanar tabac i quartos per xuxos de crema a tot quisqui que passava per davant d'ells. No he vist mai fumar tant com aquesta gent (ells ja reben el seu tabac racionat pels cuidadors).

A part de la experiència d'urgències, vem passar pels despatxos de les proves de les embarassades i vem tindre de mig sortir corrents d'un box de consulta perquè un senyor musulmà ens mirava malament. Massa a prop de la dona (més aviat va cagar-se en tots els nostres avantpassats tres o quatre vegades i en diferents dialectes). No vem ser nosaltres, ens va vindre a avisar una infermera que siusplau, anéssim a una altra banda. Per flipar. Naltros preocupats perquè fallava una connexió amb el servidor i no ens haviem ni adonat que hi havia gent a la consulta esperant ... vaia pàjarus ...

Després vem anar al psiquiàtric. El millor de tot és que jo no sabia que era un psiquiàtric i no m'ho esperava. Sortim de l'ascensor i un senyor d'edat entre 50 i 60 anys en caminador se'm planta davant i m'espetega : " te maldigo hasta el fin de los días !!!!" apa i tant panxo, es gira i a córrer tant com podia per allà. Després del descollonament del meu company, arriben a zona segura, la sala dels cuidadors. Allà se'n cola un altre vestit del barça, amb una pilota. Voleu fer un partit de veteranus?? ens pregunta ... no, li responem, flipant els dos ... ah! vale! us ajudo, ens respon. Collons quin paio. Tenia una vida interior super-intensa, portava dos o tres converses internes i es comunicava amb nosaltres! ... i ja quan marxàvem al fons, una dona cridant " sólo m'harei cazo cuando me mate!!!!" i la gent passava d'ella ... feia uns quants anys que només deia això ... A part, a un altre mòdul vaig lligar amb una interna (txiki, això no ho has de llegir, eh?) i després em van dir que es veu que és molt simpàtica i el seu nòvio (també un intern) era un paio més gelós que el musulmà d'abans ... vaia xou!

Ara, bestieses a part, des d'aquí una abraçada molt forta als metges, infermeres i treballadors socials que cada dia tenen cura d'aquesta gent.


Aquest post està fet amb tot l'amor vers aquesta gent, no pretenc ridiculitzar-los ni res semblant, simplement treure l'estigma que hi ha sobre d'ells i fer veure que també són persones, amb els seus vicis, defecte i virtuts. Només és un petit recull del que vem poder veure en tres dies (al meu company li queda fins a final de mes per allà) i que mereixia la pena no oblidar.

Salut!!