Avui Down

Iepa!

Després de la ressaca del futbol d'ahir al camp (molts nervis i pocs gols), avui vaig a veure al tito Phil que toca a l'Apolo. Concretament, arriba amb Down, un grup format amb elements d'altres grups (Corrosion of Confirmity, Crowbar i com no, PanterA).
No és que m'agradi molt especialment el que està fent ara, un rock de guitarra surenya pesada i bastant lent (com em va dir ahir un col·lega, concert de porros d'herba i xibeca) però mai oblidaré quan vaig veure al tito Phil per primer cop a Barcelona.





Corrien el final dels 90 (tindria de buscar la entrada per dir la data exacta, però diria que al 1996) quan vaig veure a PanterA per primer cop. Dia de baixar d'hora a Barcelona, passar pel súper de la Rambla i fer una garrafa èpica de kalimotxo per anar tirant cap al carrer Tallers. Ell estava allà, al costat de l'autobús de la gira. L'Albert el va reconèixer de lluny ... el cantant de PanterA estava donant un tomb per allà!!! vem poder demanar firmes i pues (tot conservat) i ens va semblar un paio simpaticot, però que a les fotos semblava un gegant i no em passava a mi ni d'alt ni d'ample. Doncs aquell concert va ser un dels millors de la meva laif. Impressionant. Meravellós. Aquell grup em va robar el cor. Indescriptible el concertàs que es van marcar. L'altra gira que van fer abans de la dissolució forçada del grup ja no em van causar la impressió del primer concert, però eren tant grans que PanterA et feien botar com un animaló a la mínima. Molt grans, fins que van començar a separar-se per motius personals i cada un va anar per la seva banda (mai millor dit, van sortir grups dels seus membres per tot arreu), cosa que va fer emprenyar molt als seus fans, en especial un listeras anomenat Nathan Gale que va disparar 5 cops a Dimebag Darrell ànima i guitarrero jefe de PanterA que tocava a Columbus amb el grup que tenia amb son germà, el baterista Vinnie Paul (també ex-PanterA), just el mateix dia quan 24 anys abans havien matat en Lennon. I a mi aquest paio em va fotre la il·lusió de veure per últim cop a un grup que considero dels millors que he pogut veure fins a la data a part de fer-me peerdre un ídol guitarrero.
És per això que, rememorant aquest concert, em posaré la samarreta de la gira del 96 i aniré a veure a Phil Anselmo ... somiant que en Darrell encara hi és fotent aquells solos que només sap fer ell ...



(aviam si en toquen alguna de PanterA ...)

Salut!