Asador argentí El Rancho - Sabadell

Iepa!

un conegut portava tres mesos fotent-nos al cap les excel·lències d'aquest restaurant. Per pesat, ens vem reunir una colla i ens hi vam dirigir, directes com una fletxa.
El restaurant és just darrera del Corte Inglés de Sabadell, per tant, aparcar per allà és una mica complicat si no en tens ni idea de com anar-hi, una experiència digne per cazurrillos com el que us escriu, que posa un xic d'emoció a la cosa.
De decoració correcta (imprescindible us fixeu en la colecció de fotos de "famosos" que hi ha just a la entrada, un toc "de pueblo"), ens van posar a una taula cuadrada, si hi aneu, demaneu-ne una de rodona, que semblen millor acondicionades. La carta, òbviament, es basa en la carn de tall argentí i una petita selecció de primers bastant corrent : amanides, provolone i demés. Jo em vaig demanar uns tomàquets "rellenos", que no és que fossin una cosa excessivament bona, dintre de la mitja. Per la taula va rodar un guacamole (com no, amb Doritos), una amanida tèbia de tamany correcte i unes empanades, que no vaig provar pel record d'un empatx d'empanades de la Pitzada rubinenca. Res de l'altre món, però venia el plat fort, la carn. Vem demanar el trossaco de carn més gran, el Tango Argentí, en deien, una traducció de entrecot de dinosaure segons la carta, un catxo de carn important però no gegantí a la pràctica. Dels tres tipus de coccions, jo vaig escollir la del punt un xic menys, com haurien de portar-te-la per defecte i dos companys més van optar per una al punt i l'altre un xic més passat. Per mi, escolliu la del punt, ja que encara que la carn es veia ben bona, li falta un xic de gràcia en la presentació o en alguna cosa. Els altres habitants de la taula es van demanar el plat vegetarià (si, era una noia) que vaig veure com el festival d'acompanyaments dels altres plats i un bifé que tenia bona pinta, això si, mateixa presentació que els nostres plats.
El tema dels postres és per donar a menjar a part. Selecció gran i per tots els gustos. Com que estava ple com un ou, no la vaig ni mirar, directe al cafè (òbviament, amb sacarina, jo que el prenc sol) que no em va agradar i a fer un gin-tònic de cogombre al gran Tap's, digestiu necessari per la vida moderna.

En resum, és un restaurant que no està gens malament, però que no és espectacular. Carn bona i els vins argentins que vem provar em van sorprendre perquè eren realment bons i no molt cars, en comparació amb els nacionals. El preu per persona ens va sortir a 30 leuros europeus per cap.


Qu vagi de gust!