Collons, com està la cosa ...
l'altre dia, encoratjat per mon pare, vaig trucar a Telefònica per apuntar-nos al Imagenio i així ell pogués veure els partits de futbol per GolTV a casa. La trucada va ser una mica rara ...
Primer, una noia, molt amable ella, va comprobar les dades de mon pare (el qui paga, vamos) i ens va comunicar, així com qui no vo la cosa, que Imagenio no arribava a Les Torres ...
aquí em vaig quedar petrificat ...
com que no arriva a Rubí?
Carai!
I llavors totes les ofertes d'ADSL a 20 Mb són mentira? carai! ara ja ho tinc justificat ...
Vale, d'acord, molt bé ... però em vull donar de baixa un servei del que em poseu a la factura, li vaig contestar. La noia em va pasar amb el "departamento de bajas".
ôbviament, aquest departament deu estar localitzat a alguna banda d'ultramar per l'accent de la locutora i els salaris encara més baixos.
Llvors bé el millor :quiero darme de baja del servicio de antivirus que me estais cobrando y que nunca he hecho servir. Y porqué? Pues mire, es que yo no tengo Windows en casa. Ostia, tres cops li vaig haver de repetir! Y con qué va usted? Pues mire, con una Ubuntu la mar de mona. Un momento ... Pue smire, que para Ubuntu también va el invento , respon ...
Carai! que modernus els de Telefònica! no m'ho esperava ... bueno, pues que igualmente me lo quite, que ya me lo protejo yo el pc (una altra pausa). Total, el sservei, de costar 5, va passar a costar 1 i després a ser gratuit ... òbviament, me'l vaig treure de sobre, sobretot perquè no l'he fet servir mai i el seu antispam ha brillat per la seva absència ...
Ara espero per fer una altra trucada aviam si em rebaixen res més ...
... panda gitaners ...
dimarts, 15 de setembre del 2009
Trucada al 1004
dimecres, 2 de setembre del 2009
dimarts, 25 d’agost del 2009
divendres, 14 d’agost del 2009
La videoconferència
Ahir va ser un dia que tothom estava nerviós ...
Gent que estava de vacances va vindre per fer una reunió a nivell europeu a casa del client i una de les pantalles de l'aparell de la videoconferència ha deixat de funcionar. De totes maneres, es pot fer la trobada virtual ja que es rep i s'envia senyal.
Intento pujar a veure que passa i, com que encara estaven reunits, no vaig poder fer res.
Aquest matí, m'ha trucat un dels jefes que no està de vacances perquè vagi a veure l'estrany cas de la pantalla de la videconferència ...
Engeguem l'aparell i les teles. Tot funciona correcte, però no es rep senyal a una. Miro el cable i entra per un euroconnector. Tot sembla correcte.
Miro la tele. El típic pilot vermell d'stand-by.
Dibuixo un somriure eufòric devant de la cara de preocupació del jefe, que no vol gastar-se un duro en cap tipus de reparació i menys en un trasto que s'està quedant obsolet.
Obro el comandament manual de la tele, la engego i sintonitzo el canal de l'auxiliar.
El gran problema està resolt.
Quan marxava, el jefe anava trucant als de la reunió d'ahir : ja hem arreglat la tele! faltaven piles al mando!
... jo a vegades no sé per a què treballo ...
Back!!
Ei!
que no estava muerto, estava de parranda!
torno, torno, que havia deixat això per culpa de la feina i de les vacances, qeu ja s'han esfumat!!
Prometo post del viatge!!
Salut i fins ara!!
dilluns, 4 de maig del 2009
Dog Day Sunrise
Hola!
Cada dia, quan vaig a la feina, per estalviar uns cinc minutets de temps i de pas fer alguna cosa de moviment, baixo a una estació determinada de Barcelona a peu fins a les oficines del client.
Si faig aquest camí, irremediablement, passo per un parc on els nens del barri esperen el seu autobus escolar. A aquell parc sempre hi ha un gos que passseja a una senyora. La senyora, entrada en anys, podria ser perfectament la iaia o una tieta dels nens que estan per allà pasturant. El gos, de color beige, pèl llarg i que té forma de bota de vi, em somriu cada matí. Potser són imaginacions meves, però el paio està allà, somrient. Per mi que és la seva millor hora. De fet, un dels passatemps dels nens de l'autobus és anar a tocar-lo i jugar una estona amb ell. El pobre es deixa de fer de tot amb el seu somriure de gos pintat al morro i movent la cua com un posès. És feliç.
Hi ha cops, que per alguna raó, els nens ja no hi són o no han arribat i la senyora està allà amb el gos. Aquell dia el gos busca a l'horitzó aviam si hi ha cap nen que l'amanyagui i el tregui de la seva rutina amb la seva jefa. Aquell dia el gos no somriu, em mira i em demana una caricia amb la mirada.
I hi haurà un dia que jo ja no podré veure a aquest gos ...
Salut!
dilluns, 27 d’abril del 2009
Bruseles
Hola!
aquesta setmana passada em van enviar a la capital europea a fer unes reunions de feina. Sembla tot un luxe, però a mi no és qeu m'agradés massa ...
Primer, la ciutat. Vaig arribar a la seu central de la companyia a l'hora en què comaneçaven les reunions i vaig veure que allí jo no podria conduir. No és que ja de per si tingui una especial deshabilitat per conduir cap vehicle, sinó perquè allò feia pinta de caos organitzat. Organitzat a la seva manera, clar ... el fet de tindre de creuar la via del tramvia pel simple fet de girar a un carrer per passos diagonals casi sense senyalitzar em va fer posar els pèls de punta. També ajuda que els taxistes sembla que estiguin conduint el seu cotxe a un videojoc i que penalitzin per temps (adelantament per l'anden sense inmutar-se, saltar-se gent a la cua per girar... això si, sense tocar el pito perquè sinó et multen ¬.¬). Surto de les reunions i vull anar a l'hotel a dutxar-me i preparar-me pel sopar que fem amb tots els tècnics i jefes de la capital ... per fer els més o menys 4 km que sepraven la oficina de l'hotel ho vem fer en ... 3/4 d'hora!!! ole! ara, va rebentar una canonada de gas i es veu que era el pollo de l'any ... A part d'això, l'últim dia també vaig rebre unes classes de com saltar-me les cues amb un taxista qeu anava a preu fet i tenia pressa de debò ... sort que ja marxava ....
A part del trànsit, la ciutat la vaig veure un xic carent en el tema avingudes espaioses i llum. Em va faltar llum. Vaig trobar-la molt grisa i apagada, i això que no em va ploure ...
Segon, el menjar. Que el plat belga per excelència siguin musclos al vapor amb patates fregides i una cervessa em va deixar a quadres. Suposo que hi haurà més plats típics, però aquest és el primer que em van ensenyar. Això ho faig a casa i la familia em mata. Pel sopar de feina, vàrem anar a un restaurant vietnamita molt aconseguit (casi com el menjar original, molt bò) i l'altre sopar que vàrem fer vem anar a una brasserie, on consistia en menjar carn tallada de manera diferent, com si fos un taco gegant de pernil. La gràcia consistia en banyar aquesta carn en una marmita de salsa a base de crema de llet i mantega amb alguna altra cosa ... si menges un bon troç de carn, siusplau, quan menys salses, millor, que vull veure si és bona o no i no ocultar el seu sabor amb salses ... (pel preu que em va costar la carn, es mereix la crítica que faig)
La part positiva, com tot n'hi ha, és la enorme, per no dir monstruosa, carta de cerveses que et trobes a qualsevol banda. I sort d'això! Vaig catar tot tipus de cerveses, de dolces que només fan a cervecesseries especialitzades i que tenen casi el sabor a sidra, fins a fortes i amargants que semblava que les podies mastegar ... Molt bé però a preus de turista (una mitja e 4 euros per cervessa) .
En definitiva, si vas per feina, està bé, ciutat tranquileta i post anar a la teva. Si t'agrada la xocolata i la birra, és la teva ciutat. Per viure-hi, no, gràcies. No li he vist cap cosa de l'altre món, no m'ha impactat la gent, ni la cultura ... una ciutat del nord d'Europa més ... Ah! per cert, el Maneken Piss no fa més de mig metre d'alçada!!
Salut!
