Restaurant Els Caçadors - Ribes de Freser

El Dissabte vem fer una sortideta pel món i, amb la excusa de portar una amiga al càmping, vem pujar un cotxe sencer de rubinencs cap a la muntanya, amb la sana intenció de treure el ventre de penes i respirar un xic d'aire fresc i pur.

Només arribar a Ribes, vem veure que aquell deuria ser el pitjor dia del món per a aterrar allà. El que altres dies deuria ser un pacific llogarret va coincidir en el dia central del pont d'agost, festa major del poble (com no, el 15 d'Agost és el dia de festa major per definició) i a sobre mercat. Quina sort la nostra i què pàjarus que som ... Després de remuntar el riu de gent i comprar els típics embotits (fuet i bull, com no) vem decidir anar a jalar, que ja era hora.

Gràcies a l'aifon d'un dels expedicionaris ens vem connectar a la xarxa i vem escollir el primer que sortia a can google, i amb aquesta acurada tècnica, vem topar amb Els Caçadors, un lloc, que, com diria mon avi, és un restuarant com Déu mana.

La zona on està situat la podeu veure al enllaç anterior, al google maps, que seria cap a la zona nord del poble. Només entrar al restaurant, ves directe a demanar taula a la senyora que està a la recepció, ja que és un dels únics llocs que encara fan servir una llibreta per apuntar-ho tot i no accepten reserves. Si no surts a la llibreta, estas mort, man. Un cop ja esteu a la llista, el que vam fer nosaltres és fer uns quintets al bar de la cantonada i a la hora proposada, vem entrar al menjador amb el nostre lloc perfectament senyalitzat pels cambrers.

Crida la atenció la fressa que hi ha dins el local i que sembla que no et tinguin de servir mai, però misteriosament, sempre hi ha un cambrer pendent de tu i van relativament ràpids a l'hora de posar-te en marxa. El vi de la casa està recomanat per a persones amb problemes de son, ja que seria dels denominats "peleón", però la ració de pa i vi costa uns 2 euros, així que no hi ha queixa :) ... De primer vem demanar un entremès, el qual tenia dos plats : un dels embotits de la terra i l'altre ple de verd. Jo em vaig demanar uns cargols amb una salseta que estaven realment bons i també van córrer per la taula uns canelons casolans ben llustrosos i uns espàrregs ben generosos i grossos que varen fer les delícies dels meus companys de taula. De segon, vaig arriscar, un ànec rostit amb cama-secs. Molt bo i ració abundant, l'ànec casi es desfeia i el podies tallar sense ajuda del ganivet. Les altres opcions que van aparèixer a la taula, una botifarra casolana que no tenia res a veure amb les del pueblo amb una pinta exquisida, una truita de riu feta amb pernilet que estava per sucar-hi pa i uns canelons de bolets que cantaven la Traviatta. Els postres va ser un moment delicat. Aquí podíem escollir la opció de la crema catalana casolana (MOLT bona), jo em vaig deixar seduir pel pastis tebi de xocolata totalment recomanable (imagineu-vos un coulant tamany extra) i els altres van provar una cosa que no m'ho pensaria mai : un gelat de polvorons amb una cremeta de ratafia, veritablement magistral.

Doncs això, un lloc altament recomabale, preu raonable i caminada posterior necessària. Nosaltres aquell dia no vem sopar. I que ho digui jo ....


Salut!