Quick post - Mini ciutats

Bueno ...

hi ha dos posts pendents, el del dinar de nadal de la penya del Parking de la Gimebernat i el de les altres fotos de festa per Dublín (si, per fi les tinc). Està tot preparat i un dia d'aquests els pujo.

Per altra banda, he descobert per casualitat una pàgina on tu crees una mini ciutat, rollo Sim City, que va creixent a raó dels clicks que hi aneu donant. Dat que Rubí ja estava donada d'alta dins del territori espanyol, he donat d'alta a la ciutat Su Ta Gar, en honor a tant magne grup.

Apa, doneu un click de metall a la meva ciutat !! ^^


Salut!

quick post - Nadal amb boicot

A la espera de penjar al segona tongada de fotos de festa per Dublín, una nota dedicada a aquells que encara practiquen el noble art de fer boicot als productes catalans :

si tens la barra de cerca del google incrustada al Firefox o a l'altre navegador més popular, prova això :

posa putos ....
espera una segons ...
tachán!! entre els suggeriments -> putos catalanes!

si es que ...

Salut!

La nuit dublinenca

Ai Dublín per la nit!!!
Dublín es transforma per la nit! És explosiva (si t'agrada la cervessa) però a les tres de la nit com a molt et foten fora del garit on t'ubiquis.
Només hi vem estar dues nits, però a fe de Déu que van estar aprofitades ...
El comando etílic que van ocupar les nits (loxai va aparèixer només la primera nit) va estar format pels següents integrants
· Cuenquin, l'home que detecta les dones a mançanes de distància
· Darek, el bebedor implacable o simplement fucking polish
· Freddy, o el tío que aguantava els pets matiners d'en Cuenquin i caçava els meus mitjons perquè no es mengessin l'esmorzar (bocata Londis :p)



Després de la excursió a la presó, vem anar a ca'n Freddy amb un paquet de birres i vem anar a fer uns Guitar Hero 3 / Family Guy mentres no venia en Darek (amb un altre paquet de birres) i en Freddy amb un altre pack de 6 birres de mig kilo (Irish style :P).

Quan no veiem la guitarra, vem sortir del Freddy's Pub i cap a buscar xerinola! i mira si anava jo guapo per Dublín que em van confondre uns francesos amb en Michael Moore (i la foto n'és la prova) . No entemc com em van arribar a fer cas, però bueno, mentres em paguessin unes pints :P

A altres hores de la nit dublinenca (les 3 de la nit) cap al Murder King, hamburgueses per no morir a l'endemà i a sobar!!

A l'endemà, es veu que haviem quedat a una festa dels catalans a Dublín, una associació de catalans que viuen a Dublín (com diu el seu nom). Després de jalar un pato laqueado al estilo thailandès en un fast food de menjar oriental ja a la zona dels bars, vem fer un seguit de pintes a diversos pubs (valen MOLT la pena, només per la decoració i l'ambient) i ens vem dirigir cap al pub-destí de a nit, on a ritme de Bruce, Metallica, Europe, System of a Down i varietats vàries es van fer unes (i més) pintes, mentres ens comunicavem amb el personal, molt simpàtic tot (pel que es va observar, la tradició dublinenca mana que les noies s'entrompin més que els homes i que elles vagin de caça).

Gran ciutat Dublín, de nit. Molt recomanable si al hostel pots pujar gent a l'habitació. ^^


Salut!!

Quick post - Defensa del reis mags

Navegant navegant, m'he trobat amb aquest article per la xarxa :

CAMPAÑA EN APOYO A NUESTROS QUERIDOS REYES MAGOS, MARGINADOS Y OLVIDADOS GRACIAS A UN INVASOR GORDO Y SEBOSO PRODUCTO DEL CONSUMISMO COMPULSIVO..

Estos tres pobres venerables ancianos llevan dos mil años con su PYME, atendiendo únicamente al mercado español y sin intención de

expandirse y están sufriendo una agresión que amenaza con destruirlos.

Reivindicamos la figura de los Reyes Magos porque:

1. Los Reyes Magos son un símbolo de la multirracialidad y nunca han tenido problemas de inmigración.

2. Los Reyes Magos son fashion total, su elegancia en el vestir no ha pasado de moda en dos milenios.

3. Si no existiesen los Reyes Magos, las vacaciones se acabarían el 2 de Enero.

4. Los Reyes Magos son ecológicos, utilizan vehículos de tracción animal que con su estiércol contribuyen a fertilizar el suelo patrio (nada de trineos volando ni gilipolleces que no existen...)

5. Los Reyes Magos generan un montón de puestos de trabajo entre pajecillos, carteros reales y multitud de gente que va en la cabalgata.

6. De Papá Noel puede hacer cualquier pelagatos, pero para hacer de Reyes Magos se necesitan al menos tres.

7. Los Reyes Magos fomentan la industria del calzado y enseñan a los niños que las botas se deben limpiar al menos una vez al año. Por contra, el gordinflas exige que se deje un calcetín, prenda proclive a servir de acomodo de la mugre, cuando no de indecorosos 'tomates'.

8. Los Reyes Magos planifican concienzudamente su trabajo y se retiran discretamente cuando acaban la función.

9. Santa Claus vive en el Polo norte y por eso es un amargado, los Magos son de Oriente, cuna de la civilización y por ello de una elegancia no decadente.

10. Los Reyes Magos tuvieron un papel destacado en la Navidad, Santa Claus es un trepa que trata de aprovecharse del negocio y que no participó en nada en los acontecimientos de la Navidad.

11. Los Reyes Magos son de los poquísimos usuarios que mantienen en pie la minería del carbón en Asturias. No lo han cambiado por gas natural ni por bombillitas horteras.

12. Los Reyes Magos lo saben todo. Santa Claus no sabe otra cosa que agitar estúpidamente una campanita.

13. Santa Claus es un zoquete que no respeta los sentimientos de los renos de nariz colorada. No hay documentado ningún caso de maltrato psicológico por parte de los Reyes Magos hacia sus camellos.

14. Los Reyes Magos son agradecidos, siempre se zampan las golosinas que les dejamos en el plato.

15. Sin los Reyes Magos no se habría inventado el Roscón de Reyes.

16. Finalmente, Santa Claus se pasa la vida diciendo '¡Jo, jo, jo!'. Risa forzada y sin sentido. Señal de estupidez.

Empecemos la campaña en PRO DE NUESTROS QUERIDÍSIMOS Y ANTIQUÍSIMOS REYES MAGOS, QUE VUELVAN A AFLORAR LAS TRADICIONES CON ARRAIGO CENTENARIO...

Todos los años por estas fechas sufrimos una agresión globalizadota en forma de tipo gordinflón, una manipulación de las mentes de los niños de España y del resto del universo.

Ese adefesio carente del más mínimo sentido de la elegancia en el vestir, con aspecto de dipsómano avejentado y multirreincidente en el allanamiento de morada por el método del escalo, es un invento de la multinacional más multinacional de todas las multinacionales, Coca-Cola.

En los años 30, cogieron al San Nicolás de la tradición Nórdica, que originalmente se paseaba vestido de obispo o de duende un tanto zarrapastroso y lo enfundaron en un atuendo con los colores corporativos (rojo y blanco).

Desde entonces, generaciones de tiernos infantes de medio mundo han sido machacadas por la publicidad, alienándose hasta tal punto que piensan que un mamarracho publicitario representa todo lo bueno del ser humano.

¡Basta ya!, ¡reivindiquemos nuestras señas de identidad! ¡Abajo Santa Claus y vivan los Reyes Magos, MELCHOR, GASPAR y BALTASAR!

Pd. ja tinc les fotos de Dublín on fire.
Pròximament a les seves pantalles (EH FREDDY??? :p)

Salut!

Lo gran viatge a Dublin

Deia una historia que uns tarats decidiren un dia una ciutat per anar a veure/beure totalment a l'atzar. Va ser fàcil: a ca'l Freddy falta gent! Bitllets baratos i casa per la patilla dos dies dels quatre que pujavem. Ole. I a sobre veuriem a loxai i les seves conquestes!!

Vem demanar uns dies de festa i au! Clickair que te crio!

La qüestió era clara: teniem dos dies i mig per veure la ciutat i els demés per v/beure els pubs. Difícil. S'havia d'intentar. Només arribar i deixar les maletes al hostel de dubtosa reputació que vem llogar pels primers dies, cap a la fàbrica Guiness. Allà, t'ensenyen que la Guiness, part d'una cervessa, va ser un medicament (hi ha receptes de metges dels anys '50 que ho demostren i l'ampolla de Baby Guiness també) . La visita són sis plantes de pur mercandatge i una setena que si que val la pena: el bar on et serviran la millor Guiness del planeta: el bar de la Guiness. En aquests vídeos
es pot veure una panoràmica de Dublín des del bart


i l'altre que es poden veure tres tarats esperant la seva birra.



Després d'aixó ens vem trobar en Freddy que ens va portar a part del Momo's (kebabs de subsistència de qualitat contrastada) a un bar (no me'n recordo del nom) a la zona de Temple Bar on feien música en viu i vem fer uns birrots a la seva salut.

L'endemà seria un dia dur. La nit també ho va ser gràcies a que al costat de la finestra de l'habitació passava el tren i el concepte de calefacció erea el mateix que el d'una sauna.


Vem enfilar O'Connel St fins a la Steyne Stone (un petit monòlit de la època vikinga que ha estat restaurat fa poc) i després vem treure el cap a la estació de bombers de la ciutat (estranyament anomenada Fireworks, focs artificials ...). D'allà, de passada ràpida, per devant del Banc d'Irlanda i entrem al Trinity College aviam que hi ha. Molt maco, uns jardin estupendus i les estudiants semblen per no passar el síndrome de Mc Donalds. D'aquí vem sortir pels jardins de Merrion Square, una petita volta pel park i per la part alta de la ciutat (hotels de 5 * i Ferraris al carrer) vem anar a petar a St. Stephen's Green, un parc la veritat molt maco i molt anglès, amb un estany amb ànecs i tot.
D'aquí, pujant per Grafton, el carrer de les botigues, vem passar després d'una estona per devant de l'ajuntament. Per allà hi ha un punt d'informació de quant valia el nostre objectiu del dia: la destileria Jameson. Teniem de fer temps, loxai ens esperaria alla per degustar el preuat liquid, per tant, vem decidir mirar per fora (5 tazos la entrada) el Dublin Castle (no us espereu gran cosa) i les catedrals del ChristChurch i més avall al mateix carrer, la de St. Patrick's. Ja dirigint-nos cap a l'laltra banda del riu cap a la destileria, vem parar per la zona de Dublinia, la part medieval per veure les muralles de la ciutat. Per l'altra banda del riu vem parar a dinar a un pub de barri amb els joves que sortien de la escola secundaria, es cascaven un parell de pintes i un bocata i cap a classe un altre cop. Vem imitar la seva dieta rica en cervessa i ens bem posar a punt per anar a veure la destileria de la Jameson. A la visita, tenies la oportunitat, al final, de fer una cata i loxai va tindre la sort que l'escollissin (de fet, tampoc vem entendre molt amb l'anglès de l'amic guia, que orientava la visita als americans, que tenen divises :p) El millor de la visita: al final et donen un cubata/bitzqui sol cortesia de la casa. D'allà a veure les instal·lacions d'en xai, un altre pint time i cap a sopar a un xinès , deixar trastos a ca'l Freddy ia dormir, que demà ens esperava una bona caminada fins la presó de Kilmainham. L'endemà, abans d'arribar a la presó, ens vem trobar el museu d'art modern de Dublín (gratis de visitar, però s'ho mereix) on les ulleres de pasta ens van intentar abduir. La presó està al costat i és una visita que merix la pena, ja que t'ecplica el procés dindependència d'aquella gent vers l'imperi britànic. Si no porteu bon novell de listening, potser pilleu alguna cosa pel context, però val la pena anar-hi, ja que s'hi han grabat pelicules com en el nom del pare. La seva galeria és molt famosa.

Després de la visita, cap a ca'n Freddy, a descansar que era divendres i per la nit haviem d'anar de festa. (Guitar Hero 3 time)
L'endemà a la tarda, amb a ressaca vem anar al Carrol's (únic lloc per comprar coses si no ho vols fer a un mercadillo o a una tenda de xinesos/ tot a 2 euros) i per la nit vem continuar de pubs i a la tornada uns Mc Rats d'impressió. Gran festa dublinenca, encara que estan un xic tarats. A un pub em van confondre amb en Michael Moore i no vaig parar de ferme fotos amb la gent durant la nit (WTF!!) , però això ja és una altra història.
Les fotos de festa, quan en Freddy vuelva a casa per nadal , seran publicades. (esperem)

Salut nanos!!

Quick post - reflexió dublinenca

Iepa!

a Dublín, quan tanquen els pubs, la gent s'amuntega a ls McRats/BurgerRats a jalar un algo abans de tirar cap a casa. Veient aquesta noticia, potser se'm treuen les poques ganes que em quedaven de tornar-hi ... (si, ja me'n recordo que el 6 de Gener toca ... )

Per altre banda, aquí hi ha un reportatge de una de les pròximes sortides probables ...


Salut!

Tornant de Dublín

Hola!
acabem de tornar amb en Cuenquin d'un viatge espectacular per la ciutat de Dublín.
Han estat cinc dies on s'ha demostrat que la ciutat està presa totalment per espanyols (i catalans), on podies fer la teva vida amb certa normalitat sense parlar l'idioma de Shakespeare (per alegria del meu company). Pels carrers i botigues es parlava català i castellà, amb el que un dia vem tindre de fugir a un pub de barri on els guiris erem nosaltres per veure el veritable caràcter d'aquella gent, forjat a base de copes.
Destacar que és una ciutat on fa molt de vent i que totes les fotos que postejaré en un altre post amb tota la ruta que vem fer sen's veurà clarament les pintes de fred o amb els pels al revés. S'ha de dir que el museu més visitat de la ciutat és el de la Guiness, on la companyia té una de les seves fàbriques principals al bell mig de la capital. Un altre museu que vem visitar va ser el de la destileria Jameson (a mi em va agradar bastant més que el de la Guiness) i el que és clarament recomanble és el de la presó de Kilmanhaim (on es va rodar entre d'altres, en el nombre del padre), destacant el clar accent nacionalista d'aquesta última.
Dublín és una ciutat plena de pubs i , encara que no els vem poder visitar tots, ens vem portar una grata impressió d'aquestos, ja que la gent d'allà sembla que hi visqui tota la vida allí enganxats a un got de Guiness ...
Un dels personatges populars de la ciutat a qui li van fer un monument és na Mollie Malone, peixatera que venia els productes del mar i el peix que portava ella de sèrie (segons em va comentar un dels catalans a dublin). Ella va morir al mig del carrer de manera sobtada i, com a noia bonica, encara és recordada (les noies locals no solen ser molt agraciades, les irlandeses tenen tendència a cert superdesenvolupament mamari i del seu ventre, suposem per la estricta dieta de 4 ó 5 pintes que molt alegrement es casquen qualsevol nit que surtin). També se la recorda (ara ve la part patriòtica de la llegenda) perquè la amiga Mollie, que tenia un xic de sífilis

es va repassar a tot un vaixell de camises rojes (aka barco ple d'anglesos), infectant-los a tots i matant-los. Gran heroïna. Gran pais, Irlanda.

Salut!

Mari

Mari és una cançó de Su Ta Gar .
També és una cosina del poble de mon pare ...
... i també és la companya de bones estones ...

Sembla mentida la gent que fuma i que encara quedin velles glòries que no tinguin cap tipus de problema en fer-se un porret i seguir la vida normal, encara que cada cop ho posin més difícil ... no se si definir-ho com una manera de viure o com un fet social de les últimes generacions ... qui ho sap?

Si el Gran Chuck veiés com està el jovent ...




Salut!

(de fet. l'últim vídeo està a cavall dels dos posts, no sé si és consum d'estupefacients o una noia que ha passat massa temps amb les seu manso friki)

Reflexions...

Les noies d'avui en dia ja no són com les d'abans ...

Ara ja soporten sortir amb un friki i fins hi tot s'hi acostumen (qui no és un friki a la seva manera??) Elles adopten les més elaborades postures perquè no ens sentim solets i ens manipulen subtilment ...
Clar que, alguns ja de ben petits ja els hi ensenyen com s'han de fer les coses, i ho fan tant bé que són els reis del parc , s'estimen els germanets i tenen un futur apassionant ...

... algun dia els hi veurem el truc, en farem un llibre i ens farem d'or ...

o no heu sentit la frase al bar de ... Si les dones portessin manual d'instruccions ... !!

Salut!