dimarts, 29 d’abril del 2008

Quick Post - fotos de la vida

Un parell de reflexions ...

Quina imatge donem al món?

Vale que segrestin a la pobra tripulació d'un vaixell que va a robar tonyines als somalistes, però, si et demanen una foto de grup donaries aquesta?
(m'he permès el luxe d'assenyalar a la senyoreta despullada que tapa el quadre de darrera la taula ... És la de la agència EFE, per més senyes)

I l'altra,
aquesta nit o tot o res. Estic a un pas de cremar el meu seient al Camp Nou o barallar-me per aconseguir una entrada per Moscú aviam si passa com el Mandril, que sense asber a què jugava, va guanyar una Copa d'Europa de xiripa ...

(contraportada d'avui al diari Público)

Salut!

dilluns, 28 d’abril del 2008

S'ha inaugurat la temporada de mojitos!!

Ole ole ole!

(a part del superconcert de dijous, Down molen)

Dissabte va ser la inauguració de la temporada mojitera a Can Llagostera, un garito que està de puta mare i on els cambrers són molt simpàtics :p

Ja vaig arribar allà que venia d'admirar, per una banda, el pìs cremat de la Diògenes de Rubí alla als pisos del darrera de l'Universo i per l'altra, l'ampli ventall de quintos amb tapa que encara ofereixen els restauradors de moda (per dir-ho d'alguna manera) del barri.
En estat d'alegria, em vaig presentar a rebre el meu mojito corresponent, que aniria acompanyat d'un vermut a base de patraques fregides i llauneria fina que faria les delicies de qualsevol persona anmb uns quants quintos a sobre, com era el meu cas. A partir d'aquí ve la part fosdca del relat. Van sortir milions de Voll Damms de sota les pedres i ens van atacar. Els valents components de la expedició mojitaire queien sense remei (i consciència) a la gespa del garitens dormint profundament (tres voll damms a sant hiolari han de fer efecte) mentres eren objecte de burla i fotografiats per a la posteritat per la prensa estrangera (no resident al pais), els demés dansàvem al voltant de les llaunes buides com indis amb la nostra arma de l'home blanc: una escopeta de balins probablement més vella que nosaltres. I va arribar l'hora del barça i quan em vaig dormir mirant-lo en un sofà. Em van fer fotos i me le sensenyaran demostrant-me quant trist sóc i alcohòlic de merda. Després del partit em vaig aixecar, endrapar quatre coses i abandonar aquell camp de perdició.
Sort que la inauguració de temporada només és superada pel tancament de temporada, i encara queden molts mesos per això...
.... esperem!!

Salut!

dijous, 24 d’abril del 2008

Avui Down

Iepa!

Després de la ressaca del futbol d'ahir al camp (molts nervis i pocs gols), avui vaig a veure al tito Phil que toca a l'Apolo. Concretament, arriba amb Down, un grup format amb elements d'altres grups (Corrosion of Confirmity, Crowbar i com no, PanterA).
No és que m'agradi molt especialment el que està fent ara, un rock de guitarra surenya pesada i bastant lent (com em va dir ahir un col·lega, concert de porros d'herba i xibeca) però mai oblidaré quan vaig veure al tito Phil per primer cop a Barcelona.





Corrien el final dels 90 (tindria de buscar la entrada per dir la data exacta, però diria que al 1996) quan vaig veure a PanterA per primer cop. Dia de baixar d'hora a Barcelona, passar pel súper de la Rambla i fer una garrafa èpica de kalimotxo per anar tirant cap al carrer Tallers. Ell estava allà, al costat de l'autobús de la gira. L'Albert el va reconèixer de lluny ... el cantant de PanterA estava donant un tomb per allà!!! vem poder demanar firmes i pues (tot conservat) i ens va semblar un paio simpaticot, però que a les fotos semblava un gegant i no em passava a mi ni d'alt ni d'ample. Doncs aquell concert va ser un dels millors de la meva laif. Impressionant. Meravellós. Aquell grup em va robar el cor. Indescriptible el concertàs que es van marcar. L'altra gira que van fer abans de la dissolució forçada del grup ja no em van causar la impressió del primer concert, però eren tant grans que PanterA et feien botar com un animaló a la mínima. Molt grans, fins que van començar a separar-se per motius personals i cada un va anar per la seva banda (mai millor dit, van sortir grups dels seus membres per tot arreu), cosa que va fer emprenyar molt als seus fans, en especial un listeras anomenat Nathan Gale que va disparar 5 cops a Dimebag Darrell ànima i guitarrero jefe de PanterA que tocava a Columbus amb el grup que tenia amb son germà, el baterista Vinnie Paul (també ex-PanterA), just el mateix dia quan 24 anys abans havien matat en Lennon. I a mi aquest paio em va fotre la il·lusió de veure per últim cop a un grup que considero dels millors que he pogut veure fins a la data a part de fer-me peerdre un ídol guitarrero.
És per això que, rememorant aquest concert, em posaré la samarreta de la gira del 96 i aniré a veure a Phil Anselmo ... somiant que en Darrell encara hi és fotent aquells solos que només sap fer ell ...



(aviam si en toquen alguna de PanterA ...)

Salut!

dimecres, 23 d’abril del 2008

Una rosa per St Jordi!!!

ara esperar que el llibre m'agradi :p

Feliç diada per tothom!!!
(i que aquesta nit guanyi el barça)

dimarts, 22 d’abril del 2008

De vidents i coses del destí ...

Un altre dia a Barcelona, cap a la oficina ...
... i un altre cop a dalt de tot de la les escales de la sortida, un simpàtic jove amb pintes de tindre en les seves mans els papers més legals que ha vist en aquest país, m'ha donat un altre cop el paper del Profesor Edaly (notis L'Ydeal canviat de lloc), la solució dels meus problemes.

Caram! penso, quin tiu més afortunat que sóc! Aquest personatge segur que no és com aquest, de posts passats. Si n'Edaly és només la meitat de bo de com s'anuncia, he estat escollit entre la massa borreguera del metro de les 8 del matí per redimir-me de la meva vida i il·luminar-me amb els seus coneixements de les terres sub-saharianes. I no és que aquest tipus de vidents tinguin els poder perquè si, tampoc han anat a una universitat de vidència africana, sinó que tenen la sort que el poder que posseeixen és hereditari. Collons, quantes famílies amb poders sobrenaturals hi ha a l'Àfrica ... si hi van els de Expediente X, foten un equip de futbol només amb els paperets que he recollit des de que estic treballant en aquesta oficina (reconec que també n'he portat a casa del client ... és més fort que jo ... )

A sobre, el disseny de les paperetes no canvia molt. Podem agafar els dos models que existeixen:

(notis que el professor Touré podria caure dins la secta del TouréYayisme)

Ara, canvieu el nom i el telèfon i poseu el vostre vident africà favorit, que us farà bon preu.

Però pel que veig fent un ràpid googeleig (terme moderno on n'hi hagi), és que no és un efecte que es doni només a la Ciutat Comtal, sinó que es reparteix per tot arreu ... i que ha sobre ja els han començat a enganxar amb les seves tècniques màgiques de buidar-te la cartera!

Aviam, he de reconèixer que la col·lecció que tinc aquí a la feina és per cobrir-me les espatlles en cas de que algun dia no me'n surti d'alguna incidència ... seria una conversa curiosa :

· Maestro Demba (el tinc a la cole, no patiu ...) al aparato, digamelón
· Oiga, señor Demba, que tengo que montar un cluster de aplicación A y base de datos B para esta tarde, esta noche me he ido de juerga en ves de estar currando y nesesito ayuda urgente que no tenga resaca, como lleva este tema?
· Ningún problema amigo (juaz!)

Ara només esperar que em vinguin els espiritus africans a fer la feina, que bueno, opino, no sé si els espiritus dels antics africans seran els més apropiats per a muntar un cluster informàtic, però queden tant bé dins del CPD donant-li l'aire multicultural del barri de Gràcia que ja val la pena.

Apa! Me'n vaig a fer (poca) feina!

diumenge, 20 d’abril del 2008

un nou bar de moda

Iepa!

ma cosina ha obert un nou bar a Rubí!!

el Shakespeare!


ella i el seu marit han intentat rentar-li la cara al local per fer-hi un lloc agradable on prendre't alegrement una copa o fotre caps com un timbal ...

Si voleu fotre una cerveseta, ja sabeu, al costat de la estació hi ha el bar de moda!

apa!

(sisi, publicitat sense amagar, tu !)

dijous, 17 d’abril del 2008

Pais (veí) de pandereta

Bufff...

no sé si aquesta setmana m'he mirat amb més amor de l'habitual les pàgines de successos o és que estem patint una espècie de malaltia que no ens deixa pensar ...

En aquest repàs, el primer lloc és per l'home que va matar a la seva mare i va passejar el cap per tot el poble fins deixar-lo a la porta de l'ajuntafems de la ciutat ... de segon podem trobar a la vella que pessiga txirris als enterros al crit pelat de "te tengo que sacar el chocho" (ni a les pelicules de Pajares, oiga ...). De tercer plat, tenim els grups de prostitutes de Ses Illes que, en comptes d'oferir els seus serveis, i com les de Sin City, es dediquen a apallissar i robar als clients que porten unes quantes copes de més ... o sigui, que es dediquen a fer, a part dels serveis habituals, el pingüino per un mòdic preu. Sense deixar les illes, trobem que els aparcacotxes (o Cucos) que apallissen als que aparquen sense el seu consentiment (diria que no seria exclusiu de les illes ...). Per acabar la repassada a la pell de toro, tenim un clàssic : homosexualitat+església.

Ara podríem començar amb la traca i mocador catalans, que últimament ens acostem al nivell estatal massa de pressa. El primer, el jefe de la SEAT, que ha admès que mai hi haurà un SEAT Rubí però que si hi podria haver un SEAT Cuenca ... Com a estrella, tenim a la gent d'Ascó, que, després de callar-se una fuga 5 mesos, ara podria ser alguna cosa més seria, però a saber com acaba, ara que volen portar a tots els nen que hi van fer visites per veure si els hi van robar algun àtom ... com els de la maleta atòmica robada a Madrid ...
Tant delicte tenen com els que fan OT. Ja de per si, no em miro el programa, però, per qüestions de no ser un inadaptat a la oficina, m'han fet veure aquest vídeo de l'actuació de l'última concursant ...



... i es veu que fins hi tot el director del programa ha demanat perdó pel xou!

acabarem com les senyals andorranes al final ...
(notis la fletxa perquè quedi el Sr esquiador ben enganxat al telecadira pel seu orifici anterior)


Salut!

dimecres, 16 d’abril del 2008

De dol

Ahir a les 22:15 va morir la José Luis (jo li deia Txuska), la gata de ma germana, filla de la Batman, néta de la gata Coixa (Mixeta, altrament) i besnéta de la gata Grisa ... (fins aquí el que recordo ...)

Morí assasinada al devant de casa atropellada per un conductor assasí d'un cotxe blanc, matrícula sense identificar ... va ser enterrada en solemne sepultura al container del costat ...

D.E.P.

la seva mare, Batman, els seus germans Llucifera, Bulma, Mogli i Tito i el seu pressumpte pare el Gat Negre Marica (altrament Chiqui) donen gràcies per les seves mostres de condol.
El seu amic Pantxo i els altres gats que li anaven al darrera la trobaran molt a faltar.

diumenge, 13 d’abril del 2008

... una altra vegada ...

... del mundo deportivo

divendres, 11 d’abril del 2008

Ja arriba el cap de setmana!

Iepa! (millor llepa),

com anem?

no ho tindria de fer perquè, de fet, avui tinc feina a rabiar, però tinc uns linkets i una història a explicar que m'ha semblat interessant de fer veure.

Primer, posarem uns links, que és cap de setmana i és el que ve de gust ...

· Atenció al cartell "si bebes no conduscas" de la India. Està fet amb un efecte òptic, de manera que quan es veu el cartell es fa l'efecte "onada" de quan vas borratxo.
· Fotografies fetes al moment just (molt xules)
· Quan jo em queixo dels clients que tenen peus en comptes de mans ... i a sobre demanen impossibles!

I ara la historieta.

Avui volia parlar d'en Randy Pausch. Aquest senyor pateix un càncer pancreàtic terminal, es morirà d'aquí poquet. Ell ha volgut respondre a una pregunta que potser ens hem fet tots sobre què he fet a la vida i si, de veritat, me'n puc anar tranquil. Però, en el seu cas, com un iogurt amb data de caducitat, sap que és de les últimes oportunitats que tindrà per fer-ho. Un video inicialment dirigit als seus nens que s'ha convertit en un clàssic del internetes. Paga la pena veure'l i pensar-hi una mica ...



(dura bastant, un xic de paciència, una vida no s'explica en cinc minuts!)


Salut!!

(links de la pàqina de meneame.net)

dimarts, 8 d’abril del 2008

De independències variades ...

Iepa!

vaia setmana mogudeta ha estat aquesta ...
s'ha notat pel descens de posts :p

Estava aquest dissabte a ca'l Xai, òbviament arreglant el món, quant, de sobte, i no sabent d'on va vindre, la conversa va caure cap a la independència d'un país com Letònia (d'on conec un personatge digne de menció :p) i com ho podríem portar a la nostra banda. Fent un resum, i tal com m'ho va explicar a mi en Miks en una conversa envoltada de pivos i fum, els seus primers records d'infantesa els recorda en rus. El seu país estava dins de l'òrbita soviètica i clar, la propietat privada no estava de moda. Apa, doncs, a parlar rus, adoctrinats pels caps pensants del gran soviet que et deien què fer i com fer-ho. Però ell notava que la gent ja no era tant creient com quan els seus pares havien anat a aquella mateixa escola, amb quasi les mateixes ensenyances que ell estava rebent d'aquelles andròmines disfressades de professors que supuraven unitat ancestral de les repúbliques soviètiques. Ell veia que al monument a la llibertat del seu poble hi tornava a haver flors i que la gent cada cop parlava més d'una nova paraula : independència ... fins que un dia, son pare, el va agafar amb sa mare i la resta de la família, van sortir de Riga capital i es van dirigir cap al camp, on una espècie de sardana gegant s'estava formant. Era el que més tard s'anomenaria la Revolució Cantada, a partir de la qual les repúbliques de Letònia, Lituània i Estònia es feren independents de la mare Rússia.
Aquests tendres records venen seguits de grans canvis: torna la seva llengua pròpia, entra la propietat privada i sembla que tinguis més llibertat per fer coses ...
Lògicament, amb en Xai, la conversa va acabar intentant fer una analogia de la tirana URRSS amb la tirana eZPanya, però no em van sortir els comptes ... Si fen una cadena humana de Fraga fins a Maó i de Salses fins a Guardamar, voleu dir que ens farien el mateix cas? Ho dubto, fins hi tot vivint un moment polític com aquell ...


Després del totxo, una altra manera de independència, el software lliure:

· un joc del Super Mario Bros que ocupa 16K sense música i fet en Java (suposo que el podríeu posar al mòbil i tot ) . Si el voleu amb música, cliqueu al link de la pàgina.
· Un joc que s'està desenvolupant per un concurs de Software lliure (Linux/Mac/PC)

i per últim, una pàgina on explotar totes les bombolles d'aquells plàstics d'embalar coses (visio visio! que en deia la cançó)


Salut!

Videos de fans

Iepa!

que consti que m'ho han enviat :p

Aquí (no el podia incrustar, seguir el link)

Podeu fer més vídeos i enviar-los, que els penjo :p

Cuenkin, la próxima vez que salga en porretas!!

salut!

dijous, 3 d’abril del 2008

de fútbol ...

El nou ídol del barça ...


de www.cayecaturas.com (clickeu per veure en gran)

gran comentari del Raijar (raó no li falta) o imagineu-vos que el barça li dóna per guanyar alguna cosa i se l'emporten

Tinc un amic que té una teoria pe afiançar a Bojan a la primera plantilla : fer-lo sortir a la Super Pop i que les nenes de la seva edat es toquin pensant en ell. Per això, té de sortit amb la Isona (ni idea de com s'escriu el nom aquest) de la desapareguda ciutat de Ventdelplà i ser el reclam d'una marca de roba surfera . Amb això, el nano de Linyola seria immensament famós i jugaria a futbol com els àngels. També he de dir que aquesta mateixa persona és partidaria de, quan sigui president del Barça, comprar l'Espanyol i fotre-hi de president a en Joan Gaspart.
Ole.

dimecres, 2 d’abril del 2008

Incidències ...

Estic a la feina.
Crida el jefe des de l'altra banda del despatx: Pere un incidència d'Outlook!
(P) : NPI d'Outlook, jefe!
(J) : pos la coges y practicas, que el software libre no nos da dinero ...
Pos fale, obro l'aplicació de les incidències i truco a la ara coneguda com Bastarda.

(P) : hola, què et passa?
(B) : m'he carregat un compte de correu del jefe i no sé com recuperar-l'ho
(P) : quin client/servidor feu servir? (jo ja no sé perquè ho complico tant ...)
(B) : ui, pos no se ...
(P) : carai, que quin programa fas servir!
(B) : mmmm ... l'ucluc o alguna cosa així, he de reparar les dades que no puc accedir
(P) : heu fet res estrany al pc?
(B) : noooooooooo (no sé pq pregunto)
(P) : Ok, et passo un correu amb les instruccions
(B) : però si no tinc correu!
(P) : i a un altre pc? (potser era massa obvi )

Envío la solució. 3 maneres diferents sense que es tinguin de gastar un duro.
No funciona cap.
Li dic que ha de restaurar la bústia.

(B) : És que la última còpia que en tinc és de fa 2 anys
(P) : la informació val el número de còpies que en tens.

Tanco la incidència.

Avui, una setmana després rebo aquest correu ...

"Pere:
Encara no he resolt el tema.
He probat la versió demo de www.repair-outlook-pst.com/ .
Sembla que ho recupera, però per recuperar-ho de veritat he de comprar el programa uns 150€..........
El que mes ens interessa es recuperar els contactes i l'agenda."

(això és igual a dir passe'm el crack, que sé que sou uns pirates)

Després de trucar ala oficina per fer catxondeo hem decidit no respondre fins demà, que estaré allà.
de moment hi ha un sobre per recollir els 150 tazos per la llicència per aquella dona ...

Sant Microchó em protegeixi ...


PD. B és la jefa d'Informàtica ...

Salut!

dimarts, 1 d’abril del 2008

La solució

Iepa!

comença un agitat dia de feina ... rutina per cremar com una cigarreta ...
Mentre observo a la gent passar per l'altra banda del finestral que em separa del carrer, m'agradaria escapar-me cap a alguna banda que mereixés la pena el ser visitada, on poder admirar la natura o la mà de l'home. Ganes no me'n falten, però el fet que el Electric Weekend estigui ja a un parell de mesos vista (ara ja amb només una banda per confirmar) i hagin confirmat que posaran controls d'alcoholèmia entre la zona d'acampada i la de concerts (2 Km!!!) ha començat a fer-me plantejar el fet de preveure els estats alterats de la consciència ... per a la ajuda dels perduts (i abonats al 0.24) ha aparegut al mercat (de fet, o vaig veure a callejeros i avui al diari Metro al tren) una beguda que assegura que et pot baixar el nivell d'alcohol (alcoholkiller) a la hora de fer el temut test. La idea no és nova, i ja hi ha altres productes que prometen casi els mateixos resultats ... difícil és de creure i més quan te la jugues d'aquesta manera, amb la teva vida i amb la dels altres.
Com aquest paio, mereixedor d'un premi Darwin


... o aquest recull de les morts més sorprenents que han estat registrades ...

tot sigui per conservar el punts i la matricula enganxada al cotxe ...

Apa, si bebes no conduzcas, que deia l'Stevie Wonder tot passejant pels carrers de Lloret

De premi ... un joc per programar en C++

Salut!


UPDATE d'ÚLTIMA HORA :

perills de la wii