Cap de setmana gastronòmic

Iepa!

... també podia haver posat de títol he anat de festa Major a Sant Quirze o m'he passat el cap de setmana entaulat, però aquest l'he trobat més descriptiu ...

Tot va començar el dijous de la setmana passada, que, invitat per uns amics, vaig assistir a un dels primers actes de la festa major de Sant Quirze : el correbars. Gran tradició que, per aquí Rubí, es va fer efectiva fins no fa tant temps i que resultava altament social, ja que acabaves com una cuba i sempre coneixies a algú. En aquest cas, va ser anar trobant gent que coneixies d'altres amistats, com el cas d'en Joan, cuiner del Lossum, un restaurant d'aquells "modernos".
No hi vem caure quan, a l'endemà, anàvem amb el mateix grup de gent a sopar per Sant quirze. Va ser quan ens vem dirigir al típic El Niu del Mussol, un restaurant dels de "tota la vida" de Sant Quirze. (al web del Lossum, mateix direcció. Recomanable que menjeu a la terrasseta que tenen en comú els dos restaurants, molt acollidora i ideal per un sopar en parella)
Allà es menja bastant bé, cuina catalana amb especial atenció als menjats a la brasa, en especial una vedella de Galicia extremadament bona. No és barat, preu potser un xic més que Can Barata, però per l'estil, vamos. La gràcia és que el Lossum (mussol al revés per qui no se n'hagi adonat) és just al costat. En Joan és le fill dels d'aquest restaurant i com a gràcia ens va fer un petit menú degustació (ha estudiat amb n'Adrià i na Ruscalleda) d'estiu amb mini-paelles, una pipeta de martini amb una oliva, un mini-assortit d'amanides, cruixent de conill amb all-i-oli, un gaspatxo amb una espuma molt bona i quan anàvem a atacar els postres, un gelat de pressec molt bo. Un dia hem quedat que l'avisarem amb temps per a que pugui preparar-ho tot i fer un dels seus menús degustació, que tenen molt bona pinta. Del restaurant del seu pare, que ens va costar uns 35 euros per cap incloent un gin-tonic, cafès i postres, destacar els segons, un confit d'ànec molt aconseguit i la carn a la brasa estupenda (tendra, gustosa i mig sanguinolenta).

L'endemà, després d'haver vist la actuació del meu cosí a les barraques del poble veí, vem anar amb la família aquest cop, cap a Tarragona a fer un arros a Ca'l Brut, un del llocs típics del barri del Serrallo. Atenció, perquè el local en sí ja no és com es coneix. Ha mutat a lloc de cuina tradicional modernitzada. Ara es diu Zalamandra i no es menja gens malament, qualitat/preu parlant. Aquest local porta més o menys un mes obert, segons ens va explicar el cuiner (vem poder parlar amb el xef i tot) i vol promocionar els sabors més tradicionals amb altre més innovadors, però des d'un vesant més modern. Només entrar ens van posar un petit refrigeri amb un mini-pinxo de formatge de cabra, meló i un tomàquet cherry molt sorprenent, que va agaradar fins hi tot a mons pares. Com que veniem a menjar arros, vem escollir el de llamàntol i uns plats per picar. Destacables les navalles que ens van preparar, amb una salseta amb base de romesco exquisida. Els musclos al vapor, normalets i les petxines amb salsa marinera no eren dolents, però prefereixo la marinera de la Nansa, em té el cor robat ...
Pel que fa a la paella, un xic poc gustosa pel meu gust, però va guanyar bastant al deixar-la reposar una mica, ja que era un caldós. Marisc fresquíssim (vem escollir el llamàntol a posar a l'arros) i es notava ben tractat. El preu, no va arribar a 30 euros per persona. Recomanable i menys ple que els altres restaurants de la zona (com ca'l Joan) i suposo que amb el temps anirà a millor, polint aspectes que ara como ara tenen una mica enganxats amb pinces (com el tema distribució de les taules.)

Apa, pos ja està!

Pd. del Barça no en parlarem, passo ni de fer crítica del partit. Eto'o, podies haver marxat.