El gol del català

Ahir vaig veure una cosa molt rara per la tele.
El barça havia canviat el seu color de la samarreta per una altra i, en comptes de tindre estrangers, teníem a altres jugadors de la lliga corrent per allà (fins hi tot del Madrid, escolti!).
Fins hi tot, Puyol va marcar de corner, com al Bernabeu, però, no sé per quina estranya raó, no es va treure el braçalet de capità i el va besar, com fa un parell de temporades. Estrany ...
Però, el que em va sorprendre més, és que, quan es va acabar el partit, qui més ho va celebrar van ser els meus amics fans del Real Madrid, que van treure una bandera catalana on hi faltaven barres i van agafar el cotxe per celebrar el gol del català i jugador barcelonista. No ho veig clar. Ara, per si em torna a passar això aquest diumenge, me n'aniré al Rubifolk, que estarem més tranquils ...

Salut!

L'orgull del tercer món

Hola!
em prenc la llicència d'agafar el nom d'un programa de Faemino y Cansado perquè, de veritat, sembla que ens hi trobèssim a dins del surrealisme que poden prendre les coses.
El dilluns ja va començar amb sorpresa, el pati blanc i nevant ... a Rubí! impressionant! Tot molt maco, però des de casa.
Com de costum, surto a complir amb les meves obligacions laborals i agafo els Ferrocarrils de la Generalitat cap a Sarrià. El paisatge és molt maco, però des del tren.
A Barcelona, durant el matí, plovia amb una intensitat moderada, però, de cop i volta, va començar a nevar. La nevada és molt maca, però des de la oficina.
Ja, mig mosca, vaig trucar a casa cap a quarts de quatre i em van confirmar que a Rubí ja havien tancat escoles i que anés fent via que es posava la cosa peluda. Tot seguit, vaig alertar a unes compamyes de Rubí i Terrassa i ens encaminar cap a la estació de Sarrià junts, per fer pinya. La neu ja no començava a ser tant maca.
Com que una de les companyes té aprensió a agafar el metro, ens vem decidir per agafar un autobús per anar a la estació i, així, podiem veure l'espectacle de Barcelona nevada. Tot molt maco, des de l'autobús. I, senyors, aquí comença la epopeia. L'autobus, a la tercera pujada que feia dins d'un tràfic que cada avançava més lent, va començar a patinar. Les rodes semblava que no podien avançar i el conductor va rebre la ordre de tornar cap a cotxeres, amb el que vem ser gentilment abandonats a una rotonda, a uns deu minuts caminant de la porta de la estació. Ara la neu començava a ser una veritable merda.
Els deu minuts de passeig van ser una petita volta per l'infern que s'estava coent allà. Cotxes que quedaven abandonats perquè no podien pujar les pujades o accidentats, caos circulatori intentant escapar d'allà i neu. Molta merda blanca per tot arreu. A la cara, al paraigües, mitg cos pintat de blanc i l'espectacle de veure a la gent patinar sobre les plaques de gel que es començaven a formar ... La neu ja era una una veritable merda.
Amb més penes que alegries, als volts de les cinc de la tarda, arribem a la estació de Sarrià. Salvats! ai, Rodrigues, que equivocat que anaves ... Els trens que arrivaben a Sarrià anaven de gom a gom, no s'hi podia entrar, eren un puto puzzle humà. Vem veure escapar un Sabadell (que es va quedar parat abans de Les Planes i, suposo, van tindre d'aplicar tècniques d'el último superviviente per sortir d'allà) i va arribar un tren direcció Terrassa que semblava la nostra salvació. Ni de conya vem poder entrar ... però és que el van fer buidar! (foteu-vos! vaig pensar per dintre ...) Caiguda de tensió en la línea, van dir. No patiu, que cap a les sis estarà arreglat. Ara la neu ja començava a enriure-se'n de mi ...
El tren va marxar cap a cotxeres i ens van deixar a la andana. (Segon cop en un dia, collonut!) I erem afortunats, perquè els que estaven a la part superior de la estació no podien baixar. Si voliem escapar per carretera, no hi havia autobusos, ni taxis i les carreteres estaven o colapsades o tallades. Ara la neu ja no era bonica, miressis des d'on la miressis. Ens van anunciar que a les vuit de la tarda podria tornar a estar restablert el servei, i llavors , com vem poder, vem intentar enganyar el temps ...
A les vuit, el missatge de megafonia va canviar, efectivament, però per anunciar-nos que fins les deu, res de res. La cosa es va començar a posar peluda i la gent va començar a buscar-se les faves pel seu compte. Jo, com un autèntic patriota rubinenc, vaig voler-me quedar perquè, bàsicament, volia dormir al meu llit. I, què collons, havia pagat el meu bitllet i volia fer el viatge!
La neu es partia la caixa de mi.
El tema estava en que, si no podia sortir d'allà (si pujava a la estació, no podia tornar a la andana, ni que fos per anar al lavabo o fumar-me una cigarreta) em tindria d'adaptar al medi. Per la olor, vaig detectar la zona de fumadors i, ràpidament, m'hi vaig incorporar. Gràcies a això, vaig trobar-me a un parell de rubinencs, encara que un ens va abandonar per baixar a Plaça Catalunya aviam si hi havia més sort o algun transport per poder tornar ... mala idea, Billy. Allà la cosa era més caòtica que a Sarrià ...
Les deu van arribar, les meves companyes de feina van decidir que anaven a un hotel i jo, tossut, que me'n anava a sopar per després tornar a Rubí. Després de sopar, i ja amb unes cervessetes al cos, les coses es veien diferents. Cinc hores a la andana, sense haver pogut beure, menjar ni anar al lavabo ens havien tornat uns zombies, però el sopar ens va tornar a donar forces per arribar a la estació de nou, aviam si podiem tornar. I si, per fi, el senyor FGC va posar autobusos per arribar a Sant Cugat. El nostre el vem poder agafar a quarts d'una i vem arribar a Sant Cugat a quarts de dues. Allà al tren ens va portar a Rubí. Per fi havia pogut fer el recorregut!!!

Ara, després de dos dies, ho he pogut escriure sense molta ràbia, perquè, us asseguro que ahir encara pujava pels arbres. He fet una reclamació, però suposo que només servirà perquè m'enviin una carta de disculpes ... Aviam ...
Som l'orgull del tercer món. Quatre maleïts flocs de neu i ens quedem aillats.
La neu em va guanyar la partida clarament.

Victimes de la crisi

Hola a tots!

he tingut una crisi d'inspiració (o massa feina, diga-li com més t'agradi ...) però esperem tornar-hi amb força ...

Avui, un pobre afectat per la crisi : Eudald, el porter de Vueling.

Vueling, ara com ara, ja no és la companyia aèrea de referència en el món blau-grana, però des del 2.005 , a les mitges parts, es feia el sorteig de Vueling i si feies tres gols de tres penaltys, te n'anaves a un destí Vueling. La mecànica era clara, no? Doncs clar, allà a sota de la porteria hi tenia d'haver algú competent, i aquest, era n'Eudald.

Eudald era un paio que acomplia la seva missió amb determinació. Potser el vaig veure parar un o dos cops la pilota en tres anyets, però suposo que seria pura casualitat. Tenia un tempo a la hora de llençar-se a per la pilota (com un gat mesquer enrabietat) que feia por. Tocava al terra quan la pilota arribava al fons de la xarxa o potser, fins hi tot, es llençava cap a l'altra banda. Quin paio i quin gran actor/porter ...

Sort que els llençadors que sortien (uns altres cracks dignes d'estudi) potser llençaven una o dues pilotes fora i no se n'anaven amb el premi gros, però clar, tu imagina't un Sr soci d'aquells del puro a la boca, el bocata oliós d'embotit del bó (light) i la panxa cultivada a força de beure cervessa, en calça curta. Eudald s'enfrontava amb ells , els retava amb amb mirada i els hi desviava el xut. Però si anava entre els tres pals, Eudald esquivava la pilota com si li anés la feina (que li anava, clar). Quanta admiració va desperatar en nosaltres aquest home ... Quina feina més sacrificada, la de porter de Vueling ... si fins hi tot torrat la podies fer!

Ara, Vueling, com hem dit abans, ja no patrocina al FC Barcelona. Qui voldrà ara a un porter que no sap parar penaltys?
La crisi passa factura a tots ...

Salut!

Quick post - ja ha sigut el dia de la marmota

Si senyors, aquesta setmana, la marmota Phil ha anunciat que encara queda hivern.
Doncs, res, a esperar a que passi ...


( Tret d'aquí)

Salut!

Los tiempos pasados fueron mejores ?

Minuts musicals

Aquí es demostra qeu som la tercera espècie més inteligent sobre le planeta ...

Si en voleu més informació -> Aquí

Au!

Trucada al 1004

Collons, com està la cosa ...

l'altre dia, encoratjat per mon pare, vaig trucar a Telefònica per apuntar-nos al Imagenio i així ell pogués veure els partits de futbol per GolTV a casa. La trucada va ser una mica rara ...
Primer, una noia, molt amable ella, va comprobar les dades de mon pare (el qui paga, vamos) i ens va comunicar, així com qui no vo la cosa, que Imagenio no arribava a Les Torres ...
aquí em vaig quedar petrificat ...
com que no arriva a Rubí?
Carai!
I llavors totes les ofertes d'ADSL a 20 Mb són mentira? carai! ara ja ho tinc justificat ...
Vale, d'acord, molt bé ... però em vull donar de baixa un servei del que em poseu a la factura, li vaig contestar. La noia em va pasar amb el "departamento de bajas".
ôbviament, aquest departament deu estar localitzat a alguna banda d'ultramar per l'accent de la locutora i els salaris encara més baixos.
Llvors bé el millor :quiero darme de baja del servicio de antivirus que me estais cobrando y que nunca he hecho servir. Y porqué? Pues mire, es que yo no tengo Windows en casa. Ostia, tres cops li vaig haver de repetir! Y con qué va usted? Pues mire, con una Ubuntu la mar de mona. Un momento ... Pue smire, que para Ubuntu también va el invento , respon ...
Carai! que modernus els de Telefònica! no m'ho esperava ... bueno, pues que igualmente me lo quite, que ya me lo protejo yo el pc (una altra pausa). Total, el sservei, de costar 5, va passar a costar 1 i després a ser gratuit ... òbviament, me'l vaig treure de sobre, sobretot perquè no l'he fet servir mai i el seu antispam ha brillat per la seva absència ...
Ara espero per fer una altra trucada aviam si em rebaixen res més ...


... panda gitaners ...

Dies de feina ...

El pitjor de tot és que és tant cert ...

Curios ...

No dic res més ...

La videoconferència

Ahir va ser un dia que tothom estava nerviós ...
Gent que estava de vacances va vindre per fer una reunió a nivell europeu a casa del client i una de les pantalles de l'aparell de la videoconferència ha deixat de funcionar. De totes maneres, es pot fer la trobada virtual ja que es rep i s'envia senyal.
Intento pujar a veure que passa i, com que encara estaven reunits, no vaig poder fer res.
Aquest matí, m'ha trucat un dels jefes que no està de vacances perquè vagi a veure l'estrany cas de la pantalla de la videconferència ...
Engeguem l'aparell i les teles. Tot funciona correcte, però no es rep senyal a una. Miro el cable i entra per un euroconnector. Tot sembla correcte.
Miro la tele. El típic pilot vermell d'stand-by.
Dibuixo un somriure eufòric devant de la cara de preocupació del jefe, que no vol gastar-se un duro en cap tipus de reparació i menys en un trasto que s'està quedant obsolet.
Obro el comandament manual de la tele, la engego i sintonitzo el canal de l'auxiliar.
El gran problema està resolt.

Quan marxava, el jefe anava trucant als de la reunió d'ahir : ja hem arreglat la tele! faltaven piles al mando!

... jo a vegades no sé per a què treballo ...

Dog Day Sunrise

Hola!

Cada dia, quan vaig a la feina, per estalviar uns cinc minutets de temps i de pas fer alguna cosa de moviment, baixo a una estació determinada de Barcelona a peu fins a les oficines del client.
Si faig aquest camí, irremediablement, passo per un parc on els nens del barri esperen el seu autobus escolar. A aquell parc sempre hi ha un gos que passseja a una senyora. La senyora, entrada en anys, podria ser perfectament la iaia o una tieta dels nens que estan per allà pasturant. El gos, de color beige, pèl llarg i que té forma de bota de vi, em somriu cada matí. Potser són imaginacions meves, però el paio està allà, somrient. Per mi que és la seva millor hora. De fet, un dels passatemps dels nens de l'autobus és anar a tocar-lo i jugar una estona amb ell. El pobre es deixa de fer de tot amb el seu somriure de gos pintat al morro i movent la cua com un posès. És feliç.
Hi ha cops, que per alguna raó, els nens ja no hi són o no han arribat i la senyora està allà amb el gos. Aquell dia el gos busca a l'horitzó aviam si hi ha cap nen que l'amanyagui i el tregui de la seva rutina amb la seva jefa. Aquell dia el gos no somriu, em mira i em demana una caricia amb la mirada.
I hi haurà un dia que jo ja no podré veure a aquest gos ...

Fear Factory - Dog Day Sunrise ucv
Uploaded by dagoba11

Salut!

Promeses incomplertes

Iepa!

rescato aquest post de la pila dels esborranys per a que l'amic Xai no m'estiri les orelles en la seva futura i propera visita als regnes vallesans ...

Ara es veu que tindria de parlar de totes aquelles promeses que no he acomplert : anar al gimnas (que no vol dir ser un orgullós poseïdor d'un carnet del SAF des de l'època que estava estudiant) amb certa regularitat, crear una societat gastronòmica estil les basques, visites i viatges que no han arribat mai ... d'aquestes coses n'hi ha moltes, tristament, degudes a la meva mala memòria o simplement perquè ja són coses que, encara que prometis, saps que no faras mai.
En aquest últim cas em vull fixar.

Et despedeixes d'una noia, aquesta nit t'ho has passat molt bé amb ella, heu fet de tot, i sempre està la frase de "em trucaràs? I tant, t'ho prometo!!!" ... just quan s'ha tancat la porta, ambdues parts són conscients que aquesta trucada, si no és que us trobeu fortuitament, no apareixerà, encara que tanquis els ulls i hi pensis molt fort, no vindrà un altre cop. I d'aquestes, en el món de la parella, moltes.

A mi, una de les promeses incomplertes més freqüents que veig és la de deixar de fumar. Quan arriba el cap d'any, tot són promeses que ens ha de fer millors, deixar de fumar, anar al gimnàs, no beure tanta cervessa ... collons! si és que som uns enganyats! Qui ha complert més de la meitat de les promeses de cap d'any? No, si aquesta és la última nit, ara no em va bé ... o simplement estas a la barra d'un bar el dia de reis sense haver anat al gimnas, amb un cigarro a una ma i una cervessa a l'altra ... toma promesa de les bones!!!
El millor d'aquestes promeses és que tu mateix te les creus, però no se per quin mecanisme humà, passen directament a un inconscient que, quan la estas incomplint no et fa tindre mecanismes de culpabilitat o alguna cosa així ... de veritat, són un cas per estudiar ...

Bueno, no allargo molt la cosa ... si me'n voleu deixar alguna, d'aquestes promeses, foteu un comentari, que ja teniu l'internet pagat tot el mes i no es gasta per deixar-lo encès una estoneta més.

Salut!

La motxilla ...

Iepa!

ahir, al tren, vaig veure un home amb una motxilla, de les de marca, no de les del Deacthlon que porta el bon usuari del Ferrocarrils de la Generalitat ...

Era més o menys com la de sobre ...

No sé si serà la seva qualitat o què, però al brodat de trekking, hi ha cap missatge ocult?


Salut!

Amistats perilloses

Iepa!

estava l'altre dia parlant amb el Victor, d'aquest web, d'anècdotes del rock quan en van sortir dues que són realment remarcables : Julio Iglesias va estar a punt de cantar amb Manowar i Bertín Osborne va pujar a un escenari amb Manowar.

Després de l'esgai inicial anirem per parts. Primer, Julio Iglesias i Judas Priest.

Corria l'any del Senyor 1985 i Judas Priest estaven experimentant amb sintetizadors (amb Jeff Martin als teclats) tot grabant "Turbo" (on sonen temes com ara Turbo Lover) a uns estudis a les Bahames (diguel's-hi tontos). Just a l'estudi del costat, el seu company de discogràfica, Júlio Iglesias, estava fent un disc d'aquells dels seus, per senyores i senyoretes Tena Lady. Judas Priest va grabar allà unes 18 cançons, i l'àlbum es va quedar en 9. Una de les descartades, que es publicarà més tard en un dels seus recopilatoris, era Prisioner of your eyes, la qual va cridar l'atenció de l'ex porter del Real Madrid. Es veu que va buscar de fer-la un electro-bolero amb ella al crit de "vull cantar aquesta cançó !!" . Gràcies a Déu, no va passar mai.

De com es van conèixer Bertín Osborne i Manowar ja és més senzill , si busqueu a Youtube, podreu veure com ell mateix ens ho explica. Més o menys, va així : era un jerezano anomenat Bertín Osborne que estava a Los Angeles, quan el truquen des de la recepció de l'hotel. Hi havia un grup de gent que el volia veure i fer-se una foto amb ell. El paio, tot cofoi com només pot estar aquest element, va baixar corrents a la recepció a fer-se les fotos amb aquells fans. Quan va arribar i va veure als melenuts aquells amb els tatuatges, va posar aquesta cara

La explicació és que un dels components té la mare mexicana i gran fan d'ell. Suposo que li deuria estar donant la tabarra fins que li portés una foto per ella. És el cor del metall ...

Ara uns bonus :

Un altre fet curiós és la combinació MetallicA amb Ricky Martin. No sé on va ser ni el perquè. Només tinc la foto d'un Martin super-content i uns heavies la mar de sorpresos ...

i de remat, Madonna fent una versió de PanterA (aquí original)



Au salut!

Supe High Me

Hola!

Els que em coneixeu un xic, sabeu de la meva debilitat per les pelis de negres fumetes ...
Sóc un incomprès, grans obres com How High, les pelis de Ceech & Chong, los colegas del barrio ... vamos, uns peliculons. Perfectes per passar una tarda de ressaca tirat al sofà.

Per altra banda, els documentals és un gènere que em motiva, sobretot a l'hora de la migdiada ;)

De la mescla d'aquests dos gèneres hi ha un documental de fumetes que s'anomena Super High Me (més o menys, Superfumat).



Suposo que tothom recordarà Super Size Me, on un paio es passa trenta dies alimentant-se de Mc Donald's a totes hores. Doncs aquesta és la resposta d'un còmic americà, en Dough Benson, conegut defensor cannàbic dels Estats Units.
La pel·licula és més o menys un documental del que li pot passar a una persona que estigui 30 dies completament embriac de la planta de Bob Marley i quins efectes pot portar-li per la seva salut. Per demostrar-ho, el protagonista va i passa primer 30 dies sense fumar completament res. Es fa unes proves (patilleres) tant físiques com mentals, com ara proves de respiració, nivell d'esperma, aptituds matemàtiques i llengua. Amb aquesta radiografia del seu estat, es dedica a fumar durant 30 dies més, que és la gràcia del documental. De fet, és una pel·licula per al gaudi dels monòlegs d'aquest personatge, tant sense anar col·locat com totalment desencaixat.
A part, també hi ha entrevistes amb defensors de la marihuana medicinal, activistes a favor de la marihuana i ens explica la situació de la marihuana "legal" de l'estat de Califòrnia, on es pot consumir sota recepta mèdica.
Suposo que el brillant ideòleg de la pel·licula ha volgut fumar com un carreter durant 30 dies casi per la patilla i no sabia com fer-ho i que es pot viure igual fumat que sense estar-ho. En resum, un documental (per dir-li'n d'alguna manera) divertit per passar una estona entretinguda.

Per cert, el resultat de les proves : Quasi tot igual, menys el recompte d'esperma, que es multiplica sota els efectes de la herba verda.

Salut!

Especialistas Secundarios

Bones!

Aquests paios (l'Iñigo, l'Armand i el Nane, també dits l'Iñigo, l'Armand i l'altre) fan un programa de radio (i a Localia els podreu enganxar donant la cara) que simplement està molt be. L'humor que tenen és bastant absurd i tenen una sèrie de personatges que ells han modelat, que, simplement, és impressionant.

Són mítiques la entrevista a la orca Keiko (que després es va morir i també van la entrevistar i té un club de fans, ja que ara es dedica a cantar), el Txumari Alfari (aquí la trobada amb el de veritat ) que ens porta els seus remeis des del Valle del Orrio amb el seu gat Potorro, en Emeterio Vargas Brown, un predicador que lluita per la felicitat dels nens pobres de Mónaco, la Ruth, sempre a l'altre banda de les reclamacions del Indignao, en Moncho Riudeprims Vilalta, que presenta una espècie de teletienda ... buf!! un material que t'arrissa els pelets de dins del nas!

Podria seguir comentant personatges i gags durant molta estona, però potser és millor que els descobriu vosaltres de 15:30 a 16:00h per Radio Barcelona (Cadena Ser) i ho comprobeu, de dilluns a divendres. Abans feien un programa també els caps de setmana, però ja l'han retirat perquè poguem escoltar el Carrusel Deportivo (un altre programa que donaria per fer un post i tres o el seu clon, el Carromato Deportivo) sense incidències ni partides de caixa fora de temps. Si els voleu veure per Localia, no se si els donaran encara, sinó aquí teniu la majoria dels gags.
Ara, que no teniu temps d'escoltar els programes perquè els fan a mala hora? Fàcil, tampoc hi ha excusa. Navegueu fins a www.especialistassecundarios.com i allà trobareu els programes penjats, les colaboracions a altres programes, un foro per fer el bèstia ... un luju, tu !!!!

Per acabar, us deixo amb una serie de cunyes publicitaries que van fer (en conya, com no) a destacar-ne dues : Almacenes Saturno i Yogur de Kentucky.

Salut!

Quick post - estem que no caguem amb l'Obama

Carai!

no m'ho hagués pensat mai que l'Obama aquest sigués la cura de tots els mals que afecten al seu pais i de rebot, al món sencer ...
... i encara no és el president!

Què farà? Ni idea, la veritat no és que segueixi la política amb avidesa ...
Serà chupiguai i arreglarà el món? home, espero que sí ....

Per si de cas, aquí teniu http://www.barackyourself.org/ , on podreu tunejar una foto vostra per posar-la igual igual que el presi dels Estats Units ...
Així podreu ser el president d'escala més xaximolongui de tots. El més Obama.

Apa, salut!

Sabatilles de mis amores ...

No,
no és la traducció d'una cançó d'El canto del Loco.
Jo tindria d'haver sigut la tercera generació que hagués servit sabatilles al poble de Rubí, tal i com ho va fer la meva avia i ho fa la meva mare.
Doncs després d'haver vist un post aquí i que la majoria de sabatilles que parla han passat per les meves mans (no sabeu el que és ser fill d'un botiguer / mà d'obra barata ) vaig a fer un resum de les meves preferides ...

1. Garvalín, moda infantil



Clàssic entre els clàssics. De sempre que les he vist. Ara se m'han tornat uns modernos, però de petits eren els amos. Regalaven de tot amb les sabatilles i duraven bastant. Ara han canviat el logo del noi aquell ros amb gorra i tejanos per un altre de disseny. Són els responsables de les sabatilles de la Ágata Ruiz de la Prada.

2. J'Hayber



Tot punk/ heavy que es preués en tenia de portar una d'aquestes o unes Yumas. Jo en vaig tindre un parell i de veritat, que són casi indestructibles. Ara estan en perill d'extinció, no s'han tornat a posar de moda com altres relíquies com les Victoria o les All Star ...

3. Sabatilles Victoria

Tant fart n'estic, que ja no poso ni foto. Me n'he fet un fart de vendre'n, de tots colors : verd, blau marí, vermell, blanques ... Per si no ho sabieu, el Sr Victoria va tancar la fàbrica i els que hi ha ara són uns continuadors rollo com ha passat amb la cervessa Moritz. A part, n'he sigut usuari a desgrat meu per molts estius. A mi, mai m'han agradat.

4. Càmpings


S'ha de reconèixer que els hi tinc un especial apreci, sigui només per les que n'arribem a vendre. Han passat èpoques millors i pitjors però les bones bones són les que es fan a La Rioja. Qui no n'ha portat unes no és persona.

5. Paredes

Bambes Paredes, senyors ... el veritable secret dels nens dels 80 ... Això si que eren bambes! A classe de gimnàs, els que més fardaven eren els que teniem Paredes ... fins que va aparèixer ...

6. Reebook "The Pump"
Es podien inflar!!! A part, eren carísimes ... jo sempre les vaig veure de lluny ... Durant uns anys van ser una bogeria ...

7. All StarNo sé ben bé perquè s'han posat de moda una altra vegada. no m'agraden gens ... si no recordo malament, les portava l'Emilio Aragón al VIP Noche ...

8. Panama Jack
Unes que també van ser mítiques ... aquestes botes, de cop i volta, les portava tothom per anar pel carrer , a la discoteca, pe camp a fer excursions ... el fotut és que no són barates, precissament ... però durar, duraven ...

9. Dr Martins / TermansGran baralla entre aquestes dues marques ... botes fetes per treballar que es venien per fardar. No ho he acabat d'entendre, ara, si que n'he tingut, com no ...

10. YumasGran marca, a mi m'agrada molt. No sé ben bé per què però li tinc especial apreci, per això la he deixat pel final. Erròniament identificada amb ionki amb xandall de tactel (el brillant).

Si me n'he deixat alguna, ja sabeu, un comentari!

Apa, salut!

Qui va escollir el nom??

Hola!!

donat en que vivim en un poble amb nom peculiar (Rubí no és molt corrent, només hi ha un altre Rubí i és a Valladolid) i que avui faig el post 100 d'aquest any, aprofitarem per col·leccionar noms de pobles que m'han resultat curiosos. Comencem :

· Aveinte (al costat de Villaflor) prop de Salamanca, diria
· Ultramort (Girona)
· Cabañas raras (Galiza calidade)
· Guarromán (Jaén, de camí al poble de mon pare) prop de Jódar ...
· Tortura (Álava)
· Pajuelas que agermanada amb aquesta altra ciutat i aquesta altra ...
· La Raya (Múrcia ) agermanada amb Coca (Segovia)
· Mula (Múrcia),
· La Mojonera , a Almeria
· Alcantarilla (Múrcia)
· Peligros ( Granada )
· Valdezorras (Sevilla) que va amb Parderrubias (Orense)
· Sexo , com no!
· Esclavitude (Galiza)

... però el que m'ha fet gràcia de veritat és la provincia de Batman, a Turquia i un particular llogarret d'Àustria.

Apa, salut!

Si en teniu cap més, el posem a la llista!!

Rémi Gallard i l'humor

Potser us sona aquest vídeo

ROCKY (REMI GAILLARD)
by nqtv

Doncs el protagonista és un còmic francès Rémi Gallard. Còmic, clar, per qui no pateix cap broma per la seva part. A part, les col·lecciona totes a la seva web.

N'hi ha d'alt risc, com ara

LE GOLFISTE (REMI GAILLARD)
by nqtv

... aviam qui és el matxote que ho fa a Ca'n Oriol en plena competició de petanca ...

els seus vídeos els trobareu aquí o aquí (per no fer-me pesat pujant-los)

El fet de que hagi acabat parlant d'aquest paio és bàsicament aquest vídeo

ASCENSEUR REGGAE (REMI GAILLARD)
by nqtv

que m'ha semblat senzillament genial. Sóc d'humor tonto, què hi farem. M'agraden les pelis on no s'ha de pensar gaire i si hi surten negres fuemtes, millor, més "descojone". I això ho dic degut a l'allau de crítiques rebudes després del meu últim lloguer d'una peli (Ovejas Asesinas). Si no ho volieu, digueu-lis als Hermanos Rodríguez que no em deixin lllogar més pelis.
De fet, diria que si aquest humor té un toc escatològic, millor, com ara el creador de rots que podem trobar aquí. Els pots fer tal i com vulguis i a sobre, enviar-los per correu als teus amics!!! què més vols???

I per riure, les ofertes del Media Markt ( a precio de coste, nen!!) que ja sembla que els hi tingui mania ...

Ara amb la crisis, no podem molt alegres, que sinó ens enxampa la policia del pensament i ens fot a la garjola ... i sempre pots imaginar-te qeu hi ha treballs molt pitjors que el teu ...

i ja sabeu, el secret de la felicitat és ...


Salut!