Lo gran viatge a Dublin

Deia una historia que uns tarats decidiren un dia una ciutat per anar a veure/beure totalment a l'atzar. Va ser fàcil: a ca'l Freddy falta gent! Bitllets baratos i casa per la patilla dos dies dels quatre que pujavem. Ole. I a sobre veuriem a loxai i les seves conquestes!!

Vem demanar uns dies de festa i au! Clickair que te crio!

La qüestió era clara: teniem dos dies i mig per veure la ciutat i els demés per v/beure els pubs. Difícil. S'havia d'intentar. Només arribar i deixar les maletes al hostel de dubtosa reputació que vem llogar pels primers dies, cap a la fàbrica Guiness. Allà, t'ensenyen que la Guiness, part d'una cervessa, va ser un medicament (hi ha receptes de metges dels anys '50 que ho demostren i l'ampolla de Baby Guiness també) . La visita són sis plantes de pur mercandatge i una setena que si que val la pena: el bar on et serviran la millor Guiness del planeta: el bar de la Guiness. En aquests vídeos
es pot veure una panoràmica de Dublín des del bart


i l'altre que es poden veure tres tarats esperant la seva birra.



Després d'aixó ens vem trobar en Freddy que ens va portar a part del Momo's (kebabs de subsistència de qualitat contrastada) a un bar (no me'n recordo del nom) a la zona de Temple Bar on feien música en viu i vem fer uns birrots a la seva salut.

L'endemà seria un dia dur. La nit també ho va ser gràcies a que al costat de la finestra de l'habitació passava el tren i el concepte de calefacció erea el mateix que el d'una sauna.


Vem enfilar O'Connel St fins a la Steyne Stone (un petit monòlit de la època vikinga que ha estat restaurat fa poc) i després vem treure el cap a la estació de bombers de la ciutat (estranyament anomenada Fireworks, focs artificials ...). D'allà, de passada ràpida, per devant del Banc d'Irlanda i entrem al Trinity College aviam que hi ha. Molt maco, uns jardin estupendus i les estudiants semblen per no passar el síndrome de Mc Donalds. D'aquí vem sortir pels jardins de Merrion Square, una petita volta pel park i per la part alta de la ciutat (hotels de 5 * i Ferraris al carrer) vem anar a petar a St. Stephen's Green, un parc la veritat molt maco i molt anglès, amb un estany amb ànecs i tot.
D'aquí, pujant per Grafton, el carrer de les botigues, vem passar després d'una estona per devant de l'ajuntament. Per allà hi ha un punt d'informació de quant valia el nostre objectiu del dia: la destileria Jameson. Teniem de fer temps, loxai ens esperaria alla per degustar el preuat liquid, per tant, vem decidir mirar per fora (5 tazos la entrada) el Dublin Castle (no us espereu gran cosa) i les catedrals del ChristChurch i més avall al mateix carrer, la de St. Patrick's. Ja dirigint-nos cap a l'laltra banda del riu cap a la destileria, vem parar per la zona de Dublinia, la part medieval per veure les muralles de la ciutat. Per l'altra banda del riu vem parar a dinar a un pub de barri amb els joves que sortien de la escola secundaria, es cascaven un parell de pintes i un bocata i cap a classe un altre cop. Vem imitar la seva dieta rica en cervessa i ens bem posar a punt per anar a veure la destileria de la Jameson. A la visita, tenies la oportunitat, al final, de fer una cata i loxai va tindre la sort que l'escollissin (de fet, tampoc vem entendre molt amb l'anglès de l'amic guia, que orientava la visita als americans, que tenen divises :p) El millor de la visita: al final et donen un cubata/bitzqui sol cortesia de la casa. D'allà a veure les instal·lacions d'en xai, un altre pint time i cap a sopar a un xinès , deixar trastos a ca'l Freddy ia dormir, que demà ens esperava una bona caminada fins la presó de Kilmainham. L'endemà, abans d'arribar a la presó, ens vem trobar el museu d'art modern de Dublín (gratis de visitar, però s'ho mereix) on les ulleres de pasta ens van intentar abduir. La presó està al costat i és una visita que merix la pena, ja que t'ecplica el procés dindependència d'aquella gent vers l'imperi britànic. Si no porteu bon novell de listening, potser pilleu alguna cosa pel context, però val la pena anar-hi, ja que s'hi han grabat pelicules com en el nom del pare. La seva galeria és molt famosa.

Després de la visita, cap a ca'n Freddy, a descansar que era divendres i per la nit haviem d'anar de festa. (Guitar Hero 3 time)
L'endemà a la tarda, amb a ressaca vem anar al Carrol's (únic lloc per comprar coses si no ho vols fer a un mercadillo o a una tenda de xinesos/ tot a 2 euros) i per la nit vem continuar de pubs i a la tornada uns Mc Rats d'impressió. Gran festa dublinenca, encara que estan un xic tarats. A un pub em van confondre amb en Michael Moore i no vaig parar de ferme fotos amb la gent durant la nit (WTF!!) , però això ja és una altra història.
Les fotos de festa, quan en Freddy vuelva a casa per nadal , seran publicades. (esperem)

Salut nanos!!