Una de gats

Llepa!

degut a la gran activitat que portem a la oficina, m'ha donat temps a mirar tres cops tot l'internet i part de les pàgines en construcció que hi ha. I he començat a trobat fotos de tot, més o menys gracioses i sobretot de gats. No sé perquè, però molts gats.
A mi ja em va bé, m'encanten i abans semblava que en col·leccionava, però des de que la Batman va ser capada (si, la meva gata es diu Batman, què passa???) que no en veig de petitons casi (excepte aquest i un de gris que va desaparèixer, com aquest). Espero veure'n d'aquí poc ... ;p

Que els gats no s'entenen ja no té raó de ser amb el fabulós codi de traducció/pedra Rosetta dels gats que teniu al costat. Ara ja no hi ha excusa.

El millor que tenen aquests bitxos és la seva independència, tu, mentres els hi donis de jalar i de beure i tinguin el seu vàter net, no et daran cap problema. Ara, en casos com els de les fotos següents, el gat pot emprendre accions judicials en la vostra contra. Jo ho faria en cas de ser gat i tindre abo-gat (uala quina broma més cutre!!)


















D'altre banda, com a animals de companyia, la seva vida és un camp de roses, sinó mireu com pot ser de feliç un gat amb les preocupacions dels meus ...

He de reconèixer que de més petit vaig intentar que els gats fessin coses. Armat de paciència, enganxava el gat de turno per banda i li feia fer un truc fins que se'n fartava. Doncs no hi va haver manera. El gos que tenia aleshores (sisi, de petit tenia la casa plena de bitxos) va aprendre a donar la poteta en dos o tres dies. La gata d'aleshores no se'm va estar quieta per fer classes MAI. Una llàstima ... i no ho entenc, perquè el gat de ma cosina, en Tito (fill de la meva gata coixa, que era la que intentava instruir) li encantaven les pinces de roba i fins hi tot te les portava perquè les hi tornessis a tirar. El curiós que ells van aconseguir que el gat fes això i el seu gos no.

A part, he tingut gats de tots tipus. Des d'un pobre gat que li vem tindre d'amputar una cama del radera per culpa d'un càncer, una gata que es va quedar coixa d'una pota del davant per una espècie d'embòlia passant per gats ionkis del petit-suis. No podíem menjar petit-suis amb el gat al costat perquè si no li'n daves, tenies la festa muntada al menjador ... al final ja en compràvem per ell perquè callés. La gata coixa, a part de ser coixa, menjava préssec, meló i raïm per voluntat pròpia (te la posaves al genolls, li donaves un trocet de fruita i en demanava els que volia fins que se n'afartava), tot una gata mediterrània ...

Però tot i així, el més a prop que he conseguit que un gat sigui heavy, ha sigut la Batman, que quan sent el soroll que tinc muntat al ordinador, apareix, et mira amb cara de "què fots?" i desapareix. No és com el gat del costat ...

Bueno! històries de gats en podria estar explicant moltes ... n'han passat de tots colors per casa ...

Apa pues!!