dimarts, 8 d’abril del 2008

De independències variades ...

Iepa!

vaia setmana mogudeta ha estat aquesta ...
s'ha notat pel descens de posts :p

Estava aquest dissabte a ca'l Xai, òbviament arreglant el món, quant, de sobte, i no sabent d'on va vindre, la conversa va caure cap a la independència d'un país com Letònia (d'on conec un personatge digne de menció :p) i com ho podríem portar a la nostra banda. Fent un resum, i tal com m'ho va explicar a mi en Miks en una conversa envoltada de pivos i fum, els seus primers records d'infantesa els recorda en rus. El seu país estava dins de l'òrbita soviètica i clar, la propietat privada no estava de moda. Apa, doncs, a parlar rus, adoctrinats pels caps pensants del gran soviet que et deien què fer i com fer-ho. Però ell notava que la gent ja no era tant creient com quan els seus pares havien anat a aquella mateixa escola, amb quasi les mateixes ensenyances que ell estava rebent d'aquelles andròmines disfressades de professors que supuraven unitat ancestral de les repúbliques soviètiques. Ell veia que al monument a la llibertat del seu poble hi tornava a haver flors i que la gent cada cop parlava més d'una nova paraula : independència ... fins que un dia, son pare, el va agafar amb sa mare i la resta de la família, van sortir de Riga capital i es van dirigir cap al camp, on una espècie de sardana gegant s'estava formant. Era el que més tard s'anomenaria la Revolució Cantada, a partir de la qual les repúbliques de Letònia, Lituània i Estònia es feren independents de la mare Rússia.
Aquests tendres records venen seguits de grans canvis: torna la seva llengua pròpia, entra la propietat privada i sembla que tinguis més llibertat per fer coses ...
Lògicament, amb en Xai, la conversa va acabar intentant fer una analogia de la tirana URRSS amb la tirana eZPanya, però no em van sortir els comptes ... Si fen una cadena humana de Fraga fins a Maó i de Salses fins a Guardamar, voleu dir que ens farien el mateix cas? Ho dubto, fins hi tot vivint un moment polític com aquell ...


Després del totxo, una altra manera de independència, el software lliure:

· un joc del Super Mario Bros que ocupa 16K sense música i fet en Java (suposo que el podríeu posar al mòbil i tot ) . Si el voleu amb música, cliqueu al link de la pàgina.
· Un joc que s'està desenvolupant per un concurs de Software lliure (Linux/Mac/PC)

i per últim, una pàgina on explotar totes les bombolles d'aquells plàstics d'embalar coses (visio visio! que en deia la cançó)


Salut!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

no sabia jo q'els busters sortien per la terra... mola! mol mes q'els cutres brainacs...
anyway, avui demostraven com els barrets de l'oest no volaven impactats per precises bales o els murs de les garjoles no s'enrunaven per la forsca dels cavalls lligats als barrots :)

Anònim ha dit...

ok, aixo dels busters venia d'un atre comment, potser no esqueia comentar aci :p anyway, primer cal centrar-se en independencies encara mes regionals ;)