C'est Finí le Indochine !!!

Hola hola!!

per fí una altra vegada amb accents i un teclat com és habitual ...

Només aviso als navegants, que el total de fotos que he fet jo són aproximadament 1.200, encara s'han de destriar i afegir les dels companys de viatge, que pel cap baix serien unes 500 més per cada personatge ( x 5) i que intentaré posar-ne un recull el més ràpid possible.

La aventura va acabar des de Cambodja aquest diumenge passat, ahir a recompondre el cos i, com és habitual, post des de la feina, que encara no m'han re-assignat ;p

Vem deixar el viatge a Hoi An, la Eivissa vietnamita. Allà, després d'un panxing elaborat a base de marisc i cervessa, vem recuperar tot el pes que Vietnam ens havia robat (al final he tornat dos kilos més gros del que estava abans de sortir...) i des de l'antiga base de Dan Ang, vem agafar un avió cap a Ho Chi Minh City (àlies Saigon) on vem estar un parell de dies. Destacar la Post Office de la ciutat, devant de la catedral, molt maca. Al matí del dia següent vem anar als tunels de Cu Chi, des d'on els vietnamistes tenien una xarxa de 200 km de túnels per atacar Saigon. Aquí vaig poder disparar un AK 47 al mòdic preu de un dòlar la bala i endinsar-nos al túnels (previament posats a amplada europea ...) per sentir-nos tot uns Viet Congs. El tema és que allò ho tenen una mica com Disneyland però a la Viet Cong. T'ensenyen com feien el seu material de guerra i les trampes més malparides per ferir americans (no els interessava matar-los enmig de la jungla). Seguint la tònica de la guerra, per la tarda, vem acudir al museu dels horrors de la guerra, que, com el nom indica, et presenta una a una les barrabassades que van fer el americans allà i, misteriosament, cap del que va fer el bàndol guanyador ... Al final del dia, un bon sopar a les casetes de menjar del costat del mercat de la ciutat per recuperar forces.
L'endemà ja marxàvem cap a Cambodja, pel que pel matí vem visitar el palau presidencial, que ens queia al costat de l'hotel. S'ha de dir que aquell palau semblava tret de les millors pel·lícules de Pajares i Esteso, búnker inclòs.
A Cambodja no hem fet més que visitar pedres i pedres, temples i temples (on es grabà Tomb Raider, entre d'altres), sempre envoltats dels omnipresents coreans i japonesos, que semblaven una plaga de llagostes allà on anaven ...
Els temples eren com aquests (no són meves, aquestes fotos ...)

Cambodja no la vem veure, ja que estàvem al costat dels temples en un complexe per turistes que té aeroport i tot, o sigui, que només vem veure la part comercial del país, encara que tot i així ens les vem apanyar per provar el cocodril i la happy pizza, especialitats locals.

Al final, després de 26 hores de viatge, vem arribar una altra vegada al pueblo ... amb les seves coses bones i dolentes ... i avui a al feina, tornada a la realitat que es fa dura i dura ...

Apa, salut!!

Quan pugui, aniré posant fotos!