Bestieses variades

DIA -1: preparatiu

2010-10-14T11:53:00.000+02:00

Escric aquest post per explicar nmes o menys el preparatius que hem fet pel viatge, per si a algu li pot servir.
Estic en un teclat no espanyol, amb le que veureu bastantes faltes daccentuacio i demes. Ho sento per avansat. (apa, ja en va una altra ...)

Per viatjar a Australia, hem agafat el vol amb Quantas, que surt desde Londres. Vem agafar una oferta multi-city i vem pagar en lliures. Vem fer la reserva amb 4 mesos vista i, al canvi a euros, ens hem estalviat uns quartos. El problema esta al viatge a Londres.El vol surt cap a Australia a la nit, amb el que nosaltres vem, agafar un vol a Heathrow (facturant a Barcelona i recollint les maletes a Darwin) i vem passar el dia a Londres fent una mica el ronso pels parcs i visitant algun museu. Hi ha una opcio que es anar als aeroports de baix cost, pero va pesar mes la comoditat de la tornada i que ja no tenim de pensar en maletes mentres estem a Londres. Ara, anar a Heathrow ers un xic mes car que als altres aeroports de Londres.
Cal recordar que per anar a Australia us heu de fer un visat, que es gratuit i es pot treure per internet fins a dues setm,anes abans del viatge. A la entrada del pais us faran pasar una inspeccio bastant seriosa de lequipatge. Jo he tingut problemes amb la quantitat de tabac perque no ho veien clar (estava al limit legal) i em van desmuntar la maleta. No porteu cap tipus de menjar o planta, hi ha un gos que esta per alla per aquests temes. I jo vaig passar el control a les 5 del mati!
Pel primer dia ens vem reservar hotel. De fet, a cada escala del viatge (depen de la hora) tenim un enllas fet : un hotel o una activitat pillada des daqui. Penseu que podeu fer el viatge planificat des dinternet, nomes necessiteu tempsi navegar una mica per Google, que us anira dient el que hi ha. Hi ah molta opferta i depen del lloc, conve portarho reservat depenent de la epoca de lany (sobretot en epoca seca).Per aqui anem amb la Lonely Planet i la informacio que hi ha als punts dinformacio turistics. Tens mes que suficient, pero, de totes maneres, et remeto al Sr Google per si necessites saberho tot de la localitat on vols anar.
El tema viatges per linterior (a part dels enllasos de Quantas) els pots fer en cotxe de lloguer (la opcio escollida per nosaltres) o en autobus (greyhound esta a casi totes les ciutats, pero has de comptar en que moltes de les excursions no son a la mateixa ciutat i tindras que agafarles a un paio que les organitzi) i tren(baixa frequencia/alt preu).
El cost de la vida potser es un xic mes alt que a Catalunya, penseu en els preus de les Rambles quan aneu a per una birra i els de un super de platja sense competencia quan anaeu a comprar. El preu del tabac es prohibitiu (ara sobre els 10 euros/paquet) amb el que, si sou fumadors, us recomano que us porteu la droga de casa (noslatres ho fem portant tabac de liar).

Apa, ara comensarem els capitols del viatge, aviam si podem aldelantar feina ...

Salut!!

Compte enrere

2010-10-03T21:49:00.002+02:00

Hola!

Espero poder pujar un petit resum de la aventura que esten a punt de començar!
En cinc dies pujem al modernu Airbus A-380 i anirem cap a Austràlia.
Allà, des del nord , travessaren el desert fins al centre veurem la roca sagrada de l'Ulurulu i d'allà saltarem a la gran barrera de corall on farem una inmersió per veure, el que diuen, és l'ésser viu més gran del món. Allà recorrerem la costa en una motorhome fins a Sydney, on passarem halloween (no crec que entenguin el concepte castanyada) i saltarem a Tasmania, ara que allà comença la primavera. Al final, passarem per Hong Kong per relaxar-nos un xic i tornar al pueblo amb un bon somriure.
Més endavant intentaré posar com hem planificat el viatge i una petita gui per si voleu seguir les nostres passes.

Salut i rock'n'roll!!

El gol del català

2010-07-08T08:54:00.003+02:00

Ahir vaig veure una cosa molt rara per la tele.
El barça havia canviat el seu color de la samarreta per una altra i, en comptes de tindre estrangers, teníem a altres jugadors de la lliga corrent per allà (fins hi tot del Madrid, escolti!).
Fins hi tot, Puyol va marcar de corner, com al Bernabeu, però, no sé per quina estranya raó, no es va treure el braçalet de capità i el va besar, com fa un parell de temporades. Estrany ...
Però, el que em va sorprendre més, és que, quan es va acabar el partit, qui més ho va celebrar van ser els meus amics fans del Real Madrid, que van treure una bandera catalana on hi faltaven barres i van agafar el cotxe per celebrar el gol del català i jugador barcelonista. No ho veig clar. Ara, per si em torna a passar això aquest diumenge, me n'aniré al Rubifolk, que estarem més tranquils ...

Salut!

La contestació d'FGC

2010-03-26T11:53:00.003+01:00

Ei!
Aquesta setmana he rebut la contestació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya respecte a la meva odisea.
Però comencem pel principi ...
Al dia següent d'escriure el text anterior, vaig trucar al telèfon d'FGC per a fer una queixa formal. El pobre noi que em va atendre, que no en tenia cap culpa, es va disculpar ja per avançat i em va recomanar que, si no estava ja d'acord amb la carta que m'arribaria com a contestació, que podia tornar a reclamar, cosa que em va donar a entendre que, si bé em contestarien, intentarien de tapar-se el millor que podien, tibant cap a la seva banda. I quina raó tenia!
Ja no me'n recordava ni de la trucada, quan rebo la carta de marres. I quina carta! Sembla que per allà Les Planes va passatr un cicló tropical i després va nevar, o tot junt, perquè fins a 45 arbres van caure a la via. I un seguit de catàstrofes ctastròfiques que van passar.
Aviam, fem números. 45 Arbres i va deixar de nevar cap a les 18, fins a les 24 -> 6 hores. I amb aquest panorama no ens podien donar una informació correcta? no podiem buscar un pla alternatiu a passar-nos 7 hores a la estació de Sarrià? deien que el servei estaria re-establert el servei en dues hores? No se, no m'ha donat gens de confiança la carta, que, a sobre venia amb una tarja de regal. De les de 10 viatges, eh? de les bones! La llàstima és que només tenia 2 viatges vàlids ...
De veritat, és que som cutres de collons ...
Ara ja medito si re-reclamar o no ...
ja veurem ...
I resar perquè, per res del món, tornem a patir una ventada, nevada, pluges torrencials, un atac de Godzilla ... perquè encara que en avisin, no farem res per impedir-ho. Sempre els hi podem regalar dos viatges, al populatxo, que estaran contents.

Au, a gaudir del solet que comença a treure el nas!

L'orgull del tercer món

2010-03-10T20:14:00.003+01:00

Hola!
em prenc la llicència d'agafar el nom d'un programa de Faemino y Cansado perquè, de veritat, sembla que ens hi trobèssim a dins del surrealisme que poden prendre les coses.
El dilluns ja va començar amb sorpresa, el pati blanc i nevant ... a Rubí! impressionant! Tot molt maco, però des de casa.
Com de costum, surto a complir amb les meves obligacions laborals i agafo els Ferrocarrils de la Generalitat cap a Sarrià. El paisatge és molt maco, però des del tren.
A Barcelona, durant el matí, plovia amb una intensitat moderada, però, de cop i volta, va començar a nevar. La nevada és molt maca, però des de la oficina.
Ja, mig mosca, vaig trucar a casa cap a quarts de quatre i em van confirmar que a Rubí ja havien tancat escoles i que anés fent via que es posava la cosa peluda. Tot seguit, vaig alertar a unes compamyes de Rubí i Terrassa i ens encaminar cap a la estació de Sarrià junts, per fer pinya. La neu ja no començava a ser tant maca.
Com que una de les companyes té aprensió a agafar el metro, ens vem decidir per agafar un autobús per anar a la estació i, així, podiem veure l'espectacle de Barcelona nevada. Tot molt maco, des de l'autobús. I, senyors, aquí comença la epopeia. L'autobus, a la tercera pujada que feia dins d'un tràfic que cada avançava més lent, va començar a patinar. Les rodes semblava que no podien avançar i el conductor va rebre la ordre de tornar cap a cotxeres, amb el que vem ser gentilment abandonats a una rotonda, a uns deu minuts caminant de la porta de la estació. Ara la neu començava a ser una veritable merda.
Els deu minuts de passeig van ser una petita volta per l'infern que s'estava coent allà. Cotxes que quedaven abandonats perquè no podien pujar les pujades o accidentats, caos circulatori intentant escapar d'allà i neu. Molta merda blanca per tot arreu. A la cara, al paraigües, mitg cos pintat de blanc i l'espectacle de veure a la gent patinar sobre les plaques de gel que es començaven a formar ... La neu ja era una una veritable merda.
Amb més penes que alegries, als volts de les cinc de la tarda, arribem a la estació de Sarrià. Salvats! ai, Rodrigues, que equivocat que anaves ... Els trens que arrivaben a Sarrià anaven de gom a gom, no s'hi podia entrar, eren un puto puzzle humà. Vem veure escapar un Sabadell (que es va quedar parat abans de Les Planes i, suposo, van tindre d'aplicar tècniques d'el último superviviente per sortir d'allà) i va arribar un tren direcció Terrassa que semblava la nostra salvació. Ni de conya vem poder entrar ... però és que el van fer buidar! (foteu-vos! vaig pensar per dintre ...) Caiguda de tensió en la línea, van dir. No patiu, que cap a les sis estarà arreglat. Ara la neu ja començava a enriure-se'n de mi ...
El tren va marxar cap a cotxeres i ens van deixar a la andana. (Segon cop en un dia, collonut!) I erem afortunats, perquè els que estaven a la part superior de la estació no podien baixar. Si voliem escapar per carretera, no hi havia autobusos, ni taxis i les carreteres estaven o colapsades o tallades. Ara la neu ja no era bonica, miressis des d'on la miressis. Ens van anunciar que a les vuit de la tarda podria tornar a estar restablert el servei, i llavors , com vem poder, vem intentar enganyar el temps ...
A les vuit, el missatge de megafonia va canviar, efectivament, però per anunciar-nos que fins les deu, res de res. La cosa es va començar a posar peluda i la gent va començar a buscar-se les faves pel seu compte. Jo, com un autèntic patriota rubinenc, vaig voler-me quedar perquè, bàsicament, volia dormir al meu llit. I, què collons, havia pagat el meu bitllet i volia fer el viatge!
La neu es partia la caixa de mi.
El tema estava en que, si no podia sortir d'allà (si pujava a la estació, no podia tornar a la andana, ni que fos per anar al lavabo o fumar-me una cigarreta) em tindria d'adaptar al medi. Per la olor, vaig detectar la zona de fumadors i, ràpidament, m'hi vaig incorporar. Gràcies a això, vaig trobar-me a un parell de rubinencs, encara que un ens va abandonar per baixar a Plaça Catalunya aviam si hi havia més sort o algun transport per poder tornar ... mala idea, Billy. Allà la cosa era més caòtica que a Sarrià ...
Les deu van arribar, les meves companyes de feina van decidir que anaven a un hotel i jo, tossut, que me'n anava a sopar per després tornar a Rubí. Després de sopar, i ja amb unes cervessetes al cos, les coses es veien diferents. Cinc hores a la andana, sense haver pogut beure, menjar ni anar al lavabo ens havien tornat uns zombies, però el sopar ens va tornar a donar forces per arribar a la estació de nou, aviam si podiem tornar. I si, per fi, el senyor FGC va posar autobusos per arribar a Sant Cugat. El nostre el vem poder agafar a quarts d'una i vem arribar a Sant Cugat a quarts de dues. Allà al tren ens va portar a Rubí. Per fi havia pogut fer el recorregut!!!

Ara, després de dos dies, ho he pogut escriure sense molta ràbia, perquè, us asseguro que ahir encara pujava pels arbres. He fet una reclamació, però suposo que només servirà perquè m'enviin una carta de disculpes ... Aviam ...
Som l'orgull del tercer món. Quatre maleïts flocs de neu i ens quedem aillats.
La neu em va guanyar la partida clarament.

Hu - ha !

2010-02-09T17:47:00.000+01:00

Ja que no ens han deixat enviar a en Ximo Bayo a Eurovisió ...

Hu-ha a tots!

Victimes de la crisi

2010-02-05T13:55:00.001+01:00

Hola a tots!

he tingut una crisi d'inspiració (o massa feina, diga-li com més t'agradi ...) però esperem tornar-hi amb força ...

Avui, un pobre afectat per la crisi : Eudald, el porter de Vueling.

Vueling, ara com ara, ja no és la companyia aèrea de referència en el món blau-grana, però des del 2.005 , a les mitges parts, es feia el sorteig de Vueling i si feies tres gols de tres penaltys, te n'anaves a un destí Vueling. La mecànica era clara, no? Doncs clar, allà a sota de la porteria hi tenia d'haver algú competent, i aquest, era n'Eudald.

Eudald era un paio que acomplia la seva missió amb determinació. Potser el vaig veure parar un o dos cops la pilota en tres anyets, però suposo que seria pura casualitat. Tenia un tempo a la hora de llençar-se a per la pilota (com un gat mesquer enrabietat) que feia por. Tocava al terra quan la pilota arribava al fons de la xarxa o potser, fins hi tot, es llençava cap a l'altra banda. Quin paio i quin gran actor/porter ...

Sort que els llençadors que sortien (uns altres cracks dignes d'estudi) potser llençaven una o dues pilotes fora i no se n'anaven amb el premi gros, però clar, tu imagina't un Sr soci d'aquells del puro a la boca, el bocata oliós d'embotit del bó (light) i la panxa cultivada a força de beure cervessa, en calça curta. Eudald s'enfrontava amb ells , els retava amb amb mirada i els hi desviava el xut. Però si anava entre els tres pals, Eudald esquivava la pilota com si li anés la feina (que li anava, clar). Quanta admiració va desperatar en nosaltres aquest home ... Quina feina més sacrificada, la de porter de Vueling ... si fins hi tot torrat la podies fer!

Ara, Vueling, com hem dit abans, ja no patrocina al FC Barcelona. Qui voldrà ara a un porter que no sap parar penaltys?
La crisi passa factura a tots ...

Salut!

Quick post - ja ha sigut el dia de la marmota

2010-02-05T11:39:00.005+01:00

Si senyors, aquesta setmana, la marmota Phil ha anunciat que encara queda hivern.
Doncs, res, a esperar a que passi ...

( Tret d'aquí)

Salut!

Felicitats als pares!!

2009-12-08T13:14:00.003+01:00

Hola hola!

Aquesta nit ha nascut una nova rubinenca!!!
Es diu Alexandra i és la filla de l'Aitor i la Sara!!!

MOLTES FELICITATS !!!

EDITO :
Ja tenim fotografia de l'Alexandra!!

Salut!

Què ens està passant?

2009-12-03T14:25:00.001+01:00

1. Los derechos de autor no pueden situarse por encima de los derechos fundamentales de los ciudadanos, como el derecho a la privacidad, a la seguridad, a la presunción de inocencia, a la tutela judicial efectiva y a la libertad de expresión.
2. La suspensión de derechos fundamentales es y debe seguir siendo competencia exclusiva del poder judicial. Ni un cierre sin sentencia. Este anteproyecto, en contra de lo establecido en el artículo 20.5 de la Constitución, pone en manos de un órgano no judicial -un organismo dependiente del ministerio de Cultura-, la potestad de impedir a los ciudadanos españoles el acceso a cualquier página web.
3. La nueva legislación creará inseguridad jurídica en todo el sector tecnológico español, perjudicando uno de los pocos campos de desarrollo y futuro de nuestra economía, entorpeciendo la creación de empresas, introduciendo trabas a la libre competencia y ralentizando su proyección internacional.
4. La nueva legislación propuesta amenaza a los nuevos creadores y entorpece la creación cultural. Con Internet y los sucesivos avances tecnológicos se ha democratizado extraordinariamente la creación y emisión de contenidos de todo tipo, que ya no provienen prevalentemente de las industrias culturales tradicionales, sino de multitud de fuentes diferentes.
5. Los autores, como todos los trabajadores, tienen derecho a vivir de su trabajo con nuevas ideas creativas, modelos de negocio y actividades asociadas a sus creaciones. Intentar sostener con cambios legislativos a una industria obsoleta que no sabe adaptarse a este nuevo entorno no es ni justo ni realista. Si su modelo de negocio se basaba en el control de las copias de las obras y en Internet no es posible sin vulnerar derechos fundamentales, deberían buscar otro modelo.
6. Consideramos que las industrias culturales necesitan para sobrevivir alternativas modernas, eficaces, creíbles y asequibles y que se adecuen a los nuevos usos sociales, en lugar de limitaciones tan desproporcionadas como ineficaces para el fin que dicen perseguir.
7. Internet debe funcionar de forma libre y sin interferencias políticas auspiciadas por sectores que pretenden perpetuar obsoletos modelos de negocio e imposibilitar que el saber humano siga siendo libre.
8. Exigimos que el Gobierno garantice por ley la neutralidad de la Red en España, ante cualquier presión que pueda producirse, como marco para el desarrollo de una economía sostenible y realista de cara al futuro.
9. Proponemos una verdadera reforma del derecho de propiedad intelectual orientada a su fin: devolver a la sociedad el conocimiento, promover el dominio público y limitar los abusos de las entidades gestoras.
10. En democracia las leyes y sus modificaciones deben aprobarse tras el oportuno debate público y habiendo consultado previamente a todas las partes implicadas. No es de recibo que se realicen cambios legislativos que afectan a derechos fundamentales en una ley no orgánica y que versa sobre otra materia.

http://www.facebook.com/group.php?gid=186879394498&ref=search&sid=33307899.3704107372..1

No ens deixem trepitjar!

Los tiempos pasados fueron mejores ?

2009-10-28T20:40:00.001+01:00

Viatge amb Ryanair

2009-10-21T16:50:00.002+02:00

Iepa!

Aquest cap de setmana hem tornat a pujar a Dublín, més que res, per recordar altres excursions i veure a amics que rondaran pel poble aquesta setmana. Suposo que tindrem de fer ruta turistica o potser veure la ciutat comptal ... a saber ....

El fet és que el viatge d'anada i tornada a Dublín ens va costar 50 euros en total. Com ho ve fer? aquí unes recomanacions de com aconseguir un vol barat i a sobre viatjar ample ...

1. Les ofertes, a Ryanair, surten quan menys t'ho esperes. Nosaltres anàvem a comprar un bitllet per 150 euros des de Barcelona el divendres al matí (aprox. una setmana abans de sortir). El mateix divendres a la tarda, estaven a 50 euros. El millor és tindre les alertes de Ryanair activades al teu mail o poder mirar la web amb assiduïtat. Per nosaltres va ser xamba, ja que teníem de comprar els bitllets aquella tarda si o si.

2. No t'hobilidis de :
· Anar amb equipatge de mà amb les mesures qeu et demanes
· No demanar assegurança (arriscat, però perds pocs quartos i intentare cobrar-la amb aquests tipus de companyies és un suplici)
· Treure't la tarja d'embarcament a casa i amb temps (sinó són 40 euros de penalització!)
· Si et vols assegurar el tanto, paga 3 euros pel priority boarding, passaràs per davant de la cua de la gent normal (o xusma, com vulguis dir-los) ;p

3. Un cop a l'aeroport :
· Bocata de casa. (Bueno, opció MacDonalds "burgers" a un jeuro també és possible)
· Marica l'últim. Aquí les places no estan numerades. O ets dels primers de la cua o no podras escollir lloc a l'avió. Si no ets dels primers, recorda que l'avió té dues portes i la manada normalment es dirigeix ala de davant. Amb un petit sprint per la pista, podràs entrar i escollir els llocs de les sortides d'emergència de les ales, on podràs estirar les cames.

4. A l'avió :
· Mp3 per evitar el tele-tenda constant en que s'ha convertit aquests tipus de vols.
· Si vols demanar alguna cosa de menjar/beure potser et surt tant car com el preu del vol.
· A Ryanair pots beure alcohol durant el trajecte.

Apa!
Més o menys, aquí està tot.
Ara, no feu com un desgraciat que viatjava amb nosaltres on nomes veia pegues : que si els que havien pagat més no tenien dret a passar per davant d'ell quan si que ho tenen (priority boarding, en diuen), que si a l'avió no hi cabia, a Girona es va equivocar de parking i la culpa era de l'aeroport que era una merda ... Només vem coincidir amb ell als dos trajectes, però va muntar unes dues o tres bronques per trajecte. Què més vols per 50 euros????

Salut!

Minuts musicals

2009-10-13T14:21:00.002+02:00

Aquí es demostra qeu som la tercera espècie més inteligent sobre le planeta ...

Si en voleu més informació -> Aquí

Au!

Trucada al 1004

2009-09-15T14:05:00.002+02:00

Collons, com està la cosa ...

l'altre dia, encoratjat per mon pare, vaig trucar a Telefònica per apuntar-nos al Imagenio i així ell pogués veure els partits de futbol per GolTV a casa. La trucada va ser una mica rara ...
Primer, una noia, molt amable ella, va comprobar les dades de mon pare (el qui paga, vamos) i ens va comunicar, així com qui no vo la cosa, que Imagenio no arribava a Les Torres ...
aquí em vaig quedar petrificat ...
com que no arriva a Rubí?
Carai!
I llavors totes les ofertes d'ADSL a 20 Mb són mentira? carai! ara ja ho tinc justificat ...
Vale, d'acord, molt bé ... però em vull donar de baixa un servei del que em poseu a la factura, li vaig contestar. La noia em va pasar amb el "departamento de bajas".
ôbviament, aquest departament deu estar localitzat a alguna banda d'ultramar per l'accent de la locutora i els salaris encara més baixos.
Llvors bé el millor :quiero darme de baja del servicio de antivirus que me estais cobrando y que nunca he hecho servir. Y porqué? Pues mire, es que yo no tengo Windows en casa. Ostia, tres cops li vaig haver de repetir! Y con qué va usted? Pues mire, con una Ubuntu la mar de mona. Un momento ... Pue smire, que para Ubuntu también va el invento , respon ...
Carai! que modernus els de Telefònica! no m'ho esperava ... bueno, pues que igualmente me lo quite, que ya me lo protejo yo el pc (una altra pausa). Total, el sservei, de costar 5, va passar a costar 1 i després a ser gratuit ... òbviament, me'l vaig treure de sobre, sobretot perquè no l'he fet servir mai i el seu antispam ha brillat per la seva absència ...
Ara espero per fer una altra trucada aviam si em rebaixen res més ...

... panda gitaners ...

Dies de feina ...

2009-09-02T14:21:00.001+02:00

El pitjor de tot és que és tant cert ...

Curios ...

2009-08-25T16:32:00.002+02:00

No dic res més ...

La videoconferència

2009-08-14T11:44:00.002+02:00

Ahir va ser un dia que tothom estava nerviós ...
Gent que estava de vacances va vindre per fer una reunió a nivell europeu a casa del client i una de les pantalles de l'aparell de la videoconferència ha deixat de funcionar. De totes maneres, es pot fer la trobada virtual ja que es rep i s'envia senyal.
Intento pujar a veure que passa i, com que encara estaven reunits, no vaig poder fer res.
Aquest matí, m'ha trucat un dels jefes que no està de vacances perquè vagi a veure l'estrany cas de la pantalla de la videconferència ...
Engeguem l'aparell i les teles. Tot funciona correcte, però no es rep senyal a una. Miro el cable i entra per un euroconnector. Tot sembla correcte.
Miro la tele. El típic pilot vermell d'stand-by.
Dibuixo un somriure eufòric devant de la cara de preocupació del jefe, que no vol gastar-se un duro en cap tipus de reparació i menys en un trasto que s'està quedant obsolet.
Obro el comandament manual de la tele, la engego i sintonitzo el canal de l'auxiliar.
El gran problema està resolt.

Quan marxava, el jefe anava trucant als de la reunió d'ahir : ja hem arreglat la tele! faltaven piles al mando!

... jo a vegades no sé per a què treballo ...

Back!!

2009-08-14T11:43:00.000+02:00

Ei!

que no estava muerto, estava de parranda!

torno, torno, que havia deixat això per culpa de la feina i de les vacances, qeu ja s'han esfumat!!
Prometo post del viatge!!

Salut i fins ara!!

Dog Day Sunrise

2009-05-04T15:53:00.002+02:00

Hola!

Cada dia, quan vaig a la feina, per estalviar uns cinc minutets de temps i de pas fer alguna cosa de moviment, baixo a una estació determinada de Barcelona a peu fins a les oficines del client.
Si faig aquest camí, irremediablement, passo per un parc on els nens del barri esperen el seu autobus escolar. A aquell parc sempre hi ha un gos que passseja a una senyora. La senyora, entrada en anys, podria ser perfectament la iaia o una tieta dels nens que estan per allà pasturant. El gos, de color beige, pèl llarg i que té forma de bota de vi, em somriu cada matí. Potser són imaginacions meves, però el paio està allà, somrient. Per mi que és la seva millor hora. De fet, un dels passatemps dels nens de l'autobus és anar a tocar-lo i jugar una estona amb ell. El pobre es deixa de fer de tot amb el seu somriure de gos pintat al morro i movent la cua com un posès. És feliç.
Hi ha cops, que per alguna raó, els nens ja no hi són o no han arribat i la senyora està allà amb el gos. Aquell dia el gos busca a l'horitzó aviam si hi ha cap nen que l'amanyagui i el tregui de la seva rutina amb la seva jefa. Aquell dia el gos no somriu, em mira i em demana una caricia amb la mirada.
I hi haurà un dia que jo ja no podré veure a aquest gos ...

Fear Factory - Dog Day Sunrise ucv
Uploaded by dagoba11

Salut!

Bruseles

2009-04-27T16:03:00.003+02:00

Hola!

aquesta setmana passada em van enviar a la capital europea a fer unes reunions de feina. Sembla tot un luxe, però a mi no és qeu m'agradés massa ...

Primer, la ciutat. Vaig arribar a la seu central de la companyia a l'hora en què comaneçaven les reunions i vaig veure que allí jo no podria conduir. No és que ja de per si tingui una especial deshabilitat per conduir cap vehicle, sinó perquè allò feia pinta de caos organitzat. Organitzat a la seva manera, clar ... el fet de tindre de creuar la via del tramvia pel simple fet de girar a un carrer per passos diagonals casi sense senyalitzar em va fer posar els pèls de punta. També ajuda que els taxistes sembla que estiguin conduint el seu cotxe a un videojoc i que penalitzin per temps (adelantament per l'anden sense inmutar-se, saltar-se gent a la cua per girar... això si, sense tocar el pito perquè sinó et multen ¬.¬). Surto de les reunions i vull anar a l'hotel a dutxar-me i preparar-me pel sopar que fem amb tots els tècnics i jefes de la capital ... per fer els més o menys 4 km que sepraven la oficina de l'hotel ho vem fer en ... 3/4 d'hora!!! ole! ara, va rebentar una canonada de gas i es veu que era el pollo de l'any ... A part d'això, l'últim dia també vaig rebre unes classes de com saltar-me les cues amb un taxista qeu anava a preu fet i tenia pressa de debò ... sort que ja marxava ....
A part del trànsit, la ciutat la vaig veure un xic carent en el tema avingudes espaioses i llum. Em va faltar llum. Vaig trobar-la molt grisa i apagada, i això que no em va ploure ...

Segon, el menjar. Que el plat belga per excelència siguin musclos al vapor amb patates fregides i una cervessa em va deixar a quadres. Suposo que hi haurà més plats típics, però aquest és el primer que em van ensenyar. Això ho faig a casa i la familia em mata. Pel sopar de feina, vàrem anar a un restaurant vietnamita molt aconseguit (casi com el menjar original, molt bò) i l'altre sopar que vàrem fer vem anar a una brasserie, on consistia en menjar carn tallada de manera diferent, com si fos un taco gegant de pernil. La gràcia consistia en banyar aquesta carn en una marmita de salsa a base de crema de llet i mantega amb alguna altra cosa ... si menges un bon troç de carn, siusplau, quan menys salses, millor, que vull veure si és bona o no i no ocultar el seu sabor amb salses ... (pel preu que em va costar la carn, es mereix la crítica que faig)

La part positiva, com tot n'hi ha, és la enorme, per no dir monstruosa, carta de cerveses que et trobes a qualsevol banda. I sort d'això! Vaig catar tot tipus de cerveses, de dolces que només fan a cervecesseries especialitzades i que tenen casi el sabor a sidra, fins a fortes i amargants que semblava que les podies mastegar ... Molt bé però a preus de turista (una mitja e 4 euros per cervessa) .

En definitiva, si vas per feina, està bé, ciutat tranquileta i post anar a la teva. Si t'agrada la xocolata i la birra, és la teva ciutat. Per viure-hi, no, gràcies. No li he vist cap cosa de l'altre món, no m'ha impactat la gent, ni la cultura ... una ciutat del nord d'Europa més ... Ah! per cert, el Maneken Piss no fa més de mig metre d'alçada!!

Salut!

Promeses incomplertes

2009-04-19T17:24:00.002+02:00

Iepa!

rescato aquest post de la pila dels esborranys per a que l'amic Xai no m'estiri les orelles en la seva futura i propera visita als regnes vallesans ...

Ara es veu que tindria de parlar de totes aquelles promeses que no he acomplert : anar al gimnas (que no vol dir ser un orgullós poseïdor d'un carnet del SAF des de l'època que estava estudiant) amb certa regularitat, crear una societat gastronòmica estil les basques, visites i viatges que no han arribat mai ... d'aquestes coses n'hi ha moltes, tristament, degudes a la meva mala memòria o simplement perquè ja són coses que, encara que prometis, saps que no faras mai.
En aquest últim cas em vull fixar.

Et despedeixes d'una noia, aquesta nit t'ho has passat molt bé amb ella, heu fet de tot, i sempre està la frase de "em trucaràs? I tant, t'ho prometo!!!" ... just quan s'ha tancat la porta, ambdues parts són conscients que aquesta trucada, si no és que us trobeu fortuitament, no apareixerà, encara que tanquis els ulls i hi pensis molt fort, no vindrà un altre cop. I d'aquestes, en el món de la parella, moltes.

A mi, una de les promeses incomplertes més freqüents que veig és la de deixar de fumar. Quan arriba el cap d'any, tot són promeses que ens ha de fer millors, deixar de fumar, anar al gimnàs, no beure tanta cervessa ... collons! si és que som uns enganyats! Qui ha complert més de la meitat de les promeses de cap d'any? No, si aquesta és la última nit, ara no em va bé ... o simplement estas a la barra d'un bar el dia de reis sense haver anat al gimnas, amb un cigarro a una ma i una cervessa a l'altra ... toma promesa de les bones!!!
El millor d'aquestes promeses és que tu mateix te les creus, però no se per quin mecanisme humà, passen directament a un inconscient que, quan la estas incomplint no et fa tindre mecanismes de culpabilitat o alguna cosa així ... de veritat, són un cas per estudiar ...

Bueno, no allargo molt la cosa ... si me'n voleu deixar alguna, d'aquestes promeses, foteu un comentari, que ja teniu l'internet pagat tot el mes i no es gasta per deixar-lo encès una estoneta més.

Salut!

Spamalot!

2009-04-16T14:57:00.006+02:00

Iepa!

un altre cop al teatre!
Aquest cop, seguint la línea dels musicals, a veure Spamalot, al Victòria.
Aprofitant que un dels protagonistes és rubinenc i que conec a algun familiar seu, vem treure unes entrades a bon preu i es va muntar un comando per rubinenc per reconquerir el Paralel, òbvia sortida al mar de la Rambleta de Joan Miró.

La obra és un musical amb el toc Monty Python que us farà riure de ben segur. Les cançons, un tema que em preocupava a mi, estan ben treballades i es nota que els actors hi disfruten fent el bèstia, durant unes dues hores, sobre l'escenari.

Mol trecomanble, la veritat, ara, res a veure amb Sweeney Todd, ja que mentres una obra és lluminosa i colorista, la altra és ben fosca i tenebrosa.

Aquí us deixo els vídeos de l'assaig de Barcelona.

I aquí el mític "busca el lado bueno de vivir" !!

Salut!

Sweeney Todd

2009-04-08T15:08:00.003+02:00

Hola!

ahir vaig anar a veure (a la sessió barata, òbviament) un dels musicals que més m'agraden : Sweeney Todd. Aquest musical ja és una producció que es va estrenar al Poliorama cap al 1995 i va passar a Madrid al 1997. Amb la entrada d'en Mario Gas a la direcció del Teatro Nacional, s'ha recuperat aquest muntatge i l'han portat a Barcelona només per 6 setmanes.

El meu primer contacte amb Sweeney Todd va ser casual, per pelis de sèrie B que en feien referència o que en mostraven petits trossos i quan vaig poder veure'n la pelicula que en va fer l'amic Burton, en vaig quedar encantat, sobretot amb el personatge de Ms. Lovett.
Del muntatge al Teatre Apolo no m'esperava una posada en escena com aquella, la veritat. Les comparacions amb la pelicula no són possibles de cap manera.
Per començar, en Joan Crosas no té ni punt de comparació amb en Depp. La veu profunda del català retrona al teatre i et dóna la sensació de tenir un boig devant. Molt aconseguit. Quan es va estrenar aquí a Barcelona, aquest personatge el feia en Constantino Romero. Però els personatges que em van cridar més la atenció van ser els de Vicky Peña al paper de Ms Lovett, que està genial i el paper de Toby, que el fa una noieta que es diu Ruth González, que ve del món de la òpera i es nota quan fa els cors (a la peli són casi inexistents). Els altres personatges, sobretot els de Johanna i en Tony també estan molt ben trobats. La llàstima és que hi ha moments en que es veu un xic sobreactuat, però es perdona per la música i la veu d'aquesta gent, que són impressionants ...
El tema de la escenografia està molt aconseguit i les transicions entre escenes són àgils i els decorats ben trobats i aprofitats. Hi ha espai per a fer els cors sense que destorbin les accions principals i dintre del que cap, bastant ampli.
Potser el tema de la duració de la obra és el principal inconvenient, ja que la sessió a la que vaig anar jo, començava a les 21 hores i va acabar a dos quarts d'una. Sort que en mitja horeta, ja estava a casa ...

Si us agrada el teatre musical, paga la pena anar-hi. La llàstima és que no fessin la versió en català, que, pel que he vist, és la única que està enregistrada i ja agotada...

Us deixo la fitxa tècnica i el que he trobat pel youtube per a veure com és la obra per sobre.

Director: Mario Gas

Reparto: Pedro de los Ríos, Joan Crosas, Teresa Vallicrosa, Vicky Peña, María del Mar Maestu, Xavier Ribera-Vall, Pedro Pomares, Ruth González, Esteve Ferrer y Andrés Navarro.

PD. L'argument, vosaltres mateixos, hi ha moltes fonts a la xarxa, però no costa res llogar la pelicula als Hermanos Rodriguez de turno o anar al teatre, que és cultura!

Víctimes de la crisi : Eudald, el porter de Vueling

2009-03-12T10:26:00.004+01:00

La motxilla ...

2009-02-25T11:29:00.003+01:00

Iepa!

ahir, al tren, vaig veure un home amb una motxilla, de les de marca, no de les del Deacthlon que porta el bon usuari del Ferrocarrils de la Generalitat ...

Era més o menys com la de sobre ...

No sé si serà la seva qualitat o què, però al brodat de trekking, hi ha cap missatge ocult?

Salut!

Amistats perilloses

2009-02-19T19:53:00.004+01:00

Iepa!

estava l'altre dia parlant amb el Victor, d'aquest web, d'anècdotes del rock quan en van sortir dues que són realment remarcables : Julio Iglesias va estar a punt de cantar amb Manowar i Bertín Osborne va pujar a un escenari amb Manowar.

Després de l'esgai inicial anirem per parts. Primer, Julio Iglesias i Judas Priest.

Corria l'any del Senyor 1985 i Judas Priest estaven experimentant amb sintetizadors (amb Jeff Martin als teclats) tot grabant "Turbo" (on sonen temes com ara Turbo Lover) a uns estudis a les Bahames (diguel's-hi tontos). Just a l'estudi del costat, el seu company de discogràfica, Júlio Iglesias, estava fent un disc d'aquells dels seus, per senyores i senyoretes Tena Lady. Judas Priest va grabar allà unes 18 cançons, i l'àlbum es va quedar en 9. Una de les descartades, que es publicarà més tard en un dels seus recopilatoris, era Prisioner of your eyes, la qual va cridar l'atenció de l'ex porter del Real Madrid. Es veu que va buscar de fer-la un electro-bolero amb ella al crit de "vull cantar aquesta cançó !!" . Gràcies a Déu, no va passar mai.

De com es van conèixer Bertín Osborne i Manowar ja és més senzill , si busqueu a Youtube, podreu veure com ell mateix ens ho explica. Més o menys, va així : era un jerezano anomenat Bertín Osborne que estava a Los Angeles, quan el truquen des de la recepció de l'hotel. Hi havia un grup de gent que el volia veure i fer-se una foto amb ell. El paio, tot cofoi com només pot estar aquest element, va baixar corrents a la recepció a fer-se les fotos amb aquells fans. Quan va arribar i va veure als melenuts aquells amb els tatuatges, va posar aquesta cara

La explicació és que un dels components té la mare mexicana i gran fan d'ell. Suposo que li deuria estar donant la tabarra fins que li portés una foto per ella. És el cor del metall ...

Ara uns bonus :

Un altre fet curiós és la combinació MetallicA amb Ricky Martin. No sé on va ser ni el perquè. Només tinc la foto d'un Martin super-content i uns heavies la mar de sorpresos ...

i de remat, Madonna fent una versió de PanterA (aquí original)

Au salut!

Stop criminalització !

2009-02-09T20:18:00.003+01:00

Iepa!

Sembla mentida que encara estiguem així ...
Després que grups com Soziedad Alkoholika patissin de manera sistemàtica una persecució que els portà casi a reduir els seus concerts al Pais Basc, degut a una persecució orquestrada pel Partit Popular i la AVT i on van guanyar devant dels tribunals (més informació i actes judicials aquí), ara li ha tocat el rebre a Su Ta Gar, un altre grup basc de música totalment diferent als també bascos Oreja de Van Gogh i demés sucedànis per a radiformules. (aquí un post amb una cançó seva)
Aquest cop m'ha agafat d'imprevís. Penseu que la sala on anaven a tocar, la Salamandra de l'Hospitalet, era on venien a tocar cada any pels volts del Nadal, i si no recordo malament, els he vist els quatre últims nadals, menys aquest, és clar.
Tot comença cap finals de Desembre de l'any passat, quan anàvem a veure el concert especial pel 20è aniverari del grup, que es preveia memorable. Per desgràcia nostra, el cantant va patir una faringitis que va fer que suspenguessin el bolo una hora abans de començar-lo ... mala sort, van dir que tornarien i així ho havien de fer, amb el mateix conecert, el dia 7. Quina és la meva sorpresa que, quan vaig a comprar les entrades anticipades, no em deixa fer-ho i, més tard, a la web del grup, descobreixo que han suspès el concert per pressions polítiques. Els comunicats de la sala i del grup del PP de l'Hospitalet .
El que no acabo d'entendre és que, amb els precedents de S.A. , no corregeixin la seva postura, ja que segons ells són els defensors de la injustícia al món i de la llibertat d'expressió. On és això?
No es pot dir el que es vulgui? Pel simple fet de cantar en basc, no han de ser terroristes ...
I perquè just ara? no ho podien haver fet amb la primera actuació? i amb la del Desembre? Eren legals al desembre i al Febrer no?
El grup va ser qui va llogar la sala, però vist el merder que es va muntar, es va tindre de suspendre la actuació ...
Què passaria si es fes el mateix amb una actuació de Raphael, amic d'antics caps de govern poc democràtics? Home, és que a mi m'ofen i potser li omplen el carrer de manifestants ...
Quina bestiesa, senyors ... és publicitat gratuïta pels del grup i dóna la sensació que sembla que si no escoltes el que ells volen, estas en la banda fosca ...

INDIGNANT

Gràcies, senyor Del Rio, per fotre'm el concert del meu grup favorit (PAnterA descansi en pau) enlaire.

Us deixo amb un temasso

Salut!

Supe High Me

2009-02-04T22:12:00.006+01:00

Hola!

Els que em coneixeu un xic, sabeu de la meva debilitat per les pelis de negres fumetes ...
Sóc un incomprès, grans obres com How High, les pelis de Ceech & Chong, los colegas del barrio ... vamos, uns peliculons. Perfectes per passar una tarda de ressaca tirat al sofà.

Per altra banda, els documentals és un gènere que em motiva, sobretot a l'hora de la migdiada ;)

De la mescla d'aquests dos gèneres hi ha un documental de fumetes que s'anomena Super High Me (més o menys, Superfumat).

Suposo que tothom recordarà Super Size Me, on un paio es passa trenta dies alimentant-se de Mc Donald's a totes hores. Doncs aquesta és la resposta d'un còmic americà, en Dough Benson, conegut defensor cannàbic dels Estats Units.
La pel·licula és més o menys un documental del que li pot passar a una persona que estigui 30 dies completament embriac de la planta de Bob Marley i quins efectes pot portar-li per la seva salut. Per demostrar-ho, el protagonista va i passa primer 30 dies sense fumar completament res. Es fa unes proves (patilleres) tant físiques com mentals, com ara proves de respiració, nivell d'esperma, aptituds matemàtiques i llengua. Amb aquesta radiografia del seu estat, es dedica a fumar durant 30 dies més, que és la gràcia del documental. De fet, és una pel·licula per al gaudi dels monòlegs d'aquest personatge, tant sense anar col·locat com totalment desencaixat.
A part, també hi ha entrevistes amb defensors de la marihuana medicinal, activistes a favor de la marihuana i ens explica la situació de la marihuana "legal" de l'estat de Califòrnia, on es pot consumir sota recepta mèdica.
Suposo que el brillant ideòleg de la pel·licula ha volgut fumar com un carreter durant 30 dies casi per la patilla i no sabia com fer-ho i que es pot viure igual fumat que sense estar-ho. En resum, un documental (per dir-li'n d'alguna manera) divertit per passar una estona entretinguda.

Per cert, el resultat de les proves : Quasi tot igual, menys el recompte d'esperma, que es multiplica sota els efectes de la herba verda.

Salut!

Coses de la feina ...

2009-02-03T11:14:00.005+01:00

Conversa amb usuari :

U · El PC em va lent
P · A si?
U · Si, he obert el Task Manger com em vas ensenyar i ja
he trobat el problema, però no ho puc solucionar ...
P · Digue'm, em tens intrigat ...
( de inútil total a geni en 24 ... sóc un catacrack adoctrinant usuaris ...)
U · El procés System Idle Process s'està menjant el 99%
de la CPU, i no el puc matar ...
P · ... o_0'

Pobra noia, m'he descollonat viu al telèfon ... aquest cop no he pogut evitar-ho ...

Salut!

... i encara sense llum ...

2009-01-27T10:35:00.002+01:00

Hola tots!

si no ha canviat res, diria que a casa meva encara no hi ha llum.

No, no visc a les perifèries, visc a Les Torres. I el dissabte em pensava que em moria.

Faré un relat de la aventura qeu vaig patir el dissabte passat.

El dissabte, com la majoria, ma mare em desperta cap a les 9 del matí perquè compleixi el ritual de portar-la cap a la botiga. mentres ella està l lavabo, un rebombori impressionant se sent en tota la casa, com si fos un terratremol. de seguit, penso que ma mare ha relliscat i s'ha emportat mig bany amb ella. Quan arribo a la porta, en surt ella. Ja no hi ha llum a casa, així que penso qeu un camió ha volcat devant de casa o al carrer Edison. Error. A la part del davant del pati, no hi ha res. però al darrera, un pi de 58 anys i uns 30 metres d'alçada s'ha fusionat amb la teulada. És en aquest moment, en pijama i mig mort de fred, que m'adono que fot un vent impressionant. Sembla que un arbre més petit ha parat el cop, però la teulada ha quedat mig destrossada.
Mon pare porrta a ma mare a la botiga mentres em dutxo i ja apareixen els primers veins a veure si ens ha passat alguna cosa. Per sort, les brabnques no han travessat el pis de les golfes, però s'ha de treure tant de pes el més ràpid possible. Veient que si no parava el vent, no hi podria fer res, em dirigiré al centre a comprar quatre coses per fer el dinar, que el dissabte m'agrada anar al mercat i cuinar alguna cosa. Només sortir de casa, vaig poder veure com un d'aquells toldos metàl·lics que es posen als estenedors dels edificis, sortia volant del seu lloc original, anant a petar devant de la farmàcia de Les Torres. No sé com no va enganxar a ningú dels qeu esperaven l'autobús. El carrer va quedar tallat i no s'obriria fins a diumenge. Ja passo per la plaça de sobre els cines esquivant diferents mampares voladores. És com manà del cel pels qui reciclen totes aquestes coses, vaig pensar divertit ... Després de comprobar que el centre del poble era un perill pel número de testos que queien els balcons (i uns quants taulons de l'obra del que va ser la llibreria Pallarols) vaig voler acompanyar a la meva tieta a casa seva, jo amb la meva compra, ella amb el seu embotit de ca l'Aluju. Pobre dona, de les ventades, que no tocava de peus a terra literalment. Quan vem arribar a la alcçada del veterinari de Les Torres, just al costat de la pista de patinatge (que semblava que estava a punt de despegar, del soroll que feia) vem veure, astorats, com el gran abet que sempre ha estat allà queia a pes. Com l'arbre de casa meva. Flipant, després d'aquest, tres més del jardi de davant. La vaig deixar a casa seva i anava a actualitzar el bloc (tornavem a tindre corrent) quan, un arbre del carrer Edison va decidir que volia veure món i es va emportar els pals de corrent, òbviament, des d'aquell moment que no tenim corrent. Aquest arbre va anar a parar a sobre un cotxe que passava per allà. En aquest moment es va tallar totalment el pas dels cotxes al Passeig de les Torres, ja que desde la Farmàcia fins al videoclub ja havien caigut 6 arbres i al carrer Edison , a part del que he comentat (que va fer caure dos pals de la llum) tres més tirant cap al Montessori.
A les 12 del migdia, l'espectacle era dantesc. Per la zona del "mercadillo" hi havia més arbres al terra que dempeus. El Passeig de les Torres era tallat i els qeu estavem intentant socòrrer a l'home que tenia el cotxe sota el pi ens dedicavem a esquivar planxes de uralita i unes quantes parabòliques queien. A les tres van retirar el cotxe i fins a la nit no es va restablir el tràfic.
Sort qeu el Diumenge no va bufar més, ja que hauria pogut passar alguna cosa més greu.
Ahir vaig donar voltes pertot (després de passarme el dia del Senyor a la teulada tallant branques amb el jardiner i deixant-lo el dilluns amb dos paios més per apurar la feina) i al final vaig acabar a la Oficina del Servei al Ciutadà de Les Torres, on amablement, em van atendre. He de donar gràcies a l'Ajuntament, que ens ha ajudat a agilitzar els tractes amb Fecsa (ma mare m'acava de trucar que ja tenim corrent) i amb el problema que representa desfer-se d'uns 300 kilos de branques de pi.
Al menys, estem vius.

Salut!

Rubi Palace

2009-01-22T20:00:00.003+01:00

Iepa!

cada cop que vaig al bar el veig.
Amb el que ell havia sigut, imponent, símbol de la modernitat rubinenca.
Els temps canvien ...
... i no per tots passa igual el temps.

Quan era petit, me'n recordo que hi vaig anar a veure una peli amb mons tiets, Sopa de Ganso, dels Marx, que feia sessió doble (i probablement contínua) amb una altra peli, diria que de romans ... a saber. Llavors, aquell cinema que s'aguantava amb quatre canyes, desprenia aquella calidesa de cinema de tota la vida que mai més he trobat. És un dels grans records de la infància : el cinema a Rubí, al costat de casa.

Més tard, la primera revolució.
Va vindre la bolera al pueblo! Carai! Aquí ja m'ho vaig mirar un xic des de més lluny. No entenia què collons era aquell joc estrany de collons que feien allà. A mi en aquella època m'interessava més la pastisseria que van posar just a la entrada, que era un punt de referència de la meva golafreria ja en aquells tendres moments molt activa.

Però la bolera, al menys per mi, va passar sense pena ni glòria, i després d'uns anys, es convertí en un cinema multisala. Carai! quin goig que feia aleshores aquella plaça! Allà era el lloc de moda de Rubí, les terrasses bullien de gent i feies la primera copa abans d'anar a la discoteca ... o abans de fer-ne una latra i quedar-te de marxeta per allà. El Nebraska i el Mirall eren bars de moda. El Napoli encara era el Napoli i els xupitos passaven ràpidament de l'ampolla a la gola. Però, poc a poc, la cartellera s'anava distanciant en temps amb les estrenes ... i la gent no anava al cinema. Quan la botiga de carmelos de fora els cinemes va tancar, el seu destí es veia clar : ruina.
La pastisseria, juraraia va aguantar un xic més, però ha acabat sent transformada en un garit on només hi he vist una senyora de fer feines que hi neteja, sobre les set, una oficina. Encara no sé què és. Dec ser un ignorant o que no li he trobar el servei quan estava oberta ...

Collons! i fins ara!!

L'altre dia em comentaven que van tindre de perseguir un ratot del tamany d'un conill que va sortir dels respiradors del que un dia va ser un cinema. El local està en total abandó i la seva titularitat no està clara. Llegendes urbanes o no, van dir que es volia instal·lar un Mercadona, però no es va fer. Després que l'Ajuntament hi volia fer com uns locals socials per les entitats. I que havia llogat el garito, amb un lloguer astronòmic. Algú en sap res d'això?

Mentres, la zona, sense dinamitzador, va morint cada dia un xic més.
Enfonsada en la merda de les rates ...

Salut!

Què està passant al món?

2009-01-19T17:28:00.002+01:00

Ho direm amb uns vídeos ...

del '92 -> Barricada : Balas Blancas

Barricada -> Victima

Habeas Corpus -> cada vez más odio

S.A. -> Ratas

Salut!

Concertas de KOP!

2009-01-13T15:01:00.002+01:00

Iepa!

Feia temps, molt de temps, que no veia a un grup repartir tanta estopa sobre un escenari.
El divendres passat, el dia 9 de Gener, per ser exactes, KOP va actuar a una Sala Apolo de Barcelona atapeida com feia temps que no veia (per exemple, quan vaig anar-hi a veure DOWN, la sala estava la meitat de plena ).
Gràcies a un senyor pakistanista (o similar) que venia els mig kilos de cervessa a 70 cèntims al seu badulake, vem poder posar-nos a to per poder entrar a dins del garit. Dins, la calor era bastant moderada, així que el nombre de cerveses veient als At-Versaris (correctes teloners, encara que ele hip-hop no m'entusiasmi en demasia) va anar decaient esperant al esdeveniment de la nit.
Per fi, la música va començar.
Situats devant de la taula de so, es veien rubinencs a la dreta, a la esquerra i sobre l'escenari ^^
Brutal, concertas. Van tocar els great hits de la banda, com si la parada forçosa que va patir no s'hagués produit. La llàstima que només va durar una horeta i mitja com a molt.
En quant al so, la baterioa sona bastant més contundent i les guitarres afilades com sempre.
Amb tothom amb qui he parlat del concert, n'ha sortit molt content ...
Com a mostra, us deixo un vídeo grabat més o menys desde la meva posició.

Quan surtin els vídeos de les actuacions o d'Apolo o de Pamplona (em consta que els del grup posrtaven càmeres per enregistrar-ho correctament) intentaré penjar-los.

Au, salut!!

Especialistas Secundarios

2009-01-10T12:07:00.003+01:00

Bones!

Aquests paios (l'Iñigo, l'Armand i el Nane, també dits l'Iñigo, l'Armand i l'altre) fan un programa de radio (i a Localia els podreu enganxar donant la cara) que simplement està molt be. L'humor que tenen és bastant absurd i tenen una sèrie de personatges que ells han modelat, que, simplement, és impressionant.

Són mítiques la entrevista a la orca Keiko (que després es va morir i també van la entrevistar i té un club de fans, ja que ara es dedica a cantar), el Txumari Alfari (aquí la trobada amb el de veritat ) que ens porta els seus remeis des del Valle del Orrio amb el seu gat Potorro, en Emeterio Vargas Brown, un predicador que lluita per la felicitat dels nens pobres de Mónaco, la Ruth, sempre a l'altre banda de les reclamacions del Indignao, en Moncho Riudeprims Vilalta, que presenta una espècie de teletienda ... buf!! un material que t'arrissa els pelets de dins del nas!

Podria seguir comentant personatges i gags durant molta estona, però potser és millor que els descobriu vosaltres de 15:30 a 16:00h per Radio Barcelona (Cadena Ser) i ho comprobeu, de dilluns a divendres. Abans feien un programa també els caps de setmana, però ja l'han retirat perquè poguem escoltar el Carrusel Deportivo (un altre programa que donaria per fer un post i tres o el seu clon, el Carromato Deportivo) sense incidències ni partides de caixa fora de temps. Si els voleu veure per Localia, no se si els donaran encara, sinó aquí teniu la majoria dels gags.
Ara, que no teniu temps d'escoltar els programes perquè els fan a mala hora? Fàcil, tampoc hi ha excusa. Navegueu fins a www.especialistassecundarios.com i allà trobareu els programes penjats, les colaboracions a altres programes, un foro per fer el bèstia ... un luju, tu !!!!

Per acabar, us deixo amb una serie de cunyes publicitaries que van fer (en conya, com no) a destacar-ne dues : Almacenes Saturno i Yogur de Kentucky.

Salut!

Bon any nou!

2008-12-29T23:24:00.003+01:00

MOLT BONES FESTES !!!

foto treta d'aquí

Torna KOP!

2008-12-11T11:38:00.006+01:00

Hola hola,

us n'enrecordeu d'un grup anomenat KOP ?

El 9 de Gener tornen a fer actuacions (ja s'han estrenat sobre els escenaris a Sant Celoni, telonejant a Obrint Pas per sorpresa), començant per la Sala Apolo, a Barcelona.
Dic això , perquè dins de la seva nova formació hi ha tres integrants rubinencs i és una de les bandes qeu més m'ha agradat, pel seu directe contundent i energètic. A part, les lletres són molt bones i algunes desprenen un odi bastant interessant.
Val la pena si us agrada aquest tipus de música.
Aquí us deixo el cartell del concert.

Salut!

PD. Web www.kop.cat

Quick post - estem que no caguem amb l'Obama

2008-12-09T16:08:00.002+01:00

Carai!

no m'ho hagués pensat mai que l'Obama aquest sigués la cura de tots els mals que afecten al seu pais i de rebot, al món sencer ...
... i encara no és el president!

Què farà? Ni idea, la veritat no és que segueixi la política amb avidesa ...
Serà chupiguai i arreglarà el món? home, espero que sí ....

Per si de cas, aquí teniu http://www.barackyourself.org/ , on podreu tunejar una foto vostra per posar-la igual igual que el presi dels Estats Units ...
Així podreu ser el president d'escala més xaximolongui de tots. El més Obama.

Apa, salut!

L'Anna de Ventolà

2008-11-30T21:07:00.006+01:00

Buff!

Sembla que últimament no parli d'altra cosa que no sigui el jalar ... però és que hi ha, els camins del Senyor són inescrutables ...

Sembla mentida, però quan vem anar a Els Caçadors aquest estiu, ens vem prometre que hi tornaríem abans de Desembre, i així ha sigut, per un dia, però hem complert. Qui no ha complert la seva part del tracte han sigut els Srs Caçadors, que estaven de vacances. Però teniem pla B.

Ens l'havien recomanat. Què hi ha d'especial? Aneu-hi, ens van dir. I res, cap allà.
Tot pujant en cotxe ja vem reservar taula per anar segur, i ja sense susto, ja podiem anar a comprar amb tranquilitat el bull a Ribes, com mana la tradició.
Amb el nostre bull al sobaquillo, la partida a la Lotto Exprés, mitja bossa de llardons i assegurar-me que els caçadors estaven tancats de veritat, vem enfilar carretera amunt cap a Ventolà, una mica més amunt de Ribes.

La primera impressió és el paisatge. El poble està com en un turó, on ja a la pujada que fas (uns 4 kilòmetres) des de la carretera, pots anar veient les muntanyes del costat, i més avui, aprofitant que ahir havia nevat, que semblava un d'aquells diorames que fan a la aula cutural de la estació per nadal. Arribem al poble. Quatre cases i tres milions de cotxes?? com és possible!
Després d'arriscar la nostra vida entre els carrers gelats de la bonica població del Ventolà (visiteu la església romànica de la localitat, no té pèrdua, és la única del poble ) arribem al garit en qüestió. Més que restaurant, en podríem dir casa de menjars per la seva configuració. Al entrar, el guirigall que hi ha és extraordinari, gent i més gent i piles de menjar arreu ... ens fan esperar a fora (dins és pràcticament impossible d'estar-s'hi sense topar amb ningú cada trenta segons) i fent gala de la Llei de Murphy, quan he engegat un cigarro ens han cridat a taula.

La habitació on estàvem (la casa de menjars gaudiria de tres plantes/habitacions) era la d'abaix del tot, distribuïda per quatre taules llargues, on estava tothom assentat, espai un xic just però correcte. El menú no era una meravella en quant a plats, però es veien molt casolans.

De primer, hem fet matar un porc sencer perquè ens portessin una taula d'embotits tal i com aquesta :

Després de jalar-nos casi mig kilo d'aquí, (si, va a pes !!!) ens hem fotut una sopeta de galets per anar tirant a baix, tot esperant els segons. Normalment, et porten un plat del que has demanat. Però això és Ventolà, i aquí no existeix aquesta llei. Aquí va a cassoles. en concret, han desfilat per la taula una cassola de galtes de porc amb olives (salsa molt bona), potes de xai (altrament anomenat cabra petita) amb sorpresa de una segona capa de trossos de carn banyats en salsa de fuites i per mi m'han portat una cassola amb mig ànec rostit ... casi com a nadal! feia aquesta fila :

I com no, hem fet postre, cafè i ratafia, com mana la tradició.
Si demaneu vi de la casa, demaneu directament gasosa amb el vi o gasteu-se una mica els quartos.
A nosaltres ens ha sortit per 25 € per persona. Més barat si no et menges mig porc per persona com nosaltres.

D'aquest restaurant en podreu trobar altres referències aquí i aquí.

Au, salut

Asador argentí El Rancho - Sabadell

2008-11-23T11:12:00.004+01:00

Iepa!

un conegut portava tres mesos fotent-nos al cap les excel·lències d'aquest restaurant. Per pesat, ens vem reunir una colla i ens hi vam dirigir, directes com una fletxa.
El restaurant és just darrera del Corte Inglés de Sabadell, per tant, aparcar per allà és una mica complicat si no en tens ni idea de com anar-hi, una experiència digne per cazurrillos com el que us escriu, que posa un xic d'emoció a la cosa.
De decoració correcta (imprescindible us fixeu en la colecció de fotos de "famosos" que hi ha just a la entrada, un toc "de pueblo"), ens van posar a una taula cuadrada, si hi aneu, demaneu-ne una de rodona, que semblen millor acondicionades. La carta, òbviament, es basa en la carn de tall argentí i una petita selecció de primers bastant corrent : amanides, provolone i demés. Jo em vaig demanar uns tomàquets "rellenos", que no és que fossin una cosa excessivament bona, dintre de la mitja. Per la taula va rodar un guacamole (com no, amb Doritos), una amanida tèbia de tamany correcte i unes empanades, que no vaig provar pel record d'un empatx d'empanades de la Pitzada rubinenca. Res de l'altre món, però venia el plat fort, la carn. Vem demanar el trossaco de carn més gran, el Tango Argentí, en deien, una traducció de entrecot de dinosaure segons la carta, un catxo de carn important però no gegantí a la pràctica. Dels tres tipus de coccions, jo vaig escollir la del punt un xic menys, com haurien de portar-te-la per defecte i dos companys més van optar per una al punt i l'altre un xic més passat. Per mi, escolliu la del punt, ja que encara que la carn es veia ben bona, li falta un xic de gràcia en la presentació o en alguna cosa. Els altres habitants de la taula es van demanar el plat vegetarià (si, era una noia) que vaig veure com el festival d'acompanyaments dels altres plats i un bifé que tenia bona pinta, això si, mateixa presentació que els nostres plats.
El tema dels postres és per donar a menjar a part. Selecció gran i per tots els gustos. Com que estava ple com un ou, no la vaig ni mirar, directe al cafè (òbviament, amb sacarina, jo que el prenc sol) que no em va agradar i a fer un gin-tònic de cogombre al gran Tap's, digestiu necessari per la vida moderna.

En resum, és un restaurant que no està gens malament, però que no és espectacular. Carn bona i els vins argentins que vem provar em van sorprendre perquè eren realment bons i no molt cars, en comparació amb els nacionals. El preu per persona ens va sortir a 30 leuros europeus per cap.

Qu vagi de gust!

Sabatilles de mis amores ...

2008-11-11T10:54:00.012+01:00

No,
no és la traducció d'una cançó d'El canto del Loco.
Jo tindria d'haver sigut la tercera generació que hagués servit sabatilles al poble de Rubí, tal i com ho va fer la meva avia i ho fa la meva mare.
Doncs després d'haver vist un post aquí i que la majoria de sabatilles que parla han passat per les meves mans (no sabeu el que és ser fill d'un botiguer / mà d'obra barata ) vaig a fer un resum de les meves preferides ...

1. Garvalín, moda infantil

Clàssic entre els clàssics. De sempre que les he vist. Ara se m'han tornat uns modernos, però de petits eren els amos. Regalaven de tot amb les sabatilles i duraven bastant. Ara han canviat el logo del noi aquell ros amb gorra i tejanos per un altre de disseny. Són els responsables de les sabatilles de la Ágata Ruiz de la Prada.

2. J'Hayber

Tot punk/ heavy que es preués en tenia de portar una d'aquestes o unes Yumas. Jo en vaig tindre un parell i de veritat, que són casi indestructibles. Ara estan en perill d'extinció, no s'han tornat a posar de moda com altres relíquies com les Victoria o les All Star ...

3. Sabatilles Victoria

Tant fart n'estic, que ja no poso ni foto. Me n'he fet un fart de vendre'n, de tots colors : verd, blau marí, vermell, blanques ... Per si no ho sabieu, el Sr Victoria va tancar la fàbrica i els que hi ha ara són uns continuadors rollo com ha passat amb la cervessa Moritz. A part, n'he sigut usuari a desgrat meu per molts estius. A mi, mai m'han agradat.

4. Càmpings

S'ha de reconèixer que els hi tinc un especial apreci, sigui només per les que n'arribem a vendre. Han passat èpoques millors i pitjors però les bones bones són les que es fan a La Rioja. Qui no n'ha portat unes no és persona.

5. Paredes

Bambes Paredes, senyors ... el veritable secret dels nens dels 80 ... Això si que eren bambes! A classe de gimnàs, els que més fardaven eren els que teniem Paredes ... fins que va aparèixer ...

6. Reebook "The Pump"
Es podien inflar!!! A part, eren carísimes ... jo sempre les vaig veure de lluny ... Durant uns anys van ser una bogeria ...

7. All StarNo sé ben bé perquè s'han posat de moda una altra vegada. no m'agraden gens ... si no recordo malament, les portava l'Emilio Aragón al VIP Noche ...

8. Panama Jack
Unes que també van ser mítiques ... aquestes botes, de cop i volta, les portava tothom per anar pel carrer , a la discoteca, pe camp a fer excursions ... el fotut és que no són barates, precissament ... però durar, duraven ...

9. Dr Martins / TermansGran baralla entre aquestes dues marques ... botes fetes per treballar que es venien per fardar. No ho he acabat d'entendre, ara, si que n'he tingut, com no ...

10. Yumas Gran marca, a mi m'agrada molt. No sé ben bé per què però li tinc especial apreci, per això la he deixat pel final. Erròniament identificada amb ionki amb xandall de tactel (el brillant).

Si me n'he deixat alguna, ja sabeu, un comentari!

Apa, salut!

Qui va escollir el nom??

2008-11-06T11:42:00.002+01:00

Hola!!

donat en que vivim en un poble amb nom peculiar (Rubí no és molt corrent, només hi ha un altre Rubí i és a Valladolid) i que avui faig el post 100 d'aquest any, aprofitarem per col·leccionar noms de pobles que m'han resultat curiosos. Comencem :

· Aveinte (al costat de Villaflor) prop de Salamanca, diria
· Ultramort (Girona)
· Cabañas raras (Galiza calidade)
· Guarromán (Jaén, de camí al poble de mon pare) prop de Jódar ...
· Tortura (Álava)
· Pajuelas que agermanada amb aquesta altra ciutat i aquesta altra ...
· La Raya (Múrcia ) agermanada amb Coca (Segovia)
· Mula (Múrcia),
· La Mojonera , a Almeria
· Alcantarilla (Múrcia)
· Peligros ( Granada )
· Valdezorras (Sevilla) que va amb Parderrubias (Orense)
· Sexo , com no!
· Esclavitude (Galiza)

... però el que m'ha fet gràcia de veritat és la provincia de Batman, a Turquia i un particular llogarret d'Àustria.

Apa, salut!

Si en teniu cap més, el posem a la llista!!

Llom a la pinya

2008-11-04T12:36:00.003+01:00

Hola!

avui, per aclamació popular (bueno, els del sopar de castanyada) explicaré com fer el famós llom a la pinya, aliment mitjanament ràpid de fer, resultón i no molt car. Ideal si us venen a casa una horda de gent famolenca.
Les mesures serien per unes 8 persones, encara que nosaltres ens va servir per 6 d'aquells que mengen a cor que vols. I no va sobrar res, encara que estiguéssim a punt de reventar, així a l'endemà no em podia ni moure ...

Necessitarem :

1 . llom de porc sencer (sense tallar).
Nosaltres vem anar a l'Alcamp de St Quirze, que per 12 eurillos en tenies un de sencer partit en dos trossos, de tamany ideal per a la paella que teníem predestinada.
2. pinya en almívar (un pot gros)
3. Crema de llet (2 - 3 pots ... a gust del consumidor)
4. oli - sal - pebre

Preparació :

Apartes el vi que has comprat amb els altres ingredients de manera que el cuiner es concentri realment en el que està fent. La copa que té a la ma també és bo que li tregueu abans que s'adoni que no té més vi.
Salpebra el llom a discreció.
Posa una paella suficientment gran perquè hi càpiga el troç de llom al foc fort. Quan estigui calenta, posa-hi un xic d'oli i el llom. Baixa el foc fins a la meitat, més o menys i deixa que el llom agafi color per totes bandes. No l'hem de fer, només l'hem de marcar.
Obre la llauna de pinya en almívar i guarda el suc i la pinya en pots separats.
Quan estigui daurat de totes les bandes, el retirem del foc i el reservem a una bandeja per anar al forn.
A la mateixa paella on hem fregit el llom, hi posem l'almívar. Si voleu, hi podeu posar també un xic més de sucre. Esperem que redueixi i que faci el caramel.
Quan està apunt de fer el caramel, hi passarem el tros/trossos de llom perquè quedi caramel·litzat. Els tornem a deixar a la safata del forn i si ha deixat suquet, a la paella!
El llom, al forn a 180 -200 graus uns 20 minuts (vigilar-lo perquè quedi a gust del consumidor)
Si veieu que el llom perd molt suc al forn, passeu-lo a la paella.
Mentre, a la paella, hi aboqueu la crema de llet a porrón. Això crearà una salsa amb el suc de la carn i les restes de caramel de l'almívar que s'haurà de deixar reduir el que considereu acceptable. Per a acabar la salsa, a una altra paella, passeu un xic els trossos de pinya en almívar talladets a trossos petits i un cop rossets, els hi foteu sense por a la salsa.
Doncs ja estaria, la salsa a la salsera i el llom el talleu com volgueu i a jalar!

De moment, amb aquesta recepta no hem matat a ningú. No sé si és o no bona senyal.

Pd. el pròxim cop, posarem fotos !!

Apa, salut!!

Rémi Gallard i l'humor

2008-11-03T15:45:00.003+01:00

Potser us sona aquest vídeo

ROCKY (REMI GAILLARD)
by nqtv

Doncs el protagonista és un còmic francès Rémi Gallard. Còmic, clar, per qui no pateix cap broma per la seva part. A part, les col·lecciona totes a la seva web.

N'hi ha d'alt risc, com ara

LE GOLFISTE (REMI GAILLARD)
by nqtv

... aviam qui és el matxote que ho fa a Ca'n Oriol en plena competició de petanca ...

els seus vídeos els trobareu aquí o aquí (per no fer-me pesat pujant-los)

El fet de que hagi acabat parlant d'aquest paio és bàsicament aquest vídeo

ASCENSEUR REGGAE (REMI GAILLARD)
by nqtv

que m'ha semblat senzillament genial. Sóc d'humor tonto, què hi farem. M'agraden les pelis on no s'ha de pensar gaire i si hi surten negres fuemtes, millor, més "descojone". I això ho dic degut a l'allau de crítiques rebudes després del meu últim lloguer d'una peli (Ovejas Asesinas). Si no ho volieu, digueu-lis als Hermanos Rodríguez que no em deixin lllogar més pelis.
De fet, diria que si aquest humor té un toc escatològic, millor, com ara el creador de rots que podem trobar aquí. Els pots fer tal i com vulguis i a sobre, enviar-los per correu als teus amics!!! què més vols???

I per riure, les ofertes del Media Markt ( a precio de coste, nen!!) que ja sembla que els hi tingui mania ...

Ara amb la crisis, no podem molt alegres, que sinó ens enxampa la policia del pensament i ens fot a la garjola ... i sempre pots imaginar-te qeu hi ha treballs molt pitjors que el teu ...

i ja sabeu, el secret de la felicitat és ...

Salut!

Halloween ???

2008-10-28T08:37:00.005+01:00

Bones,

M'ha arribat una invitació a una festa de halloween ... i què vols que et digui, em sona a grup de música ...

... però el que em pregunto jo és ... d'on collons ha sortit aquesta festa?? jo de petit (i no en fa tant) no la celebrava pas, és més, era una festa d'americans i que només existia a les pelis (de por, normalment) i als episodis extres de les sèries de la televisió. Collons. I ara? vec gent disfressada i festes de disfresses arreu ...
Què ens està passant?
Doncs que la castanyada no està de moda ... fins hi tot l'ajuntament ja ni la celebra i es passa al costat fosc de la colonització americana ... ( algú sap d'alguna activitat, com es feia abans?)
Carai, és que a vegades em sento una mica Astèrix, amb les castanyes, els panellets i el moscatell ... i després els cubates!! :) com s'ha fet sempre ...
En fi, Pilarí ... em sembla que algún colectiu s'ha mogut per fer un concertillo a la "vieja usanza" en el que era la pista de la Rubinense ... però encara no ho tinc clar, consultaré a les fonts d'informació.
El que tinc clar és que alguna cosa farem i la única disfressa eu portarem serà la del boratxo amb castanya.

Au, salut!!

PD. de extra, un vídeo mític.

Quick post - Naked Ape

2008-10-23T12:00:00.003+02:00

Iepa!

com si al Festival de Sitges encara ens trobessim, ha arribat al meu correu aquest vídeo, l'atac de les noies zombies. De fet, és un videoclip d'un grup anomenat Naked Ape, que fan una electrònica així un xic indie, però està prou bé. Aquí el seu Myspace. Aquest grup s'ha fet famós fora de les fronteres de la seva Suècia natal gràcies a aquest viseoclip, i , la veritat, és curiós de veure (a part de que t'alegra el cor i la vista ;p )

Au salut!

.. i demà nou disc i concert d'AC/DC !!!

2008-10-20T09:50:00.004+02:00

Hola hola!!

\m/ banyes i banyes ompliran el Sant Jordi el dia 31 de Març. \m/

AC / DC torna a Barcelona !!

El seu nou disc, Black Ice, també surt demà.

Si voleu escoltar-lo, podeu intentar a buscar-lo per la xarxa i temptar a la sort que el trobeu enmig.
Jo segurament me'l compri i demà em pengi del telèfon per intentar comprar entrades.

Esperem que hi hagi sort!

Salut i rock'n'roll!

Te'n recordes de Lo Cartanyà?

2008-10-12T18:49:00.003+02:00

Ostres tu!

si en feia de temps que no repassava els DVD's que tenia perduts per casa, quan he trobat un parell de temporades de Lo Cartanyà ... Déu meu! quin fart de riure que me'n faig!
Suposo que la sèrie no continuarà, ja que és d'aquelles que o no t'agrada gens o la odies amb tot el cor ...
Com suposo que sabreu, Lo Cartanyà passa en un poblet fictici de Lleida, on, a part de l'estimat Faro de Vigo de la meteorologia (lo Cartanyà) hi habiten altre personatges com ara la Tilda (la ex-núvia), el Bardagí (ara el núvi de la Tilda), la cambrera del Cafè de la amargura, la Bordonida, o els amigotes del Cartanyà, el barber i el mestre del poble, un feixista i un comunista portats al extrem.

A mi, de veritat, és una de les sèries de TV3 que m'han agradat més, bàsicament per la exageració de les trames i dels personatges que hi ha.
Us deixo per gaudi personal un parell de clips musicals d'un episodi en que en Cartanyà i el seu colega Anselmo fan un grup de música "moderno" i s'arruinen de tal manera que al final han de fer anuncis de fems.

Aquí teniu l'enllaç de TV3 per saber-ne més de la sèrie.

Salut!!

Ahir vaig anar al Festival de Sitges

2008-10-10T09:51:00.004+02:00

Mira, no sé si ho hauria de comentar ... però ahir vaig anar al festival de Sitges .

Ho dic d'aquesta manera perquè va ser un xic estrany tot plegat ...

Comecem ...

Em truca en Potxo un parell de dies enrera i em demana si vull asistir al passi d'un curt d'una amiga seva a Sitges, que està molt bé i que tindriem d'anar vestits o de blanc o de rosa, que potser hi havia una perforance ... bueno, vaig pensar, pot ser que ens ho pasem bé ...

(primer error)

Arribem a Sitges just a mig curt (encara no m'havien dit el títol del que anavem a vore ...) i, de sobte, just quan comencen les lletres del curt, tot de paios ballant amb música sortida dels millors espectacles de FEA, vestits com de porcs i fotent crits ... va estar divertit, encara que ens vem tindre que tragar tota la banda sonora de la peli, El Ataque de los Cerdos Simbióticos ...

Però el millor estava per vindre ...

Després del xou i la presentació, vem anar a un bar de moda de per allà, amb els de la peli encara disfressats de la performance ... i per allà van comença de desfilar personatges amb acreditacions. Calla, vem pensar, és el moment de veure una peli sense pagar (segona errada) ...

i si,si ... allà parlant amb un paio (prèvia explicació de la seva vida i miracles) ens va colar a una peli. Aquesta. La sort que vaig tindre és que des del primer moment del curt anterior a la peli, la presentació de del director i tot el que penjava, el Sr Rodriguess va estar rebent cops de colze per part del seu acomapanyant perquè fotia uns roncs model motor dièsel sense manteniment ...

Es veu que la peli aquesta anva de zombis gayers barrejada amb escenes entre gore i pornogràfiques ... una joia,vamos ... i jo allà, butaca super-còmoda, llums apagats i la babeta de los dulces sueños creuant la meva cara... el millor de tot és que ens va despertar la Rakel (la autora de la peli dels porcs d'abans) just quan s'acabava la peli cridant en mig del teatre "esto es una mierda, vámonos pa Pachá, que hay productores ..."

i així va acabar el dia ...

avui, si estic d'humor anirem al Zombiewalk , aviam si es supera el Guiness de zombies ...

Apa salut!

Fotos del viatge

2008-10-02T21:12:00.026+02:00

Hola!

Us deixo una petita selecció de les fotos del viatge ...

Pont del parc del mig de Hanoi i una paradeta de menjar

Coves de Lao Cai i els barquers que vem tindre ( a.k.a. Paco & Conchi)

Imatges del trekking per Sa Pa i el mercat de Bac Ha

Imatges de la badia de Ha Long

Hue, ciutat imperial

Hoi An

Fent servir un AK 47

...i per finalitzar, Cambodja i els seus temples a la jungla...

... no està malament, d'entre 1.200 ...

apa! ja estan les fotos!

PD. gràcies blogger per desquadrar-ho tot i al final no s'entengui res ...

Salut!

C'est Finí le Indochine !!!

2008-09-30T11:36:00.005+02:00

Hola hola!!

per fí una altra vegada amb accents i un teclat com és habitual ...

Només aviso als navegants, que el total de fotos que he fet jo són aproximadament 1.200, encara s'han de destriar i afegir les dels companys de viatge, que pel cap baix serien unes 500 més per cada personatge ( x 5) i que intentaré posar-ne un recull el més ràpid possible.

La aventura va acabar des de Cambodja aquest diumenge passat, ahir a recompondre el cos i, com és habitual, post des de la feina, que encara no m'han re-assignat ;p

Vem deixar el viatge a Hoi An, la Eivissa vietnamita. Allà, després d'un panxing elaborat a base de marisc i cervessa, vem recuperar tot el pes que Vietnam ens havia robat (al final he tornat dos kilos més gros del que estava abans de sortir...) i des de l'antiga base de Dan Ang, vem agafar un avió cap a Ho Chi Minh City (àlies Saigon) on vem estar un parell de dies. Destacar la Post Office de la ciutat, devant de la catedral, molt maca. Al matí del dia següent vem anar als tunels de Cu Chi, des d'on els vietnamistes tenien una xarxa de 200 km de túnels per atacar Saigon. Aquí vaig poder disparar un AK 47 al mòdic preu de un dòlar la bala i endinsar-nos al túnels (previament posats a amplada europea ...) per sentir-nos tot uns Viet Congs. El tema és que allò ho tenen una mica com Disneyland però a la Viet Cong. T'ensenyen com feien el seu material de guerra i les trampes més malparides per ferir americans (no els interessava matar-los enmig de la jungla). Seguint la tònica de la guerra, per la tarda, vem acudir al museu dels horrors de la guerra, que, com el nom indica, et presenta una a una les barrabassades que van fer el americans allà i, misteriosament, cap del que va fer el bàndol guanyador ... Al final del dia, un bon sopar a les casetes de menjar del costat del mercat de la ciutat per recuperar forces.
L'endemà ja marxàvem cap a Cambodja, pel que pel matí vem visitar el palau presidencial, que ens queia al costat de l'hotel. S'ha de dir que aquell palau semblava tret de les millors pel·lícules de Pajares i Esteso, búnker inclòs.
A Cambodja no hem fet més que visitar pedres i pedres, temples i temples (on es grabà Tomb Raider, entre d'altres), sempre envoltats dels omnipresents coreans i japonesos, que semblaven una plaga de llagostes allà on anaven ...
Els temples eren com aquests (no són meves, aquestes fotos ...)

Cambodja no la vem veure, ja que estàvem al costat dels temples en un complexe per turistes que té aeroport i tot, o sigui, que només vem veure la part comercial del país, encara que tot i així ens les vem apanyar per provar el cocodril i la happy pizza, especialitats locals.

Al final, després de 26 hores de viatge, vem arribar una altra vegada al pueblo ... amb les seves coses bones i dolentes ... i avui a al feina, tornada a la realitat que es fa dura i dura ...

Apa, salut!!

Quan pugui, aniré posant fotos!

Per fi un descans!!!

2008-09-20T12:37:00.003+02:00

Hola hola desde Hoi An!!

Ha passat un mon des de que no podiem tocar ni un ordinador (i el tema del teclat segueix igual ...) i n'han passat de coses!!!

Al festival aquell que teniem d'anar, tracta d'una tradicio vietnamita de quan els nens deixen la primaria mes basica i entren a l'escola. Llavors, honoren l'Oncle Ho i fan unes carroses que es podrien qualificar entre grotesques-simpatiques o simplement horribles ... Ara, una festa totalment comunista amb una cercavila al voltant del poble on els nens porten primer una estrella gegant i despres normalment unes carrosses per classe iluminades amb un motoret diesel o directament la bateria de la moto dels papes, que sembla que hi disfrutin mes ells. Abans, com no, una bona racio de festa i xerinola on cada classe fot el ball que ha assajat tot l'any.

L'endema vem anar a Bac Ha on hi ha el mercat de totes les tribus del nord de Vietnam, i s'hi ven i compra de tot, desde porcs, gossos per engreixar per l'hivern, cavalls, ... tot el qeu un vietnamita de be (i adorador de Ho, com no) necessita per la vida moderna. Grans fotos les que hi ha d'alla ... Tot baixant per anar a buscar el tren per tornar a Hanoi, vem passar per la frontera xinesa i es va veure clar qui era el pais mes comunista dels dos ... :p
De Hanoi vem agafar un autobus cap a la Bahia de Ha Long. Un lloc majestuos, mot maco, immens. Pero aquests paios se l'estan carregant a cop de ciment. Estan construint massa i molt lleig. Es veu que aquesta es bona epoca per a vindre, el lloc on vem estar es veia turistic pero casi no hi havia turistes ... ara, les palmeres de llums de nadal son impagables ... Nomes arribar, vem pujar a un vaixell (on fariem nit) i vem abar a visiar unes coves que son considerades patrimoni de la huanitat ... si es que sobreviuen a lallau de gent que hi passa diariament ... semblen les rambles ... despres d'aixo vem pujar a una talaia des don es podien fer unes foos panoramiques de la bahia que eren de postal i despres... sopar a l'hotel i musica tradicional vietnamita (nomes desitjable per als vostres pitjors enemics o en casos de poca son ...). L'emdema, vem desembarcar del vaixell i vem estar a la illa de Cat Ba on un altre cop vem fer un trekking pels volts del parc natural i despres de dinar amb una familia perduda entre els camps d'arros, vem fer kaiac en aquella bahia, una cosa que es totalment recomanble, no per lesfors fisic, sino pels paisatges de comte que hi ha ... vem anar en kaiac a una illeta i despres ens vem banyar a una platja que era de somni ... Despres dutxa i a lhotel a la ciutat abans esmentada, nomes comparable a Lloret dels anys 60 a l'estil vietnamita ... ver para creer ...
L'endema, cap a Hanoi, sense fer una passejada de tres hores en vaixell un altre cop per aquell passatge idilic :)
Un cop a Hanoi per ultima vegada, i despres de fer plorar al guia (es una llarga historia) agafen un tren de 12 hores fins a Hue, ciutat imperial. Alla, a la ciutat prohibida i a les tombes dels emperadors, vem, literalment, flipar amb com era de maco ... estavem petats i per la nit a la piscina de l'hotel ens ve inflar a birres (a 20 centims la mitjana, oiga!!!)
I de Hue, cap a Hoi An, al costat de l'antiga base americana de Da Naang, un poblet idilic. Aqui hem tirat a casa per la finestra i ahir a la nit ens vem gastar 15 euros en una mariscada (amb gambes de 150 grams cada una) i despres cubates fins a l'infinita en el garit de moda (per no dir l'unic que tancava passada la mitjanit). Aquest mati, cap a la Platja de la Xina, on hem fet panxing i hem visitat diferents cases d'oficis locals ...
Ecara ens queda un dia de panxing, que el dedicarem a fer compres, que aqui es mes barat que Ho Chi Min City (Saigon), el proxim objectiu abans de saltar a Cambodia i que s'acabi tot aixo ...

Apa! vaia totxo, tu ...

Salut!!!

Desde Sapa amb amort

2008-09-13T10:56:00.002+02:00

Hola hola!

ja estem amb el tema de les muntanyes del nord de Vietnam. De fet, estem a uns pocs kilometres de la frontera amb Xina, i si hi ha sort, dema la podrem veure.
Com es pot notar, el tema del teclat segueix sense funcionar :(
Vem arribar amb tren nocturn des de Hanoi a les 6 del mati i a un quart d'onze estavem ja en marxa entre camps d'arros. Per aqui hi ha una tribu que te una especialtat, que es la de perseguir als turistes qeu fan trekking, els ajuden a passar pel caminets i tot aixo ... llavors, quan fas una parada prop del seu poble et comencen a cridar que com ells than ajudat tu els hi tens de comprar alguna cosa ... gran tactica .... per cert, el trekking entre els camps d'arros (entre les muntanyes, nosaltres rierol amunt io rierol aval ...) que en teoria havia de ser una petita marxa de 5 hores, en va acabar sent una de 8 hores!! vaia colla de malpartits! no podiem amb nosaltres quan vem arribar al poblat on teniem una casa reservada .... alla, el senyor de la casa ens ha comensat a invitar a xupitos darros mentres les dones feien el jalar. :) i despres, quant les noies qeu ens acompanyen topt el viatge van anar a dormir, vem comensar a fer cervesses i a arreglar el mon amb el guia (Ti) i el Sr Ten, que es tot un personatge rollo Gil pero a la vietnamita i enmiga dels camps darros ... L'endema (aquest mati) hem anat a veure (caminant aqeust cop nomes mitja hora) com son els molins daigua daqui i a un salt daigua on un grup d'alemanyes ha fet les delicies del personal masculi quan shan tirat a l'aigua ... casi convencem al sr Ten de que ens fessin gos per dinar, pero es veu qeu es una carn molt dura i es guarda per l'estiu. Dspres de dinar, l'amic guia volia qeu pugessim caminant casi una hora fins a arribar al lloc on ens vingues a buscar la furgoneta que ens ha portat a l'hotel (habitacio de pelicula amb llar de fuck), amb el qeu em deciciat tirar del Ten i que ens portes amb els seus filsl amb moto fins alla. 4 uros ens ha cobrat, el molt mamon ...

Aquesta nit anirem a veure el festival dels nens d'aqui i a veure si dema podem anar a un mercat on es troben totes les tribus del nord de Vietnam per comerciar entre elles. Aixoe enacar hem de lligarho amb el guia, aviam com anem de regateig, que feia dies que no ho feia .... Si tot va be, el dilluns a la nit estarem de creuer per la bahia de Halong i alla ja hio ha mordernitat. Esperem una pc amb lectora SD i us poso unes fotos .

Apa pues!!!

Diada a Vietnam!

2008-09-11T13:23:00.002+02:00

Hola hola!!

son les primeres noticies que podem donar, no hem tingut temps de donar bones noves.
Primer de tot, demanar disculpes perque aquest teclat va raro i no se on son els accents, pero tampoc m'importa molt, la veritat.

Hanoi, que es on hem estat fins ara, es podria descriure com una ciutat bruta (n'hi ha de pitjors) pero amb encant. T'atrapa des del primer moment.
El tema de la comunicacio amb els paios aquests es una mica complicat, perque entre que tenen un angles tant o mes patillero que el nostre i el seu idioma, encara que escit en lletres normals, es totalment incompremsible, fa que tinguem d'anar una altra vegada al llenguatge de signes, com si fessim titiriteros.

Hem donat mes voltes que un rellotge a la ciutat, el primer dia, sense dormir durant unes 48 hores i es pot dir que es mes o menys segura. Aviam, si un paio et ve a vendre qulsevol merda i porte una pila d'hores sense dormir, li fots un moc que l'engegues a dida i et qeudes tant ample, pero si te'n venen uns deu cada hora, comences a veure que fots cara de guiri. I si, si mires al voltant, veus qeu hi ha pocs turistes. Tant pocs en troves que ens sorprenies. Veies mes tendes de tabac (a un euro el Marlboro, tu!) que guirufos ... si no es que vas a llocs turistics de veritat, que es on vem anar amb la agencia el segon dia. Pero bueno, que no es veus, casi ... per no dir que avui, quan hem tret la senyera, ha sigut quan hem vist els primers catalans (de Terrassa, nano, el Valles domina el mon!)

El que mes ens ha imprtesionat daquesta ciutat, a part de lambientas qeu hi ha, es els seus mercats. Hi ha parades de tot el que puguis imaginar i tot a ran de terra. Les carniceries i peixateries mes tradicionals es distingeixen perque hi ha un tros de fusta que separa el peix/carn de lasfalt i dic asfalt perque te les pots trobar a qualsevol banda. Els carrers estan sempre plens de motos, vietnamitres a peu (i dels qual meitat et volen vnedre alguna cosa) i algun cotxe. Les bicis es van acabar quan una fabrica xinesa es va posar a fabricar al pais. Ara, per circuilar un caos. Els semafors son orientatius i si pites, es veu que ja tens permis per passar pel carrer. Tambe hem vist com el conductor del microbus que ens portava de ruta subornava a un policia qeu no el deixava aparcar de manerafina. Un bitllet de 100.000 dongs al carnet de conduir i el poli tant content. Una cosa a destacar es qeu et pots trobar paios al carrer amb pijama. es senyal que tenen quartos, ja que es poden permetre el pijama. Curios ...

El menjar es extraordinari. Barat i bo. El primer dinar que vem fer ens va costar 2.5 euros els dos i era el que en diuen pho, el seu plat mes tradicional, compost per una sopa amb fideus darros i mil coses desde carn a verdures. Alimenta i vas de pressa. Per sopar, aquell dia, ens vem fotre a un mercat del carrer (8 euros els dos), amb tamborets considerats a Barcelona de nen petit, habituals aqui. Hem tastat tambe un restaurant moderno, de fusio de cuina vietnamita i francesa que esta ambientat en carros d'aquests que van un paio devant pedalant ... (clatellada de 8 euros per personas i sortint amb gana) Hi ha pastisseries que tenen uns pastissets molt del gust occiental (fets a la francesa) i amb preus d'aqui. Per uns 15 centims d'euro tens un tall de pastis de formatge exquisit. Vamos, que gana no en passem ... ara venim de fotrens uns pixitos a un lloc de carrer que tenien la brasa feta alla al mig de lacera a preu irrisori. Una altra cosa a destacar del menjar es qeu els vietnamites ho fan a quslsevol hora del dia a qualsevol banda. Els molt animalons, els veus com un canari posats amb un bol a la ma i jalant alla mateix. Queda provar els cargols que fan aqui, tot el tema de peixos i si podem, el gos, que els crien expressament per matarlos.

De les visites que hem fet, casi millor espereu a que trobem un ordinador amb lectora de targetes SD i pugui posar fotos. Simplement extraordinari. Hem visty tota la ciutat velll i casi tots els museus que podiem anar. La llastima es que no hem pogut veure la momia de Ho Chi Min perque estan de festa local ... Avui hem anat a veure unes coves que a sota passa un riu amb dos barquers, en Paco i la Conxi, que s'han posat molt contents quan (generosos que som) els hi hem donat un euro de porpina per portarnos casi dues hores remant pel riu. Com que no m,aclaro amb les noms daquesta gent, hem decidit que tots els paios es diran Paco i les noies Conxi, podent canviar a Encarna sense previ avis.

Apa, doncs que molt be tot i que ara nem camino al desconegut, deixant part de la maleta a lhotel i que esperem trobarla daqui a tres nits quan sortim de les munyanyes.
A saber quan sera la proxima comunicacio, no confio molt ern aquesta gent i les seves comunicacions.

salutacions a ells, petons a elles.

Salut!!

Cap a Vietnam falta gent!! (i hi sobra gin-tonic, diuen )

2008-09-06T18:28:00.005+02:00

Hola a tothom!!

el dilluns abandono el pais.
Piro cap a Vietnam amb un amigote, a fer el hippie per allà prop de tres setmanes.

Ganes en tinc de deixar estar els ordinadors, penjar-me la motxilla a la esquena i venga, Rodriguess! a fer més voltes que un trompo.
El tema, s'ha de reconèixer, que anem de pijo-motxilleros, és a dir, fem un viatge "d'aventura" amb els guies i tots els hotels contractats amb una agència, que vindria a ser més o menys aquest ...

Doncs això, que el bloc estarà un xic parat i que intentaré postejar des d'allà i quan torni posaré alguna foto o m'animaré a resuscitar el compte de flickr ...

Apa pues, taluec!!!

MetallicA treu nou disc!!!

2008-09-04T11:53:00.003+02:00

Iepa!

el 12 d'aquest mes surt a la venda el nou disc de MetallicA, Death Magnetic

que representa una tornada als origens de la banda.
Si el voleu escoltar, ja està penjat a la xarxa, només heu de buscar una mica ... ;p
... i sinó, per equivocació, a França va estar a la venda per temps limitat.

Us deixo amb el single, aviam que us en sembla ...

(a mi un xic fluix, però els paios aquests ja tenen més de 40 anys i la canya burra que hi foten als concerts és molt gran ...)

Au salut (i r'n'r !!!)

Cap de setmana gastronòmic

2008-09-01T08:39:00.006+02:00

Iepa!

... també podia haver posat de títol he anat de festa Major a Sant Quirze o m'he passat el cap de setmana entaulat, però aquest l'he trobat més descriptiu ...

Tot va començar el dijous de la setmana passada, que, invitat per uns amics, vaig assistir a un dels primers actes de la festa major de Sant Quirze : el correbars. Gran tradició que, per aquí Rubí, es va fer efectiva fins no fa tant temps i que resultava altament social, ja que acabaves com una cuba i sempre coneixies a algú. En aquest cas, va ser anar trobant gent que coneixies d'altres amistats, com el cas d'en Joan, cuiner del Lossum, un restaurant d'aquells "modernos".
No hi vem caure quan, a l'endemà, anàvem amb el mateix grup de gent a sopar per Sant quirze. Va ser quan ens vem dirigir al típic El Niu del Mussol, un restaurant dels de "tota la vida" de Sant Quirze. (al web del Lossum, mateix direcció. Recomanable que menjeu a la terrasseta que tenen en comú els dos restaurants, molt acollidora i ideal per un sopar en parella)
Allà es menja bastant bé, cuina catalana amb especial atenció als menjats a la brasa, en especial una vedella de Galicia extremadament bona. No és barat, preu potser un xic més que Can Barata, però per l'estil, vamos. La gràcia és que el Lossum (mussol al revés per qui no se n'hagi adonat) és just al costat. En Joan és le fill dels d'aquest restaurant i com a gràcia ens va fer un petit menú degustació (ha estudiat amb n'Adrià i na Ruscalleda) d'estiu amb mini-paelles, una pipeta de martini amb una oliva, un mini-assortit d'amanides, cruixent de conill amb all-i-oli, un gaspatxo amb una espuma molt bona i quan anàvem a atacar els postres, un gelat de pressec molt bo. Un dia hem quedat que l'avisarem amb temps per a que pugui preparar-ho tot i fer un dels seus menús degustació, que tenen molt bona pinta. Del restaurant del seu pare, que ens va costar uns 35 euros per cap incloent un gin-tonic, cafès i postres, destacar els segons, un confit d'ànec molt aconseguit i la carn a la brasa estupenda (tendra, gustosa i mig sanguinolenta).

L'endemà, després d'haver vist la actuació del meu cosí a les barraques del poble veí, vem anar amb la família aquest cop, cap a Tarragona a fer un arros a Ca'l Brut, un del llocs típics del barri del Serrallo. Atenció, perquè el local en sí ja no és com es coneix. Ha mutat a lloc de cuina tradicional modernitzada. Ara es diu Zalamandra i no es menja gens malament, qualitat/preu parlant. Aquest local porta més o menys un mes obert, segons ens va explicar el cuiner (vem poder parlar amb el xef i tot) i vol promocionar els sabors més tradicionals amb altre més innovadors, però des d'un vesant més modern. Només entrar ens van posar un petit refrigeri amb un mini-pinxo de formatge de cabra, meló i un tomàquet cherry molt sorprenent, que va agaradar fins hi tot a mons pares. Com que veniem a menjar arros, vem escollir el de llamàntol i uns plats per picar. Destacables les navalles que ens van preparar, amb una salseta amb base de romesco exquisida. Els musclos al vapor, normalets i les petxines amb salsa marinera no eren dolents, però prefereixo la marinera de la Nansa, em té el cor robat ...
Pel que fa a la paella, un xic poc gustosa pel meu gust, però va guanyar bastant al deixar-la reposar una mica, ja que era un caldós. Marisc fresquíssim (vem escollir el llamàntol a posar a l'arros) i es notava ben tractat. El preu, no va arribar a 30 euros per persona. Recomanable i menys ple que els altres restaurants de la zona (com ca'l Joan) i suposo que amb el temps anirà a millor, polint aspectes que ara como ara tenen una mica enganxats amb pinces (com el tema distribució de les taules.)

Apa, pos ja està!

Pd. del Barça no en parlarem, passo ni de fer crítica del partit. Eto'o, podies haver marxat.

VIdeos freaks ....

2008-08-26T13:58:00.002+02:00

Desconec com ho fan, ni qui ho fa ... ara, jo no ho faria ...

apa, disfruteu!!

... i el señor embarazado del opus sent detingut ...

Señor del Opus y emabarazado de gemelos es detenido

amb frases com ...

"Me he separao de mi novia actriz"

"Soy Testigo de Jehová y del Opus Dei"

"Soy abogado. Soy profesor"

"Por favor, no me hagan daño que estoy embarazado"

"Soy vigilante de seguridad. Soy abogado. Soy secreta"

"Porque estoy nervioso, me he separao y me ha dao por darle al coche"

"No me pegue que estoy embarazada, que soy mujer, soy transexual, soy travesti..."

"Ayyyyyyy, no me pegue por dios...que soy culturista!"

"No me haga daño que soy vigilante"

.. i la última ...

la socorrista de San sebastián de los Reyes, que "la ha liao parda"

La socorrista [full version] - "La he liao parda"

Déu meu!! com està el panorama!!
Salut!

I la Jamonada esdevingué ...

2008-08-26T11:04:00.003+02:00

Iepa!

més de 20 persones van passar pel patí de ca meu en una maratoriana jornada que va durar de 12 a 12 on ens vem acabar un pernilas i casi 10 kilos d'embotits entre unes 20 persones. Per la part alcohòlica, 40 litres de cervessa, 2 empolles de vi negre i unes tantes de turbio.

Aquí una foto de l'homenatjat

Apa !!! (a suar pernil, que en diuen alguns)

PD. ENVIEU-ME LES FOTOS!!!

Del fútbol de Tití

2008-08-22T11:05:00.004+02:00

Hola!

heu vist el passe d'Henry d'ahir al partit de França????

buff!!!! com faci això al camp, per fi hi tornaré a anar a tots els partits!!
Jo no em crec que aquest paio torni a ser el que jugava a l'Arsenal i feia coses com ara ...

o ...

El que em fot és que aquests vídeos són de mínim, dos anyets ... no en trobarem cap de fet amb el barça ... aviam si aquest any, on en teoria no té tanta competència com tenia l'any passat amb el Ronaldinho, es destapa. Collons, que aquest tio és molt bo!!! A sobre, en teoria aquest any ja comptem amb ell per a tot, sap com i on té de jugar ... aviam si pot millorar i marcar més golets, que encara que només me'n faci un parell com aquells per volta de lliga ja en tindria prou ...
Llàstima que el tema de la seva filla encara cuegi, esperem que es puguii solucionar d'alguna manera, encara que hagi de contractar els Miami, com la televisiva aquella ...

I parlant del Ronaldinho, avui l'acudit de l'Sport ...

un altre a mirar com li va la temporada, perquè a Deco, de moment, sembla que li va bé, pel que diuen aquí i aquí ... és un bon jugador, però per mi, potser un dels desestabilitzant de la plantilla. Igual que Eto'o, els dos es van autoexpulsar per no anar al Bernabeu a la passada lliga, i és una cosa que no s'oblida. Poc senyor i molta barra. Suposo que no han trobat a qui col·locar el mort ... Aviam com va l'assamblea i en Jan ens torn a fer un Al loro!

Apa, salut!!

The Progress Bar

2008-08-21T14:42:00.001+02:00

M'ha fet gràcia ...

ara, ni idea de on és ...

Salut!

Rehab i variat

2008-08-20T10:28:00.003+02:00

Hola!

si una cosa tinc és que les pelis de no pensar i acudits tontos són de les meves preferides. No per anar al cinema, que trobo que es passen tres pobles amb el preu de tot i per això em dosifico bastant (diguem que com a molt tres cops a l'any ...) sinó apoltronat a la butaca de casa amb un arsenal de menjar i beure. Doncs els fans de la saga d'Scary Movie (si, fins hi tot tinc la 1 i la 2 en DVD, és més fort que jo ...) estaran d'enhorabona, arriba Disaster Movie que estarà aqui a saber quan. La gràcia de tot això és que un dels personatges de la peli és la mateixa Winehouse, amb la qual potxs jugar al seu joc flash Rehab, on l'has d'ajudar a drogar-se i emborrataxar-la perquè tregui al seu marit de la presó. Fabulós. El millor d'aquestes pelis segueix sent Carmen Electra, que si cliqueu al seu nom veureu quina filmografia més selecta que té (entre vigilante de la playa i aquestes pelis, va directa als Razzies).

I com que fa temps que no faig cap post de linkets, aquí en deixo uns quants ...

· El teu deportista favorit es va retirar fa temps i no en saps res d'ell? prova aquí aviam si n'han trobat res .... biografies de molts esportistes retirts del nivell de Chicho Sibilio
· Passin i vegin l'increible gat de 4 orelles!!
· Ja que anem de cine ... la pròxima del Tarantino, ambientada a Berlin. Inglorious Bastards
· Ja fa 40 anys de la Primavera de Praga
· Una colecció de 15 imatges curioses
· Una vaca s'escapa de l'escorxador i s'amaga a una clavaguera ...
· A Alberta (Canadà per qui no jugui al risk) hi ha un lloc on es pot engegar foc a l'aigua ...
· Un pare irritat, ha clavat la XBOX dels nens a un arbre ben gros ...
· Els gadgets i modernures dels anys 20
· Diuen que és un fantasma sortint d'una dona. Jo penso que estava fent uns porros. Més notícies amb Friker Jiménez al pròxim tall de publicitat ...
· Per finalitzar, el que ha estat titulat com " les 7 hamburgueses de l'apocalipsis". Riu-te'n del Mc Donalds i el Burrikin ...

Au salut!

PD. AVUI TOCA BARRICADA A CAASTELLBISBAL. GRATUÏT.
Igual que Rubí, vamos ...

Restaurant Els Caçadors - Ribes de Freser

2008-08-18T08:24:00.004+02:00

El Dissabte vem fer una sortideta pel món i, amb la excusa de portar una amiga al càmping, vem pujar un cotxe sencer de rubinencs cap a la muntanya, amb la sana intenció de treure el ventre de penes i respirar un xic d'aire fresc i pur.

Només arribar a Ribes, vem veure que aquell deuria ser el pitjor dia del món per a aterrar allà. El que altres dies deuria ser un pacific llogarret va coincidir en el dia central del pont d'agost, festa major del poble (com no, el 15 d'Agost és el dia de festa major per definició) i a sobre mercat. Quina sort la nostra i què pàjarus que som ... Després de remuntar el riu de gent i comprar els típics embotits (fuet i bull, com no) vem decidir anar a jalar, que ja era hora.

Gràcies a l'aifon d'un dels expedicionaris ens vem connectar a la xarxa i vem escollir el primer que sortia a can google, i amb aquesta acurada tècnica, vem topar amb Els Caçadors, un lloc, que, com diria mon avi, és un restuarant com Déu mana.

La zona on està situat la podeu veure al enllaç anterior, al google maps, que seria cap a la zona nord del poble. Només entrar al restaurant, ves directe a demanar taula a la senyora que està a la recepció, ja que és un dels únics llocs que encara fan servir una llibreta per apuntar-ho tot i no accepten reserves. Si no surts a la llibreta, estas mort, man. Un cop ja esteu a la llista, el que vam fer nosaltres és fer uns quintets al bar de la cantonada i a la hora proposada, vem entrar al menjador amb el nostre lloc perfectament senyalitzat pels cambrers.

Crida la atenció la fressa que hi ha dins el local i que sembla que no et tinguin de servir mai, però misteriosament, sempre hi ha un cambrer pendent de tu i van relativament ràpids a l'hora de posar-te en marxa. El vi de la casa està recomanat per a persones amb problemes de son, ja que seria dels denominats "peleón", però la ració de pa i vi costa uns 2 euros, així que no hi ha queixa :) ... De primer vem demanar un entremès, el qual tenia dos plats : un dels embotits de la terra i l'altre ple de verd. Jo em vaig demanar uns cargols amb una salseta que estaven realment bons i també van córrer per la taula uns canelons casolans ben llustrosos i uns espàrregs ben generosos i grossos que varen fer les delícies dels meus companys de taula. De segon, vaig arriscar, un ànec rostit amb cama-secs. Molt bo i ració abundant, l'ànec casi es desfeia i el podies tallar sense ajuda del ganivet. Les altres opcions que van aparèixer a la taula, una botifarra casolana que no tenia res a veure amb les del pueblo amb una pinta exquisida, una truita de riu feta amb pernilet que estava per sucar-hi pa i uns canelons de bolets que cantaven la Traviatta. Els postres va ser un moment delicat. Aquí podíem escollir la opció de la crema catalana casolana (MOLT bona), jo em vaig deixar seduir pel pastis tebi de xocolata totalment recomanable (imagineu-vos un coulant tamany extra) i els altres van provar una cosa que no m'ho pensaria mai : un gelat de polvorons amb una cremeta de ratafia, veritablement magistral.

Doncs això, un lloc altament recomabale, preu raonable i caminada posterior necessària. Nosaltres aquell dia no vem sopar. I que ho digui jo ....

Salut!

Barça vs Wisla

2008-08-14T11:17:00.002+02:00

Iepa!

ja feia temps que volia anar al camp, començava a tindre mono de Barça. Sortint de la feina, vem començar a quedar al bar de capçalera del costat del camp (Bar el Rellotge, a Riera Blanca) tit fent unes rosses espumoses i veient passar la tarda, que el partit començava una hora més tard que l'habitual horari de la Champions.

El primer que es veia és que hi havia més guiris disfressats del barça (atenció als casi 70€ que costa la samarreta d'aquest any!) que no pas barcelonistes de tota la vida (molta gent va aprofitar per deixar el carnet del barça a aquell veí/amic/company de feina pesat que sempre te'l demana) i això va ajudar a que pogués veure le partit desde segona graderia en comptes de l'habitual prespectiva de tercera :)

Al començar el partit, ni himne de Champions ni res d'això, la publicitat estava descoberta (no n'hi havia dels habituals patricinadors de la competició europea) ni els nens amb la catifa aquella de la pilota fontent-li cops a mansalva ... cada cop feia més pinta de partit de calçoté ...

Del partit, no es pot dir gran cosa, ahir no us veu donar compte que la defensa del barça fa aigües per totes bandes?? si haguessin sigut un equip bo i no els matats dels Cracow, ara estariem cagant-nos en el Pepe Hucha i el Negre Ploramiques. O he sigut jo l'únic que ho vaig veure??? Una cagada d'en Puyol casi només començar el partit i una de Marquez que em van semblar faltes greus de concentració. Estem a pretemporada i suposem que es pot deixar passar per alt, però si continuem així, merda. Sort que eren dolents ...
Keita?? va estar jugant??? no el vaig veure molt fi i al Alves no el vaig veure centrar bé ni una vegada. És que quan arriben al camp perden el sentit de la centrada??? deu ser l'efecte Zenden ...

El millor i per recordar, el gol de Tití. Grandiós. I el xut que va fer a la primera part, que va anar a fora, també d'un grande. Aviam si es recupera, que fa falta una bèstia parda al camp com ell . De fet, en atac, poques queixes, fallons però ja hi estem acostumats ... mentres entrin 4, cap problema :P

Apa, ara a la tornada ja puc veure le partit tranquil, esperar a qui ens toca al grup de Champions i l'inici de lliga al final de mes.

Salut!!!

Quick post - Per a la calor ... gelats!

2008-08-12T14:25:00.004+02:00

Iepa!

A Korea hi ha uns gelats que estan causant furor ...

... i per menjar ...

uns peperos!

Salut!

Una de gats

2008-08-08T11:07:00.010+02:00

Llepa!

degut a la gran activitat que portem a la oficina, m'ha donat temps a mirar tres cops tot l'internet i part de les pàgines en construcció que hi ha. I he començat a trobat fotos de tot, més o menys gracioses i sobretot de gats. No sé perquè, però molts gats.
A mi ja em va bé, m'encanten i abans semblava que en col·leccionava, però des de que la Batman va ser capada (si, la meva gata es diu Batman, què passa???) que no en veig de petitons casi (excepte aquest i un de gris que va desaparèixer, com aquest). Espero veure'n d'aquí poc ... ;p

Que els gats no s'entenen ja no té raó de ser amb el fabulós codi de traducció/pedra Rosetta dels gats que teniu al costat. Ara ja no hi ha excusa.

El millor que tenen aquests bitxos és la seva independència, tu, mentres els hi donis de jalar i de beure i tinguin el seu vàter net, no et daran cap problema. Ara, en casos com els de les fotos següents, el gat pot emprendre accions judicials en la vostra contra. Jo ho faria en cas de ser gat i tindre abo-gat (uala quina broma més cutre!!)

D'altre banda, com a animals de companyia, la seva vida és un camp de roses, sinó mireu com pot ser de feliç un gat amb les preocupacions dels meus ...

He de reconèixer que de més petit vaig intentar que els gats fessin coses. Armat de paciència, enganxava el gat de turno per banda i li feia fer un truc fins que se'n fartava. Doncs no hi va haver manera. El gos que tenia aleshores (sisi, de petit tenia la casa plena de bitxos) va aprendre a donar la poteta en dos o tres dies. La gata d'aleshores no se'm va estar quieta per fer classes MAI. Una llàstima ... i no ho entenc, perquè el gat de ma cosina, en Tito (fill de la meva gata coixa, que era la que intentava instruir) li encantaven les pinces de roba i fins hi tot te les portava perquè les hi tornessis a tirar. El curiós que ells van aconseguir que el gat fes això i el seu gos no.

A part, he tingut gats de tots tipus. Des d'un pobre gat que li vem tindre d'amputar una cama del radera per culpa d'un càncer, una gata que es va quedar coixa d'una pota del davant per una espècie d'embòlia passant per gats ionkis del petit-suis. No podíem menjar petit-suis amb el gat al costat perquè si no li'n daves, tenies la festa muntada al menjador ... al final ja en compràvem per ell perquè callés. La gata coixa, a part de ser coixa, menjava préssec, meló i raïm per voluntat pròpia (te la posaves al genolls, li donaves un trocet de fruita i en demanava els que volia fins que se n'afartava), tot una gata mediterrània ...

Però tot i així, el més a prop que he conseguit que un gat sigui heavy, ha sigut la Batman, que quan sent el soroll que tinc muntat al ordinador, apareix, et mira amb cara de "què fots?" i desapareix. No és com el gat del costat ...

Bueno! històries de gats en podria estar explicant moltes ... n'han passat de tots colors per casa ...

Apa pues!!

Felicitats als pares!! (...i van 3 aquest any!!)

2008-08-07T11:53:00.003+02:00

Aviam,

volia haver posat fotos del nou integrant de la Penya del Parking de la uni (en Pol Àlvaresss) però son pare és tant perro com els seus companys de classe de la (poc) llunyana universitat i no li ha fet cap foto perquè el poguem veure.
Com que el nen sortirà com son pare, hem trobat un vídeo de la família d'aquí un res de temps
recreant una de les aficions favorites del seu pare ...

Sort que, al menys, el nen sortirà del barça :)

Salut!!!

Un de músiques del món

2008-08-05T09:27:00.004+02:00

Hola hola !!!

post 99 ... qui ho diria!!

per a qui els hi agradi en Quimi Portet, treu disc nou d'aquí poquet i se'n dirà Sabadell.
Si voleu saber-ne quin gust té, aquí teniu una avançada de les cançons- himnes que treurà en breu (de la pàgina de l'autor) .

Si us agrada Slipknot, aquí hi ha l'últim video del single del seu nou treball (psychosocial). S'ha de recordar que, amb cada disc nou, canvia el set de màscares que porten (es pot escoltar des de la seva pàgina, també).

Uns altres a destacar serien AC/DC, que han confirmat que treuen disc nou i clar, si hi ha disc nou, hi ha gira. Per fi podré dir que he vist a tots els grans del metall (i segur que al entrada costarà un web i art de l'altre). Una cosa graciosa que he trobat en aquest web és això, que et diu, durant tota la carrera del grup, què estaven fent un dia com avui (a part de fer d'estrelles del rock, s'entén) .

I a preparar-se, que d'aquí un parell de mesos tornen KOP, i al menys amb dos integrants rubinencs!! Canya burra internacionalista!!

Apa, ja n'hi ha prou per avui!

Salut!!

Apa!

SPAM!

2008-08-04T21:09:00.001+02:00

No ho puc evitar ...

és tant gran aquest gag ...

salut!

Treball a l'Agost?

2008-08-04T20:12:00.003+02:00

Llepa!

... i estava jo pensant sobre la mania aquesta que sembla que tingui de treballar a l'Agost ... collons! qui ho diria ! l'any passat vaig canviar de feina i les vacances se'n van ressentir, en quant a nombre de dies en parlem ... però aquest any faré vacances de les bones, anirem cap a Vietnam i Cambodja (més o menys això) que serviran pels dos anys, ara, això si, al Setembre, com 10 (Messi) mana :p

ja he sortit d'estudi ...

aviam si tornem a enganxar el fil ... Ah si! divagava sobre el tema de treballar a l'estiu. A part que podria anar a la feina en cotxe (ara que per fi rondo una altra vegada per la oficina, es nota) i que arribaria abans (gràcies senyor TMB per fer-me arribar tard avui amb els seu "itinerari alternatiu"), dóna gusta agafar el tren al mati a la estació de Rubí, on no tinc que competir per un seient al tren que encara en té de lliures i una massa de gent no et tirà l'alè al clatell per aconseguir-ne un.

De cop i volta es torna tot molt més familiar. És Agost. Hi ha excusa. A la (poca) feina, ningú dirà res si esmorzes en deu minuts més i els clients quan truquen per les incidències no tenen tanta pressa ... sembla que ens "atropicalem", suposo que deu ser el caràcter mediterrani, jo als del xinès de la cantonada els veig bastant igual, després d'un detingut i exhaustiu examen que ha durat una cervesa.

A part, si gaudeixes de la jornada intensiva, tens temps per la tarda per anar a fer el gamba a la platja i jugar a l'anunci de la ONCE,que tenim l'equip complert menys el nen de la bateria i la guitarra inflable (s'admeten donatius :) ). I poder anar a la tarda a la platja ja et dóna una mica d'efecte placebo per poder anar superant el tema que la meitat d'amistats han marxat aquesta quinzena i que l'altra meitat està preparant les maletes per anar-se-n'hi. El millor, que quan tornen no tenen ganes de treballar i així l'Agost desfila sense pena ni glòria. Casi sense adonar-te'n.

Apa, salut!

Mr T la lia

2008-07-31T12:48:00.003+02:00

Es veu que als Regnes units estan enfadats (el lobby homosexual) amb aquest anunci protagonitzat pel gran Mr T ->

Pobre home, amb el que li ha costat guanyar-se la vida, com explica el seu Testimonio

i com podem veure aquí, ja fa temps que no treballa, degut a un càncer que el va apartar dels escenaris fins ben be el 2001. Ara, diria que es dedica més a publicitat qeu no pas a una altra cosa, menys temps, més duros ^·^

Pos res, us deixo amb el seu gran hit musical i que el tingueu a les vostres oracions

(Sisi, s'assembla molt a una cançó dels Chanantes, si ...)

Salut!

Treballant a un psiquiàtric

2008-07-25T16:29:00.003+02:00

Hola!

aquesta setmana l'he passada per terres de Girona.

Allà tenien problemes amb un servidor (no amb mi, amb una màquina) i de pas tenia que ajudar a un company a fer uns "apanyos" a uns quants pc's de les instal·lacions de recinte hospitalari. En concret, aquest estava dividit en dos grans blocs : l'hospital en si (un saludu al personal d'urgències i als pacients que es van tindre d'esperar mitja hora perquè no sabíem com deslligar una cadena de seguretat - ole mis webos - ) i una residència\ hospital per malalts mentals. Ara, el fet que no hi toquessin no volia dir que fossin tontos. Els que estaven en millors condicions els deixaven lliures pel jardí i ells aprofitaven per demanar tabac i quartos per xuxos de crema a tot quisqui que passava per davant d'ells. No he vist mai fumar tant com aquesta gent (ells ja reben el seu tabac racionat pels cuidadors).

A part de la experiència d'urgències, vem passar pels despatxos de les proves de les embarassades i vem tindre de mig sortir corrents d'un box de consulta perquè un senyor musulmà ens mirava malament. Massa a prop de la dona (més aviat va cagar-se en tots els nostres avantpassats tres o quatre vegades i en diferents dialectes). No vem ser nosaltres, ens va vindre a avisar una infermera que siusplau, anéssim a una altra banda. Per flipar. Naltros preocupats perquè fallava una connexió amb el servidor i no ens haviem ni adonat que hi havia gent a la consulta esperant ... vaia pàjarus ...

Després vem anar al psiquiàtric. El millor de tot és que jo no sabia que era un psiquiàtric i no m'ho esperava. Sortim de l'ascensor i un senyor d'edat entre 50 i 60 anys en caminador se'm planta davant i m'espetega : " te maldigo hasta el fin de los días !!!!" apa i tant panxo, es gira i a córrer tant com podia per allà. Després del descollonament del meu company, arriben a zona segura, la sala dels cuidadors. Allà se'n cola un altre vestit del barça, amb una pilota. Voleu fer un partit de veteranus?? ens pregunta ... no, li responem, flipant els dos ... ah! vale! us ajudo, ens respon. Collons quin paio. Tenia una vida interior super-intensa, portava dos o tres converses internes i es comunicava amb nosaltres! ... i ja quan marxàvem al fons, una dona cridant " sólo m'harei cazo cuando me mate!!!!" i la gent passava d'ella ... feia uns quants anys que només deia això ... A part, a un altre mòdul vaig lligar amb una interna (txiki, això no ho has de llegir, eh?) i després em van dir que es veu que és molt simpàtica i el seu nòvio (també un intern) era un paio més gelós que el musulmà d'abans ... vaia xou!

Ara, bestieses a part, des d'aquí una abraçada molt forta als metges, infermeres i treballadors socials que cada dia tenen cura d'aquesta gent.

Aquest post està fet amb tot l'amor vers aquesta gent, no pretenc ridiculitzar-los ni res semblant, simplement treure l'estigma que hi ha sobre d'ells i fer veure que també són persones, amb els seus vicis, defecte i virtuts. Només és un petit recull del que vem poder veure en tres dies (al meu company li queda fins a final de mes per allà) i que mereixia la pena no oblidar.

Salut!!

De tapes

2008-07-24T12:59:00.004+02:00

Iepa!

com que ve la calor (si és que no ens ha enxampat ara) venen les ganes de tapeig.
Prop del barri de les Torres on m'hi deixo caure per dormir, hi ha una sèrie de bars de reminiscència andalusa on encara perdura la bonica tradició de la tapa. Amb un company que no tenia moltes coses més a fer que jo vàrem decidir comprovar si es podia fer una ruta per aquells bars de Déu i arribar a casa mig dinats (els danys colaterals de l'alcohol són a part :P) .

Quedem a les 13:00 a sobre de la estació dels ferracates.
A la mateixa Rambla del Ferrocarril hi ha el bar de la penya bètica de Rubí. Quinto un leiro i les tapes depèn del dia que hi vagis. Solen estar bastant bé. La ambientació és simplement espectacular, amb aquell cap de porc senglar dissecat i amb el barret de "papa" gitano i el puro a la boca ...
La segona parada al Rias Baixas, al costat de l'edifici Universo (diria que al Bar Universo també posen tapa amb la cervessa, però ho deixo per poder fer "extensions") . Aquí hi vaig ja més per vici que per la tapa. Gran ambient i millor companyia. Uns riures assegurats. Diria que el quinto es cotitza sobre 1,10 leiros.
Tercera parada, al Canigó, al costat de La Sirena. Aquí la tapa sol ser un trocet d'embotit o un bon troç de truita de patates. els quintos estan ben freds i ajuda a que sigui una parada d'avituallament per pujar la pujada del carrer. El quinto a un leiro.
Cuarta parada, un descobriment que vaig fer l'altre dia. Al carrer Lumiere, just a la banda que fa cantonada amb la tenda de fruites i verdures. És un bar que no m'hi havia fixat mai, decorat amb posters de motos. La tapa és excel·lent, a nosaltres ens van posar un plat de fideuà el primer quinto i després unes sardinetes a la planxa prou bones. El quinto no m'en recordo bé, però voltava el 1,10. Val molt la pena.
Cinquena i última parada, el bar Segovia del Lumiere. Grandes morros els del Sr Lauri. Amb a teva cervesseta, un platet de morros a la planxa. Molt bons. A vegades la ruta es redueix a aquest bar, ambient molt de Segovia, s'ha de dir. Si passeu la prova del morros, potser us oferiran passar-vos als xoricitos de "su pueblo". Molt bons, també.

La broma acaba a les 15:00h i han caigut 7 cervesses (dues a cada bar del Lumiere). Ja no fa falta casi anar a dinar. Millor anar a dormir la siesta :)

S'ha de recordar que cap d'aquests bars estaria considerat "bar de moda" ni aquí ni a Japó, cosa que no treuy que tots tinguin el seu encant i el seu borratxo a la barra de sèrie.
Apa, d'aquí un parell de dissabtes, a repetir-ho!!

Salut!!!

Estic viu!!

2008-07-09T11:36:00.002+02:00

Sisi.. casi un mes sense actualitzar ...
però fins que no acabi el projecte on estic assignat no podré dedicar-m'hi molt de temps ...
les fotos del Kobeta estan per posar, així com impressions de festa major (fluixet, no?)
espero armar-me de valor quan arribi a casa i tornar a tocar un pc ...

apa!

salut i canyes!

Que la força ens acompanyi ...

2008-06-19T09:37:00.002+02:00

la resta de l'acte aquí .

I aquí unes fotos curuioses de Colombia ... (sense pèrdua!)
Salut!

Tornem a fer ruta! a bilbo hi falta gent!!

2008-06-17T15:39:00.005+02:00

Iepa!

La altra excursió metàl·lica comença a treure el cap. Aquest dijous tarda (amenitzat amb un fabulós pont fins dimecres de la que ve) encarrilarem carretera i manta cap a Bilbao.
Us copio els horaris perquè veieu lo heavy que pot ser la cosa:

DIVENDRES

14:30-15:00    BLACK TIDE
15:10-15:45    SU TA GAR
15:50-16:30    AIRBOURNE
16:35-17:25    GOTTHARD
17:30-18:20    SONATA ARCTICA
18:25-19:25    CAVALERA CONSPIRACY
19:30-20:30    APOCALYPTICA
20:40-21:40    GAMMA RAY
21:45-22:45    MINISTRY
22:50-00:05    HELLOWEEN
00:15-01:45    JUDAS PRIEST
01:55-03:10    SLAYER

DISSABTE

13:45-14:15    TIGERTAILZ
14:25-15:00    LATZEN
15:10-15:45    DEATH ANGEL
16:00-16:40    OBITUARY
16:45-17:35    ARCH ENEMY
17:40-18:30    BRUJERIA
18:50-19:50    TESLA
19:55-20:55    MSG
21:00-22:00    EUROPE
22:05-23:15    DIO
23:20-00:30    BLIND GUARDIAN
00:40-02:20    KISS
02:25-03:35    SAXON

o sigui que el divendres petaré amb Slayer i l'endemà Brujeria, Obituary, Arch Enemy i poc més ... La gràcia està en veure Kiss i l'espectacle musico-festiu que portaran i bandes com Blind Guardian, Helloween, Judas, Europe, Gamma Ray,Apocalyptica .... que no aniria especialment a veure però que no molesten ...

El millor és que sembla que hi haurà bastant conegut suelto per allà i em dóna la impressió que acabarem un xic més petats que per l'altre festival ... el fet d'haver fet amistats a la ciutat ens propiciarà un "esmorzar" el diumenge que espero amb delit. L'últim cop es va començar a les 12 del matí i es va acabar a les 7 de la nit ... :p

El més fotut vindrà dilluns, que és revetlla de Sant Joan...
... i l'altre cap de setmana .... FESTA MAJOR!!!

que el fetge ens acompanyi!

Salut i rock'n'roll!!

Quick post - Aquellos maravillosos años ...

2008-06-13T14:35:00.002+02:00

Abans si que es protestava amb raó ...

Sembla l'Escardivol a les 4 quan volen tancar els bars i ja no hi ha música ...

15 dies per festa Major !!!!!!

Salut!

Una de la Eurocopa

2008-06-12T16:57:00.002+02:00

Iepa!

a mi això de la Eurocopa, la veritat, és una excusa per quedar amb mon pare i posar-nos davant de la tele amb un/s got/s de cervesa/cubata i criticar a qui jugui. És igual el partit i el que jugui (si és la roja, hi ha un al·licient en forma de catxondeo polític entre els dos que fa que a la mitja part els comentaris ja siguin totalment fora de context).
Però es veu que no som els únics que decideixen fer-ho així, ja que aquí us porto una novetat mundial : El joc de beure de la Eurocopa. Obviament, és un joc que s'han inventat els anglesos i va amb una mena de fitxes per cada partit. Aquí està la de l'últim partit de la roja. Cada fitxa va amb les instruccions. Per exemple, cada cop que al Torres li diguin "el niño", xupitasso de sangria. I anar fent. De fet, veig més interessant jugar amb Rússia, on t'hi jugues xarrups de vodka.
Aquí us deixo el blog d'on ho he tret, amb les fitxes per cada partit. (s'actualitza cada dia!)

Ja que estem curiosos, us remeto una altra pàgina. Aquesta és plena de les estadístiques dels equips i jugadors que participen a l'event. Pots saber, per exemple, quants kilòmetres ha recorregut en Larsson o quantes passades bones ha fet en Xavi.

Interessant.

Au, salut!

Tanca l'Ateneu??

2008-06-03T09:29:00.005+02:00

Collons!!

tenia un post preparat amb les aventures i desventures d'uns borratxos perseguint mosses per Getafe a cop de música contundent quan se m'ha ocorregut mirar el correu ... feia casi una setmana que no l'obria i començava a estar la cosa plena, entre elarge your penis i viagra onlain ... però de cop i volta un parell de correus de la Coordinadora d'Entitats de Rubí ... carai ... què voldran aquesta gent, que truquen de matinada?

Quan vaig llegir el correu m'he quedat de pasta de moniato ...

Com que l'Ateneu tanca?
Vaig tindre conversacions en que m'informaren que es volia canviar el concessionari del bar, que ja no ho portaria més la Coordinadora, sinó que es volia obrir una altra vegada a consurs ja qeu s'havia acabat el termini de la concessió ...
Ara, d'aquí a això que s'està fent hi va un gran pas ...
Collons!
Durant un temps no tant llunyà (abans que ho portés la gent de la Coordinadora) potser a semblar que el bar moria d'èxit: divendres i dissabtes amb el bar ple de gom a gom i entre setmana hi havia un molt bon ambient per fer unes canyes i encetar unes converses d'aquelles d'arreglar el món ... Aquells porrons de cervesa ben freds (a vegades amb un xic de menta) eren llegendaris a la fresca del pati ...
Ara, no només per a mi l'Ateneu ha representat gresca: exposicions (de fet, cada any s'hi fa el contra concurs del cartell de festa major), molts concerts de grups locals, cinema ... una opció que es tenia de tindre en compte, sobretot en nits com la de Notxbon, on tot el poble està allà bevent cubates i fent gresca ... per mi era un referent del poble i suposo que més d'un dels que em coneixeu us hi hauré portat a gaudir del lloc en qüestió ...
Però el fet que el vulguin tancar, sense donar res a canvi em toca la fibra. Com és que ho volen fer? On anirem a parar? Sempre m'he queixat que no hi havia res per sortir per aquí Rubí, de fet, l'Ateneu obre en comptades ocasions de nit per a celebrar alguna cosa (Castanyot, quan l'Ajuntafems no va fer res, Carnaval quan l'Ajuntament va decidir no fer rua ...) potser molesta a algú que es facin coses a part? o és que ens hem de quedar de braços plegats quan no es fa res pel jovent (si, el concert de Gossos no m'arregla res a mi ... )
El local quan obre hi veus a la mateixa gent de sempre (i que veuràs a la Festa Major o si vas a qualsevol altre representació lúdico-festiva del poble) i ja saps que estàs a Rubí, a l'Ateneu, a casi el teu bar de capçalera, casi al saló de caseta ...
Un altre punt i a part ... qui es cuidarà de les seus de les entitats que allà hi són?
Què se'n vol fer de l'Ateneu?
Com hi fotin un Centro Andaluz o alguna cosa així serà per tirar cohets ...

Pos res, animo a tothom a anar a la manifestació i cridar ben fort .
O que expliquin clarament què en volen fer.
Ja ho deien els de l'Eixam farà dues festes majors:

L'AJUNTAMENT NO M'ESTIMA!!

Tornem de Getafe!!

2008-06-01T21:19:00.008+02:00

Déu meu, què bèstia!!

sembla mentida que s'hagi pogut sobreviure a tres dies d'intoxicació etílica permanent ...
una odissea de tamany incommensurable ... 6 concerts cada dia són una passada!!
Comencem pel principi ...
... sortida dins de l'horari previst cap a Getafe i arribada a les 3 de la nit al lloc on es fa la acampada i primera sorpresa agradable: el lloc de càmping era increïblement bo! Gespa i abrets ens han protegit ... i ja que el bar de la zona d'acampada estava obert, vem començar a fer uns litres per treure'ns el cansament del cos ...

L'endemà vem fer l'altre gran descobriment del viatge : El Asador, punt de partida cap als concerts amb la panxa ben plena de coses bones per dinar (a part de que les canyes van amb tapa,cosa que és d'agrair).
Comencem a sortint de l'asador lleugerament intoxicats després de conèixer la zona de tapeo de Getafe i fotre'ns un dinar d'upa i arribem cap al concert enmig d'una pluja que començava a ser insistent ...
L'escenari principal feia alguna cosa com ara això

Primer dia (més o menys presenciats):
16.00 h MOS -> home ...
16.40 h NOTHINK ->buff ... el millor és que regalaven cd's al final de la actuació
18.05 h MILLENCOLIN -> no són com els recordava
18:55 h SERJ TANKIAN -> molt gran! es va marcar una versió de Vacaciones en Camboya
20.00 h THE CAVALERA CONSPIRACY -> no són Sepultura encara que en van tocar 4 de Sepultura. Molt lents. Esperem que la propera vegada estiguin més rodats i no cometin tantes faltes.
21.05 h IGGY & THE STOOGES -> I wanna be your dog !
22:35 h THE OFFSPRING -> estan gordos, però encara la toquen prou bé.
0.25 h RAGE AGAINST THE MACHINE -> els capitans comunistes. Impressionant. Era l'aniversari del Morello i tothom li va canta la cançó d'aniversari.

després d'això
a dormir!

L'endemà, a refer la ruta de bars i començar la espera pel concert de MetallicA, sortint de jalar de l'asador (seguint una estricta dieta de xoriços i ous, bàsicament). Bàsicament, vem anar a agafar lloc per veure MetallicA, ja que el dia anterior es va veure clar que era impossible anar d'un concert a un altre sense perdre-te'n mig pel camí ...
Les actuacions del dia

18.05 h THE HAUNTED (diria que els vaig veure un xic)
18.55 h SOILWORK -> ni fú ni fa
20.55 h WITHIN TEMPTATION -> la cantant és clavada a la jefa del House
23.35 h METALLICA -> grans, però el públic no va ajudar a fer un gran concert
2.20 h AT THE GATES -> IMPRESSIONANT

A la espera pel concert, vem anar fent amistats i litres de calimotxo (la Mahou és horrible!)

nivell de compressió a MetallicA

Després de MetallicA, quan la gent va començar a pirar, At The Gates ens va acabar de xuclar la poca ànima que ens quedava ... fins les 7 del matí (el dillei del metal estava fi, aquell dia ...)
L'endemà, amb el ressacot, cap a Barcelona ...
... encara estem per recuperar-nos ...

Salut!

PD. d'aquí dues setmanes -> KOBETASONIK

METAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAL

Ens veiem a Getafe!

2008-05-28T23:19:00.003+02:00

Demà sortim cap a Getafe!
Esperem que ens trobem a la gent que ve conèixer a Bailbao, que estan de comiat de solter!

més informació del festival aquí

Salut!

Reportatge fotogràfic

2008-05-28T21:07:00.008+02:00

Hola!

Fotos del que va ser un event de sonats!!

Aquí amb tot l'amor, una parella ballant el chiqui chiqui ...

El Sheriff ...

Fent el bèstia amb el pastís

Com em tinc de veure per anar a veure a Slayer i Su Ta Gar a Bibao ...

Alguns delinqüents, entre d'altres ...

Nanos, em falten fotos i ahir vaig veure el vídeo del Lluís i està considerat X !!!

Salut!

Ja sóc més vell

2008-05-27T10:48:00.002+02:00

Hola hola!!

Ja estic de tornada!
De fet, el que avui tingui temps per a poder fer un post en condicions.
Amb el canvi de client, no passo per la oficina i és allà on puc postejar ...

Tot el que m'ha passat últimament gira en torn a això :

o aquest altre post passat ...

Pos si, la setmana passada vaig entrar al Club Súper 3 i dissabte em van preparar una festa molt sorpresiva, on sense voler ni poder, vaig convertir-me en una versió rubinenca del rodolfo Chikilicuatre. A continuació el relat d'una afectat .
Divendres, per variar, mandrejant a ca'l Ruud Yeah (si, tinc les teves fotos vestit de cowboy) quan ell i el Potxo em van recordar que a l'endemà em tocaven diana quan ells volguessin, que em portarien on volguessin i més. Merda, em vaig començar a posar nerviós. Sort que la relaxació jamaicana és un dels meus temes forts i no vaig recobrar la consciència fins a l'endemà. El matí, a la botiga, ja començant a mirar de reul a banda i banda per si apareixia algú amb la idea de raptar-me abans que hagués pogut anar a l'estanc a comprar el tabac per la setmana ... però arribà l'hora del dinar i no va passa res (per sort) ... a aquelles hores ja estava dels nervis i vaig pujar a Sant Quirze a "relaxar-me" una estona i el Potxo i el Ruud no van fer res més que fotre'm més dels nervis ... al final vem anar al bar de moda, on hi havia tot de gent esperant a ...

(seguir el link per veure la desgràcia que em caigué a sobre)

...i vestit d'aquestes pintes, cap al restaurant, que no podia ser cap altre que el Gepetto. No pel seu menjar, no, sinó perquè allà m'esperava una "amiga" de dos metres i rabo ... pobret ... va acabar recordant-me que era un home .... joder! no haver començat!!!
xD
El sopar, molt bé i divertit. Vaig tornar-me i en Kinki va acabar sortint a ballar el chiqui chiqui amb mi i l'"amigo" tot disfressat de Chikilicuatre i el Ruud Yeah va acabar vestit de cowboy ballant el Coyote Dux (npi de com s'escriu) i la meva txiki va ensenyar que ella, encara que porti falda curta pot ballar sense "ensenyar res" xD

Després, acubatada al Shakespeare fins que la Policia Local va decidir que haviem de parar ...
quins ous!

Aviam si puc i poso les fotos quan estigui a casa ...

Salut mandrils!!

Conductora en zel

2008-05-17T14:13:00.003+02:00

Iepa!

ha caigut en el meu poder aquest link del llutup ...
Situació :
conductora de tren, que deu passar gana. Es toca a la cabina amb el micro obert. Un paio al tren, treu el seu mòbil multimèdia i graba la situació ...

Salut!

i bon cap de setmana!

Minutos musicales

2008-05-15T15:28:00.001+02:00

De fusions

2008-05-15T09:44:00.003+02:00

El dimarts em va arribar al correu que EDS i HP es fusionaven ...

que maco!

La meva primera empresa (casi 6 anys d'Edesito) i ara la "casa mare" de la que estic actualment ...
ho he trobat molt curiós :)

(Nota : al Polígon Can Sant Joan, estan separades per uns 200 metres, les dues empreses ...)

Salut!

Guitar Hero

2008-05-08T14:39:00.001+02:00

Ho acabo de trobar i he de postejar-ho ...

Guitar Hero 3 Game Widgetgreat free widgetsWidgetbox

Ja podeu anara entrenant pel concurs al Shakespeare ...

Salut!

Un variadito

2008-05-08T10:32:00.002+02:00

Llepa!

d'aquí a un mes com a molt, canviaré de client, amb el que voldrà dir que el ritme de publicació del bloc caurà en barrina. A veure com va, ahir, a la entrevista amb el client, es veu que els hi vem caure bé i em passaré a Manresa una altra temporadeta :p

Avui a la oficina sembla un dia gris, dels que passa sense pena ni glòria. Aviam com acaba.

Vinga, nem al tema, però ja aviso que avui el tema és un xic geek :)

· Teniu memòria clara (sense veure's afectada per cap tipus de droga) dels programes de matinada que "regalen" coses a canvi d'una trucada? Doncs també estan en mode pop-up per internet. Atenció a la imatge, no té pèrdua.

· Aquí un post típic de logos informàtics "aplicats" al món real.

· I ara, atenció, la casa dels hoigan de la internete. Recapitulació de bestieses que s'escriuen i es diuen per la xarxa, i als xats d'IRC, amb grans clàssics com els super-juanquer, que va borrar-se el seu sistema pensant-se que era el d'un altre i a sobre hi anava explicant en un xat (he agafat la versió traduïda)

· Aquí un dels posts que tenia en projecte, ja fet. Vaig descobrir el món de les falsificacions de consoles amb en Fede i la seva 8-bits amb 100 jocs. Últimament m'avia quedat de pasta de moniato amb la vii i vaig veure que si ja estava juanquejada, les demés també ho deurien estar. no té preu.

I per finalitzar, us presento la revolucionària màquina de la caca, un joc on tu poses els aliments per una banda i et fa una anàlisi del que sortirà per l'altra banda. Interessant.

Apa, a passar bona estona!!

Salut!

Babana Joe, aquell antisistema ...

2008-05-06T16:53:00.001+02:00

Iepa!

Aquest pont passat (preparem el següent els que treballem a Barcelona), després d'una nit de cervesses voladores, vaig posar (error) la tele matinal.
Començo a fer un zàpping per la tele del migdia i em trobo a l'Home. Ell. La peli: Banana Joe. Bud Spencer en estat pur repartint òsties a tort i a dret per la tele. Impressionant. Això eren pelis i no les merdes d'ara. Poesia en moviment. Al cap d'una estona, veig unes imatges que em fan reflexionar sobre el veritable significat de la peli. Aquí alguna cosa passa ...
Aviam, repassem la peli. En Banana Joe viu en un poblat al mig de la selva amb tot de crios (que se suposa que recull i cuida) que li fan la dutxa (i es bany amb roba!) recollint bananes i portant-les al poble, on les canvia per menjar. Fins aquí be (no ens plantegem origen de nens i el veritable perquè de la dutxa amb roba) però el govern li juga una mala passada: és un sense papers i no li deixen vendre els plàtans. Solució : osties contra la policia. En Joe va a la ciutat i allà es troba amb el mafiós que li vol fotre el poble. Solució: osties contra el sistema. Per tindre papers, es busca una feina, on acaba a osties un altre cop, vol papers i la lia al ministeri. S'enrola a l'exercit i deserta, el foten a la presó i s'escapa i al final es carrega un poblat.
Amb aquest exemple de "talante" ens hem criat. Un paio que es passa la policia pel forro, que s'escapa de la presó, pega bufetades a tort i a dret amb certa gràcia i que és "bo" amb els nens. Jo si fos okupa, me'l posaria a la habitació en tomany real.

I clar, en Goku és qui ha fet la nostra generació uns vàndals i uns sàdics.

Visca Banana Joe, l'antisistema !!!

Melendi per festa major????

2008-05-05T15:42:00.004+02:00

Collons!
Un altra vegada!

Quins arstistassos per festa Major! En melendi i na Conchita.
Vaia merda de radiofòrmula. I el Melendi ja va anar l'any passat a Terrassa amb el seu canto...
Ara, que ens hem escapat del Canto del Loco ...
Quant fa que no vé cap artista que canti en català?
(QUI HO DIRIA QUE ERC ESTÀ AL CONSISTORI, serà per cobrar ...)
Perquè sempre que es diu que la festa és "multicultural" vol dir que retallen activitats típicament catalanes per posar-ne d'altres? no vull dir que n'estigui en contra, Déu me'n guard, però que desde que la Carmen hi és, cada cop veig més una castellanització de la Festa Major.
... i mira que era feliç amb les orquestes tronades que et feien versions de Barricada a les 5 del matí quan aixecaves el cap del cubata (amb got reciclable de plàstic dur, que no es perd ni es trenca) i veies a la gent cridar al sol que apareixia per alguna banda perquè la nit continués ...
Aquells bocates de xoriço de La Alcazaba a les tres del matí ...
I el millor :tornarà l'Escardívol a tancar a les tres? Pujaran el preu del cubata?
tornarà a haver concert de les bandes de Rubí o amb el Rubífest ja n'hi ha prou pel jovent?
(es veu que si porta el Melendi, ja ha fet el cupo de "guai" per tot l'any ... )

Apa!

Quick Post - fotos de la vida

2008-04-29T15:56:00.004+02:00

Un parell de reflexions ...

Quina imatge donem al món?

Vale que segrestin a la pobra tripulació d'un vaixell que va a robar tonyines als somalistes, però, si et demanen una foto de grup donaries aquesta?
(m'he permès el luxe d'assenyalar a la senyoreta despullada que tapa el quadre de darrera la taula ... És la de la agència EFE, per més senyes)

I l'altra,
aquesta nit o tot o res. Estic a un pas de cremar el meu seient al Camp Nou o barallar-me per aconseguir una entrada per Moscú aviam si passa com el Mandril, que sense asber a què jugava, va guanyar una Copa d'Europa de xiripa ...

(contraportada d'avui al diari Público)

Salut!

S'ha inaugurat la temporada de mojitos!!

2008-04-28T09:14:00.002+02:00

Ole ole ole!

(a part del superconcert de dijous, Down molen)

Dissabte va ser la inauguració de la temporada mojitera a Can Llagostera, un garito que està de puta mare i on els cambrers són molt simpàtics :p

Ja vaig arribar allà que venia d'admirar, per una banda, el pìs cremat de la Diògenes de Rubí alla als pisos del darrera de l'Universo i per l'altra, l'ampli ventall de quintos amb tapa que encara ofereixen els restauradors de moda (per dir-ho d'alguna manera) del barri.
En estat d'alegria, em vaig presentar a rebre el meu mojito corresponent, que aniria acompanyat d'un vermut a base de patraques fregides i llauneria fina que faria les delicies de qualsevol persona anmb uns quants quintos a sobre, com era el meu cas. A partir d'aquí ve la part fosdca del relat. Van sortir milions de Voll Damms de sota les pedres i ens van atacar. Els valents components de la expedició mojitaire queien sense remei (i consciència) a la gespa del garitens dormint profundament (tres voll damms a sant hiolari han de fer efecte) mentres eren objecte de burla i fotografiats per a la posteritat per la prensa estrangera (no resident al pais), els demés dansàvem al voltant de les llaunes buides com indis amb la nostra arma de l'home blanc: una escopeta de balins probablement més vella que nosaltres. I va arribar l'hora del barça i quan em vaig dormir mirant-lo en un sofà. Em van fer fotos i me le sensenyaran demostrant-me quant trist sóc i alcohòlic de merda. Després del partit em vaig aixecar, endrapar quatre coses i abandonar aquell camp de perdició.
Sort que la inauguració de temporada només és superada pel tancament de temporada, i encara queden molts mesos per això...
.... esperem!!

Salut!

Avui Down

2008-04-24T12:01:00.004+02:00

Iepa!

Després de la ressaca del futbol d'ahir al camp (molts nervis i pocs gols), avui vaig a veure al tito Phil que toca a l'Apolo. Concretament, arriba amb Down, un grup format amb elements d'altres grups (Corrosion of Confirmity, Crowbar i com no, PanterA).
No és que m'agradi molt especialment el que està fent ara, un rock de guitarra surenya pesada i bastant lent (com em va dir ahir un col·lega, concert de porros d'herba i xibeca) però mai oblidaré quan vaig veure al tito Phil per primer cop a Barcelona.

Corrien el final dels 90 (tindria de buscar la entrada per dir la data exacta, però diria que al 1996) quan vaig veure a PanterA per primer cop. Dia de baixar d'hora a Barcelona, passar pel súper de la Rambla i fer una garrafa èpica de kalimotxo per anar tirant cap al carrer Tallers. Ell estava allà, al costat de l'autobús de la gira. L'Albert el va reconèixer de lluny ... el cantant de PanterA estava donant un tomb per allà!!! vem poder demanar firmes i pues (tot conservat) i ens va semblar un paio simpaticot, però que a les fotos semblava un gegant i no em passava a mi ni d'alt ni d'ample. Doncs aquell concert va ser un dels millors de la meva laif. Impressionant. Meravellós. Aquell grup em va robar el cor. Indescriptible el concertàs que es van marcar. L'altra gira que van fer abans de la dissolució forçada del grup ja no em van causar la impressió del primer concert, però eren tant grans que PanterA et feien botar com un animaló a la mínima. Molt grans, fins que van començar a separar-se per motius personals i cada un va anar per la seva banda (mai millor dit, van sortir grups dels seus membres per tot arreu), cosa que va fer emprenyar molt als seus fans, en especial un listeras anomenat Nathan Gale que va disparar 5 cops a Dimebag Darrell ànima i guitarrero jefe de PanterA que tocava a Columbus amb el grup que tenia amb son germà, el baterista Vinnie Paul (també ex-PanterA), just el mateix dia quan 24 anys abans havien matat en Lennon. I a mi aquest paio em va fotre la il·lusió de veure per últim cop a un grup que considero dels millors que he pogut veure fins a la data a part de fer-me peerdre un ídol guitarrero.
És per això que, rememorant aquest concert, em posaré la samarreta de la gira del 96 i aniré a veure a Phil Anselmo ... somiant que en Darrell encara hi és fotent aquells solos que només sap fer ell ...

(aviam si en toquen alguna de PanterA ...)

Salut!

Una rosa per St Jordi!!!

2008-04-23T11:46:00.003+02:00

ara esperar que el llibre m'agradi :p

Feliç diada per tothom!!!
(i que aquesta nit guanyi el barça)

De vidents i coses del destí ...

2008-04-22T10:03:00.004+02:00

Un altre dia a Barcelona, cap a la oficina ...
... i un altre cop a dalt de tot de la les escales de la sortida, un simpàtic jove amb pintes de tindre en les seves mans els papers més legals que ha vist en aquest país, m'ha donat un altre cop el paper del Profesor Edaly (notis L'Ydeal canviat de lloc), la solució dels meus problemes.

Caram! penso, quin tiu més afortunat que sóc! Aquest personatge segur que no és com aquest, de posts passats. Si n'Edaly és només la meitat de bo de com s'anuncia, he estat escollit entre la massa borreguera del metro de les 8 del matí per redimir-me de la meva vida i il·luminar-me amb els seus coneixements de les terres sub-saharianes. I no és que aquest tipus de vidents tinguin els poder perquè si, tampoc han anat a una universitat de vidència africana, sinó que tenen la sort que el poder que posseeixen és hereditari. Collons, quantes famílies amb poders sobrenaturals hi ha a l'Àfrica ... si hi van els de Expediente X, foten un equip de futbol només amb els paperets que he recollit des de que estic treballant en aquesta oficina (reconec que també n'he portat a casa del client ... és més fort que jo ... )

A sobre, el disseny de les paperetes no canvia molt. Podem agafar els dos models que existeixen:

(notis que el professor Touré podria caure dins la secta del TouréYayisme)

Ara, canvieu el nom i el telèfon i poseu el vostre vident africà favorit, que us farà bon preu.

Però pel que veig fent un ràpid googeleig (terme moderno on n'hi hagi), és que no és un efecte que es doni només a la Ciutat Comtal, sinó que es reparteix per tot arreu ... i que ha sobre ja els han començat a enganxar amb les seves tècniques màgiques de buidar-te la cartera!

Aviam, he de reconèixer que la col·lecció que tinc aquí a la feina és per cobrir-me les espatlles en cas de que algun dia no me'n surti d'alguna incidència ... seria una conversa curiosa :

· Maestro Demba (el tinc a la cole, no patiu ...) al aparato, digamelón
· Oiga, señor Demba, que tengo que montar un cluster de aplicación A y base de datos B para esta tarde, esta noche me he ido de juerga en ves de estar currando y nesesito ayuda urgente que no tenga resaca, como lleva este tema?
· Ningún problema amigo (juaz!)

Ara només esperar que em vinguin els espiritus africans a fer la feina, que bueno, opino, no sé si els espiritus dels antics africans seran els més apropiats per a muntar un cluster informàtic, però queden tant bé dins del CPD donant-li l'aire multicultural del barri de Gràcia que ja val la pena.

Apa! Me'n vaig a fer (poca) feina!

un nou bar de moda

2008-04-20T11:35:00.005+02:00

Iepa!

ma cosina ha obert un nou bar a Rubí!!

el Shakespeare!

ella i el seu marit han intentat rentar-li la cara al local per fer-hi un lloc agradable on prendre't alegrement una copa o fotre caps com un timbal ...

Si voleu fotre una cerveseta, ja sabeu, al costat de la estació hi ha el bar de moda!

apa!

(sisi, publicitat sense amagar, tu !)

Pais (veí) de pandereta

2008-04-17T09:40:00.005+02:00

Bufff...

no sé si aquesta setmana m'he mirat amb més amor de l'habitual les pàgines de successos o és que estem patint una espècie de malaltia que no ens deixa pensar ...

En aquest repàs, el primer lloc és per l'home que va matar a la seva mare i va passejar el cap per tot el poble fins deixar-lo a la porta de l'ajuntafems de la ciutat ... de segon podem trobar a la vella que pessiga txirris als enterros al crit pelat de "te tengo que sacar el chocho" (ni a les pelicules de Pajares, oiga ...). De tercer plat, tenim els grups de prostitutes de Ses Illes que, en comptes d'oferir els seus serveis, i com les de Sin City, es dediquen a apallissar i robar als clients que porten unes quantes copes de més ... o sigui, que es dediquen a fer, a part dels serveis habituals, el pingüino per un mòdic preu. Sense deixar les illes, trobem que els aparcacotxes (o Cucos) que apallissen als que aparquen sense el seu consentiment (diria que no seria exclusiu de les illes ...). Per acabar la repassada a la pell de toro, tenim un clàssic : homosexualitat+església.

Ara podríem començar amb la traca i mocador catalans, que últimament ens acostem al nivell estatal massa de pressa. El primer, el jefe de la SEAT, que ha admès que mai hi haurà un SEAT Rubí però que si hi podria haver un SEAT Cuenca ... Com a estrella, tenim a la gent d'Ascó, que, després de callar-se una fuga 5 mesos, ara podria ser alguna cosa més seria, però a saber com acaba, ara que volen portar a tots els nen que hi van fer visites per veure si els hi van robar algun àtom ... com els de la maleta atòmica robada a Madrid ...
Tant delicte tenen com els que fan OT. Ja de per si, no em miro el programa, però, per qüestions de no ser un inadaptat a la oficina, m'han fet veure aquest vídeo de l'actuació de l'última concursant ...

... i es veu que fins hi tot el director del programa ha demanat perdó pel xou!

acabarem com les senyals andorranes al final ...
(notis la fletxa perquè quedi el Sr esquiador ben enganxat al telecadira pel seu orifici anterior)

Salut!

De dol

2008-04-16T16:18:00.004+02:00

Ahir a les 22:15 va morir la José Luis (jo li deia Txuska), la gata de ma germana, filla de la Batman, néta de la gata Coixa (Mixeta, altrament) i besnéta de la gata Grisa ... (fins aquí el que recordo ...)

Morí assasinada al devant de casa atropellada per un conductor assasí d'un cotxe blanc, matrícula sense identificar ... va ser enterrada en solemne sepultura al container del costat ...

D.E.P.

la seva mare, Batman, els seus germans Llucifera, Bulma, Mogli i Tito i el seu pressumpte pare el Gat Negre Marica (altrament Chiqui) donen gràcies per les seves mostres de condol.
El seu amic Pantxo i els altres gats que li anaven al darrera la trobaran molt a faltar.

... una altra vegada ...

2008-04-13T10:49:00.001+02:00

... del mundo deportivo

Ja arriba el cap de setmana!

2008-04-11T10:40:00.002+02:00

Iepa! (millor llepa),

com anem?

no ho tindria de fer perquè, de fet, avui tinc feina a rabiar, però tinc uns linkets i una història a explicar que m'ha semblat interessant de fer veure.

Primer, posarem uns links, que és cap de setmana i és el que ve de gust ...

· Atenció al cartell "si bebes no conduscas" de la India. Està fet amb un efecte òptic, de manera que quan es veu el cartell es fa l'efecte "onada" de quan vas borratxo.
· Fotografies fetes al moment just (molt xules)
· Quan jo em queixo dels clients que tenen peus en comptes de mans ... i a sobre demanen impossibles!

I ara la historieta.

Avui volia parlar d'en Randy Pausch. Aquest senyor pateix un càncer pancreàtic terminal, es morirà d'aquí poquet. Ell ha volgut respondre a una pregunta que potser ens hem fet tots sobre què he fet a la vida i si, de veritat, me'n puc anar tranquil. Però, en el seu cas, com un iogurt amb data de caducitat, sap que és de les últimes oportunitats que tindrà per fer-ho. Un video inicialment dirigit als seus nens que s'ha convertit en un clàssic del internetes. Paga la pena veure'l i pensar-hi una mica ...

(dura bastant, un xic de paciència, una vida no s'explica en cinc minuts!)

Salut!!

(links de la pàqina de meneame.net)

De independències variades ...

2008-04-08T17:39:00.001+02:00

Iepa!

vaia setmana mogudeta ha estat aquesta ...
s'ha notat pel descens de posts :p

Estava aquest dissabte a ca'l Xai, òbviament arreglant el món, quant, de sobte, i no sabent d'on va vindre, la conversa va caure cap a la independència d'un país com Letònia (d'on conec un personatge digne de menció :p) i com ho podríem portar a la nostra banda. Fent un resum, i tal com m'ho va explicar a mi en Miks en una conversa envoltada de pivos i fum, els seus primers records d'infantesa els recorda en rus. El seu país estava dins de l'òrbita soviètica i clar, la propietat privada no estava de moda. Apa, doncs, a parlar rus, adoctrinats pels caps pensants del gran soviet que et deien què fer i com fer-ho. Però ell notava que la gent ja no era tant creient com quan els seus pares havien anat a aquella mateixa escola, amb quasi les mateixes ensenyances que ell estava rebent d'aquelles andròmines disfressades de professors que supuraven unitat ancestral de les repúbliques soviètiques. Ell veia que al monument a la llibertat del seu poble hi tornava a haver flors i que la gent cada cop parlava més d'una nova paraula : independència ... fins que un dia, son pare, el va agafar amb sa mare i la resta de la família, van sortir de Riga capital i es van dirigir cap al camp, on una espècie de sardana gegant s'estava formant. Era el que més tard s'anomenaria la Revolució Cantada, a partir de la qual les repúbliques de Letònia, Lituània i Estònia es feren independents de la mare Rússia.
Aquests tendres records venen seguits de grans canvis: torna la seva llengua pròpia, entra la propietat privada i sembla que tinguis més llibertat per fer coses ...
Lògicament, amb en Xai, la conversa va acabar intentant fer una analogia de la tirana URRSS amb la tirana eZPanya, però no em van sortir els comptes ... Si fen una cadena humana de Fraga fins a Maó i de Salses fins a Guardamar, voleu dir que ens farien el mateix cas? Ho dubto, fins hi tot vivint un moment polític com aquell ...

Després del totxo, una altra manera de independència, el software lliure:

· un joc del Super Mario Bros que ocupa 16K sense música i fet en Java (suposo que el podríeu posar al mòbil i tot ) . Si el voleu amb música, cliqueu al link de la pàgina.
· Un joc que s'està desenvolupant per un concurs de Software lliure (Linux/Mac/PC)

i per últim, una pàgina on explotar totes les bombolles d'aquells plàstics d'embalar coses (visio visio! que en deia la cançó)

Salut!