Halloween ???

Bones,

M'ha arribat una invitació a una festa de halloween ... i què vols que et digui, em sona a grup de música ...


... però el que em pregunto jo és ... d'on collons ha sortit aquesta festa?? jo de petit (i no en fa tant) no la celebrava pas, és més, era una festa d'americans i que només existia a les pelis (de por, normalment) i als episodis extres de les sèries de la televisió. Collons. I ara? vec gent disfressada i festes de disfresses arreu ...
Què ens està passant?
Doncs que la castanyada no està de moda ... fins hi tot l'ajuntament ja ni la celebra i es passa al costat fosc de la colonització americana ... ( algú sap d'alguna activitat, com es feia abans?)
Carai, és que a vegades em sento una mica Astèrix, amb les castanyes, els panellets i el moscatell ... i després els cubates!! :) com s'ha fet sempre ...
En fi, Pilarí ... em sembla que algún colectiu s'ha mogut per fer un concertillo a la "vieja usanza" en el que era la pista de la Rubinense ... però encara no ho tinc clar, consultaré a les fonts d'informació.
El que tinc clar és que alguna cosa farem i la única disfressa eu portarem serà la del boratxo amb castanya.

Au, salut!!

PD. de extra, un vídeo mític.

Quick post - Naked Ape

Iepa!

com si al Festival de Sitges encara ens trobessim, ha arribat al meu correu aquest vídeo, l'atac de les noies zombies. De fet, és un videoclip d'un grup anomenat Naked Ape, que fan una electrònica així un xic indie, però està prou bé. Aquí el seu Myspace. Aquest grup s'ha fet famós fora de les fronteres de la seva Suècia natal gràcies a aquest viseoclip, i , la veritat, és curiós de veure (a part de que t'alegra el cor i la vista ;p )



Au salut!

.. i demà nou disc i concert d'AC/DC !!!

Hola hola!!

\m/ banyes i banyes ompliran el Sant Jordi el dia 31 de Març. \m/

AC / DC torna a Barcelona !!

El seu nou disc, Black Ice, també surt demà.

Si voleu escoltar-lo, podeu intentar a buscar-lo per la xarxa i temptar a la sort que el trobeu enmig.
Jo segurament me'l compri i demà em pengi del telèfon per intentar comprar entrades.

Esperem que hi hagi sort!

Salut i rock'n'roll!

Te'n recordes de Lo Cartanyà?

Ostres tu!

si en feia de temps que no repassava els DVD's que tenia perduts per casa, quan he trobat un parell de temporades de Lo Cartanyà ... Déu meu! quin fart de riure que me'n faig!
Suposo que la sèrie no continuarà, ja que és d'aquelles que o no t'agrada gens o la odies amb tot el cor ...
Com suposo que sabreu, Lo Cartanyà passa en un poblet fictici de Lleida, on, a part de l'estimat Faro de Vigo de la meteorologia (lo Cartanyà) hi habiten altre personatges com ara la Tilda (la ex-núvia), el Bardagí (ara el núvi de la Tilda), la cambrera del Cafè de la amargura, la Bordonida, o els amigotes del Cartanyà, el barber i el mestre del poble, un feixista i un comunista portats al extrem.

A mi, de veritat, és una de les sèries de TV3 que m'han agradat més, bàsicament per la exageració de les trames i dels personatges que hi ha.
Us deixo per gaudi personal un parell de clips musicals d'un episodi en que en Cartanyà i el seu colega Anselmo fan un grup de música "moderno" i s'arruinen de tal manera que al final han de fer anuncis de fems.





Aquí teniu l'enllaç de TV3 per saber-ne més de la sèrie.

Salut!!

Ahir vaig anar al Festival de Sitges

Mira, no sé si ho hauria de comentar ... però ahir vaig anar al festival de Sitges .

Ho dic d'aquesta manera perquè va ser un xic estrany tot plegat ...

Comecem ...

Em truca en Potxo un parell de dies enrera i em demana si vull asistir al passi d'un curt d'una amiga seva a Sitges, que està molt bé i que tindriem d'anar vestits o de blanc o de rosa, que potser hi havia una perforance ... bueno, vaig pensar, pot ser que ens ho pasem bé ...

(primer error)

Arribem a Sitges just a mig curt (encara no m'havien dit el títol del que anavem a vore ...) i, de sobte, just quan comencen les lletres del curt, tot de paios ballant amb música sortida dels millors espectacles de FEA, vestits com de porcs i fotent crits ... va estar divertit, encara que ens vem tindre que tragar tota la banda sonora de la peli, El Ataque de los Cerdos Simbióticos ...

Però el millor estava per vindre ...

Després del xou i la presentació, vem anar a un bar de moda de per allà, amb els de la peli encara disfressats de la performance ... i per allà van comença de desfilar personatges amb acreditacions. Calla, vem pensar, és el moment de veure una peli sense pagar (segona errada) ...

i si,si ... allà parlant amb un paio (prèvia explicació de la seva vida i miracles) ens va colar a una peli. Aquesta. La sort que vaig tindre és que des del primer moment del curt anterior a la peli, la presentació de del director i tot el que penjava, el Sr Rodriguess va estar rebent cops de colze per part del seu acomapanyant perquè fotia uns roncs model motor dièsel sense manteniment ...

Es veu que la peli aquesta anva de zombis gayers barrejada amb escenes entre gore i pornogràfiques ... una joia,vamos ... i jo allà, butaca super-còmoda, llums apagats i la babeta de los dulces sueños creuant la meva cara... el millor de tot és que ens va despertar la Rakel (la autora de la peli dels porcs d'abans) just quan s'acabava la peli cridant en mig del teatre "esto es una mierda, vámonos pa Pachá, que hay productores ..."

i així va acabar el dia ...

avui, si estic d'humor anirem al Zombiewalk , aviam si es supera el Guiness de zombies ...

Apa salut!

Fotos del viatge

Hola!

Us deixo una petita selecció de les fotos del viatge ...



Pont del parc del mig de Hanoi i una paradeta de menjar














Coves de Lao Cai i els barquers que vem tindre ( a.k.a. Paco & Conchi)



















Imatges del trekking per Sa Pa i el mercat de Bac Ha






































Imatges de la badia de Ha Long































Hue, ciutat imperial
















Hoi An

















Fent servir un AK 47
















...i per finalitzar, Cambodja i els seus temples a la jungla...





































... no està malament, d'entre 1.200 ...

apa! ja estan les fotos!

PD. gràcies blogger per desquadrar-ho tot i al final no s'entengui res ...

Salut!

C'est Finí le Indochine !!!

Hola hola!!

per fí una altra vegada amb accents i un teclat com és habitual ...

Només aviso als navegants, que el total de fotos que he fet jo són aproximadament 1.200, encara s'han de destriar i afegir les dels companys de viatge, que pel cap baix serien unes 500 més per cada personatge ( x 5) i que intentaré posar-ne un recull el més ràpid possible.

La aventura va acabar des de Cambodja aquest diumenge passat, ahir a recompondre el cos i, com és habitual, post des de la feina, que encara no m'han re-assignat ;p

Vem deixar el viatge a Hoi An, la Eivissa vietnamita. Allà, després d'un panxing elaborat a base de marisc i cervessa, vem recuperar tot el pes que Vietnam ens havia robat (al final he tornat dos kilos més gros del que estava abans de sortir...) i des de l'antiga base de Dan Ang, vem agafar un avió cap a Ho Chi Minh City (àlies Saigon) on vem estar un parell de dies. Destacar la Post Office de la ciutat, devant de la catedral, molt maca. Al matí del dia següent vem anar als tunels de Cu Chi, des d'on els vietnamistes tenien una xarxa de 200 km de túnels per atacar Saigon. Aquí vaig poder disparar un AK 47 al mòdic preu de un dòlar la bala i endinsar-nos al túnels (previament posats a amplada europea ...) per sentir-nos tot uns Viet Congs. El tema és que allò ho tenen una mica com Disneyland però a la Viet Cong. T'ensenyen com feien el seu material de guerra i les trampes més malparides per ferir americans (no els interessava matar-los enmig de la jungla). Seguint la tònica de la guerra, per la tarda, vem acudir al museu dels horrors de la guerra, que, com el nom indica, et presenta una a una les barrabassades que van fer el americans allà i, misteriosament, cap del que va fer el bàndol guanyador ... Al final del dia, un bon sopar a les casetes de menjar del costat del mercat de la ciutat per recuperar forces.
L'endemà ja marxàvem cap a Cambodja, pel que pel matí vem visitar el palau presidencial, que ens queia al costat de l'hotel. S'ha de dir que aquell palau semblava tret de les millors pel·lícules de Pajares i Esteso, búnker inclòs.
A Cambodja no hem fet més que visitar pedres i pedres, temples i temples (on es grabà Tomb Raider, entre d'altres), sempre envoltats dels omnipresents coreans i japonesos, que semblaven una plaga de llagostes allà on anaven ...
Els temples eren com aquests (no són meves, aquestes fotos ...)

Cambodja no la vem veure, ja que estàvem al costat dels temples en un complexe per turistes que té aeroport i tot, o sigui, que només vem veure la part comercial del país, encara que tot i així ens les vem apanyar per provar el cocodril i la happy pizza, especialitats locals.

Al final, després de 26 hores de viatge, vem arribar una altra vegada al pueblo ... amb les seves coses bones i dolentes ... i avui a al feina, tornada a la realitat que es fa dura i dura ...

Apa, salut!!

Quan pugui, aniré posant fotos!