dimecres, 25 de febrer del 2009

La motxilla ...

Iepa!

ahir, al tren, vaig veure un home amb una motxilla, de les de marca, no de les del Deacthlon que porta el bon usuari del Ferrocarrils de la Generalitat ...

Era més o menys com la de sobre ...

No sé si serà la seva qualitat o què, però al brodat de trekking, hi ha cap missatge ocult?


Salut!

dijous, 19 de febrer del 2009

Amistats perilloses

Iepa!

estava l'altre dia parlant amb el Victor, d'aquest web, d'anècdotes del rock quan en van sortir dues que són realment remarcables : Julio Iglesias va estar a punt de cantar amb Manowar i Bertín Osborne va pujar a un escenari amb Manowar.

Després de l'esgai inicial anirem per parts. Primer, Julio Iglesias i Judas Priest.

Corria l'any del Senyor 1985 i Judas Priest estaven experimentant amb sintetizadors (amb Jeff Martin als teclats) tot grabant "Turbo" (on sonen temes com ara Turbo Lover) a uns estudis a les Bahames (diguel's-hi tontos). Just a l'estudi del costat, el seu company de discogràfica, Júlio Iglesias, estava fent un disc d'aquells dels seus, per senyores i senyoretes Tena Lady. Judas Priest va grabar allà unes 18 cançons, i l'àlbum es va quedar en 9. Una de les descartades, que es publicarà més tard en un dels seus recopilatoris, era Prisioner of your eyes, la qual va cridar l'atenció de l'ex porter del Real Madrid. Es veu que va buscar de fer-la un electro-bolero amb ella al crit de "vull cantar aquesta cançó !!" . Gràcies a Déu, no va passar mai.

De com es van conèixer Bertín Osborne i Manowar ja és més senzill , si busqueu a Youtube, podreu veure com ell mateix ens ho explica. Més o menys, va així : era un jerezano anomenat Bertín Osborne que estava a Los Angeles, quan el truquen des de la recepció de l'hotel. Hi havia un grup de gent que el volia veure i fer-se una foto amb ell. El paio, tot cofoi com només pot estar aquest element, va baixar corrents a la recepció a fer-se les fotos amb aquells fans. Quan va arribar i va veure als melenuts aquells amb els tatuatges, va posar aquesta cara

La explicació és que un dels components té la mare mexicana i gran fan d'ell. Suposo que li deuria estar donant la tabarra fins que li portés una foto per ella. És el cor del metall ...

Ara uns bonus :

Un altre fet curiós és la combinació MetallicA amb Ricky Martin. No sé on va ser ni el perquè. Només tinc la foto d'un Martin super-content i uns heavies la mar de sorpresos ...

i de remat, Madonna fent una versió de PanterA (aquí original)



Au salut!

dilluns, 9 de febrer del 2009

Stop criminalització !

Iepa!

Sembla mentida que encara estiguem així ...
Després que grups com Soziedad Alkoholika patissin de manera sistemàtica una persecució que els portà casi a reduir els seus concerts al Pais Basc, degut a una persecució orquestrada pel Partit Popular i la AVT i on van guanyar devant dels tribunals (més informació i actes judicials aquí), ara li ha tocat el rebre a Su Ta Gar, un altre grup basc de música totalment diferent als també bascos Oreja de Van Gogh i demés sucedànis per a radiformules. (aquí un post amb una cançó seva)
Aquest cop m'ha agafat d'imprevís. Penseu que la sala on anaven a tocar, la Salamandra de l'Hospitalet, era on venien a tocar cada any pels volts del Nadal, i si no recordo malament, els he vist els quatre últims nadals, menys aquest, és clar.
Tot comença cap finals de Desembre de l'any passat, quan anàvem a veure el concert especial pel 20è aniverari del grup, que es preveia memorable. Per desgràcia nostra, el cantant va patir una faringitis que va fer que suspenguessin el bolo una hora abans de començar-lo ... mala sort, van dir que tornarien i així ho havien de fer, amb el mateix conecert, el dia 7. Quina és la meva sorpresa que, quan vaig a comprar les entrades anticipades, no em deixa fer-ho i, més tard, a la web del grup, descobreixo que han suspès el concert per pressions polítiques. Els comunicats de la sala i del grup del PP de l'Hospitalet .
El que no acabo d'entendre és que, amb els precedents de S.A. , no corregeixin la seva postura, ja que segons ells són els defensors de la injustícia al món i de la llibertat d'expressió. On és això?
No es pot dir el que es vulgui? Pel simple fet de cantar en basc, no han de ser terroristes ...
I perquè just ara? no ho podien haver fet amb la primera actuació? i amb la del Desembre? Eren legals al desembre i al Febrer no?
El grup va ser qui va llogar la sala, però vist el merder que es va muntar, es va tindre de suspendre la actuació ...
Què passaria si es fes el mateix amb una actuació de Raphael, amic d'antics caps de govern poc democràtics? Home, és que a mi m'ofen i potser li omplen el carrer de manifestants ...
Quina bestiesa, senyors ... és publicitat gratuïta pels del grup i dóna la sensació que sembla que si no escoltes el que ells volen, estas en la banda fosca ...

INDIGNANT

Gràcies, senyor Del Rio, per fotre'm el concert del meu grup favorit (PAnterA descansi en pau) enlaire.

Us deixo amb un temasso



Salut!

dimecres, 4 de febrer del 2009

Supe High Me

Hola!

Els que em coneixeu un xic, sabeu de la meva debilitat per les pelis de negres fumetes ...
Sóc un incomprès, grans obres com How High, les pelis de Ceech & Chong, los colegas del barrio ... vamos, uns peliculons. Perfectes per passar una tarda de ressaca tirat al sofà.

Per altra banda, els documentals és un gènere que em motiva, sobretot a l'hora de la migdiada ;)

De la mescla d'aquests dos gèneres hi ha un documental de fumetes que s'anomena Super High Me (més o menys, Superfumat).



Suposo que tothom recordarà Super Size Me, on un paio es passa trenta dies alimentant-se de Mc Donald's a totes hores. Doncs aquesta és la resposta d'un còmic americà, en Dough Benson, conegut defensor cannàbic dels Estats Units.
La pel·licula és més o menys un documental del que li pot passar a una persona que estigui 30 dies completament embriac de la planta de Bob Marley i quins efectes pot portar-li per la seva salut. Per demostrar-ho, el protagonista va i passa primer 30 dies sense fumar completament res. Es fa unes proves (patilleres) tant físiques com mentals, com ara proves de respiració, nivell d'esperma, aptituds matemàtiques i llengua. Amb aquesta radiografia del seu estat, es dedica a fumar durant 30 dies més, que és la gràcia del documental. De fet, és una pel·licula per al gaudi dels monòlegs d'aquest personatge, tant sense anar col·locat com totalment desencaixat.
A part, també hi ha entrevistes amb defensors de la marihuana medicinal, activistes a favor de la marihuana i ens explica la situació de la marihuana "legal" de l'estat de Califòrnia, on es pot consumir sota recepta mèdica.
Suposo que el brillant ideòleg de la pel·licula ha volgut fumar com un carreter durant 30 dies casi per la patilla i no sabia com fer-ho i que es pot viure igual fumat que sense estar-ho. En resum, un documental (per dir-li'n d'alguna manera) divertit per passar una estona entretinguda.

Per cert, el resultat de les proves : Quasi tot igual, menys el recompte d'esperma, que es multiplica sota els efectes de la herba verda.

Salut!

dimarts, 3 de febrer del 2009

Coses de la feina ...

Conversa amb usuari :

U · El PC em va lent
P · A si?
U · Si, he obert el Task Manger com em vas ensenyar i ja
he trobat el problema, però no ho puc solucionar ...
P · Digue'm, em tens intrigat ...
( de inútil total a geni en 24 ... sóc un catacrack adoctrinant usuaris ...)
U · El procés System Idle Process s'està menjant el 99%
de la CPU, i no el puc matar ...
P · ... o_0'

Pobra noia, m'he descollonat viu al telèfon ... aquest cop no he pogut evitar-ho ...

Salut!