De tapes

Iepa!

com que ve la calor (si és que no ens ha enxampat ara) venen les ganes de tapeig.
Prop del barri de les Torres on m'hi deixo caure per dormir, hi ha una sèrie de bars de reminiscència andalusa on encara perdura la bonica tradició de la tapa. Amb un company que no tenia moltes coses més a fer que jo vàrem decidir comprovar si es podia fer una ruta per aquells bars de Déu i arribar a casa mig dinats (els danys colaterals de l'alcohol són a part :P) .

Quedem a les 13:00 a sobre de la estació dels ferracates.
A la mateixa Rambla del Ferrocarril hi ha el bar de la penya bètica de Rubí. Quinto un leiro i les tapes depèn del dia que hi vagis. Solen estar bastant bé. La ambientació és simplement espectacular, amb aquell cap de porc senglar dissecat i amb el barret de "papa" gitano i el puro a la boca ...
La segona parada al Rias Baixas, al costat de l'edifici Universo (diria que al Bar Universo també posen tapa amb la cervessa, però ho deixo per poder fer "extensions") . Aquí hi vaig ja més per vici que per la tapa. Gran ambient i millor companyia. Uns riures assegurats. Diria que el quinto es cotitza sobre 1,10 leiros.
Tercera parada, al Canigó, al costat de La Sirena. Aquí la tapa sol ser un trocet d'embotit o un bon troç de truita de patates. els quintos estan ben freds i ajuda a que sigui una parada d'avituallament per pujar la pujada del carrer. El quinto a un leiro.
Cuarta parada, un descobriment que vaig fer l'altre dia. Al carrer Lumiere, just a la banda que fa cantonada amb la tenda de fruites i verdures. És un bar que no m'hi havia fixat mai, decorat amb posters de motos. La tapa és excel·lent, a nosaltres ens van posar un plat de fideuà el primer quinto i després unes sardinetes a la planxa prou bones. El quinto no m'en recordo bé, però voltava el 1,10. Val molt la pena.
Cinquena i última parada, el bar Segovia del Lumiere. Grandes morros els del Sr Lauri. Amb a teva cervesseta, un platet de morros a la planxa. Molt bons. A vegades la ruta es redueix a aquest bar, ambient molt de Segovia, s'ha de dir. Si passeu la prova del morros, potser us oferiran passar-vos als xoricitos de "su pueblo". Molt bons, també.

La broma acaba a les 15:00h i han caigut 7 cervesses (dues a cada bar del Lumiere). Ja no fa falta casi anar a dinar. Millor anar a dormir la siesta :)

S'ha de recordar que cap d'aquests bars estaria considerat "bar de moda" ni aquí ni a Japó, cosa que no treuy que tots tinguin el seu encant i el seu borratxo a la barra de sèrie.
Apa, d'aquí un parell de dissabtes, a repetir-ho!!

Salut!!!