L'Anna de Ventolà

Buff!

Sembla que últimament no parli d'altra cosa que no sigui el jalar ... però és que hi ha, els camins del Senyor són inescrutables ...

Sembla mentida, però quan vem anar a Els Caçadors aquest estiu, ens vem prometre que hi tornaríem abans de Desembre, i així ha sigut, per un dia, però hem complert. Qui no ha complert la seva part del tracte han sigut els Srs Caçadors, que estaven de vacances. Però teniem pla B.


Ens l'havien recomanat. Què hi ha d'especial? Aneu-hi, ens van dir. I res, cap allà.
Tot pujant en cotxe ja vem reservar taula per anar segur, i ja sense susto, ja podiem anar a comprar amb tranquilitat el bull a Ribes, com mana la tradició.
Amb el nostre bull al sobaquillo, la partida a la Lotto Exprés, mitja bossa de llardons i assegurar-me que els caçadors estaven tancats de veritat, vem enfilar carretera amunt cap a Ventolà, una mica més amunt de Ribes.

La primera impressió és el paisatge. El poble està com en un turó, on ja a la pujada que fas (uns 4 kilòmetres) des de la carretera, pots anar veient les muntanyes del costat, i més avui, aprofitant que ahir havia nevat, que semblava un d'aquells diorames que fan a la aula cutural de la estació per nadal. Arribem al poble. Quatre cases i tres milions de cotxes?? com és possible!
Després d'arriscar la nostra vida entre els carrers gelats de la bonica població del Ventolà (visiteu la església romànica de la localitat, no té pèrdua, és la única del poble ) arribem al garit en qüestió. Més que restaurant, en podríem dir casa de menjars per la seva configuració. Al entrar, el guirigall que hi ha és extraordinari, gent i més gent i piles de menjar arreu ... ens fan esperar a fora (dins és pràcticament impossible d'estar-s'hi sense topar amb ningú cada trenta segons) i fent gala de la Llei de Murphy, quan he engegat un cigarro ens han cridat a taula.

La habitació on estàvem (la casa de menjars gaudiria de tres plantes/habitacions) era la d'abaix del tot, distribuïda per quatre taules llargues, on estava tothom assentat, espai un xic just però correcte. El menú no era una meravella en quant a plats, però es veien molt casolans.

De primer, hem fet matar un porc sencer perquè ens portessin una taula d'embotits tal i com aquesta :


Després de jalar-nos casi mig kilo d'aquí, (si, va a pes !!!) ens hem fotut una sopeta de galets per anar tirant a baix, tot esperant els segons. Normalment, et porten un plat del que has demanat. Però això és Ventolà, i aquí no existeix aquesta llei. Aquí va a cassoles. en concret, han desfilat per la taula una cassola de galtes de porc amb olives (salsa molt bona), potes de xai (altrament anomenat cabra petita) amb sorpresa de una segona capa de trossos de carn banyats en salsa de fuites i per mi m'han portat una cassola amb mig ànec rostit ... casi com a nadal! feia aquesta fila :

I com no, hem fet postre, cafè i ratafia, com mana la tradició.
Si demaneu vi de la casa, demaneu directament gasosa amb el vi o gasteu-se una mica els quartos.
A nosaltres ens ha sortit per 25 € per persona. Més barat si no et menges mig porc per persona com nosaltres.

D'aquest restaurant en podreu trobar altres referències aquí i aquí.


Au, salut