La motxilla ...

Iepa!

ahir, al tren, vaig veure un home amb una motxilla, de les de marca, no de les del Deacthlon que porta el bon usuari del Ferrocarrils de la Generalitat ...

Era més o menys com la de sobre ...

No sé si serà la seva qualitat o què, però al brodat de trekking, hi ha cap missatge ocult?


Salut!

Amistats perilloses

Iepa!

estava l'altre dia parlant amb el Victor, d'aquest web, d'anècdotes del rock quan en van sortir dues que són realment remarcables : Julio Iglesias va estar a punt de cantar amb Manowar i Bertín Osborne va pujar a un escenari amb Manowar.

Després de l'esgai inicial anirem per parts. Primer, Julio Iglesias i Judas Priest.

Corria l'any del Senyor 1985 i Judas Priest estaven experimentant amb sintetizadors (amb Jeff Martin als teclats) tot grabant "Turbo" (on sonen temes com ara Turbo Lover) a uns estudis a les Bahames (diguel's-hi tontos). Just a l'estudi del costat, el seu company de discogràfica, Júlio Iglesias, estava fent un disc d'aquells dels seus, per senyores i senyoretes Tena Lady. Judas Priest va grabar allà unes 18 cançons, i l'àlbum es va quedar en 9. Una de les descartades, que es publicarà més tard en un dels seus recopilatoris, era Prisioner of your eyes, la qual va cridar l'atenció de l'ex porter del Real Madrid. Es veu que va buscar de fer-la un electro-bolero amb ella al crit de "vull cantar aquesta cançó !!" . Gràcies a Déu, no va passar mai.

De com es van conèixer Bertín Osborne i Manowar ja és més senzill , si busqueu a Youtube, podreu veure com ell mateix ens ho explica. Més o menys, va així : era un jerezano anomenat Bertín Osborne que estava a Los Angeles, quan el truquen des de la recepció de l'hotel. Hi havia un grup de gent que el volia veure i fer-se una foto amb ell. El paio, tot cofoi com només pot estar aquest element, va baixar corrents a la recepció a fer-se les fotos amb aquells fans. Quan va arribar i va veure als melenuts aquells amb els tatuatges, va posar aquesta cara

La explicació és que un dels components té la mare mexicana i gran fan d'ell. Suposo que li deuria estar donant la tabarra fins que li portés una foto per ella. És el cor del metall ...

Ara uns bonus :

Un altre fet curiós és la combinació MetallicA amb Ricky Martin. No sé on va ser ni el perquè. Només tinc la foto d'un Martin super-content i uns heavies la mar de sorpresos ...

i de remat, Madonna fent una versió de PanterA (aquí original)



Au salut!

Stop criminalització !

Iepa!

Sembla mentida que encara estiguem així ...
Després que grups com Soziedad Alkoholika patissin de manera sistemàtica una persecució que els portà casi a reduir els seus concerts al Pais Basc, degut a una persecució orquestrada pel Partit Popular i la AVT i on van guanyar devant dels tribunals (més informació i actes judicials aquí), ara li ha tocat el rebre a Su Ta Gar, un altre grup basc de música totalment diferent als també bascos Oreja de Van Gogh i demés sucedànis per a radiformules. (aquí un post amb una cançó seva)
Aquest cop m'ha agafat d'imprevís. Penseu que la sala on anaven a tocar, la Salamandra de l'Hospitalet, era on venien a tocar cada any pels volts del Nadal, i si no recordo malament, els he vist els quatre últims nadals, menys aquest, és clar.
Tot comença cap finals de Desembre de l'any passat, quan anàvem a veure el concert especial pel 20è aniverari del grup, que es preveia memorable. Per desgràcia nostra, el cantant va patir una faringitis que va fer que suspenguessin el bolo una hora abans de començar-lo ... mala sort, van dir que tornarien i així ho havien de fer, amb el mateix conecert, el dia 7. Quina és la meva sorpresa que, quan vaig a comprar les entrades anticipades, no em deixa fer-ho i, més tard, a la web del grup, descobreixo que han suspès el concert per pressions polítiques. Els comunicats de la sala i del grup del PP de l'Hospitalet .
El que no acabo d'entendre és que, amb els precedents de S.A. , no corregeixin la seva postura, ja que segons ells són els defensors de la injustícia al món i de la llibertat d'expressió. On és això?
No es pot dir el que es vulgui? Pel simple fet de cantar en basc, no han de ser terroristes ...
I perquè just ara? no ho podien haver fet amb la primera actuació? i amb la del Desembre? Eren legals al desembre i al Febrer no?
El grup va ser qui va llogar la sala, però vist el merder que es va muntar, es va tindre de suspendre la actuació ...
Què passaria si es fes el mateix amb una actuació de Raphael, amic d'antics caps de govern poc democràtics? Home, és que a mi m'ofen i potser li omplen el carrer de manifestants ...
Quina bestiesa, senyors ... és publicitat gratuïta pels del grup i dóna la sensació que sembla que si no escoltes el que ells volen, estas en la banda fosca ...

INDIGNANT

Gràcies, senyor Del Rio, per fotre'm el concert del meu grup favorit (PAnterA descansi en pau) enlaire.

Us deixo amb un temasso



Salut!

Supe High Me

Hola!

Els que em coneixeu un xic, sabeu de la meva debilitat per les pelis de negres fumetes ...
Sóc un incomprès, grans obres com How High, les pelis de Ceech & Chong, los colegas del barrio ... vamos, uns peliculons. Perfectes per passar una tarda de ressaca tirat al sofà.

Per altra banda, els documentals és un gènere que em motiva, sobretot a l'hora de la migdiada ;)

De la mescla d'aquests dos gèneres hi ha un documental de fumetes que s'anomena Super High Me (més o menys, Superfumat).



Suposo que tothom recordarà Super Size Me, on un paio es passa trenta dies alimentant-se de Mc Donald's a totes hores. Doncs aquesta és la resposta d'un còmic americà, en Dough Benson, conegut defensor cannàbic dels Estats Units.
La pel·licula és més o menys un documental del que li pot passar a una persona que estigui 30 dies completament embriac de la planta de Bob Marley i quins efectes pot portar-li per la seva salut. Per demostrar-ho, el protagonista va i passa primer 30 dies sense fumar completament res. Es fa unes proves (patilleres) tant físiques com mentals, com ara proves de respiració, nivell d'esperma, aptituds matemàtiques i llengua. Amb aquesta radiografia del seu estat, es dedica a fumar durant 30 dies més, que és la gràcia del documental. De fet, és una pel·licula per al gaudi dels monòlegs d'aquest personatge, tant sense anar col·locat com totalment desencaixat.
A part, també hi ha entrevistes amb defensors de la marihuana medicinal, activistes a favor de la marihuana i ens explica la situació de la marihuana "legal" de l'estat de Califòrnia, on es pot consumir sota recepta mèdica.
Suposo que el brillant ideòleg de la pel·licula ha volgut fumar com un carreter durant 30 dies casi per la patilla i no sabia com fer-ho i que es pot viure igual fumat que sense estar-ho. En resum, un documental (per dir-li'n d'alguna manera) divertit per passar una estona entretinguda.

Per cert, el resultat de les proves : Quasi tot igual, menys el recompte d'esperma, que es multiplica sota els efectes de la herba verda.

Salut!

Coses de la feina ...

Conversa amb usuari :

U · El PC em va lent
P · A si?
U · Si, he obert el Task Manger com em vas ensenyar i ja
he trobat el problema, però no ho puc solucionar ...
P · Digue'm, em tens intrigat ...
( de inútil total a geni en 24 ... sóc un catacrack adoctrinant usuaris ...)
U · El procés System Idle Process s'està menjant el 99%
de la CPU, i no el puc matar ...
P · ... o_0'

Pobra noia, m'he descollonat viu al telèfon ... aquest cop no he pogut evitar-ho ...

Salut!

... i encara sense llum ...

Hola tots!

si no ha canviat res, diria que a casa meva encara no hi ha llum.

No, no visc a les perifèries, visc a Les Torres. I el dissabte em pensava que em moria.

Faré un relat de la aventura qeu vaig patir el dissabte passat.

El dissabte, com la majoria, ma mare em desperta cap a les 9 del matí perquè compleixi el ritual de portar-la cap a la botiga. mentres ella està l lavabo, un rebombori impressionant se sent en tota la casa, com si fos un terratremol. de seguit, penso que ma mare ha relliscat i s'ha emportat mig bany amb ella. Quan arribo a la porta, en surt ella. Ja no hi ha llum a casa, així que penso qeu un camió ha volcat devant de casa o al carrer Edison. Error. A la part del davant del pati, no hi ha res. però al darrera, un pi de 58 anys i uns 30 metres d'alçada s'ha fusionat amb la teulada. És en aquest moment, en pijama i mig mort de fred, que m'adono que fot un vent impressionant. Sembla que un arbre més petit ha parat el cop, però la teulada ha quedat mig destrossada.
Mon pare porrta a ma mare a la botiga mentres em dutxo i ja apareixen els primers veins a veure si ens ha passat alguna cosa. Per sort, les brabnques no han travessat el pis de les golfes, però s'ha de treure tant de pes el més ràpid possible. Veient que si no parava el vent, no hi podria fer res, em dirigiré al centre a comprar quatre coses per fer el dinar, que el dissabte m'agrada anar al mercat i cuinar alguna cosa. Només sortir de casa, vaig poder veure com un d'aquells toldos metàl·lics que es posen als estenedors dels edificis, sortia volant del seu lloc original, anant a petar devant de la farmàcia de Les Torres. No sé com no va enganxar a ningú dels qeu esperaven l'autobús. El carrer va quedar tallat i no s'obriria fins a diumenge. Ja passo per la plaça de sobre els cines esquivant diferents mampares voladores. És com manà del cel pels qui reciclen totes aquestes coses, vaig pensar divertit ... Després de comprobar que el centre del poble era un perill pel número de testos que queien els balcons (i uns quants taulons de l'obra del que va ser la llibreria Pallarols) vaig voler acompanyar a la meva tieta a casa seva, jo amb la meva compra, ella amb el seu embotit de ca l'Aluju. Pobre dona, de les ventades, que no tocava de peus a terra literalment. Quan vem arribar a la alcçada del veterinari de Les Torres, just al costat de la pista de patinatge (que semblava que estava a punt de despegar, del soroll que feia) vem veure, astorats, com el gran abet que sempre ha estat allà queia a pes. Com l'arbre de casa meva. Flipant, després d'aquest, tres més del jardi de davant. La vaig deixar a casa seva i anava a actualitzar el bloc (tornavem a tindre corrent) quan, un arbre del carrer Edison va decidir que volia veure món i es va emportar els pals de corrent, òbviament, des d'aquell moment que no tenim corrent. Aquest arbre va anar a parar a sobre un cotxe que passava per allà. En aquest moment es va tallar totalment el pas dels cotxes al Passeig de les Torres, ja que desde la Farmàcia fins al videoclub ja havien caigut 6 arbres i al carrer Edison , a part del que he comentat (que va fer caure dos pals de la llum) tres més tirant cap al Montessori.
A les 12 del migdia, l'espectacle era dantesc. Per la zona del "mercadillo" hi havia més arbres al terra que dempeus. El Passeig de les Torres era tallat i els qeu estavem intentant socòrrer a l'home que tenia el cotxe sota el pi ens dedicavem a esquivar planxes de uralita i unes quantes parabòliques queien. A les tres van retirar el cotxe i fins a la nit no es va restablir el tràfic.
Sort qeu el Diumenge no va bufar més, ja que hauria pogut passar alguna cosa més greu.
Ahir vaig donar voltes pertot (després de passarme el dia del Senyor a la teulada tallant branques amb el jardiner i deixant-lo el dilluns amb dos paios més per apurar la feina) i al final vaig acabar a la Oficina del Servei al Ciutadà de Les Torres, on amablement, em van atendre. He de donar gràcies a l'Ajuntament, que ens ha ajudat a agilitzar els tractes amb Fecsa (ma mare m'acava de trucar que ja tenim corrent) i amb el problema que representa desfer-se d'uns 300 kilos de branques de pi.
Al menys, estem vius.

Salut!

Rubi Palace

Iepa!

cada cop que vaig al bar el veig.
Amb el que ell havia sigut, imponent, símbol de la modernitat rubinenca.
Els temps canvien ...
... i no per tots passa igual el temps.

Quan era petit, me'n recordo que hi vaig anar a veure una peli amb mons tiets, Sopa de Ganso, dels Marx, que feia sessió doble (i probablement contínua) amb una altra peli, diria que de romans ... a saber. Llavors, aquell cinema que s'aguantava amb quatre canyes, desprenia aquella calidesa de cinema de tota la vida que mai més he trobat. És un dels grans records de la infància : el cinema a Rubí, al costat de casa.

Més tard, la primera revolució.
Va vindre la bolera al pueblo! Carai! Aquí ja m'ho vaig mirar un xic des de més lluny. No entenia què collons era aquell joc estrany de collons que feien allà. A mi en aquella època m'interessava més la pastisseria que van posar just a la entrada, que era un punt de referència de la meva golafreria ja en aquells tendres moments molt activa.

Però la bolera, al menys per mi, va passar sense pena ni glòria, i després d'uns anys, es convertí en un cinema multisala. Carai! quin goig que feia aleshores aquella plaça! Allà era el lloc de moda de Rubí, les terrasses bullien de gent i feies la primera copa abans d'anar a la discoteca ... o abans de fer-ne una latra i quedar-te de marxeta per allà. El Nebraska i el Mirall eren bars de moda. El Napoli encara era el Napoli i els xupitos passaven ràpidament de l'ampolla a la gola. Però, poc a poc, la cartellera s'anava distanciant en temps amb les estrenes ... i la gent no anava al cinema. Quan la botiga de carmelos de fora els cinemes va tancar, el seu destí es veia clar : ruina.
La pastisseria, juraraia va aguantar un xic més, però ha acabat sent transformada en un garit on només hi he vist una senyora de fer feines que hi neteja, sobre les set, una oficina. Encara no sé què és. Dec ser un ignorant o que no li he trobar el servei quan estava oberta ...

Collons! i fins ara!!

L'altre dia em comentaven que van tindre de perseguir un ratot del tamany d'un conill que va sortir dels respiradors del que un dia va ser un cinema. El local està en total abandó i la seva titularitat no està clara. Llegendes urbanes o no, van dir que es volia instal·lar un Mercadona, però no es va fer. Després que l'Ajuntament hi volia fer com uns locals socials per les entitats. I que havia llogat el garito, amb un lloguer astronòmic. Algú en sap res d'això?

Mentres, la zona, sense dinamitzador, va morint cada dia un xic més.
Enfonsada en la merda de les rates ...

Salut!