dimarts, 8 de desembre del 2009

Felicitats als pares!!

Hola hola!

Aquesta nit ha nascut una nova rubinenca!!!
Es diu Alexandra i és la filla de l'Aitor i la Sara!!!

MOLTES FELICITATS !!!

EDITO :
Ja tenim fotografia de l'Alexandra!!

Salut!

dijous, 3 de desembre del 2009

Què ens està passant?

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

http://www.facebook.com/group.php?gid=186879394498&ref=search&sid=33307899.3704107372..1

No ens deixem trepitjar!

dimecres, 28 d’octubre del 2009

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Viatge amb Ryanair

Iepa!

Aquest cap de setmana hem tornat a pujar a Dublín, més que res, per recordar altres excursions i veure a amics que rondaran pel poble aquesta setmana. Suposo que tindrem de fer ruta turistica o potser veure la ciutat comptal ... a saber ....

El fet és que el viatge d'anada i tornada a Dublín ens va costar 50 euros en total. Com ho ve fer? aquí unes recomanacions de com aconseguir un vol barat i a sobre viatjar ample ...

1. Les ofertes, a Ryanair, surten quan menys t'ho esperes. Nosaltres anàvem a comprar un bitllet per 150 euros des de Barcelona el divendres al matí (aprox. una setmana abans de sortir). El mateix divendres a la tarda, estaven a 50 euros. El millor és tindre les alertes de Ryanair activades al teu mail o poder mirar la web amb assiduïtat. Per nosaltres va ser xamba, ja que teníem de comprar els bitllets aquella tarda si o si.

2. No t'hobilidis de :
· Anar amb equipatge de mà amb les mesures qeu et demanes
· No demanar assegurança (arriscat, però perds pocs quartos i intentare cobrar-la amb aquests tipus de companyies és un suplici)
· Treure't la tarja d'embarcament a casa i amb temps (sinó són 40 euros de penalització!)
· Si et vols assegurar el tanto, paga 3 euros pel priority boarding, passaràs per davant de la cua de la gent normal (o xusma, com vulguis dir-los) ;p

3. Un cop a l'aeroport :
· Bocata de casa. (Bueno, opció MacDonalds "burgers" a un jeuro també és possible)
· Marica l'últim. Aquí les places no estan numerades. O ets dels primers de la cua o no podras escollir lloc a l'avió. Si no ets dels primers, recorda que l'avió té dues portes i la manada normalment es dirigeix ala de davant. Amb un petit sprint per la pista, podràs entrar i escollir els llocs de les sortides d'emergència de les ales, on podràs estirar les cames.

4. A l'avió :
· Mp3 per evitar el tele-tenda constant en que s'ha convertit aquests tipus de vols.
· Si vols demanar alguna cosa de menjar/beure potser et surt tant car com el preu del vol.
· A Ryanair pots beure alcohol durant el trajecte.

Apa!
Més o menys, aquí està tot.
Ara, no feu com un desgraciat que viatjava amb nosaltres on nomes veia pegues : que si els que havien pagat més no tenien dret a passar per davant d'ell quan si que ho tenen (priority boarding, en diuen), que si a l'avió no hi cabia, a Girona es va equivocar de parking i la culpa era de l'aeroport que era una merda ... Només vem coincidir amb ell als dos trajectes, però va muntar unes dues o tres bronques per trajecte. Què més vols per 50 euros????

Salut!

dimarts, 13 d’octubre del 2009

Minuts musicals



Aquí es demostra qeu som la tercera espècie més inteligent sobre le planeta ...

Si en voleu més informació -> Aquí

Au!

dimarts, 15 de setembre del 2009

Trucada al 1004

Collons, com està la cosa ...

l'altre dia, encoratjat per mon pare, vaig trucar a Telefònica per apuntar-nos al Imagenio i així ell pogués veure els partits de futbol per GolTV a casa. La trucada va ser una mica rara ...
Primer, una noia, molt amable ella, va comprobar les dades de mon pare (el qui paga, vamos) i ens va comunicar, així com qui no vo la cosa, que Imagenio no arribava a Les Torres ...
aquí em vaig quedar petrificat ...
com que no arriva a Rubí?
Carai!
I llavors totes les ofertes d'ADSL a 20 Mb són mentira? carai! ara ja ho tinc justificat ...
Vale, d'acord, molt bé ... però em vull donar de baixa un servei del que em poseu a la factura, li vaig contestar. La noia em va pasar amb el "departamento de bajas".
ôbviament, aquest departament deu estar localitzat a alguna banda d'ultramar per l'accent de la locutora i els salaris encara més baixos.
Llvors bé el millor :quiero darme de baja del servicio de antivirus que me estais cobrando y que nunca he hecho servir. Y porqué? Pues mire, es que yo no tengo Windows en casa. Ostia, tres cops li vaig haver de repetir! Y con qué va usted? Pues mire, con una Ubuntu la mar de mona. Un momento ... Pue smire, que para Ubuntu también va el invento , respon ...
Carai! que modernus els de Telefònica! no m'ho esperava ... bueno, pues que igualmente me lo quite, que ya me lo protejo yo el pc (una altra pausa). Total, el sservei, de costar 5, va passar a costar 1 i després a ser gratuit ... òbviament, me'l vaig treure de sobre, sobretot perquè no l'he fet servir mai i el seu antispam ha brillat per la seva absència ...
Ara espero per fer una altra trucada aviam si em rebaixen res més ...


... panda gitaners ...

dimecres, 2 de setembre del 2009

Dies de feina ...

El pitjor de tot és que és tant cert ...

dimarts, 25 d’agost del 2009

Curios ...


No dic res més ...

divendres, 14 d’agost del 2009

La videoconferència

Ahir va ser un dia que tothom estava nerviós ...
Gent que estava de vacances va vindre per fer una reunió a nivell europeu a casa del client i una de les pantalles de l'aparell de la videoconferència ha deixat de funcionar. De totes maneres, es pot fer la trobada virtual ja que es rep i s'envia senyal.
Intento pujar a veure que passa i, com que encara estaven reunits, no vaig poder fer res.
Aquest matí, m'ha trucat un dels jefes que no està de vacances perquè vagi a veure l'estrany cas de la pantalla de la videconferència ...
Engeguem l'aparell i les teles. Tot funciona correcte, però no es rep senyal a una. Miro el cable i entra per un euroconnector. Tot sembla correcte.
Miro la tele. El típic pilot vermell d'stand-by.
Dibuixo un somriure eufòric devant de la cara de preocupació del jefe, que no vol gastar-se un duro en cap tipus de reparació i menys en un trasto que s'està quedant obsolet.
Obro el comandament manual de la tele, la engego i sintonitzo el canal de l'auxiliar.
El gran problema està resolt.

Quan marxava, el jefe anava trucant als de la reunió d'ahir : ja hem arreglat la tele! faltaven piles al mando!

... jo a vegades no sé per a què treballo ...

Back!!

Ei!

que no estava muerto, estava de parranda!

torno, torno, que havia deixat això per culpa de la feina i de les vacances, qeu ja s'han esfumat!!
Prometo post del viatge!!

Salut i fins ara!!

dilluns, 4 de maig del 2009

Dog Day Sunrise

Hola!

Cada dia, quan vaig a la feina, per estalviar uns cinc minutets de temps i de pas fer alguna cosa de moviment, baixo a una estació determinada de Barcelona a peu fins a les oficines del client.
Si faig aquest camí, irremediablement, passo per un parc on els nens del barri esperen el seu autobus escolar. A aquell parc sempre hi ha un gos que passseja a una senyora. La senyora, entrada en anys, podria ser perfectament la iaia o una tieta dels nens que estan per allà pasturant. El gos, de color beige, pèl llarg i que té forma de bota de vi, em somriu cada matí. Potser són imaginacions meves, però el paio està allà, somrient. Per mi que és la seva millor hora. De fet, un dels passatemps dels nens de l'autobus és anar a tocar-lo i jugar una estona amb ell. El pobre es deixa de fer de tot amb el seu somriure de gos pintat al morro i movent la cua com un posès. És feliç.
Hi ha cops, que per alguna raó, els nens ja no hi són o no han arribat i la senyora està allà amb el gos. Aquell dia el gos busca a l'horitzó aviam si hi ha cap nen que l'amanyagui i el tregui de la seva rutina amb la seva jefa. Aquell dia el gos no somriu, em mira i em demana una caricia amb la mirada.
I hi haurà un dia que jo ja no podré veure a aquest gos ...



Salut!

dilluns, 27 d’abril del 2009

Bruseles

Hola!

aquesta setmana passada em van enviar a la capital europea a fer unes reunions de feina. Sembla tot un luxe, però a mi no és qeu m'agradés massa ...

Primer, la ciutat. Vaig arribar a la seu central de la companyia a l'hora en què comaneçaven les reunions i vaig veure que allí jo no podria conduir. No és que ja de per si tingui una especial deshabilitat per conduir cap vehicle, sinó perquè allò feia pinta de caos organitzat. Organitzat a la seva manera, clar ... el fet de tindre de creuar la via del tramvia pel simple fet de girar a un carrer per passos diagonals casi sense senyalitzar em va fer posar els pèls de punta. També ajuda que els taxistes sembla que estiguin conduint el seu cotxe a un videojoc i que penalitzin per temps (adelantament per l'anden sense inmutar-se, saltar-se gent a la cua per girar... això si, sense tocar el pito perquè sinó et multen ¬.¬). Surto de les reunions i vull anar a l'hotel a dutxar-me i preparar-me pel sopar que fem amb tots els tècnics i jefes de la capital ... per fer els més o menys 4 km que sepraven la oficina de l'hotel ho vem fer en ... 3/4 d'hora!!! ole! ara, va rebentar una canonada de gas i es veu que era el pollo de l'any ... A part d'això, l'últim dia també vaig rebre unes classes de com saltar-me les cues amb un taxista qeu anava a preu fet i tenia pressa de debò ... sort que ja marxava ....
A part del trànsit, la ciutat la vaig veure un xic carent en el tema avingudes espaioses i llum. Em va faltar llum. Vaig trobar-la molt grisa i apagada, i això que no em va ploure ...

Segon, el menjar. Que el plat belga per excelència siguin musclos al vapor amb patates fregides i una cervessa em va deixar a quadres. Suposo que hi haurà més plats típics, però aquest és el primer que em van ensenyar. Això ho faig a casa i la familia em mata. Pel sopar de feina, vàrem anar a un restaurant vietnamita molt aconseguit (casi com el menjar original, molt bò) i l'altre sopar que vàrem fer vem anar a una brasserie, on consistia en menjar carn tallada de manera diferent, com si fos un taco gegant de pernil. La gràcia consistia en banyar aquesta carn en una marmita de salsa a base de crema de llet i mantega amb alguna altra cosa ... si menges un bon troç de carn, siusplau, quan menys salses, millor, que vull veure si és bona o no i no ocultar el seu sabor amb salses ... (pel preu que em va costar la carn, es mereix la crítica que faig)

La part positiva, com tot n'hi ha, és la enorme, per no dir monstruosa, carta de cerveses que et trobes a qualsevol banda. I sort d'això! Vaig catar tot tipus de cerveses, de dolces que només fan a cervecesseries especialitzades i que tenen casi el sabor a sidra, fins a fortes i amargants que semblava que les podies mastegar ... Molt bé però a preus de turista (una mitja e 4 euros per cervessa) .

En definitiva, si vas per feina, està bé, ciutat tranquileta i post anar a la teva. Si t'agrada la xocolata i la birra, és la teva ciutat. Per viure-hi, no, gràcies. No li he vist cap cosa de l'altre món, no m'ha impactat la gent, ni la cultura ... una ciutat del nord d'Europa més ... Ah! per cert, el Maneken Piss no fa més de mig metre d'alçada!!

Salut!

diumenge, 19 d’abril del 2009

Promeses incomplertes

Iepa!

rescato aquest post de la pila dels esborranys per a que l'amic Xai no m'estiri les orelles en la seva futura i propera visita als regnes vallesans ...

Ara es veu que tindria de parlar de totes aquelles promeses que no he acomplert : anar al gimnas (que no vol dir ser un orgullós poseïdor d'un carnet del SAF des de l'època que estava estudiant) amb certa regularitat, crear una societat gastronòmica estil les basques, visites i viatges que no han arribat mai ... d'aquestes coses n'hi ha moltes, tristament, degudes a la meva mala memòria o simplement perquè ja són coses que, encara que prometis, saps que no faras mai.
En aquest últim cas em vull fixar.

Et despedeixes d'una noia, aquesta nit t'ho has passat molt bé amb ella, heu fet de tot, i sempre està la frase de "em trucaràs? I tant, t'ho prometo!!!" ... just quan s'ha tancat la porta, ambdues parts són conscients que aquesta trucada, si no és que us trobeu fortuitament, no apareixerà, encara que tanquis els ulls i hi pensis molt fort, no vindrà un altre cop. I d'aquestes, en el món de la parella, moltes.

A mi, una de les promeses incomplertes més freqüents que veig és la de deixar de fumar. Quan arriba el cap d'any, tot són promeses que ens ha de fer millors, deixar de fumar, anar al gimnàs, no beure tanta cervessa ... collons! si és que som uns enganyats! Qui ha complert més de la meitat de les promeses de cap d'any? No, si aquesta és la última nit, ara no em va bé ... o simplement estas a la barra d'un bar el dia de reis sense haver anat al gimnas, amb un cigarro a una ma i una cervessa a l'altra ... toma promesa de les bones!!!
El millor d'aquestes promeses és que tu mateix te les creus, però no se per quin mecanisme humà, passen directament a un inconscient que, quan la estas incomplint no et fa tindre mecanismes de culpabilitat o alguna cosa així ... de veritat, són un cas per estudiar ...

Bueno, no allargo molt la cosa ... si me'n voleu deixar alguna, d'aquestes promeses, foteu un comentari, que ja teniu l'internet pagat tot el mes i no es gasta per deixar-lo encès una estoneta més.

Salut!

dijous, 16 d’abril del 2009

Spamalot!

Iepa!

un altre cop al teatre!
Aquest cop, seguint la línea dels musicals, a veure Spamalot, al Victòria.
Aprofitant que un dels protagonistes és rubinenc i que conec a algun familiar seu, vem treure unes entrades a bon preu i es va muntar un comando per rubinenc per reconquerir el Paralel, òbvia sortida al mar de la Rambleta de Joan Miró.

La obra és un musical amb el toc Monty Python que us farà riure de ben segur. Les cançons, un tema que em preocupava a mi, estan ben treballades i es nota que els actors hi disfruten fent el bèstia, durant unes dues hores, sobre l'escenari.


Mol trecomanble, la veritat, ara, res a veure amb Sweeney Todd, ja que mentres una obra és lluminosa i colorista, la altra és ben fosca i tenebrosa.

Aquí us deixo els vídeos de l'assaig de Barcelona.


I aquí el mític "busca el lado bueno de vivir" !!

Salut!

dimecres, 8 d’abril del 2009

Sweeney Todd

Hola!

ahir vaig anar a veure (a la sessió barata, òbviament) un dels musicals que més m'agraden : Sweeney Todd. Aquest musical ja és una producció que es va estrenar al Poliorama cap al 1995 i va passar a Madrid al 1997. Amb la entrada d'en Mario Gas a la direcció del Teatro Nacional, s'ha recuperat aquest muntatge i l'han portat a Barcelona només per 6 setmanes.

El meu primer contacte amb Sweeney Todd va ser casual, per pelis de sèrie B que en feien referència o que en mostraven petits trossos i quan vaig poder veure'n la pelicula que en va fer l'amic Burton, en vaig quedar encantat, sobretot amb el personatge de Ms. Lovett.
Del muntatge al Teatre Apolo no m'esperava una posada en escena com aquella, la veritat. Les comparacions amb la pelicula no són possibles de cap manera.
Per començar, en Joan Crosas no té ni punt de comparació amb en Depp. La veu profunda del català retrona al teatre i et dóna la sensació de tenir un boig devant. Molt aconseguit. Quan es va estrenar aquí a Barcelona, aquest personatge el feia en Constantino Romero. Però els personatges que em van cridar més la atenció van ser els de Vicky Peña al paper de Ms Lovett, que està genial i el paper de Toby, que el fa una noieta que es diu Ruth González, que ve del món de la òpera i es nota quan fa els cors (a la peli són casi inexistents). Els altres personatges, sobretot els de Johanna i en Tony també estan molt ben trobats. La llàstima és que hi ha moments en que es veu un xic sobreactuat, però es perdona per la música i la veu d'aquesta gent, que són impressionants ...
El tema de la escenografia està molt aconseguit i les transicions entre escenes són àgils i els decorats ben trobats i aprofitats. Hi ha espai per a fer els cors sense que destorbin les accions principals i dintre del que cap, bastant ampli.
Potser el tema de la duració de la obra és el principal inconvenient, ja que la sessió a la que vaig anar jo, començava a les 21 hores i va acabar a dos quarts d'una. Sort que en mitja horeta, ja estava a casa ...

Si us agrada el teatre musical, paga la pena anar-hi. La llàstima és que no fessin la versió en català, que, pel que he vist, és la única que està enregistrada i ja agotada...

Us deixo la fitxa tècnica i el que he trobat pel youtube per a veure com és la obra per sobre.

Director: Mario Gas

Reparto: Pedro de los Ríos, Joan Crosas, Teresa Vallicrosa, Vicky Peña, María del Mar Maestu, Xavier Ribera-Vall, Pedro Pomares, Ruth González, Esteve Ferrer y Andrés Navarro.




PD. L'argument, vosaltres mateixos, hi ha moltes fonts a la xarxa, però no costa res llogar la pelicula als Hermanos Rodriguez de turno o anar al teatre, que és cultura!

dijous, 12 de març del 2009

Víctimes de la crisi : Eudald, el porter de Vueling

Hola a tots!

he tingut una crisi d'inspiració (o massa feina, diga-li com més t'agradi ...) però esperem tornar-hi amb força ...

Avui, un pobre afectat per la crisi : Eudald, el porter de Vueling.

Vueling, ara com ara, ja no és la companyia aèrea de referència en el món blau-grana, però des del 2.005 , a les mitges parts, es feia el sorteig de Vueling i si feies tres gols de tres penaltys, te n'anaves a un destí Vueling. La mecànica era clara, no? Doncs clar, allà a sota de la porteria hi tenia d'haver algú competent, i aquest, era n'Eudald.

Eudald era un paio que acomplia la seva missió amb determinació. Potser el vaig veure parar un o dos cops la pilota en tres anyets, però suposo que seria pura casualitat. Tenia un tempo a la hora de llençar-se a per la pilota (com un gat mesquer enrabietat) que feia por. Tocava al terra quan la pilota arribava al fons de la xarxa o potser, fins hi tot, es llençava cap a l'altra banda. Quin paio i quin gran actor/porter ...

Sort que els llençadors que sortien (uns altres cracks dignes d'estudi) potser llençaven una o dues pilotes fora i no se n'anaven amb el premi gros, però clar, tu imagina't un Sr soci d'aquells del puro a la boca, el bocata oliós d'embotit del bó (light) i la panxa cultivada a força de beure cervessa, en calça curta. Eudald s'enfrontava amb ells , els retava amb amb mirada i els hi desviava el xut. Però si anava entre els tres pals, Eudald esquivava la pilota com si li anés la feina (que li anava, clar). Quanta admiració va desperatar en nosaltres aquest home ... Quina feina més sacrificada, la de porter de Vueling ... si fins hi tot torrat la podies fer!

Ara, Vueling, com hem dit abans, ja no patrocina al FC Barcelona. Qui voldrà ara a un porter que no sap parar penaltys?
La crisi passa factura a tots ...

Salut!

dimecres, 25 de febrer del 2009

La motxilla ...

Iepa!

ahir, al tren, vaig veure un home amb una motxilla, de les de marca, no de les del Deacthlon que porta el bon usuari del Ferrocarrils de la Generalitat ...

Era més o menys com la de sobre ...

No sé si serà la seva qualitat o què, però al brodat de trekking, hi ha cap missatge ocult?


Salut!

dijous, 19 de febrer del 2009

Amistats perilloses

Iepa!

estava l'altre dia parlant amb el Victor, d'aquest web, d'anècdotes del rock quan en van sortir dues que són realment remarcables : Julio Iglesias va estar a punt de cantar amb Manowar i Bertín Osborne va pujar a un escenari amb Manowar.

Després de l'esgai inicial anirem per parts. Primer, Julio Iglesias i Judas Priest.

Corria l'any del Senyor 1985 i Judas Priest estaven experimentant amb sintetizadors (amb Jeff Martin als teclats) tot grabant "Turbo" (on sonen temes com ara Turbo Lover) a uns estudis a les Bahames (diguel's-hi tontos). Just a l'estudi del costat, el seu company de discogràfica, Júlio Iglesias, estava fent un disc d'aquells dels seus, per senyores i senyoretes Tena Lady. Judas Priest va grabar allà unes 18 cançons, i l'àlbum es va quedar en 9. Una de les descartades, que es publicarà més tard en un dels seus recopilatoris, era Prisioner of your eyes, la qual va cridar l'atenció de l'ex porter del Real Madrid. Es veu que va buscar de fer-la un electro-bolero amb ella al crit de "vull cantar aquesta cançó !!" . Gràcies a Déu, no va passar mai.

De com es van conèixer Bertín Osborne i Manowar ja és més senzill , si busqueu a Youtube, podreu veure com ell mateix ens ho explica. Més o menys, va així : era un jerezano anomenat Bertín Osborne que estava a Los Angeles, quan el truquen des de la recepció de l'hotel. Hi havia un grup de gent que el volia veure i fer-se una foto amb ell. El paio, tot cofoi com només pot estar aquest element, va baixar corrents a la recepció a fer-se les fotos amb aquells fans. Quan va arribar i va veure als melenuts aquells amb els tatuatges, va posar aquesta cara

La explicació és que un dels components té la mare mexicana i gran fan d'ell. Suposo que li deuria estar donant la tabarra fins que li portés una foto per ella. És el cor del metall ...

Ara uns bonus :

Un altre fet curiós és la combinació MetallicA amb Ricky Martin. No sé on va ser ni el perquè. Només tinc la foto d'un Martin super-content i uns heavies la mar de sorpresos ...

i de remat, Madonna fent una versió de PanterA (aquí original)



Au salut!

dilluns, 9 de febrer del 2009

Stop criminalització !

Iepa!

Sembla mentida que encara estiguem així ...
Després que grups com Soziedad Alkoholika patissin de manera sistemàtica una persecució que els portà casi a reduir els seus concerts al Pais Basc, degut a una persecució orquestrada pel Partit Popular i la AVT i on van guanyar devant dels tribunals (més informació i actes judicials aquí), ara li ha tocat el rebre a Su Ta Gar, un altre grup basc de música totalment diferent als també bascos Oreja de Van Gogh i demés sucedànis per a radiformules. (aquí un post amb una cançó seva)
Aquest cop m'ha agafat d'imprevís. Penseu que la sala on anaven a tocar, la Salamandra de l'Hospitalet, era on venien a tocar cada any pels volts del Nadal, i si no recordo malament, els he vist els quatre últims nadals, menys aquest, és clar.
Tot comença cap finals de Desembre de l'any passat, quan anàvem a veure el concert especial pel 20è aniverari del grup, que es preveia memorable. Per desgràcia nostra, el cantant va patir una faringitis que va fer que suspenguessin el bolo una hora abans de començar-lo ... mala sort, van dir que tornarien i així ho havien de fer, amb el mateix conecert, el dia 7. Quina és la meva sorpresa que, quan vaig a comprar les entrades anticipades, no em deixa fer-ho i, més tard, a la web del grup, descobreixo que han suspès el concert per pressions polítiques. Els comunicats de la sala i del grup del PP de l'Hospitalet .
El que no acabo d'entendre és que, amb els precedents de S.A. , no corregeixin la seva postura, ja que segons ells són els defensors de la injustícia al món i de la llibertat d'expressió. On és això?
No es pot dir el que es vulgui? Pel simple fet de cantar en basc, no han de ser terroristes ...
I perquè just ara? no ho podien haver fet amb la primera actuació? i amb la del Desembre? Eren legals al desembre i al Febrer no?
El grup va ser qui va llogar la sala, però vist el merder que es va muntar, es va tindre de suspendre la actuació ...
Què passaria si es fes el mateix amb una actuació de Raphael, amic d'antics caps de govern poc democràtics? Home, és que a mi m'ofen i potser li omplen el carrer de manifestants ...
Quina bestiesa, senyors ... és publicitat gratuïta pels del grup i dóna la sensació que sembla que si no escoltes el que ells volen, estas en la banda fosca ...

INDIGNANT

Gràcies, senyor Del Rio, per fotre'm el concert del meu grup favorit (PAnterA descansi en pau) enlaire.

Us deixo amb un temasso



Salut!

dimecres, 4 de febrer del 2009

Supe High Me

Hola!

Els que em coneixeu un xic, sabeu de la meva debilitat per les pelis de negres fumetes ...
Sóc un incomprès, grans obres com How High, les pelis de Ceech & Chong, los colegas del barrio ... vamos, uns peliculons. Perfectes per passar una tarda de ressaca tirat al sofà.

Per altra banda, els documentals és un gènere que em motiva, sobretot a l'hora de la migdiada ;)

De la mescla d'aquests dos gèneres hi ha un documental de fumetes que s'anomena Super High Me (més o menys, Superfumat).



Suposo que tothom recordarà Super Size Me, on un paio es passa trenta dies alimentant-se de Mc Donald's a totes hores. Doncs aquesta és la resposta d'un còmic americà, en Dough Benson, conegut defensor cannàbic dels Estats Units.
La pel·licula és més o menys un documental del que li pot passar a una persona que estigui 30 dies completament embriac de la planta de Bob Marley i quins efectes pot portar-li per la seva salut. Per demostrar-ho, el protagonista va i passa primer 30 dies sense fumar completament res. Es fa unes proves (patilleres) tant físiques com mentals, com ara proves de respiració, nivell d'esperma, aptituds matemàtiques i llengua. Amb aquesta radiografia del seu estat, es dedica a fumar durant 30 dies més, que és la gràcia del documental. De fet, és una pel·licula per al gaudi dels monòlegs d'aquest personatge, tant sense anar col·locat com totalment desencaixat.
A part, també hi ha entrevistes amb defensors de la marihuana medicinal, activistes a favor de la marihuana i ens explica la situació de la marihuana "legal" de l'estat de Califòrnia, on es pot consumir sota recepta mèdica.
Suposo que el brillant ideòleg de la pel·licula ha volgut fumar com un carreter durant 30 dies casi per la patilla i no sabia com fer-ho i que es pot viure igual fumat que sense estar-ho. En resum, un documental (per dir-li'n d'alguna manera) divertit per passar una estona entretinguda.

Per cert, el resultat de les proves : Quasi tot igual, menys el recompte d'esperma, que es multiplica sota els efectes de la herba verda.

Salut!

dimarts, 3 de febrer del 2009

Coses de la feina ...

Conversa amb usuari :

U · El PC em va lent
P · A si?
U · Si, he obert el Task Manger com em vas ensenyar i ja
he trobat el problema, però no ho puc solucionar ...
P · Digue'm, em tens intrigat ...
( de inútil total a geni en 24 ... sóc un catacrack adoctrinant usuaris ...)
U · El procés System Idle Process s'està menjant el 99%
de la CPU, i no el puc matar ...
P · ... o_0'

Pobra noia, m'he descollonat viu al telèfon ... aquest cop no he pogut evitar-ho ...

Salut!

dimarts, 27 de gener del 2009

... i encara sense llum ...

Hola tots!

si no ha canviat res, diria que a casa meva encara no hi ha llum.

No, no visc a les perifèries, visc a Les Torres. I el dissabte em pensava que em moria.

Faré un relat de la aventura qeu vaig patir el dissabte passat.

El dissabte, com la majoria, ma mare em desperta cap a les 9 del matí perquè compleixi el ritual de portar-la cap a la botiga. mentres ella està l lavabo, un rebombori impressionant se sent en tota la casa, com si fos un terratremol. de seguit, penso que ma mare ha relliscat i s'ha emportat mig bany amb ella. Quan arribo a la porta, en surt ella. Ja no hi ha llum a casa, així que penso qeu un camió ha volcat devant de casa o al carrer Edison. Error. A la part del davant del pati, no hi ha res. però al darrera, un pi de 58 anys i uns 30 metres d'alçada s'ha fusionat amb la teulada. És en aquest moment, en pijama i mig mort de fred, que m'adono que fot un vent impressionant. Sembla que un arbre més petit ha parat el cop, però la teulada ha quedat mig destrossada.
Mon pare porrta a ma mare a la botiga mentres em dutxo i ja apareixen els primers veins a veure si ens ha passat alguna cosa. Per sort, les brabnques no han travessat el pis de les golfes, però s'ha de treure tant de pes el més ràpid possible. Veient que si no parava el vent, no hi podria fer res, em dirigiré al centre a comprar quatre coses per fer el dinar, que el dissabte m'agrada anar al mercat i cuinar alguna cosa. Només sortir de casa, vaig poder veure com un d'aquells toldos metàl·lics que es posen als estenedors dels edificis, sortia volant del seu lloc original, anant a petar devant de la farmàcia de Les Torres. No sé com no va enganxar a ningú dels qeu esperaven l'autobús. El carrer va quedar tallat i no s'obriria fins a diumenge. Ja passo per la plaça de sobre els cines esquivant diferents mampares voladores. És com manà del cel pels qui reciclen totes aquestes coses, vaig pensar divertit ... Després de comprobar que el centre del poble era un perill pel número de testos que queien els balcons (i uns quants taulons de l'obra del que va ser la llibreria Pallarols) vaig voler acompanyar a la meva tieta a casa seva, jo amb la meva compra, ella amb el seu embotit de ca l'Aluju. Pobre dona, de les ventades, que no tocava de peus a terra literalment. Quan vem arribar a la alcçada del veterinari de Les Torres, just al costat de la pista de patinatge (que semblava que estava a punt de despegar, del soroll que feia) vem veure, astorats, com el gran abet que sempre ha estat allà queia a pes. Com l'arbre de casa meva. Flipant, després d'aquest, tres més del jardi de davant. La vaig deixar a casa seva i anava a actualitzar el bloc (tornavem a tindre corrent) quan, un arbre del carrer Edison va decidir que volia veure món i es va emportar els pals de corrent, òbviament, des d'aquell moment que no tenim corrent. Aquest arbre va anar a parar a sobre un cotxe que passava per allà. En aquest moment es va tallar totalment el pas dels cotxes al Passeig de les Torres, ja que desde la Farmàcia fins al videoclub ja havien caigut 6 arbres i al carrer Edison , a part del que he comentat (que va fer caure dos pals de la llum) tres més tirant cap al Montessori.
A les 12 del migdia, l'espectacle era dantesc. Per la zona del "mercadillo" hi havia més arbres al terra que dempeus. El Passeig de les Torres era tallat i els qeu estavem intentant socòrrer a l'home que tenia el cotxe sota el pi ens dedicavem a esquivar planxes de uralita i unes quantes parabòliques queien. A les tres van retirar el cotxe i fins a la nit no es va restablir el tràfic.
Sort qeu el Diumenge no va bufar més, ja que hauria pogut passar alguna cosa més greu.
Ahir vaig donar voltes pertot (després de passarme el dia del Senyor a la teulada tallant branques amb el jardiner i deixant-lo el dilluns amb dos paios més per apurar la feina) i al final vaig acabar a la Oficina del Servei al Ciutadà de Les Torres, on amablement, em van atendre. He de donar gràcies a l'Ajuntament, que ens ha ajudat a agilitzar els tractes amb Fecsa (ma mare m'acava de trucar que ja tenim corrent) i amb el problema que representa desfer-se d'uns 300 kilos de branques de pi.
Al menys, estem vius.

Salut!

dijous, 22 de gener del 2009

Rubi Palace

Iepa!

cada cop que vaig al bar el veig.
Amb el que ell havia sigut, imponent, símbol de la modernitat rubinenca.
Els temps canvien ...
... i no per tots passa igual el temps.

Quan era petit, me'n recordo que hi vaig anar a veure una peli amb mons tiets, Sopa de Ganso, dels Marx, que feia sessió doble (i probablement contínua) amb una altra peli, diria que de romans ... a saber. Llavors, aquell cinema que s'aguantava amb quatre canyes, desprenia aquella calidesa de cinema de tota la vida que mai més he trobat. És un dels grans records de la infància : el cinema a Rubí, al costat de casa.

Més tard, la primera revolució.
Va vindre la bolera al pueblo! Carai! Aquí ja m'ho vaig mirar un xic des de més lluny. No entenia què collons era aquell joc estrany de collons que feien allà. A mi en aquella època m'interessava més la pastisseria que van posar just a la entrada, que era un punt de referència de la meva golafreria ja en aquells tendres moments molt activa.

Però la bolera, al menys per mi, va passar sense pena ni glòria, i després d'uns anys, es convertí en un cinema multisala. Carai! quin goig que feia aleshores aquella plaça! Allà era el lloc de moda de Rubí, les terrasses bullien de gent i feies la primera copa abans d'anar a la discoteca ... o abans de fer-ne una latra i quedar-te de marxeta per allà. El Nebraska i el Mirall eren bars de moda. El Napoli encara era el Napoli i els xupitos passaven ràpidament de l'ampolla a la gola. Però, poc a poc, la cartellera s'anava distanciant en temps amb les estrenes ... i la gent no anava al cinema. Quan la botiga de carmelos de fora els cinemes va tancar, el seu destí es veia clar : ruina.
La pastisseria, juraraia va aguantar un xic més, però ha acabat sent transformada en un garit on només hi he vist una senyora de fer feines que hi neteja, sobre les set, una oficina. Encara no sé què és. Dec ser un ignorant o que no li he trobar el servei quan estava oberta ...

Collons! i fins ara!!

L'altre dia em comentaven que van tindre de perseguir un ratot del tamany d'un conill que va sortir dels respiradors del que un dia va ser un cinema. El local està en total abandó i la seva titularitat no està clara. Llegendes urbanes o no, van dir que es volia instal·lar un Mercadona, però no es va fer. Després que l'Ajuntament hi volia fer com uns locals socials per les entitats. I que havia llogat el garito, amb un lloguer astronòmic. Algú en sap res d'això?

Mentres, la zona, sense dinamitzador, va morint cada dia un xic més.
Enfonsada en la merda de les rates ...

Salut!

dilluns, 19 de gener del 2009

Què està passant al món?

Ho direm amb uns vídeos ...



del '92 -> Barricada : Balas Blancas



Barricada -> Victima



Habeas Corpus -> cada vez más odio



S.A. -> Ratas

Salut!

dimarts, 13 de gener del 2009

Concertas de KOP!

Iepa!

Feia temps, molt de temps, que no veia a un grup repartir tanta estopa sobre un escenari.
El divendres passat, el dia 9 de Gener, per ser exactes, KOP va actuar a una Sala Apolo de Barcelona atapeida com feia temps que no veia (per exemple, quan vaig anar-hi a veure DOWN, la sala estava la meitat de plena ).
Gràcies a un senyor pakistanista (o similar) que venia els mig kilos de cervessa a 70 cèntims al seu badulake, vem poder posar-nos a to per poder entrar a dins del garit. Dins, la calor era bastant moderada, així que el nombre de cerveses veient als At-Versaris (correctes teloners, encara que ele hip-hop no m'entusiasmi en demasia) va anar decaient esperant al esdeveniment de la nit.
Per fi, la música va començar.
Situats devant de la taula de so, es veien rubinencs a la dreta, a la esquerra i sobre l'escenari ^^
Brutal, concertas. Van tocar els great hits de la banda, com si la parada forçosa que va patir no s'hagués produit. La llàstima que només va durar una horeta i mitja com a molt.
En quant al so, la baterioa sona bastant més contundent i les guitarres afilades com sempre.
Amb tothom amb qui he parlat del concert, n'ha sortit molt content ...
Com a mostra, us deixo un vídeo grabat més o menys desde la meva posició.



Quan surtin els vídeos de les actuacions o d'Apolo o de Pamplona (em consta que els del grup posrtaven càmeres per enregistrar-ho correctament) intentaré penjar-los.

Au, salut!!

dissabte, 10 de gener del 2009

Especialistas Secundarios


Bones!

Aquests paios (l'Iñigo, l'Armand i el Nane, també dits l'Iñigo, l'Armand i l'altre) fan un programa de radio (i a Localia els podreu enganxar donant la cara) que simplement està molt be. L'humor que tenen és bastant absurd i tenen una sèrie de personatges que ells han modelat, que, simplement, és impressionant.

Són mítiques la entrevista a la orca Keiko (que després es va morir i també van la entrevistar i té un club de fans, ja que ara es dedica a cantar), el Txumari Alfari (aquí la trobada amb el de veritat ) que ens porta els seus remeis des del Valle del Orrio amb el seu gat Potorro, en Emeterio Vargas Brown, un predicador que lluita per la felicitat dels nens pobres de Mónaco, la Ruth, sempre a l'altre banda de les reclamacions del Indignao, en Moncho Riudeprims Vilalta, que presenta una espècie de teletienda ... buf!! un material que t'arrissa els pelets de dins del nas!

Podria seguir comentant personatges i gags durant molta estona, però potser és millor que els descobriu vosaltres de 15:30 a 16:00h per Radio Barcelona (Cadena Ser) i ho comprobeu, de dilluns a divendres. Abans feien un programa també els caps de setmana, però ja l'han retirat perquè poguem escoltar el Carrusel Deportivo (un altre programa que donaria per fer un post i tres o el seu clon, el Carromato Deportivo) sense incidències ni partides de caixa fora de temps. Si els voleu veure per Localia, no se si els donaran encara, sinó aquí teniu la majoria dels gags.
Ara, que no teniu temps d'escoltar els programes perquè els fan a mala hora? Fàcil, tampoc hi ha excusa. Navegueu fins a www.especialistassecundarios.com i allà trobareu els programes penjats, les colaboracions a altres programes, un foro per fer el bèstia ... un luju, tu !!!!

Per acabar, us deixo amb una serie de cunyes publicitaries que van fer (en conya, com no) a destacar-ne dues : Almacenes Saturno i Yogur de Kentucky.

Salut!