Diada a Vietnam!

Hola hola!!

son les primeres noticies que podem donar, no hem tingut temps de donar bones noves.
Primer de tot, demanar disculpes perque aquest teclat va raro i no se on son els accents, pero tampoc m'importa molt, la veritat.

Hanoi, que es on hem estat fins ara, es podria descriure com una ciutat bruta (n'hi ha de pitjors) pero amb encant. T'atrapa des del primer moment.
El tema de la comunicacio amb els paios aquests es una mica complicat, perque entre que tenen un angles tant o mes patillero que el nostre i el seu idioma, encara que escit en lletres normals, es totalment incompremsible, fa que tinguem d'anar una altra vegada al llenguatge de signes, com si fessim titiriteros.

Hem donat mes voltes que un rellotge a la ciutat, el primer dia, sense dormir durant unes 48 hores i es pot dir que es mes o menys segura. Aviam, si un paio et ve a vendre qulsevol merda i porte una pila d'hores sense dormir, li fots un moc que l'engegues a dida i et qeudes tant ample, pero si te'n venen uns deu cada hora, comences a veure que fots cara de guiri. I si, si mires al voltant, veus qeu hi ha pocs turistes. Tant pocs en troves que ens sorprenies. Veies mes tendes de tabac (a un euro el Marlboro, tu!) que guirufos ... si no es que vas a llocs turistics de veritat, que es on vem anar amb la agencia el segon dia. Pero bueno, que no es veus, casi ... per no dir que avui, quan hem tret la senyera, ha sigut quan hem vist els primers catalans (de Terrassa, nano, el Valles domina el mon!)

El que mes ens ha imprtesionat daquesta ciutat, a part de lambientas qeu hi ha, es els seus mercats. Hi ha parades de tot el que puguis imaginar i tot a ran de terra. Les carniceries i peixateries mes tradicionals es distingeixen perque hi ha un tros de fusta que separa el peix/carn de lasfalt i dic asfalt perque te les pots trobar a qualsevol banda. Els carrers estan sempre plens de motos, vietnamitres a peu (i dels qual meitat et volen vnedre alguna cosa) i algun cotxe. Les bicis es van acabar quan una fabrica xinesa es va posar a fabricar al pais. Ara, per circuilar un caos. Els semafors son orientatius i si pites, es veu que ja tens permis per passar pel carrer. Tambe hem vist com el conductor del microbus que ens portava de ruta subornava a un policia qeu no el deixava aparcar de manerafina. Un bitllet de 100.000 dongs al carnet de conduir i el poli tant content. Una cosa a destacar es qeu et pots trobar paios al carrer amb pijama. es senyal que tenen quartos, ja que es poden permetre el pijama. Curios ...

El menjar es extraordinari. Barat i bo. El primer dinar que vem fer ens va costar 2.5 euros els dos i era el que en diuen pho, el seu plat mes tradicional, compost per una sopa amb fideus darros i mil coses desde carn a verdures. Alimenta i vas de pressa. Per sopar, aquell dia, ens vem fotre a un mercat del carrer (8 euros els dos), amb tamborets considerats a Barcelona de nen petit, habituals aqui. Hem tastat tambe un restaurant moderno, de fusio de cuina vietnamita i francesa que esta ambientat en carros d'aquests que van un paio devant pedalant ... (clatellada de 8 euros per personas i sortint amb gana) Hi ha pastisseries que tenen uns pastissets molt del gust occiental (fets a la francesa) i amb preus d'aqui. Per uns 15 centims d'euro tens un tall de pastis de formatge exquisit. Vamos, que gana no en passem ... ara venim de fotrens uns pixitos a un lloc de carrer que tenien la brasa feta alla al mig de lacera a preu irrisori. Una altra cosa a destacar del menjar es qeu els vietnamites ho fan a quslsevol hora del dia a qualsevol banda. Els molt animalons, els veus com un canari posats amb un bol a la ma i jalant alla mateix. Queda provar els cargols que fan aqui, tot el tema de peixos i si podem, el gos, que els crien expressament per matarlos.

De les visites que hem fet, casi millor espereu a que trobem un ordinador amb lectora de targetes SD i pugui posar fotos. Simplement extraordinari. Hem visty tota la ciutat velll i casi tots els museus que podiem anar. La llastima es que no hem pogut veure la momia de Ho Chi Min perque estan de festa local ... Avui hem anat a veure unes coves que a sota passa un riu amb dos barquers, en Paco i la Conxi, que s'han posat molt contents quan (generosos que som) els hi hem donat un euro de porpina per portarnos casi dues hores remant pel riu. Com que no m,aclaro amb les noms daquesta gent, hem decidit que tots els paios es diran Paco i les noies Conxi, podent canviar a Encarna sense previ avis.

Apa, doncs que molt be tot i que ara nem camino al desconegut, deixant part de la maleta a lhotel i que esperem trobarla daqui a tres nits quan sortim de les munyanyes.
A saber quan sera la proxima comunicacio, no confio molt ern aquesta gent i les seves comunicacions.

salutacions a ells, petons a elles.

Salut!!