... i encara sense llum ...

Hola tots!

si no ha canviat res, diria que a casa meva encara no hi ha llum.

No, no visc a les perifèries, visc a Les Torres. I el dissabte em pensava que em moria.

Faré un relat de la aventura qeu vaig patir el dissabte passat.

El dissabte, com la majoria, ma mare em desperta cap a les 9 del matí perquè compleixi el ritual de portar-la cap a la botiga. mentres ella està l lavabo, un rebombori impressionant se sent en tota la casa, com si fos un terratremol. de seguit, penso que ma mare ha relliscat i s'ha emportat mig bany amb ella. Quan arribo a la porta, en surt ella. Ja no hi ha llum a casa, així que penso qeu un camió ha volcat devant de casa o al carrer Edison. Error. A la part del davant del pati, no hi ha res. però al darrera, un pi de 58 anys i uns 30 metres d'alçada s'ha fusionat amb la teulada. És en aquest moment, en pijama i mig mort de fred, que m'adono que fot un vent impressionant. Sembla que un arbre més petit ha parat el cop, però la teulada ha quedat mig destrossada.
Mon pare porrta a ma mare a la botiga mentres em dutxo i ja apareixen els primers veins a veure si ens ha passat alguna cosa. Per sort, les brabnques no han travessat el pis de les golfes, però s'ha de treure tant de pes el més ràpid possible. Veient que si no parava el vent, no hi podria fer res, em dirigiré al centre a comprar quatre coses per fer el dinar, que el dissabte m'agrada anar al mercat i cuinar alguna cosa. Només sortir de casa, vaig poder veure com un d'aquells toldos metàl·lics que es posen als estenedors dels edificis, sortia volant del seu lloc original, anant a petar devant de la farmàcia de Les Torres. No sé com no va enganxar a ningú dels qeu esperaven l'autobús. El carrer va quedar tallat i no s'obriria fins a diumenge. Ja passo per la plaça de sobre els cines esquivant diferents mampares voladores. És com manà del cel pels qui reciclen totes aquestes coses, vaig pensar divertit ... Després de comprobar que el centre del poble era un perill pel número de testos que queien els balcons (i uns quants taulons de l'obra del que va ser la llibreria Pallarols) vaig voler acompanyar a la meva tieta a casa seva, jo amb la meva compra, ella amb el seu embotit de ca l'Aluju. Pobre dona, de les ventades, que no tocava de peus a terra literalment. Quan vem arribar a la alcçada del veterinari de Les Torres, just al costat de la pista de patinatge (que semblava que estava a punt de despegar, del soroll que feia) vem veure, astorats, com el gran abet que sempre ha estat allà queia a pes. Com l'arbre de casa meva. Flipant, després d'aquest, tres més del jardi de davant. La vaig deixar a casa seva i anava a actualitzar el bloc (tornavem a tindre corrent) quan, un arbre del carrer Edison va decidir que volia veure món i es va emportar els pals de corrent, òbviament, des d'aquell moment que no tenim corrent. Aquest arbre va anar a parar a sobre un cotxe que passava per allà. En aquest moment es va tallar totalment el pas dels cotxes al Passeig de les Torres, ja que desde la Farmàcia fins al videoclub ja havien caigut 6 arbres i al carrer Edison , a part del que he comentat (que va fer caure dos pals de la llum) tres més tirant cap al Montessori.
A les 12 del migdia, l'espectacle era dantesc. Per la zona del "mercadillo" hi havia més arbres al terra que dempeus. El Passeig de les Torres era tallat i els qeu estavem intentant socòrrer a l'home que tenia el cotxe sota el pi ens dedicavem a esquivar planxes de uralita i unes quantes parabòliques queien. A les tres van retirar el cotxe i fins a la nit no es va restablir el tràfic.
Sort qeu el Diumenge no va bufar més, ja que hauria pogut passar alguna cosa més greu.
Ahir vaig donar voltes pertot (després de passarme el dia del Senyor a la teulada tallant branques amb el jardiner i deixant-lo el dilluns amb dos paios més per apurar la feina) i al final vaig acabar a la Oficina del Servei al Ciutadà de Les Torres, on amablement, em van atendre. He de donar gràcies a l'Ajuntament, que ens ha ajudat a agilitzar els tractes amb Fecsa (ma mare m'acava de trucar que ja tenim corrent) i amb el problema que representa desfer-se d'uns 300 kilos de branques de pi.
Al menys, estem vius.

Salut!