dilluns, 27 d’abril del 2009

Bruseles

Hola!

aquesta setmana passada em van enviar a la capital europea a fer unes reunions de feina. Sembla tot un luxe, però a mi no és qeu m'agradés massa ...

Primer, la ciutat. Vaig arribar a la seu central de la companyia a l'hora en què comaneçaven les reunions i vaig veure que allí jo no podria conduir. No és que ja de per si tingui una especial deshabilitat per conduir cap vehicle, sinó perquè allò feia pinta de caos organitzat. Organitzat a la seva manera, clar ... el fet de tindre de creuar la via del tramvia pel simple fet de girar a un carrer per passos diagonals casi sense senyalitzar em va fer posar els pèls de punta. També ajuda que els taxistes sembla que estiguin conduint el seu cotxe a un videojoc i que penalitzin per temps (adelantament per l'anden sense inmutar-se, saltar-se gent a la cua per girar... això si, sense tocar el pito perquè sinó et multen ¬.¬). Surto de les reunions i vull anar a l'hotel a dutxar-me i preparar-me pel sopar que fem amb tots els tècnics i jefes de la capital ... per fer els més o menys 4 km que sepraven la oficina de l'hotel ho vem fer en ... 3/4 d'hora!!! ole! ara, va rebentar una canonada de gas i es veu que era el pollo de l'any ... A part d'això, l'últim dia també vaig rebre unes classes de com saltar-me les cues amb un taxista qeu anava a preu fet i tenia pressa de debò ... sort que ja marxava ....
A part del trànsit, la ciutat la vaig veure un xic carent en el tema avingudes espaioses i llum. Em va faltar llum. Vaig trobar-la molt grisa i apagada, i això que no em va ploure ...

Segon, el menjar. Que el plat belga per excelència siguin musclos al vapor amb patates fregides i una cervessa em va deixar a quadres. Suposo que hi haurà més plats típics, però aquest és el primer que em van ensenyar. Això ho faig a casa i la familia em mata. Pel sopar de feina, vàrem anar a un restaurant vietnamita molt aconseguit (casi com el menjar original, molt bò) i l'altre sopar que vàrem fer vem anar a una brasserie, on consistia en menjar carn tallada de manera diferent, com si fos un taco gegant de pernil. La gràcia consistia en banyar aquesta carn en una marmita de salsa a base de crema de llet i mantega amb alguna altra cosa ... si menges un bon troç de carn, siusplau, quan menys salses, millor, que vull veure si és bona o no i no ocultar el seu sabor amb salses ... (pel preu que em va costar la carn, es mereix la crítica que faig)

La part positiva, com tot n'hi ha, és la enorme, per no dir monstruosa, carta de cerveses que et trobes a qualsevol banda. I sort d'això! Vaig catar tot tipus de cerveses, de dolces que només fan a cervecesseries especialitzades i que tenen casi el sabor a sidra, fins a fortes i amargants que semblava que les podies mastegar ... Molt bé però a preus de turista (una mitja e 4 euros per cervessa) .

En definitiva, si vas per feina, està bé, ciutat tranquileta i post anar a la teva. Si t'agrada la xocolata i la birra, és la teva ciutat. Per viure-hi, no, gràcies. No li he vist cap cosa de l'altre món, no m'ha impactat la gent, ni la cultura ... una ciutat del nord d'Europa més ... Ah! per cert, el Maneken Piss no fa més de mig metre d'alçada!!

Salut!

1 comentari:

Anònim ha dit...

jaja m'ha agradat molt la teva critica sobre la ciutat de bruseles. jo també i vaix anar aquest cap de semtmana i he tingut anecdotes bastan similar i que he aprés que no als españols no els i agradem gaire i llastima que no saben que nosaltres no ho om jajajaj.

sisi bruselles molt bonica pero que i visqui algu aktre que a casa nostre si viu millor.



saluds atentament:


Eloi Sensada

Manresa