Rubi Palace

Iepa!

cada cop que vaig al bar el veig.
Amb el que ell havia sigut, imponent, símbol de la modernitat rubinenca.
Els temps canvien ...
... i no per tots passa igual el temps.

Quan era petit, me'n recordo que hi vaig anar a veure una peli amb mons tiets, Sopa de Ganso, dels Marx, que feia sessió doble (i probablement contínua) amb una altra peli, diria que de romans ... a saber. Llavors, aquell cinema que s'aguantava amb quatre canyes, desprenia aquella calidesa de cinema de tota la vida que mai més he trobat. És un dels grans records de la infància : el cinema a Rubí, al costat de casa.

Més tard, la primera revolució.
Va vindre la bolera al pueblo! Carai! Aquí ja m'ho vaig mirar un xic des de més lluny. No entenia què collons era aquell joc estrany de collons que feien allà. A mi en aquella època m'interessava més la pastisseria que van posar just a la entrada, que era un punt de referència de la meva golafreria ja en aquells tendres moments molt activa.

Però la bolera, al menys per mi, va passar sense pena ni glòria, i després d'uns anys, es convertí en un cinema multisala. Carai! quin goig que feia aleshores aquella plaça! Allà era el lloc de moda de Rubí, les terrasses bullien de gent i feies la primera copa abans d'anar a la discoteca ... o abans de fer-ne una latra i quedar-te de marxeta per allà. El Nebraska i el Mirall eren bars de moda. El Napoli encara era el Napoli i els xupitos passaven ràpidament de l'ampolla a la gola. Però, poc a poc, la cartellera s'anava distanciant en temps amb les estrenes ... i la gent no anava al cinema. Quan la botiga de carmelos de fora els cinemes va tancar, el seu destí es veia clar : ruina.
La pastisseria, juraraia va aguantar un xic més, però ha acabat sent transformada en un garit on només hi he vist una senyora de fer feines que hi neteja, sobre les set, una oficina. Encara no sé què és. Dec ser un ignorant o que no li he trobar el servei quan estava oberta ...

Collons! i fins ara!!

L'altre dia em comentaven que van tindre de perseguir un ratot del tamany d'un conill que va sortir dels respiradors del que un dia va ser un cinema. El local està en total abandó i la seva titularitat no està clara. Llegendes urbanes o no, van dir que es volia instal·lar un Mercadona, però no es va fer. Després que l'Ajuntament hi volia fer com uns locals socials per les entitats. I que havia llogat el garito, amb un lloguer astronòmic. Algú en sap res d'això?

Mentres, la zona, sense dinamitzador, va morint cada dia un xic més.
Enfonsada en la merda de les rates ...

Salut!