Tornant de Dublín

Hola!
acabem de tornar amb en Cuenquin d'un viatge espectacular per la ciutat de Dublín.
Han estat cinc dies on s'ha demostrat que la ciutat està presa totalment per espanyols (i catalans), on podies fer la teva vida amb certa normalitat sense parlar l'idioma de Shakespeare (per alegria del meu company). Pels carrers i botigues es parlava català i castellà, amb el que un dia vem tindre de fugir a un pub de barri on els guiris erem nosaltres per veure el veritable caràcter d'aquella gent, forjat a base de copes.
Destacar que és una ciutat on fa molt de vent i que totes les fotos que postejaré en un altre post amb tota la ruta que vem fer sen's veurà clarament les pintes de fred o amb els pels al revés. S'ha de dir que el museu més visitat de la ciutat és el de la Guiness, on la companyia té una de les seves fàbriques principals al bell mig de la capital. Un altre museu que vem visitar va ser el de la destileria Jameson (a mi em va agradar bastant més que el de la Guiness) i el que és clarament recomanble és el de la presó de Kilmanhaim (on es va rodar entre d'altres, en el nombre del padre), destacant el clar accent nacionalista d'aquesta última.
Dublín és una ciutat plena de pubs i , encara que no els vem poder visitar tots, ens vem portar una grata impressió d'aquestos, ja que la gent d'allà sembla que hi visqui tota la vida allí enganxats a un got de Guiness ...
Un dels personatges populars de la ciutat a qui li van fer un monument és na Mollie Malone, peixatera que venia els productes del mar i el peix que portava ella de sèrie (segons em va comentar un dels catalans a dublin). Ella va morir al mig del carrer de manera sobtada i, com a noia bonica, encara és recordada (les noies locals no solen ser molt agraciades, les irlandeses tenen tendència a cert superdesenvolupament mamari i del seu ventre, suposem per la estricta dieta de 4 ó 5 pintes que molt alegrement es casquen qualsevol nit que surtin). També se la recorda (ara ve la part patriòtica de la llegenda) perquè la amiga Mollie, que tenia un xic de sífilis

es va repassar a tot un vaixell de camises rojes (aka barco ple d'anglesos), infectant-los a tots i matant-los. Gran heroïna. Gran pais, Irlanda.

Salut!