DIA -1: preparatiu

Escric aquest post per explicar nmes o menys el preparatius que hem fet pel viatge, per si a algu li pot servir.
Estic en un teclat no espanyol, amb le que veureu bastantes faltes daccentuacio i demes. Ho sento per avansat. (apa, ja en va una altra ...)

Per viatjar a Australia, hem agafat el vol amb Quantas, que surt desde Londres. Vem agafar una oferta multi-city i vem pagar en lliures. Vem fer la reserva amb 4 mesos vista i, al canvi a euros, ens hem estalviat uns quartos. El problema esta al viatge a Londres.El vol surt cap a Australia a la nit, amb el que nosaltres vem, agafar un vol a Heathrow (facturant a Barcelona i recollint les maletes a Darwin) i vem passar el dia a Londres fent una mica el ronso pels parcs i visitant algun museu. Hi ha una opcio que es anar als aeroports de baix cost, pero va pesar mes la comoditat de la tornada i que ja no tenim de pensar en maletes mentres estem a Londres. Ara, anar a Heathrow ers un xic mes car que als altres aeroports de Londres.
Cal recordar que per anar a Australia us heu de fer un visat, que es gratuit i es pot treure per internet fins a dues setm,anes abans del viatge. A la entrada del pais us faran pasar una inspeccio bastant seriosa de lequipatge. Jo he tingut problemes amb la quantitat de tabac perque no ho veien clar (estava al limit legal) i em van desmuntar la maleta. No porteu cap tipus de menjar o planta, hi ha un gos que esta per alla per aquests temes. I jo vaig passar el control a les 5 del mati!
Pel primer dia ens vem reservar hotel. De fet, a cada escala del viatge (depen de la hora) tenim un enllas fet : un hotel o una activitat pillada des daqui. Penseu que podeu fer el viatge planificat des dinternet, nomes necessiteu tempsi navegar una mica per Google, que us anira dient el que hi ha. Hi ah molta opferta i depen del lloc, conve portarho reservat depenent de la epoca de lany (sobretot en epoca seca).Per aqui anem amb la Lonely Planet i la informacio que hi ha als punts dinformacio turistics. Tens mes que suficient, pero, de totes maneres, et remeto al Sr Google per si necessites saberho tot de la localitat on vols anar.
El tema viatges per linterior (a part dels enllasos de Quantas) els pots fer en cotxe de lloguer (la opcio escollida per nosaltres) o en autobus (greyhound esta a casi totes les ciutats, pero has de comptar en que moltes de les excursions no son a la mateixa ciutat i tindras que agafarles a un paio que les organitzi) i tren(baixa frequencia/alt preu).
El cost de la vida potser es un xic mes alt que a Catalunya, penseu en els preus de les Rambles quan aneu a per una birra i els de un super de platja sense competencia quan anaeu a comprar. El preu del tabac es prohibitiu (ara sobre els 10 euros/paquet) amb el que, si sou fumadors, us recomano que us porteu la droga de casa (noslatres ho fem portant tabac de liar).

Apa, ara comensarem els capitols del viatge, aviam si podem aldelantar feina ...

Salut!!

Compte enrere

Hola!

Espero poder pujar un petit resum de la aventura que esten a punt de començar!
En cinc dies pujem al modernu Airbus A-380 i anirem cap a Austràlia.
Allà, des del nord , travessaren el desert fins al centre veurem la roca sagrada de l'Ulurulu i d'allà saltarem a la gran barrera de corall on farem una inmersió per veure, el que diuen, és l'ésser viu més gran del món. Allà recorrerem la costa en una motorhome fins a Sydney, on passarem halloween (no crec que entenguin el concepte castanyada) i saltarem a Tasmania, ara que allà comença la primavera. Al final, passarem per Hong Kong per relaxar-nos un xic i tornar al pueblo amb un bon somriure.
Més endavant intentaré posar com hem planificat el viatge i una petita gui per si voleu seguir les nostres passes.

Salut i rock'n'roll!!

El gol del català

Ahir vaig veure una cosa molt rara per la tele.
El barça havia canviat el seu color de la samarreta per una altra i, en comptes de tindre estrangers, teníem a altres jugadors de la lliga corrent per allà (fins hi tot del Madrid, escolti!).
Fins hi tot, Puyol va marcar de corner, com al Bernabeu, però, no sé per quina estranya raó, no es va treure el braçalet de capità i el va besar, com fa un parell de temporades. Estrany ...
Però, el que em va sorprendre més, és que, quan es va acabar el partit, qui més ho va celebrar van ser els meus amics fans del Real Madrid, que van treure una bandera catalana on hi faltaven barres i van agafar el cotxe per celebrar el gol del català i jugador barcelonista. No ho veig clar. Ara, per si em torna a passar això aquest diumenge, me n'aniré al Rubifolk, que estarem més tranquils ...

Salut!

La contestació d'FGC

Ei!
Aquesta setmana he rebut la contestació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya respecte a la meva odisea.
Però comencem pel principi ...
Al dia següent d'escriure el text anterior, vaig trucar al telèfon d'FGC per a fer una queixa formal. El pobre noi que em va atendre, que no en tenia cap culpa, es va disculpar ja per avançat i em va recomanar que, si no estava ja d'acord amb la carta que m'arribaria com a contestació, que podia tornar a reclamar, cosa que em va donar a entendre que, si bé em contestarien, intentarien de tapar-se el millor que podien, tibant cap a la seva banda. I quina raó tenia!
Ja no me'n recordava ni de la trucada, quan rebo la carta de marres. I quina carta! Sembla que per allà Les Planes va passatr un cicló tropical i després va nevar, o tot junt, perquè fins a 45 arbres van caure a la via. I un seguit de catàstrofes ctastròfiques que van passar.
Aviam, fem números. 45 Arbres i va deixar de nevar cap a les 18, fins a les 24 -> 6 hores. I amb aquest panorama no ens podien donar una informació correcta? no podiem buscar un pla alternatiu a passar-nos 7 hores a la estació de Sarrià? deien que el servei estaria re-establert el servei en dues hores? No se, no m'ha donat gens de confiança la carta, que, a sobre venia amb una tarja de regal. De les de 10 viatges, eh? de les bones! La llàstima és que només tenia 2 viatges vàlids ...
De veritat, és que som cutres de collons ...
Ara ja medito si re-reclamar o no ...
ja veurem ...
I resar perquè, per res del món, tornem a patir una ventada, nevada, pluges torrencials, un atac de Godzilla ... perquè encara que en avisin, no farem res per impedir-ho. Sempre els hi podem regalar dos viatges, al populatxo, que estaran contents.

Au, a gaudir del solet que comença a treure el nas!

L'orgull del tercer món

Hola!
em prenc la llicència d'agafar el nom d'un programa de Faemino y Cansado perquè, de veritat, sembla que ens hi trobèssim a dins del surrealisme que poden prendre les coses.
El dilluns ja va començar amb sorpresa, el pati blanc i nevant ... a Rubí! impressionant! Tot molt maco, però des de casa.
Com de costum, surto a complir amb les meves obligacions laborals i agafo els Ferrocarrils de la Generalitat cap a Sarrià. El paisatge és molt maco, però des del tren.
A Barcelona, durant el matí, plovia amb una intensitat moderada, però, de cop i volta, va començar a nevar. La nevada és molt maca, però des de la oficina.
Ja, mig mosca, vaig trucar a casa cap a quarts de quatre i em van confirmar que a Rubí ja havien tancat escoles i que anés fent via que es posava la cosa peluda. Tot seguit, vaig alertar a unes compamyes de Rubí i Terrassa i ens encaminar cap a la estació de Sarrià junts, per fer pinya. La neu ja no començava a ser tant maca.
Com que una de les companyes té aprensió a agafar el metro, ens vem decidir per agafar un autobús per anar a la estació i, així, podiem veure l'espectacle de Barcelona nevada. Tot molt maco, des de l'autobús. I, senyors, aquí comença la epopeia. L'autobus, a la tercera pujada que feia dins d'un tràfic que cada avançava més lent, va començar a patinar. Les rodes semblava que no podien avançar i el conductor va rebre la ordre de tornar cap a cotxeres, amb el que vem ser gentilment abandonats a una rotonda, a uns deu minuts caminant de la porta de la estació. Ara la neu començava a ser una veritable merda.
Els deu minuts de passeig van ser una petita volta per l'infern que s'estava coent allà. Cotxes que quedaven abandonats perquè no podien pujar les pujades o accidentats, caos circulatori intentant escapar d'allà i neu. Molta merda blanca per tot arreu. A la cara, al paraigües, mitg cos pintat de blanc i l'espectacle de veure a la gent patinar sobre les plaques de gel que es començaven a formar ... La neu ja era una una veritable merda.
Amb més penes que alegries, als volts de les cinc de la tarda, arribem a la estació de Sarrià. Salvats! ai, Rodrigues, que equivocat que anaves ... Els trens que arrivaben a Sarrià anaven de gom a gom, no s'hi podia entrar, eren un puto puzzle humà. Vem veure escapar un Sabadell (que es va quedar parat abans de Les Planes i, suposo, van tindre d'aplicar tècniques d'el último superviviente per sortir d'allà) i va arribar un tren direcció Terrassa que semblava la nostra salvació. Ni de conya vem poder entrar ... però és que el van fer buidar! (foteu-vos! vaig pensar per dintre ...) Caiguda de tensió en la línea, van dir. No patiu, que cap a les sis estarà arreglat. Ara la neu ja començava a enriure-se'n de mi ...
El tren va marxar cap a cotxeres i ens van deixar a la andana. (Segon cop en un dia, collonut!) I erem afortunats, perquè els que estaven a la part superior de la estació no podien baixar. Si voliem escapar per carretera, no hi havia autobusos, ni taxis i les carreteres estaven o colapsades o tallades. Ara la neu ja no era bonica, miressis des d'on la miressis. Ens van anunciar que a les vuit de la tarda podria tornar a estar restablert el servei, i llavors , com vem poder, vem intentar enganyar el temps ...
A les vuit, el missatge de megafonia va canviar, efectivament, però per anunciar-nos que fins les deu, res de res. La cosa es va començar a posar peluda i la gent va començar a buscar-se les faves pel seu compte. Jo, com un autèntic patriota rubinenc, vaig voler-me quedar perquè, bàsicament, volia dormir al meu llit. I, què collons, havia pagat el meu bitllet i volia fer el viatge!
La neu es partia la caixa de mi.
El tema estava en que, si no podia sortir d'allà (si pujava a la estació, no podia tornar a la andana, ni que fos per anar al lavabo o fumar-me una cigarreta) em tindria d'adaptar al medi. Per la olor, vaig detectar la zona de fumadors i, ràpidament, m'hi vaig incorporar. Gràcies a això, vaig trobar-me a un parell de rubinencs, encara que un ens va abandonar per baixar a Plaça Catalunya aviam si hi havia més sort o algun transport per poder tornar ... mala idea, Billy. Allà la cosa era més caòtica que a Sarrià ...
Les deu van arribar, les meves companyes de feina van decidir que anaven a un hotel i jo, tossut, que me'n anava a sopar per després tornar a Rubí. Després de sopar, i ja amb unes cervessetes al cos, les coses es veien diferents. Cinc hores a la andana, sense haver pogut beure, menjar ni anar al lavabo ens havien tornat uns zombies, però el sopar ens va tornar a donar forces per arribar a la estació de nou, aviam si podiem tornar. I si, per fi, el senyor FGC va posar autobusos per arribar a Sant Cugat. El nostre el vem poder agafar a quarts d'una i vem arribar a Sant Cugat a quarts de dues. Allà al tren ens va portar a Rubí. Per fi havia pogut fer el recorregut!!!

Ara, després de dos dies, ho he pogut escriure sense molta ràbia, perquè, us asseguro que ahir encara pujava pels arbres. He fet una reclamació, però suposo que només servirà perquè m'enviin una carta de disculpes ... Aviam ...
Som l'orgull del tercer món. Quatre maleïts flocs de neu i ens quedem aillats.
La neu em va guanyar la partida clarament.

Hu - ha !

Ja que no ens han deixat enviar a en Ximo Bayo a Eurovisió ...



Hu-ha a tots!

Victimes de la crisi

Hola a tots!

he tingut una crisi d'inspiració (o massa feina, diga-li com més t'agradi ...) però esperem tornar-hi amb força ...

Avui, un pobre afectat per la crisi : Eudald, el porter de Vueling.

Vueling, ara com ara, ja no és la companyia aèrea de referència en el món blau-grana, però des del 2.005 , a les mitges parts, es feia el sorteig de Vueling i si feies tres gols de tres penaltys, te n'anaves a un destí Vueling. La mecànica era clara, no? Doncs clar, allà a sota de la porteria hi tenia d'haver algú competent, i aquest, era n'Eudald.

Eudald era un paio que acomplia la seva missió amb determinació. Potser el vaig veure parar un o dos cops la pilota en tres anyets, però suposo que seria pura casualitat. Tenia un tempo a la hora de llençar-se a per la pilota (com un gat mesquer enrabietat) que feia por. Tocava al terra quan la pilota arribava al fons de la xarxa o potser, fins hi tot, es llençava cap a l'altra banda. Quin paio i quin gran actor/porter ...

Sort que els llençadors que sortien (uns altres cracks dignes d'estudi) potser llençaven una o dues pilotes fora i no se n'anaven amb el premi gros, però clar, tu imagina't un Sr soci d'aquells del puro a la boca, el bocata oliós d'embotit del bó (light) i la panxa cultivada a força de beure cervessa, en calça curta. Eudald s'enfrontava amb ells , els retava amb amb mirada i els hi desviava el xut. Però si anava entre els tres pals, Eudald esquivava la pilota com si li anés la feina (que li anava, clar). Quanta admiració va desperatar en nosaltres aquest home ... Quina feina més sacrificada, la de porter de Vueling ... si fins hi tot torrat la podies fer!

Ara, Vueling, com hem dit abans, ja no patrocina al FC Barcelona. Qui voldrà ara a un porter que no sap parar penaltys?
La crisi passa factura a tots ...

Salut!

Quick post - ja ha sigut el dia de la marmota

Si senyors, aquesta setmana, la marmota Phil ha anunciat que encara queda hivern.
Doncs, res, a esperar a que passi ...


( Tret d'aquí)

Salut!

Felicitats als pares!!

Hola hola!

Aquesta nit ha nascut una nova rubinenca!!!
Es diu Alexandra i és la filla de l'Aitor i la Sara!!!

MOLTES FELICITATS !!!

EDITO :
Ja tenim fotografia de l'Alexandra!!

Salut!

Què ens està passant?

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

http://www.facebook.com/group.php?gid=186879394498&ref=search&sid=33307899.3704107372..1

No ens deixem trepitjar!

Los tiempos pasados fueron mejores ?

Viatge amb Ryanair

Iepa!

Aquest cap de setmana hem tornat a pujar a Dublín, més que res, per recordar altres excursions i veure a amics que rondaran pel poble aquesta setmana. Suposo que tindrem de fer ruta turistica o potser veure la ciutat comptal ... a saber ....

El fet és que el viatge d'anada i tornada a Dublín ens va costar 50 euros en total. Com ho ve fer? aquí unes recomanacions de com aconseguir un vol barat i a sobre viatjar ample ...

1. Les ofertes, a Ryanair, surten quan menys t'ho esperes. Nosaltres anàvem a comprar un bitllet per 150 euros des de Barcelona el divendres al matí (aprox. una setmana abans de sortir). El mateix divendres a la tarda, estaven a 50 euros. El millor és tindre les alertes de Ryanair activades al teu mail o poder mirar la web amb assiduïtat. Per nosaltres va ser xamba, ja que teníem de comprar els bitllets aquella tarda si o si.

2. No t'hobilidis de :
· Anar amb equipatge de mà amb les mesures qeu et demanes
· No demanar assegurança (arriscat, però perds pocs quartos i intentare cobrar-la amb aquests tipus de companyies és un suplici)
· Treure't la tarja d'embarcament a casa i amb temps (sinó són 40 euros de penalització!)
· Si et vols assegurar el tanto, paga 3 euros pel priority boarding, passaràs per davant de la cua de la gent normal (o xusma, com vulguis dir-los) ;p

3. Un cop a l'aeroport :
· Bocata de casa. (Bueno, opció MacDonalds "burgers" a un jeuro també és possible)
· Marica l'últim. Aquí les places no estan numerades. O ets dels primers de la cua o no podras escollir lloc a l'avió. Si no ets dels primers, recorda que l'avió té dues portes i la manada normalment es dirigeix ala de davant. Amb un petit sprint per la pista, podràs entrar i escollir els llocs de les sortides d'emergència de les ales, on podràs estirar les cames.

4. A l'avió :
· Mp3 per evitar el tele-tenda constant en que s'ha convertit aquests tipus de vols.
· Si vols demanar alguna cosa de menjar/beure potser et surt tant car com el preu del vol.
· A Ryanair pots beure alcohol durant el trajecte.

Apa!
Més o menys, aquí està tot.
Ara, no feu com un desgraciat que viatjava amb nosaltres on nomes veia pegues : que si els que havien pagat més no tenien dret a passar per davant d'ell quan si que ho tenen (priority boarding, en diuen), que si a l'avió no hi cabia, a Girona es va equivocar de parking i la culpa era de l'aeroport que era una merda ... Només vem coincidir amb ell als dos trajectes, però va muntar unes dues o tres bronques per trajecte. Què més vols per 50 euros????

Salut!

Minuts musicals

Aquí es demostra qeu som la tercera espècie més inteligent sobre le planeta ...

Si en voleu més informació -> Aquí

Au!

Trucada al 1004

Collons, com està la cosa ...

l'altre dia, encoratjat per mon pare, vaig trucar a Telefònica per apuntar-nos al Imagenio i així ell pogués veure els partits de futbol per GolTV a casa. La trucada va ser una mica rara ...
Primer, una noia, molt amable ella, va comprobar les dades de mon pare (el qui paga, vamos) i ens va comunicar, així com qui no vo la cosa, que Imagenio no arribava a Les Torres ...
aquí em vaig quedar petrificat ...
com que no arriva a Rubí?
Carai!
I llavors totes les ofertes d'ADSL a 20 Mb són mentira? carai! ara ja ho tinc justificat ...
Vale, d'acord, molt bé ... però em vull donar de baixa un servei del que em poseu a la factura, li vaig contestar. La noia em va pasar amb el "departamento de bajas".
ôbviament, aquest departament deu estar localitzat a alguna banda d'ultramar per l'accent de la locutora i els salaris encara més baixos.
Llvors bé el millor :quiero darme de baja del servicio de antivirus que me estais cobrando y que nunca he hecho servir. Y porqué? Pues mire, es que yo no tengo Windows en casa. Ostia, tres cops li vaig haver de repetir! Y con qué va usted? Pues mire, con una Ubuntu la mar de mona. Un momento ... Pue smire, que para Ubuntu también va el invento , respon ...
Carai! que modernus els de Telefònica! no m'ho esperava ... bueno, pues que igualmente me lo quite, que ya me lo protejo yo el pc (una altra pausa). Total, el sservei, de costar 5, va passar a costar 1 i després a ser gratuit ... òbviament, me'l vaig treure de sobre, sobretot perquè no l'he fet servir mai i el seu antispam ha brillat per la seva absència ...
Ara espero per fer una altra trucada aviam si em rebaixen res més ...


... panda gitaners ...

Dies de feina ...

El pitjor de tot és que és tant cert ...

Curios ...

No dic res més ...

La videoconferència

Ahir va ser un dia que tothom estava nerviós ...
Gent que estava de vacances va vindre per fer una reunió a nivell europeu a casa del client i una de les pantalles de l'aparell de la videoconferència ha deixat de funcionar. De totes maneres, es pot fer la trobada virtual ja que es rep i s'envia senyal.
Intento pujar a veure que passa i, com que encara estaven reunits, no vaig poder fer res.
Aquest matí, m'ha trucat un dels jefes que no està de vacances perquè vagi a veure l'estrany cas de la pantalla de la videconferència ...
Engeguem l'aparell i les teles. Tot funciona correcte, però no es rep senyal a una. Miro el cable i entra per un euroconnector. Tot sembla correcte.
Miro la tele. El típic pilot vermell d'stand-by.
Dibuixo un somriure eufòric devant de la cara de preocupació del jefe, que no vol gastar-se un duro en cap tipus de reparació i menys en un trasto que s'està quedant obsolet.
Obro el comandament manual de la tele, la engego i sintonitzo el canal de l'auxiliar.
El gran problema està resolt.

Quan marxava, el jefe anava trucant als de la reunió d'ahir : ja hem arreglat la tele! faltaven piles al mando!

... jo a vegades no sé per a què treballo ...

Back!!

Ei!

que no estava muerto, estava de parranda!

torno, torno, que havia deixat això per culpa de la feina i de les vacances, qeu ja s'han esfumat!!
Prometo post del viatge!!

Salut i fins ara!!

Dog Day Sunrise

Hola!

Cada dia, quan vaig a la feina, per estalviar uns cinc minutets de temps i de pas fer alguna cosa de moviment, baixo a una estació determinada de Barcelona a peu fins a les oficines del client.
Si faig aquest camí, irremediablement, passo per un parc on els nens del barri esperen el seu autobus escolar. A aquell parc sempre hi ha un gos que passseja a una senyora. La senyora, entrada en anys, podria ser perfectament la iaia o una tieta dels nens que estan per allà pasturant. El gos, de color beige, pèl llarg i que té forma de bota de vi, em somriu cada matí. Potser són imaginacions meves, però el paio està allà, somrient. Per mi que és la seva millor hora. De fet, un dels passatemps dels nens de l'autobus és anar a tocar-lo i jugar una estona amb ell. El pobre es deixa de fer de tot amb el seu somriure de gos pintat al morro i movent la cua com un posès. És feliç.
Hi ha cops, que per alguna raó, els nens ja no hi són o no han arribat i la senyora està allà amb el gos. Aquell dia el gos busca a l'horitzó aviam si hi ha cap nen que l'amanyagui i el tregui de la seva rutina amb la seva jefa. Aquell dia el gos no somriu, em mira i em demana una caricia amb la mirada.
I hi haurà un dia que jo ja no podré veure a aquest gos ...

Fear Factory - Dog Day Sunrise ucv
Uploaded by dagoba11

Salut!

Bruseles

Hola!

aquesta setmana passada em van enviar a la capital europea a fer unes reunions de feina. Sembla tot un luxe, però a mi no és qeu m'agradés massa ...

Primer, la ciutat. Vaig arribar a la seu central de la companyia a l'hora en què comaneçaven les reunions i vaig veure que allí jo no podria conduir. No és que ja de per si tingui una especial deshabilitat per conduir cap vehicle, sinó perquè allò feia pinta de caos organitzat. Organitzat a la seva manera, clar ... el fet de tindre de creuar la via del tramvia pel simple fet de girar a un carrer per passos diagonals casi sense senyalitzar em va fer posar els pèls de punta. També ajuda que els taxistes sembla que estiguin conduint el seu cotxe a un videojoc i que penalitzin per temps (adelantament per l'anden sense inmutar-se, saltar-se gent a la cua per girar... això si, sense tocar el pito perquè sinó et multen ¬.¬). Surto de les reunions i vull anar a l'hotel a dutxar-me i preparar-me pel sopar que fem amb tots els tècnics i jefes de la capital ... per fer els més o menys 4 km que sepraven la oficina de l'hotel ho vem fer en ... 3/4 d'hora!!! ole! ara, va rebentar una canonada de gas i es veu que era el pollo de l'any ... A part d'això, l'últim dia també vaig rebre unes classes de com saltar-me les cues amb un taxista qeu anava a preu fet i tenia pressa de debò ... sort que ja marxava ....
A part del trànsit, la ciutat la vaig veure un xic carent en el tema avingudes espaioses i llum. Em va faltar llum. Vaig trobar-la molt grisa i apagada, i això que no em va ploure ...

Segon, el menjar. Que el plat belga per excelència siguin musclos al vapor amb patates fregides i una cervessa em va deixar a quadres. Suposo que hi haurà més plats típics, però aquest és el primer que em van ensenyar. Això ho faig a casa i la familia em mata. Pel sopar de feina, vàrem anar a un restaurant vietnamita molt aconseguit (casi com el menjar original, molt bò) i l'altre sopar que vàrem fer vem anar a una brasserie, on consistia en menjar carn tallada de manera diferent, com si fos un taco gegant de pernil. La gràcia consistia en banyar aquesta carn en una marmita de salsa a base de crema de llet i mantega amb alguna altra cosa ... si menges un bon troç de carn, siusplau, quan menys salses, millor, que vull veure si és bona o no i no ocultar el seu sabor amb salses ... (pel preu que em va costar la carn, es mereix la crítica que faig)

La part positiva, com tot n'hi ha, és la enorme, per no dir monstruosa, carta de cerveses que et trobes a qualsevol banda. I sort d'això! Vaig catar tot tipus de cerveses, de dolces que només fan a cervecesseries especialitzades i que tenen casi el sabor a sidra, fins a fortes i amargants que semblava que les podies mastegar ... Molt bé però a preus de turista (una mitja e 4 euros per cervessa) .

En definitiva, si vas per feina, està bé, ciutat tranquileta i post anar a la teva. Si t'agrada la xocolata i la birra, és la teva ciutat. Per viure-hi, no, gràcies. No li he vist cap cosa de l'altre món, no m'ha impactat la gent, ni la cultura ... una ciutat del nord d'Europa més ... Ah! per cert, el Maneken Piss no fa més de mig metre d'alçada!!

Salut!