dijous, 14 d’octubre de 2010

DIA -1: preparatiu

Escric aquest post per explicar nmes o menys el preparatius que hem fet pel viatge, per si a algu li pot servir.
Estic en un teclat no espanyol, amb le que veureu bastantes faltes daccentuacio i demes. Ho sento per avansat. (apa, ja en va una altra ...)

Per viatjar a Australia, hem agafat el vol amb Quantas, que surt desde Londres. Vem agafar una oferta multi-city i vem pagar en lliures. Vem fer la reserva amb 4 mesos vista i, al canvi a euros, ens hem estalviat uns quartos. El problema esta al viatge a Londres.El vol surt cap a Australia a la nit, amb el que nosaltres vem, agafar un vol a Heathrow (facturant a Barcelona i recollint les maletes a Darwin) i vem passar el dia a Londres fent una mica el ronso pels parcs i visitant algun museu. Hi ha una opcio que es anar als aeroports de baix cost, pero va pesar mes la comoditat de la tornada i que ja no tenim de pensar en maletes mentres estem a Londres. Ara, anar a Heathrow ers un xic mes car que als altres aeroports de Londres.
Cal recordar que per anar a Australia us heu de fer un visat, que es gratuit i es pot treure per internet fins a dues setm,anes abans del viatge. A la entrada del pais us faran pasar una inspeccio bastant seriosa de lequipatge. Jo he tingut problemes amb la quantitat de tabac perque no ho veien clar (estava al limit legal) i em van desmuntar la maleta. No porteu cap tipus de menjar o planta, hi ha un gos que esta per alla per aquests temes. I jo vaig passar el control a les 5 del mati!
Pel primer dia ens vem reservar hotel. De fet, a cada escala del viatge (depen de la hora) tenim un enllas fet : un hotel o una activitat pillada des daqui. Penseu que podeu fer el viatge planificat des dinternet, nomes necessiteu tempsi navegar una mica per Google, que us anira dient el que hi ha. Hi ah molta opferta i depen del lloc, conve portarho reservat depenent de la epoca de lany (sobretot en epoca seca).Per aqui anem amb la Lonely Planet i la informacio que hi ha als punts dinformacio turistics. Tens mes que suficient, pero, de totes maneres, et remeto al Sr Google per si necessites saberho tot de la localitat on vols anar.
El tema viatges per linterior (a part dels enllasos de Quantas) els pots fer en cotxe de lloguer (la opcio escollida per nosaltres) o en autobus (greyhound esta a casi totes les ciutats, pero has de comptar en que moltes de les excursions no son a la mateixa ciutat i tindras que agafarles a un paio que les organitzi) i tren(baixa frequencia/alt preu).
El cost de la vida potser es un xic mes alt que a Catalunya, penseu en els preus de les Rambles quan aneu a per una birra i els de un super de platja sense competencia quan anaeu a comprar. El preu del tabac es prohibitiu (ara sobre els 10 euros/paquet) amb el que, si sou fumadors, us recomano que us porteu la droga de casa (noslatres ho fem portant tabac de liar).

Apa, ara comensarem els capitols del viatge, aviam si podem aldelantar feina ...

Salut!!

diumenge, 3 d’octubre de 2010

Compte enrere

Hola!

Espero poder pujar un petit resum de la aventura que esten a punt de començar!
En cinc dies pujem al modernu Airbus A-380 i anirem cap a Austràlia.
Allà, des del nord , travessaren el desert fins al centre veurem la roca sagrada de l'Ulurulu i d'allà saltarem a la gran barrera de corall on farem una inmersió per veure, el que diuen, és l'ésser viu més gran del món. Allà recorrerem la costa en una motorhome fins a Sydney, on passarem halloween (no crec que entenguin el concepte castanyada) i saltarem a Tasmania, ara que allà comença la primavera. Al final, passarem per Hong Kong per relaxar-nos un xic i tornar al pueblo amb un bon somriure.
Més endavant intentaré posar com hem planificat el viatge i una petita gui per si voleu seguir les nostres passes.

Salut i rock'n'roll!!

dijous, 8 de juliol de 2010

El gol del català

Ahir vaig veure una cosa molt rara per la tele.
El barça havia canviat el seu color de la samarreta per una altra i, en comptes de tindre estrangers, teníem a altres jugadors de la lliga corrent per allà (fins hi tot del Madrid, escolti!).
Fins hi tot, Puyol va marcar de corner, com al Bernabeu, però, no sé per quina estranya raó, no es va treure el braçalet de capità i el va besar, com fa un parell de temporades. Estrany ...
Però, el que em va sorprendre més, és que, quan es va acabar el partit, qui més ho va celebrar van ser els meus amics fans del Real Madrid, que van treure una bandera catalana on hi faltaven barres i van agafar el cotxe per celebrar el gol del català i jugador barcelonista. No ho veig clar. Ara, per si em torna a passar això aquest diumenge, me n'aniré al Rubifolk, que estarem més tranquils ...

Salut!

divendres, 26 de març de 2010

La contestació d'FGC

Ei!
Aquesta setmana he rebut la contestació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya respecte a la meva odisea.
Però comencem pel principi ...
Al dia següent d'escriure el text anterior, vaig trucar al telèfon d'FGC per a fer una queixa formal. El pobre noi que em va atendre, que no en tenia cap culpa, es va disculpar ja per avançat i em va recomanar que, si no estava ja d'acord amb la carta que m'arribaria com a contestació, que podia tornar a reclamar, cosa que em va donar a entendre que, si bé em contestarien, intentarien de tapar-se el millor que podien, tibant cap a la seva banda. I quina raó tenia!
Ja no me'n recordava ni de la trucada, quan rebo la carta de marres. I quina carta! Sembla que per allà Les Planes va passatr un cicló tropical i després va nevar, o tot junt, perquè fins a 45 arbres van caure a la via. I un seguit de catàstrofes ctastròfiques que van passar.
Aviam, fem números. 45 Arbres i va deixar de nevar cap a les 18, fins a les 24 -> 6 hores. I amb aquest panorama no ens podien donar una informació correcta? no podiem buscar un pla alternatiu a passar-nos 7 hores a la estació de Sarrià? deien que el servei estaria re-establert el servei en dues hores? No se, no m'ha donat gens de confiança la carta, que, a sobre venia amb una tarja de regal. De les de 10 viatges, eh? de les bones! La llàstima és que només tenia 2 viatges vàlids ...
De veritat, és que som cutres de collons ...
Ara ja medito si re-reclamar o no ...
ja veurem ...
I resar perquè, per res del món, tornem a patir una ventada, nevada, pluges torrencials, un atac de Godzilla ... perquè encara que en avisin, no farem res per impedir-ho. Sempre els hi podem regalar dos viatges, al populatxo, que estaran contents.

Au, a gaudir del solet que comença a treure el nas!

dimecres, 10 de març de 2010

L'orgull del tercer món

Hola!
em prenc la llicència d'agafar el nom d'un programa de Faemino y Cansado perquè, de veritat, sembla que ens hi trobèssim a dins del surrealisme que poden prendre les coses.
El dilluns ja va començar amb sorpresa, el pati blanc i nevant ... a Rubí! impressionant! Tot molt maco, però des de casa.
Com de costum, surto a complir amb les meves obligacions laborals i agafo els Ferrocarrils de la Generalitat cap a Sarrià. El paisatge és molt maco, però des del tren.
A Barcelona, durant el matí, plovia amb una intensitat moderada, però, de cop i volta, va començar a nevar. La nevada és molt maca, però des de la oficina.
Ja, mig mosca, vaig trucar a casa cap a quarts de quatre i em van confirmar que a Rubí ja havien tancat escoles i que anés fent via que es posava la cosa peluda. Tot seguit, vaig alertar a unes compamyes de Rubí i Terrassa i ens encaminar cap a la estació de Sarrià junts, per fer pinya. La neu ja no començava a ser tant maca.
Com que una de les companyes té aprensió a agafar el metro, ens vem decidir per agafar un autobús per anar a la estació i, així, podiem veure l'espectacle de Barcelona nevada. Tot molt maco, des de l'autobús. I, senyors, aquí comença la epopeia. L'autobus, a la tercera pujada que feia dins d'un tràfic que cada avançava més lent, va començar a patinar. Les rodes semblava que no podien avançar i el conductor va rebre la ordre de tornar cap a cotxeres, amb el que vem ser gentilment abandonats a una rotonda, a uns deu minuts caminant de la porta de la estació. Ara la neu començava a ser una veritable merda.
Els deu minuts de passeig van ser una petita volta per l'infern que s'estava coent allà. Cotxes que quedaven abandonats perquè no podien pujar les pujades o accidentats, caos circulatori intentant escapar d'allà i neu. Molta merda blanca per tot arreu. A la cara, al paraigües, mitg cos pintat de blanc i l'espectacle de veure a la gent patinar sobre les plaques de gel que es començaven a formar ... La neu ja era una una veritable merda.
Amb més penes que alegries, als volts de les cinc de la tarda, arribem a la estació de Sarrià. Salvats! ai, Rodrigues, que equivocat que anaves ... Els trens que arrivaben a Sarrià anaven de gom a gom, no s'hi podia entrar, eren un puto puzzle humà. Vem veure escapar un Sabadell (que es va quedar parat abans de Les Planes i, suposo, van tindre d'aplicar tècniques d'el último superviviente per sortir d'allà) i va arribar un tren direcció Terrassa que semblava la nostra salvació. Ni de conya vem poder entrar ... però és que el van fer buidar! (foteu-vos! vaig pensar per dintre ...) Caiguda de tensió en la línea, van dir. No patiu, que cap a les sis estarà arreglat. Ara la neu ja començava a enriure-se'n de mi ...
El tren va marxar cap a cotxeres i ens van deixar a la andana. (Segon cop en un dia, collonut!) I erem afortunats, perquè els que estaven a la part superior de la estació no podien baixar. Si voliem escapar per carretera, no hi havia autobusos, ni taxis i les carreteres estaven o colapsades o tallades. Ara la neu ja no era bonica, miressis des d'on la miressis. Ens van anunciar que a les vuit de la tarda podria tornar a estar restablert el servei, i llavors , com vem poder, vem intentar enganyar el temps ...
A les vuit, el missatge de megafonia va canviar, efectivament, però per anunciar-nos que fins les deu, res de res. La cosa es va començar a posar peluda i la gent va començar a buscar-se les faves pel seu compte. Jo, com un autèntic patriota rubinenc, vaig voler-me quedar perquè, bàsicament, volia dormir al meu llit. I, què collons, havia pagat el meu bitllet i volia fer el viatge!
La neu es partia la caixa de mi.
El tema estava en que, si no podia sortir d'allà (si pujava a la estació, no podia tornar a la andana, ni que fos per anar al lavabo o fumar-me una cigarreta) em tindria d'adaptar al medi. Per la olor, vaig detectar la zona de fumadors i, ràpidament, m'hi vaig incorporar. Gràcies a això, vaig trobar-me a un parell de rubinencs, encara que un ens va abandonar per baixar a Plaça Catalunya aviam si hi havia més sort o algun transport per poder tornar ... mala idea, Billy. Allà la cosa era més caòtica que a Sarrià ...
Les deu van arribar, les meves companyes de feina van decidir que anaven a un hotel i jo, tossut, que me'n anava a sopar per després tornar a Rubí. Després de sopar, i ja amb unes cervessetes al cos, les coses es veien diferents. Cinc hores a la andana, sense haver pogut beure, menjar ni anar al lavabo ens havien tornat uns zombies, però el sopar ens va tornar a donar forces per arribar a la estació de nou, aviam si podiem tornar. I si, per fi, el senyor FGC va posar autobusos per arribar a Sant Cugat. El nostre el vem poder agafar a quarts d'una i vem arribar a Sant Cugat a quarts de dues. Allà al tren ens va portar a Rubí. Per fi havia pogut fer el recorregut!!!

Ara, després de dos dies, ho he pogut escriure sense molta ràbia, perquè, us asseguro que ahir encara pujava pels arbres. He fet una reclamació, però suposo que només servirà perquè m'enviin una carta de disculpes ... Aviam ...
Som l'orgull del tercer món. Quatre maleïts flocs de neu i ens quedem aillats.
La neu em va guanyar la partida clarament.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Hu - ha !

Ja que no ens han deixat enviar a en Ximo Bayo a Eurovisió ...



Hu-ha a tots!

divendres, 5 de febrer de 2010

Victimes de la crisi

Hola a tots!

he tingut una crisi d'inspiració (o massa feina, diga-li com més t'agradi ...) però esperem tornar-hi amb força ...

Avui, un pobre afectat per la crisi : Eudald, el porter de Vueling.

Vueling, ara com ara, ja no és la companyia aèrea de referència en el món blau-grana, però des del 2.005 , a les mitges parts, es feia el sorteig de Vueling i si feies tres gols de tres penaltys, te n'anaves a un destí Vueling. La mecànica era clara, no? Doncs clar, allà a sota de la porteria hi tenia d'haver algú competent, i aquest, era n'Eudald.

Eudald era un paio que acomplia la seva missió amb determinació. Potser el vaig veure parar un o dos cops la pilota en tres anyets, però suposo que seria pura casualitat. Tenia un tempo a la hora de llençar-se a per la pilota (com un gat mesquer enrabietat) que feia por. Tocava al terra quan la pilota arribava al fons de la xarxa o potser, fins hi tot, es llençava cap a l'altra banda. Quin paio i quin gran actor/porter ...

Sort que els llençadors que sortien (uns altres cracks dignes d'estudi) potser llençaven una o dues pilotes fora i no se n'anaven amb el premi gros, però clar, tu imagina't un Sr soci d'aquells del puro a la boca, el bocata oliós d'embotit del bó (light) i la panxa cultivada a força de beure cervessa, en calça curta. Eudald s'enfrontava amb ells , els retava amb amb mirada i els hi desviava el xut. Però si anava entre els tres pals, Eudald esquivava la pilota com si li anés la feina (que li anava, clar). Quanta admiració va desperatar en nosaltres aquest home ... Quina feina més sacrificada, la de porter de Vueling ... si fins hi tot torrat la podies fer!

Ara, Vueling, com hem dit abans, ja no patrocina al FC Barcelona. Qui voldrà ara a un porter que no sap parar penaltys?
La crisi passa factura a tots ...

Salut!